Arxivar per desembre de 2011

21 des. 2011


LA FREDOR QUE MATA

Classificat com a Som una nació

Veient el debat d’investidura em vaig sentir més d’un cop horroritzat. Em refereixo, per descomptat  de la forma com Rajoy es va confrontar amb algunes minories. D’antuvi, tota minoria es troba en una gran impotència per fer sentir la veu al grup majoritari. Per tant el minoritari en un Parlament hauria de ser tractat amb respecte, molt més tractant-se d’un inici de legislatura. No voler respondre a les preguntes sobre la relació amb Catalunya que li van fer Duran i Lleida  i Coscubiela em va semblar d’un polític presidenciable de molt poca alçada. Com s’ havien de sentir els  seus votants? Tampoc fou de  rebut l’atac frontal al representant de Compromís pel País Valencià. Potser sí que es va sentir ferit per la seva al·lusió a la corrupció dels alts càrrecs de la Comunitat Valenciana, però atacant-lo irònicament no feia res més que enfonsar el fossat ideològic entre els del seu partit i els de Compromís , entre bons polítics i  mals polítics…És això una bona forma d’afrontar la crisi?

Tampoc em va semblar bé la resposta que va donar al representant d’Amaiur: ”Yo a usted no le debo nada !”. Algun deure hi ha de tenir, si han estat la força més votada al País  Basc. I la claca al darrera, com si l’incitessin amb un “ fot-li fort!”. La foto que es veia era deplorable. Penso que al segle XXI  aquests tipus de diatribes s’haurien de superar , ja que la desafecció si creix més pot desfermar violència.

Per desgràcia aquest tipus de silenci no és exclusiu dels polítics, també es poden observar molt bé en les autoritats religioses envers les minories que discrepen –laics, preveres i sobretot ex-preveres. Ja deia Paul Ricoeur a finals del segle XX: “La retòria dels actuals discursos polítics i religiosos expressen una incapacitat comunicativa dels seus líders”. Si aquesta retòrica és deliberada és converteix en una forma d’incomunicació molt violenta per a les minories -que, en alguns casos, poden ser fins i tot majoria en un territori-. Estant com estem al segle de la comunicació, no respondre a col·lectius et fa experimentar  la mort en vida, l’Infern a la Terra. Sort que ve Nadal!

No hi ha resposta