Arxivar per març de 2014

03 març 2014


DÉU ES MANIFESTA DE NOU EN LES SITUACIONS MÉS DESHUMANITZADES

Classificat com a General

En breus línies intentaré sintetitzar les lectures del proper diumenge. En el petit fragment d’Isaies (49,14-15) el profeta parla als jueus exiliats a Babilònia d’una nova experiència religiosa: L’Amor de Déu és universal i és molt més gran que el d’una mare envers els seus fills, ja que Ell no els abandonarà mai, per més que El refusin, aquesta és la seva promesa. En la segona lectura( ICor.4,1-5), Pau admet que se li pugui exigir ser fidel a Crist – hi havia qui preferia altres líders: Apol·lo, Cefas-, tanmateix els demana que no es precipitin, ja que només pot jutjar-nos el Senyor. I per últim, el text de Mateu( 6,24-25) ens diu que no ens preocupem per les coses de menjar i vestir o pel dia de demà, simbolitzades en la idolatria del diner i contraposades al regne de Déu i la seva justícia, ja que Déu, el nostre Pare, sap molt bé del que tenim necessitat. Si té cura fins i tot de la bellesa fugissera de les planes, com no en tindrà de nosaltres.  L’Amor de Déu s’assembla més a l’amor d’una mare que a la d’un pare!

 En el context actual, nosaltres no som els jueus exiliats i fracassats, sinó els sedentaris ciutadans babilonis . Segur que molts dels immigrants, que s’han incorporat en la nostra Babilònia- reconeguts o no: els sense papers- en la seva solitud,estranyesa  i sofriment, han fet un crit al seu Déu, que els ha obert la ment i eixamplat el cor. Nosaltres, en canvi, ens és més fàcil etiquetar-los (jutjar-los) per la droga, els robatoris, pel comerç sexual…que escoltar-los. No sabem el que ens perdem! Potser ens preocupen massa : ens engreixaran les nostres arques o no, ens preguntem.  No ens estranyem, doncs, que la nostra fidelitat a Déu, de vegades trontolli, ja que hem oblidat la seva sorprenent manera de manifestar-se, i per tant la nostra immutable i tradicional imatge de Déu ha deixat de ser creïble. Si fóssim bons receptors i amables acollidors ens trobaríem uns i altres en pau, i la nostra alegria seria immensa, ja que faríem l’experiència d’una nova família i del rejoveniment d’una nova nació, que meravellós, no? En canvi,Si ens ho mirem des del prisma del diner, ens ho perdem, que trist!

 

 

Jaume Obradors i Suades

 

Publicat a Regió 7, 22 de febrer del 2014

No hi ha resposta