Arxivar per juliol de 2011

06 jul. 2011


Aniversari de visitar la presó

Classificat com a penitenciaris

Ara fa un any que visito setmanalment la presò dels Lledoners de Sant Joan de Vilatorrada. El balanç es força positiu des d’òptica de l’enriquiment personal, ja que he descobert un món totalment desconegut: la psicologia del pres, l’estructura del funcionariat, la burocràcia i sobretot el qüestionament de la seva funció, gràcies als cursos de formació del SEPAP. Les presons estan basades en les penes punitives, semblants a la pena del talió, ja que en el codi penal tot està molt objectivat i quantificat; en canvi, existeix un moviment anomenat un altre dret penal és possible, el qual pretén cercar una mediació per restaurar les relacions entre la víctima i el delinqüent. En l’actual dret penal s’amaga la víctima al delinqüent i l’imaginari d’un i altre creix fent inviable qualsevol tipus de mediació, i per tant de restauració de les relacions.

Els presos que em demanen ajuden no són de casa bona. El maig passat havia de sortir el primer pres que li havia fet el seguiment durant 10 mesos. Era de l’Equador i el dia que havia de sortir  vaig anar a la presó per portar-lo fins a l’estació dels trens com havíem quedat el dia abans, però ni tals sols el vaig poder veure perquè la policia nacional ja se l’havia endut al jutjat perquè tenia ordre d’expulsió. Després de passar pel jutjat se l’emportaren en un centre de reclusió d’immigrants al Port de Barcelona. Al cap de 40 dies ha sortit en “llibertat”. Ara viu  sense papers en un pis amb sa germana, el cunyat i tres criatures , estan a l’atur.

Una resposta fins a ara

06 jul. 2011


Un llarg camí vers la llibertat

Classificat com a General

Font: papers  / CRISTIANISME I JUSTÍCIA

Suplement del Quadern núm. 167 de CiJ – (n. 203) – Abril, 2010

Tenia fam…, era foraster…, estava malalt…, era a la presó…. (Mt 25, 35-36). Aquest fragment de l’evangeli és una de les fonts experiencials de la Fe que construeix la Justícia que tant sentit dóna a allò que vivim i fem cada dia a Loiolaetxea1. Des d’aquesta experiència intensa, i moltes vegades amenaçada per la realitat quotidiana, intentarem  transcriure al paper allò que sentim, vivim i reflexionem. No esperem l’aprovació de totes les persones que pugueu llegir-ho, sinó només apropar-vos a les més de 76.000  persones privades de llibertat a tot l’Estat espanyol.

1. Marc social penitenciari El que avui vivim a les presons té el seu origen legal el febrer del 1996, quan s’aprova la reforma del Reglament Penitenciari i, abans, la del Codi Penal, i s’introdueix un element molt important a efectes de temps real de compliment de les condemnes: augmenta la quantia de la condemna en molts delictes i se  suprimeixen les redempcions de penes per treball. Aquesta orientació restrictiva es manté avui amb l’acord implícit dels dos principals partits. Això s’agreuja amb l’increment  de les penes relacionades amb el maltractament en l’àmbit familiar i la violència de gènere, i també amb les relacionades amb la seguretat vial. La realitat desborda totes les  previsions. No és possible oferir tractament adequat a totes les persones penades i per altra part se’ls exigeix la realització d’un programa terapèutic per poder accedir al tercer  grau o llibertat condicional…Les més de 18.000 persones recloses en situació preventiva estan privades de qualsevol mesura rehabilitadora. Per raons logístiques i de manca d’espai es produeixen trasllats a centres penitenciaris allunyats del seu entorn social i familiar. I, finalment, augmenta el nombre de persones immigrants a les quals s’aplica la presó preventiva com a resposta a la seva situació de manca d’arrelament i recursos (domicili fix, ingressos econòmics, suport social). Tenint en compte tot això, no és estrany que aquest any passat, 2009, es visqués a les presons una situació de saturació inaudita. El percentatge de persones empresonades ha superat el dels països europeus que ens envolten i això tot i tenir uns índex de delinqüència més baixos. No consta que hi hagi una avaluació, un estudi seriós d’aquesta situació: s’abusa de la presó preventiva, s’allarguen les condemnes, es redueix el personal de l’àrea de tractament i assistencial. Hi ha només declaracions esporàdiques sobre la necessitat de reduir el nombre de presos, però sembla que l’aposta per construir noves macropresons es manté.

1997                 2000                2003                 2006                2009

Preventius 9.050               9.055              12.276               15.948              27.138

Condemnats 26.848            36.049              43.820                48.073             49.310

Total 35.898            45.104             56.096                64.021              76.488

Font: Instituciones Penitenciarias, Ministerio del Interior, Gobierno de España

No hi ha resposta