21 juny 2010

Avui direu que estic sonat, què hi farem?

Publicat en 19:12 sota Valors


La Teresa Forcades i Vila m’ha estimulat el singulat anterior o el cos callós que uneix els dos hemisferis del cervell, gràcies a dos vídeos: El plaer i Els valors de gènere i feminitat. Tampoc és tant difícil, ja ho veureu! (1)

En un raconet d’internet m’he trobat amb el seu vídeo sobre el plaer . Comença parlant-ne des de la neurociència i , tot i que jo sóc un ignorant d’aquesta disciplina, m’ha semblat que ho entenia,oh sorpresa! L’evolució biològica de l’espècie va més lenta que la seva evolució cultural, afirma. Tenim quatre punts d’estimulació en el cervell, desequilibrats. Dos d’hiperestimulats: L’amígdala, que provoca les reaccions musculars de defensa-típiques en l’home estressat- em té al seu domini, però no per atacar, sinó per fugir; el centre del plaer o nucli acuminat, que fa que avantposem un plaer immediat a un de llarga distància . Qui no el té esgavellat! Hem oblidat la màxima sàvia del Cohelet (Eclesiastés): Hi ha un temps per tot… I malgrat la  seva dimonització, en part, en altre temps, no em puc queixar: faig un bon vi! .  Dos més d’hipoestimulats: la zona prefrontal , on  s’haurien de prendre les decisions amb tota normalitat sense excuses del si no fos (2)-en el meu cas deficitària, per culpa de l’amígdala acaparadora i hiperestimulada, si més no, així m’agrada d’interpretar-ho com a bon exemple de gènere!-; el singulat anterior, en el cos callós, l’activen les sorpreses i la creativitat -el tinc parcialment entrenat. De sorpreses, no me’n manquen , gràcies a Déu. Se’m devia desenvolupar entre Sant Cugat i Vilanova i la Geltrú! En ambdos llocs  vaig recollir de tot, tanmateix la memòria selectiva ha jugat a favor meu,si bé quan hi torno, en el primer cas, hi trobo buidor; en el segon, el bullici de la vida! Bé, fins aquí la ciència amb un deix subjectiu i humorístic(3).

La Teresa, que és una bona hermenèutica, s’endinsa en la tradició bíblica: Gènesi, Càntic dels càntics i Cartes de sant Pau, fins a la bona tradició mística de sant Francesc i santa Teresa, i ho veu tot bo. I com un ocell després d’un vol aterra , agafa Kant per presa i li  fa volar pels aires les categories a priori (inclosos els diferents rols de gènere: la racionalitat masculina i la sensibilitat femenina, tot i que en el vídeo no surti).En comptes dels a priori dels conceptes purs, hi posa l’a priori de la sexualitat.

Aplanem-ho, Kant amb les coordenades d’espai i temps( coneixement sensible, a posteriori) i les categories o universals a priori fonamenta els judicis sintètics a posteriori, fets d’experiència mutable i principis immutables – categories-  que fonamenten la validesa de les ciències. Gianni Vattimo, filòsof italià postmodern, seguint a Heidegger, substitueix els conceptes “a priori” pel llenguatge matern (la casa del ser, segons Heidegger) i fonamenta l’Hermenèutica -la interpretació(4)-, enderroca la piràmide de l’u, sostinguda pels universals i dóna veu a tothom . Teresa Forcades fa un pas més: el nostre cos és sexualitat o llenguatge eròtic, diria jo, i és indissociable de l’espai i el temps, i amb aquestes tres dimensions se’ns possibilita la fidelitat(gràcies al temps), la reciprocitat(a l’espai) i l’amor (gràcies a la sexualitat/desig). Les veus, doncs, són sexuades i expressen un desig de ser a totes en el món, que mai es pot despreciar, si no volem violentar el nostre ésser comunitari(valor democràtic).

La Teresa, com a teòloga ,  no es cansa i continua amb la seva visió de la Divinitat Trina, perdoneu els qui teniu l’amígdala massa carregada, feu-me confiança i arrecereu-vos, no fugiu! Ara ja coneixem l’home en situació postmoderna, redescobrim-lo, doncs,com a imatge del Déu Tri: El nostre Déu és veritable(Fidel), perquè ens ha estat sempre al nostre costat (Vell Testament:de l’èxode d’Egipte a l’exili de Babilònia; N.T.:acollint el fill pròdig). La seva fidelitat no canvia en el temps. Jesús de Natzaret se’ns ha fet pròxim, compartint-ho tot, fins i tot ,el paper de l’home més desgraciat i anorreat de Palestina. S’ha arremangat( l’espai- el seu cos inclòs- ho ha fet possible). Ha estat recíproc. Per últim, ens ha vessat el seu Esperit en diverses llengües  com un foc /desig que ho abraça tot fent una dansa (perikoresi). Jo ja havia copsat que,en la nostra època de l’Esperit,  el goig de viure i de llibertat s’havia fet més gran: ara ja no hi ha cap un únic model a la terra, n’hi ha molts i cap de perfecte, siguem humils i espavilem-nos! Què ens havíem pensat! De fet, quan parlem, si ens respectem mútuament, amb el nostre llenguatge no verbal: somriures,mirades, gestos, silencis… dansem. Déu Tri, també. Bona imatge,gràcies Teresa.

Quant als valors de gènere del segon vídeo, basat en els estudis de Lacan  i Chodorow i el concepte clàssic de persona, exposat en un congrés feminista, tot i que em sembla que els he entès, no els glossaré, ja que prefereixo que algunes de les meves amigues me’n parlin. Només puc dir que mai havia sentit una xerrada feminista de tanta alçada. Acabo,doncs,

Oh Teresa, parla,parla… i descansa

senyoreges-monserrat.png

Encara no t’he firmat cap xec en                     com a Mn Ballarín

Tot arribarÀ !

jaume

1 Per localitzar i escoltar els vídeos l’estretègia que em va més bé és:  cercar amb el google:Teresa Forcades:el plaer o Teresa Forcades:valors de gènere. Us sortirà un llistat de títols encapçalats pel quin heu demanat, cliqueu-lo i ja el tindreu

2 Una amiga em diu que els nois i noies en problemes escolars greus solen tenir els hemisferis( el dret i l’esquerre)  creuats i/o descompensats. La Teresa ens diu que si els dos primers centres de plaer, correlacionats amb l’estrès de la feina, la publicitat i l’oci, estan sobreestimulats en la nostra cultura, els altres dos estaran poc estimulats amb poca irrigació de la sang. Si no s’inverteix la relació pot encara empitjorar-se la situació.

3 Una vegada fa molts anys vaig llegir que Kierkegaard – filòsof danès luterà revoltat contra el sistema racionalista de Hegel i   la burocràcia i funcionariat dels pastors de la seva Església danesa-  donava un consell als seus pastors protestants: ”Prediqueu-vos a vosaltres  mateixos, que almenys servirà a algú”. Les poques vegades que he parlat en públic o escrit alguna cosa que afecta al comportament dels oients o lectors l’he tingut en compte

4 Escolteu-lo en el vídeo :Youtube:Gianni Vattimo 2

Nota: En el tros final de la glossa havia intentat crear un text avantguardista o cal·ligramàtic, però només ha sortit encasellat, què hi farem?

No hi ha resposta

URI del Retroenllaç | Comentaris RSS

Deixi una contestació

*