Arxivar per gener de 2014

11 gen. 2014


NIT VIVA a Fonollosa

Classificat com a Som una nació,Valors

Diumenge passat,5 de gener al capvespre, vàrem fer acte de presència a la NIT VIVA de Fonollosa. La sorpresa fou molt grata: molta gent (uns 200) recorreguérem un itinerari envoltat d’escenes d’antics oficis per interiors de cases (baixos i cellers, on s’elaborava l’oli i el vi) i per unes ziga-zagues exteriors configurades en marjades i unes estirades feixetes com una gradareia. L’última feixeta on treballaven uns bosquerols preparant els pins tallats per a bigues de sostres -no hi mancava ni l’animal de tir ni el caganer mig amagat-, la contemplàvem des de la feixa superior.
D’oficis tradicionals no n’havia vist mai tants de representats (més de 50): alguns de gran plasticitat, altres de muts i amb moviment; unes tercers amb comentaris xocants i,per últim, les xafarderes i picants com les bogaderes al safareig públic . Dues escenes vivents dels pastorets: L’anunciació i la cova, per cert, aquesta última a l’interior d’una volta de pedra molt bonica, que en altra temps devia haver fet de femer. En total unes 190 persones actuant-hi.

Bé, tanmateix, si el medi físic era endreçat i embellit per les centenàries pedres de les cases, l’entorn humà era una joia: Transversalitat humana tant en les escenes com en la llarga filera de visitants: En les actuacions hi participava molta joventut,  majoritàriament dels pobles de Fonollosa i Camps; els de Castelltallat i Aguilar de la Segarra s’hi han afegit aquest any, segons m’han dit. No hi mancaven, però, gent de la tercera edat tant en la representació dels oficis com en el públic visitant. Vaig tenir la sort d’anar al darrera d’un senyor gran que l’havien d’ajudar dues persones a pujar i baixar escales. Dic la sort, perquè ens movíem més lentament i sentia comentaris espontanis de públic, que sense la més petita queixa, parlaven de com era el poble cinquanta o seixanta anys enrere. La humanitat que es transmetia feia posar a voltes la pell de gallina.

En aquests poblets hi ha una ADN extraordiària, el gust per la festa i tots a la una en actes comunitaris en són una mostra. I segur que no hi manca la solidaritat i el respecte envers els més febles. Recordo el Dr. Sifrés, ja a la glòria, assistint a la 1ª Arrossada de Castelladral, en qualitat d’Alcalde, amb motiu de la constitució d’una associació, que ja en porta trenta de vida, i fent-me aquest comentari: “OOOh!! Quants valors hi ha aquí, gent que es torna a trobar després de quaranta anys, separats per motiu de guerra i emigració… Ooooh!” Aquest comentari me’l va repetir posteriorment diverses vegades. Quan els liberals de la ciutat encara parlen de la Catalunya profunda, no saben el que diuen. Els valors del treball i l’esforç, de l’aprenentatge i la feina ben feta encara llueixen. Fins i tot el tocats de l’ala hi tenen el seu rol i la gent els respecte. En els darrers cinquanta anys, gràcies a la facilitat per moure’s i per comunicar-se aquest petits pobles s’han esponjat i han fet possible aquestes festes tant singulars i universals, tot i conservant-se les petites identitats en el racó de cadascú, diguem-ho així. L’humor ha vençut l’immobilisme atàvic. Per molt anys!

No hi ha resposta

05 gen. 2014


Consciència versus valors, Eudald Carbonell dixit

Classificat com a Valors

El tema dels valors ha esdevingut una palestra d’actualitat. Hi ha qui parla de crisi de valors, però també qui prefereix parlar de supermercat de valors en contrast amb la jerarquia de valors tradicionals. En Carbonell ens diu que  les decisions les prenc no respecte a uns valors, sinó  a la consciència que tinc de la meva situació i del món on visc (Diari Ara, 4 de gener 2014, Ara Criatures p 3)

Una cosa té valor si ens indica una mancança i necessitat. L’aigua a la muntanya no té valor com en altres llocs secaners o desèrtics en pugui tenir. Hi ha també una apreciació subjectiva, el diner per segons qui té molt valor, en canvi per un altre pot ser que no en tingui. Ara, d’aquí a viure sense valors hi ha un salt considerable, el mateix arqueòleg admet que en té, tot i tenir-ne pocs.  Ser sempre conscients de la situació d’allà on som, del que fem, del que mengem, de les festes que fem i de l’oci que ens prenem em sembla molt feixuc per a la consciència. En canvi, un cop hàgim pres consciència de la dignitat humana, qualsevol tropell a una persona ens indignarà. La persona és molt valuosa  i mai es prou valorada en les situacions socials quotidianes. Per tant una cosa és la consciència que en tenim i una altra l’acció que se n’hauria de seguir. Els valors mediambientals com boscos i rius nets de substàncies tòxiques són exigències per als nostres comportaments, i és evident que sorgeixen d’una determinada presa de consciència.

 

Digueu-m’ho d’una altra manera, si el món en què ens relacionem no hi ha valor – no val- aleshores de què prendre’m consciència? Allà on hi ha persones humanes hi ha valors, que tothom en sigui conscient ja és més difícil, però no m’imagino una persona humana sense la percepció de cap valor. Des d’una visió holística de la realitat, els fragments, les petites coses són valuosos perquè ens fan participar del conjunt que sempre ens apareix mig amagat.

 

Ens trobem en un món , on ens sentim més o menys bé i com més el percebem en la seva complexitat, més necessitat tenim d’una confiança bàsica, d’un petit món donat per descomptat, en qual ens movent no com els peixos en l’aigua, però sí com en la seguretat que ens dóna l’estar de festa o el fet de festejar una situació. L’humor ens és bàsic per descobrir allò que val i no caure en el domini d’allò avaluat,objectivat i jerarquitzat que mata les discrepàncies i la llibertat.Tanmateix un home que no hagi copsat els valors de la dignitat humana, de la llibertat, de la tradició, de la innovació, del demà, de la comunitat, de la paraula, quina consciència voleu que tingui? Ni el fet de ser superafiliats fonamentalistes agarrats a l’exterioritat estàtica de les coses i les lleis, ni desafiliats de tot i tothom invocant la superciència del jo ja ho sé el que tinc de fer, no ens fan impulsar la xarxa humana cap a una plenitud, perquè ni tan sols ens hi situem.

Depèn de com ens relacionem amb el nostre medi social i geogràfic, del valor que en copsem, tindrem una o altra consciència més o menys sàvia.

 

No hi ha resposta

04 gen. 2014


Un ministre blasmador, ai quina por!!!

Classificat com a Som una nació

Jorge Fernàndez Diaz, ministre d’Interior del Govern de Madrid ha passat un mal Nadal a Barcelona, a casa seva. Quin en té la culpa? El procés sobiranista, ens  engalta.  Ha viscut en la seva pròpia pell la fractura social: familiars que s’han deixat de reunir, perquè el procés els ha dividit. Qui ha deixat de reunir a qui? No crec que sigui ell o els qui com ell blasmen el procés i no es volen reunir amb ells. Si fos així  estaria polititzant la mateixa vida familiar, el mateix Nadal . Si fossin els sobiranistes que no s’han volgut reunir amb ell, aleshores tenim un problema: no els deu agradar la política que fa i és lícit plantar-lo També pot ser que li hagin comptat el fet, cosa que no sabem. De fet, ell diu que ho ha vist, cosa que implica ser-hi. Tant si ho ha vist com si li han comptat, ell s’arrenglera amb els qui no volen que es voti i blasma els altres i, no oblidem, que darrera d’ell hi ha els qui tenen la legitimitat d’usar la violència, que els hem donat uns i altres . Marededéu quin despropòsit! No té altres arguments per defensar una Espanya unida?

Que hi pot haver divisió política no ho nego, però segur que també hi ha moltes famílies en visions contraposades que han celebrat el Nadal en Pau. A qui cal lloar i defensar? Doncs, els qui han celebrat el Nadal en Pau, aquests haurien de ser notícia, ja que pacifiquen el país, la millor praxis política. En les famílies plurals no hi cap el sectarisme!

Que el procés sobiranista afecta interessos d’uns quants? És evident. La democràcia sempre afecta interessos, i dels qui en tenen més, si la democràcia és bona . Jo també he celebrat el Nadal i no hi ha mancat discussions, però tots hem brindat per un feliç Nadal i per un Any Nou molt millor. No vaig veure ningú que negués el brindis!

Brindem  per un 2014 perquè guanyi la democràcia pel bé de tots!

No hi ha resposta