Des del Bages

Més d’una vegada he pensat què se n’havia fet d’aquella eufòria postconciliar dels holandesos en què fins i tot en els bars es parlava de teologia. On eren els successors del gran mestratge del teòleg Edward Schillebeeckx i del Cardenal Alfinks? He mirat si trobava informació per internet, tanmateix poca cosa he trobat. Sembla que Roma ha aconseguit una Conferència Episcopal sense fissures aperturistes. Als anys vuitanta l’Església Catòlica havia passat de ser una minoria a igualar a l’Església Protestant. Els joves col·laboraven en tasques humanitàries i del Tercer Món. Però Roma acusava: on són les vocacions? Efectivament, no sortien vocacions per al sacerdoci. Aquesta mateixa pregunta es podria fer avui al nou rumb del Vaticà  marcat per Joan PauII i Benet XVI. On són les vocacions després de tantes crides i cadenes de pregàries? Potser el vi bo no es deixa posar en bots vells?

L’any passat em van fer a mans   un dossier sobre la justícia restaurativa en l’àmbit penitenciari. Aquesta nova justícia es fonamenta en la mediació d’un tercer que possibilita el delinqüent justificar-se de la seva acció i alhora escoltar els danys causats en la víctima cara a cara. En el dossier es citava el canvi en positiu que havia suposat la generalització de la mediació( justícia restaurativa) en la política penitenciària holandesa. S’havien tancat presons i alguna l’havien llogat a un estat veí. De seguida em vaig preguntar per què a Holanda i no a Espanya? Heus ací la qüestió!

No serà que els ciutadans holandesos es tan molt més ben formats per acollir els fracassats socialment? Aquesta actitud no està en continuïtat amb l’evangeli?

Fa poc que acabo de llegir a la Web de Catalunyareligió unes declaracions d’Ignasi Garcia Clavel amb motiu d’una taula rodona a la Llibreria Claret sobre la situació del llibre religiós català. Va dir més o menys això, cito de memoria: Fa deu anys, quan vaig organitzar l’exposició del llibre religiós català a Roma, em va costar molt, ja que a Roma érem considerats com l’Holanda del Sud. Ara, gràcies a aquella exposició i la visita de Benet XVI a la inauguració de la Sagrada Familia, la visió de Catalunya des del Vaticà ha canviat i tot són facilitats per organitzar l’Exposició sobre la Sagrada família de Gaudí a Roma

Heus ací la visió vaticana sobre Holanda i sobre Catalunya fins fa poc. Jo, en canvi, he descobert una Holanda més propera al Regne de Déu que l’Espanya i la Catalunya actual, on les presons han duplicat el nombre d’interns, sense cap possibilitat de reduir les penes. Però aquest contrast de política penitenciària entre Holanda i Espanya sembla que no tingui cap importància per la nova evangelització.

La primera lectura de diunenge s’abstreu del pròleg del segon Isaïes(Is40,1ss); consola els exiliats a  Babilònia(550 aC). La tercera lectura , de l’Evangeli de Marc  (Mc 1,1-8), ens presenta l’inici de la vida pública de Jesús des de l’experiència postpasqual. Per tal de copsar-ne la veu de fons les situaré en la història.

1- El poble d’Israel, format a  l’Èxode –experiència duríssima-, es va rejovenir en l’Exili a Babilònia, lluitant contra l’experiència del fracàs i de l’abandonament. És en l’Exili a Babilònia, on van sorgir uns teòlegs i profetes, que se’ls va obrir el cor, la ment i els va vessar la boca, gràcies a l’experiència d’un Déu Amor,creador universal, que vetlla per tothom – imatge del pastor-. En l’Exili a Babilònia la fe del poble d’Israel muta, es transforma: la teologia de la retribució, segons la qual Déu premia els bons amb salut  i llarga vida i castiga els dolents amb malalties, el dolor i la mort se’n va en orris, i la visió salvífica exclusivista d’Israel, també: Tots els homes i dones som fets a imatge de Déu ( Gn 1,27) i la seva paga és doble (Is Is 40,1); no es tracta, doncs, de correspondre als nostres mèrits, sinó d’estar amb nosaltres incondicionalment, malgrat les nostres marranades i fugides de to. Torna l’esperança messiànica.

2- En el temps de Jesús,la societat de Palestina estava fragmentada pel triangle: sagrat- sacerdoci- poder del temple; per grups religiosos sectaris (purs) com el essenis; per profetes apocalíptics com Joan Baptista; per la Monarquia oligàrquica herodiana , per l’ emigració forçada de les zones rurals a les noves ciutats de Tiberíades i Setforis. En aquesta situació de violència camuflada, Jesús comença la seva activitat al costat de Joan Baptista a la ribera del Jordà. Més tard pren la iniciativa d’anar als poblets de Galilea a inaugurar el Nou Regne de Déu, acaronant, curant i perdonant els asocials de la Galilea “desnonada” per una política mercantilista de concentració de terres… Un any o dos més tard puja a Jerusalem amb consciència messiànica, però n’és apartat i assassinat als afores, mentre els seus es dispersen… La raó instrumental no entén res i no pot veure altra cosa que una gran Absurditat. Però això va durar poc, diversos grups (dones,apòstols, familiars i altres) el perceben Viu, Ressuscitat ,i van recordant el seu missatge i la grandesa dels fets, gràcies al seu Esperit. Una generació més tard s’escriu l’evangeli de Marc que comença així: Començament de l’Anunci Joiós de Jesús, el Messies, el Fill de Déu… De qui Joan Baptista diu que no es considera digne de ser-ne servidor- Sembla que J.Baptista, a més d’espantar la gent amb el convertiu-vos i feu penitència, s’espanta ell mateix davant del qui batejarà amb l’Esperit Sant. Es tracta d’una mutació espiritual forta: ni la Llei ni els sacrificis al Temple, ni la pregària farisaica dels purs esperant una segona vinguda, salven !

Tanmateix som en temps d’Advent, però a qui esperem?  A Jesús. ¿ A on  i quan? Si el tenim aquí i ara! En la solidaritat als desnonats i sense recursos, en l’acompanyament dels més petits i més febles… Tot això es fa i és Regne de Déu. Tanmateix és poc. El crit del profeta Isaïes: “Prou servitud!” és ben actual i se sent en modalitats diverses. Ens cal una política de tothom, que prioritzi resoldre aquest clam.  Demanem , doncs, que aquest nou Regne d’Acollidament creixi i que minvin les amenaces apocalíptiques del diner, els sacrificis expiatoris  absurds de molta gent i els aïllats guetos espirituals entotsolats. L’advent va al davant nostre, hi ha noves vingudes, nous Anuncis de Joia, però cal que nosaltres ens hi posem també de cara amb l’acció.

Jaume obradors Suades

PD: Dissabte 3 de desembre n’apareixerà una versió, un pèl més reduïda, a Regió en la secció Evangeli

Font: Eva Ortiz Soler, face book de l’Associació Catalana de Dislèxia

M’adono que en l’educació  bàsica que vaig rebre eren absents aquestes qualitats. I tant que hi vaig patir!

Investigación recién publicada muestra al menos cuatro ventajas de la dislexia que pasan desapercibidas por los prejuicios en torno a esta “anormalidad”.

Hasta ahora la dislexia se considera una discapacidad o un trastorno que quienes lo padecen deben aprender a sobrellevarlo. Sin embargo, una publicación reciente intenta mostrar que dicha “anormalidad” puede verse solo como otra manera de operar que tiene el cerebro en la cual podrían encontrarse algunos beneficios todavía no reconocidos con suficiencia.

El libro se llama The Dyslexic Advantage [Las ventajas de la dislexia], y es obra de Brock y Fernette Eide, ambos reconocidos médicos especialistas en problemas neuronales asociados al aprendizaje. En los últimos años el matrimonio Eide ha hecho ver a disléxicos y familiares de disléxicos que su padecimiento posee múltiples ventajas que quizá no conocen y que casi siempre permanecen ocultas por los muchos prejuicios en torno a este.

Para Brock Eide, el talento mayor de un cerebro afectado por la dislexia es su capacidad para ver “el cuadro completo”, esto es, reconocer claramente el contexto general de una situación, a partir de lo cual es posible prever mejor el desarrollo futuro de determinado proceso e incluso sintetizar eficazmente un gran número de causas relacionadas con determinado efecto. El llamado “razonamiento interconectado” hace que el disléxico “vea conexiones que otras personas no habían visto antes”, dice Brock.

Asimismo, una persona disléxica comúnmente posee una habilidad notable para el razonamiento espacial, para imaginar perspectivas de los objetos en tres dimensiones con mayor facilidad que otros, característica especialmente útil en profesiones como la de diseñador, arquitecto, químico orgánico y otras similares.

Una tercera fortaleza de los disléxicos sería, según Brock, que esta condición hace que el cerebro recuerde los hechos como experiencia, ejemplos o historias y no como abstracciones. Esto, que recibe el nombre de “razonamiento narrativo”, hace de la dislexia una ventaja en disciplinas como la historia o la literatura o, en lo cotidiano, en la habilidad para “aprender de la experiencia”. “Estos individuos”, dice Brock, “destacan en áreas en las que contar y entender historias es importante, como las ventas, consejerías, como abogados e incluso en la enseñanza”.

Por último, Brock y Fernette Eide apuntan una cuarta ventaja del disléxico: la capacidad de razonar claramente en situaciones dinámicas, en las cuales los hechos involucrados todavía no se presentan completamente o están cambiando —las finanzas, por ejemplo, pero también la geología o la paleontología.

Según Brock estas cuatro habilidades se presentan entre los disléxicos combinadas, alguna con mayor presencia que otra, pero en todos los casos con mayor intensidad que en las personas sin dislexia.

Aunque las causas de la dislexia son todavía desconocidas, está claro que se trata de una variación en los procesos cerebrales que para nada afectan la inteligencia de quien la padece: una manera distinta de entender el mundo.