Arxivar per setembre de 2014

19 set. 2014


Tradició i Llibertat (II)

Classificat com a Som una nació

Tradició i llibertat és un llibre  agosarat que reivindica el món simbòlic i mític com a expressió del relligament de tot home amb la comunitat, amb la natura,el  cosmos i Déu. Les grans manifestacions festives,que han tingut lloc a Catalunya ens darrers anys no poden ser com una simple reacció a la crisi econòmica com ho fou la concentració dels Indignats a la Plaça de Catalunya . Aquestes manifestacions, segons els autors  vénen d’un despertar de l’Esperit. Sóc providencials perquè  fan sorgir la part més interior de l’home, sentir-se poble (comunitat) i nació ( que la vol plena, en llibertat sense imposicions). Sense les arrels tradicionals d’una terra( terrer, diuen ells, per accentuar-ne la simbiosi), l’assemblea (comunitat on s’enraonen les coses : Pau i Treva,s XI; Consell de Cent, Generalitat(s XV) . Guerra dels Remences(sXV), Guerra dels Segadors(XVII) , i la Guerra de resistència contra Felip V (XVIII) i  sense uns homes savis com Llull, Balmes, Verdaguer, Gaudí, Xirinacs i Panikkar, tots  amarats de trascendència,  la Via Catalana  i la V  no haurien tingut lloc.

Insisteixen molt amb el tret del sagrat i la espiritualitat fins a dedicar-hi l’ultim capítol, que per a ells és el primer, el fonamental, tot i que, des del meu punt de vista, se centri massa en l’arquitectura. L’espiritualitat catalana no es basa en la creu, el sofriment, sinó  en la bondat de la Creació -Pantocràtor de Taüll i Tapìs de la Catedral de Girona i el portal de la Glòria en la  porta central de la Sagrada Família. En la mateixa línia  va el Cant Espiritual de Joan Maragall.  L’espiritualitat és el llevat de la política. Si es perd aquesta dimensió vénen els monismes secularitzats, l’estat del benestar que ha de fer feliç a tothom, tanmateix per arribar-hi se sacrifiquen tots els pluralismes. El resultat és, doncs, ideologic: la mort del llevat.

La descripció de Catalunya com a poble i nació (c III) potser és de les millors que he llegit per la seva claredat. Sentir-se part d’un poble és imprescindible per sentir-se nació, és a dir, subjecte polític. Aquesta tesi explicaria el cosmopolitisme de les grans ciutats com Barcelona, que poden ser molt il·lustrades i alhora individualistes, ja que  fins i tot l’espai verd està racionalitzat. Perden el contacte amb la terra i el del veïnat.

Un defecte del llibre: massa retòric, principalment el primer capítol que tracta de l’economia i l’ultim que tracta de l’espiritualitat i la sacralitat. Tot i que mencioni el llenguatge simbòlic com l’adequat per expressar l’espiritualitat no en fan una presentació amena; llàstima ! En el debat va sorgir la pregunta ” Com han pogut les nostres mares durant segles, enmig de l’infortuni i l’adversitat, transmetre’ns l’amor a la terra, la dignitat i el coratge de ser?” En Lluís Calderer, savi local, la va respondre: ho han fet gràcies a la llengua. I aleshores es va posar un exemple: nosaltres diem a la quitxalla  “fes bondat”; en canvi, en castellà diuen:” compórtate”. Noteu la diferència?

Bon llibre

 

 

No hi ha resposta

09 set. 2014


Tradició i llibertat (I)

Classificat com a General,Som una nació

Ahir vaig assistir a la presentació del Llibre Tradició i Llibertat, Antics fonaments per una nova Catalunya, de Josep Mª Gràcia, arquitecte;Ferran Iniesta, historiador; Agustí Nicolau, historiador i interculturalista. Pròleg d’Albert Sanchez Piñol. Edicions Bellaterra. La presentació es va fer a la Llibreria Parcir de Manresa Només van assistir-hi dos dels autors: el Ferran i l’Agustí.  Jo ja era un admirador de Ferran Iniesta, gràcies al cursos sobre Antropologia Africana, que va organitzar a la Universitat Catalana d’Estiu de Prada de Conflent fa uns anys, tanmateix ahir va ser molt més concret i fins i tot més compromès.

 

Érem poquets, però tots vàrem poder intervenir abans o després de la presentació. Es tracta d’un llibre que fa una crítica mordaç a la modernitat per l’individualisme, el racionalisme il·lustrat i el benestar material. D’aquest esquema no se n’escapen ni la dreta ni l’esquerra ni els antisistema del 15M, ni el Govern Central ni els Autonòmics. Els estats moderns en són els representants més contradictoris i absurds. S’ha menyspreat la persona –individual i col·lectiva (la comunitat), la seva tradició –la terra- i s’ha arraconat la trascendència, l’Esperit, que ho uneix tot i ho aguanta tot, com ho van fer els resistents del 1714. Recuperar aquests valors espirituals, heus ací el gran repte! Ja que, com ens van dir, més d’un els ha dit que ara això no toca. Si ens basem en una cultura de productivitat i el consum tant si el moviment independentista reïx com si s’esfondra, el resultat pot ser letal. Cal recuperar el seny que sospesa les diverses interpretacions, fer que la gent enraoni i busqui el bé de la comunitat. Ell llibre està ordenat de fora cap endins. El primer capítol és el cinquè: l’economia, i l’últim, el primer: espiritualitat i sacralitat, bon enginy. Enhorabona!

 

Bé, per avui prou! Només he llegit les 38 primeres pàgines, quan l’hagi acabat ja miraré si en puc fer una petita crítica

No hi ha resposta

06 set. 2014


Sr. Lluís Foix, no es queixi!

Classificat com a Som una nació

 

Vostè pot parlar a tot arreu, aquí a Catalunya  i allà on sigui. Ha escrit un llibre de memòries del seu poble que pot esdevenir un clàssic. Ara bé, vostè es troba una mica fora de joc i se sent incòmode davant l’independisme, que és transversal. Vol que el Sr. Mas li expliqui els costos que pot tenir la llibertat de Catalunya, però alhora s’estranya que parli de manca de llibertat a Catalunya.

 

Miri, intenti no portar més confusió, ja que la situació ja ho és prou de complexa. Vostè sap molt bé les pressions del Ministeri d’Exteriors fa perquè el Govern de Catalunya quan surti a l’exterior no parli d’independència, perquè els intel·lectuals tampoc puguin parlar-ne: cas Pilar Rahola , intent fallit; cas Albert Sanchez Piñol, reeixit. Per cert a la tertúlia d’ahir a TV8 no en van dir res de la censura de l’escriptor de Victus. Sap també molt bé com actuen les claveres de l’estat espanyoles, informes policials anònims a dojo. La Llei Wert, la reclamació de l’IVA a TV3 d’anys anteriors no contemplats… vagi sumant costos.

 

No ho veu que no volen que votem! Vostè volia votar abans del 2014, quan ho proposava en Carod ! La llibertat de què parlava en Mas és precisament aquesta: la de ser Catalunya un subjecte de dret, i vostè ho sap! El cost, que no el veu? En el paràgraf anterior està ben reflectit. Vostè mateix ha dit que en política tot és sempre molt imprevisible. Com vol que li calculi els costos en Mas? Què vol que li digui? Les bufetades que rep. Com a bon periodista faci llum a l’ambigüitat humana, en comptes de negar-la

 

Vostè va fer elogis desmesurats a en Montilla: que havia fet un acord de finançament molt bo per Catalunya, manifestava que era el seu president una i altra vegada i que esperava d’ell que utilitzaria els seus diputats a Madrid per fer perdre alguna votació al govern, cosa que no va fer mai! En canvi, en Montilla va deixar la Generalitat superendeutada i lligada de mans, davant el Govern Central, cosa que no va fer mai en Pujol durant 25 anys. Sigui un mica condescendent amb en Mas i digui també que és el seu president, encara que no el voti!

2 respostes

05 set. 2014


Vati Cash

Classificat com a General

GUARINO MARIO – VATI CASH. L’ULTIMO SCANDALO – Ed.KOINE’ NUOVE EDIZIONI

Ahir feia una crítica a la retòrica que utilitzen els nostres bisbes sobre l’evangelització i la misericòrdia envers els pobres com a primer objectiu, ja que la institució, “l’oikos”- eko-logia- no els atreia. Avui m’he assabentat que a Itàlia el periodista Mario Guarino ha investigat la hisenda d’una centena de cardenals i bisbes  milionaris a base d’ immobles, vil·les, granges rurals,bons cellers, jardins, oliverars i altres pastures. És patrimoni declarat, per tant legal. Però com es pot entendre?

Pagina web Faites Religieux

No hi ha resposta

04 set. 2014


El Papa s’apropa als teòlegs de la Teologia de l’Alliberament

Classificat com a General

 

 

Bisbes i catòlics practicants sense fissures! què espereu a apropar-vos i escoltar els capellans, secularitzats o no, i laics que defensen un nou tipus d’església, basada amb la misericòrdia i en comunitats on es comparteixi sobretot la paraula humana i l’Evangeli?

 

El Papa s’ha reunit amb Gutierrez i li ha demanat col·laboració per fer una encíclica sobre l’ecologia! El fet de preparar un encíclica sobre ecologia ja implica un acostament a l’”Oikos”, la terra i el seu hàbitat, qüestionat per l’ús polític de les riqueses i de les tecnologies. A les nostres cledes parroquials parlar d’ecologia encara suscita la rialleta dels entesos. Caldria demanar consell als foragitats de la cuina eclesiàstica i parroquial, però això ja fora massa o potser no? Què espereu doncs?

Això sí, tots els bisbes parlen del Papa i de l’evangelització, però s’obliden d’escoltar el Crist de l’Evangeli en les comunitats, pobres i marginats. Som encara massa súbdits i poc lliures. El bisbe Cañizares en la carta dirigida als catòlics de València posa la unitat per damunt de tot i no utilitza la paraula llibertat en el sentit profund , només en el sentit d’escollir i encara molt poc. Diu que a l’Església hem d’estar tots units com una pinya( la imatge física de la pinya és molt dura,densa i uniforme). En un sol paràgraf  surt vuit vegades la paraula Espanya i quatre la paraula unitat, referida a l’Església i al projecte en comú (Espanya). La unitat esdevé  mítica , però establerta i per tant idolàtrica, encara que no ho digui. No es tracta , doncs, d’una unitat en la llibertat, d’una llibertat pentecostal en què cadascú parla amb la seva pròpia llengua. No diré que no hi hagi bona voluntat, fins i tot es posa com a primer objectiu servir els pobres, tanmateix sona a pura retòrica. Com ho farà? Parla molt de missió evangelitzadora com si la terra s’hagués tornat pagana. No fora millor abans escoltar com ho veuen els valencians de sana tradició? El gran repte d’avui és la llibertat de cada home o dona en concret tant si estan marginats com si es consideren fills de Déu o no, però per això cal ordenar la casa(oikós, kosmos) i fer-ne partícips a tothom.

No hi ha resposta