06 jul. 2011
Aniversari de visitar la presó
Ara fa un any que visito setmanalment la presò dels Lledoners de Sant Joan de Vilatorrada. El balanç es força positiu des d’òptica de l’enriquiment personal, ja que he descobert un món totalment desconegut: la psicologia del pres, l’estructura del funcionariat, la burocràcia i sobretot el qüestionament de la seva funció, gràcies als cursos de formació del SEPAP. Les presons estan basades en les penes punitives, semblants a la pena del talió, ja que en el codi penal tot està molt objectivat i quantificat; en canvi, existeix un moviment anomenat un altre dret penal és possible, el qual pretén cercar una mediació per restaurar les relacions entre la víctima i el delinqüent. En l’actual dret penal s’amaga la víctima al delinqüent i l’imaginari d’un i altre creix fent inviable qualsevol tipus de mediació, i per tant de restauració de les relacions.
Els presos que em demanen ajuden no són de casa bona. El maig passat havia de sortir el primer pres que li havia fet el seguiment durant 10 mesos. Era de l’Equador i el dia que havia de sortir vaig anar a la presó per portar-lo fins a l’estació dels trens com havíem quedat el dia abans, però ni tals sols el vaig poder veure perquè la policia nacional ja se l’havia endut al jutjat perquè tenia ordre d’expulsió. Després de passar pel jutjat se l’emportaren en un centre de reclusió d’immigrants al Port de Barcelona. Al cap de 40 dies ha sortit en “llibertat”. Ara viu sense papers en un pis amb sa germana, el cunyat i tres criatures , estan a l’atur.