Arxivar per març de 2013

24 març 2013


DIUMENGE DE RAMS

Classificat com a General

Diumenge de Rams (Lc 19,28-40 ;Mc 11,1-10; Mt 21,1-9; Jn 12,12-19)

L’entrada messiànica de Jesús a Jerusalem, a cavall d’un ruc,  acompanyat del grup de deixebles, que agitaven branques d’olivera i cridaven “Hosanna, beneït el qui ve en nom del Senyor”, suposa un posicionament radical de Jesús envers Jerusalem amb tot el que representava.

Ens la relaten els quatre evangelistes  amb variants . Mateu i Joan  hi veuen la confirmació de la profecia de Zacaries : entrarà a Jerusalem un rei muntat sobre un ase (Zac 9,9); a en Mateu i Marc és aclamat com a fill de David. És a dir, Jesús és el Messies .

Els evangelistes escriuen aquesta entrada messiànica de Jesús a Jerusalem des de l’experiència postpasqual. Joan ho certifica  dient que els deixebles no van entendre el fet fins després de ser Glorificat. Jesús, a cavall d’un ruc i a fora del temple, proclamat Messies pel poble menut, quina credibilitat podia tenir? Els mateixos fariseus, segons Lluc, ho veien amb una certa comicitat:” per què no els fas callar? –deien. Però Jesús els respon:” si ells callessin parlarien les pedres!”

La ingenuïtat dels acompanyants i la radicalitat de Jesús a fer-se seva aquesta gesta simbòlica  suposava una provocació sense precedents davant les institucions politico- religioses del temple. Aquesta escena es comprèn més bé si  fem una passa enrere i una d’ endavant. L’Anunci Joiós del Nou Regne a Galilea, especialment, als rebutjats de la societat: pecadors , leprosos, cecs… , probablement exigia aquesta confrontació. I Jesús n’era conscient- intuïa la traïció- i hi va de dret. El foragitament dels mercaders del temple i l’abandonament dels seus en el procés judicial i en l’execució de la sentència a mort confirmen la intolerància de les autoritats i la por i desorientació dels deixebles. Però a la llum de la Pasqua tot canvia.

De la Festa dels Rams, molts en tenim un record molt agradable, semblava una pregustació de la Pasqua. Penso, però, que la Festa s’ha descontextualitzat, trivialitzat i fins i tot comercialitzat i, per a molts, s’ ha tornat massa llunyana,rutinària i superficial.

D’escenes provocatives a causa d’unes injustícies impunes en veiem freqüentment: acomiadaments, desnonats, estafats per les preferents i decebuts de la política…  La temptació de fer-los callar o de desqualificar-los hi és, però compte! No fos cas que parlessin les pedres! La vida pública de Jesús amb fets i paraules em fa exclamar: Marededéu quin  Fill de Dona i Fill de Déu! amb quina radicalitat actua i sense  violència física! Qui es podia imaginar un Messies d’aquest tipus? Els gestos franciscans del bisbe de Roma, Francesc I,són molt d’agrair , però com ell diu, el centre del cristià és Jesús i no el successor de Pere. El cristià no s’inventa, s’abeura en la més bona tradició i fa un salt endavant. Estem en una crisi transversal profunda i cal fer un salt endavant, però l’ hem de fer acompanyant als afectats per la crisi de tal manera que els nostres gestos siguin evangèlics, portadors de joia pel fet de fer experimentar paradoxalment les primícies d’un món nou.

Jaume Obradors Suades

No hi ha resposta