17 des. 2009

Per un nou aire de família

Publicat en 20:57 sota Valors

De diverses maneres, a tot arreu i en qualsevol temps ha existit la família com a grup que acull, en el seu interior, la vida des de la naixença a la mort, passant per l’adolescència i la vellesa. La parentela, els veïns  i  a voltes, fins i tot, el foraster també s’hi apropen des de l’exterior. La unitat mínima sota sostre és de dues persones, tanmateix la màxima  és imprecisa en un ventall relativamente petit, tot i que en un sentit ampli podríem incloure-hi les comunitats religioses. En qualsevol comunitat  familiar o religiosa, l’aire de família hauria d’amarar la coresidència, ja que del contrari es fa difícil entendre que treballem per una fraternitat universal professada per Jesús i  per molts homes i dones . Les desigualtats socials entre famílies ens les trobem tant en una famíia patriarcal (avis-pares-fills) com en una de nuclear( amb fills o sense) o en una de monoparental (una persona adulta amb fill/s), i l’afecte i l’aire de família tampoc són exclusius de cap varietat de família . Amb tot, cal tenir en compte els resultats dels estudis sociològics de la Fundació Bofill:” Els fills de pares de professions liberals que deleguen la cura i formació dels seus fills tenen moltes més possibilitats d’automarginar-se i de tornar-se de caràcter violent”. No hem d’oblidar ,doncs, que l’ideal d’una família, d’ aixopluc modest,  afectuosa cap endins i oberta cap enfora, modelat en l’Evangeli i el pessebre de Nadal,  sigui encara un bon referent en una contradictòria època de transhumància i d’acceleració del temps per arribar tots el primer.

Les famílies acollim la vida sense ser del tot nostre: Maria, la Mare de Jesús, ho va aprendre molt bé (Lc 2,41-52). La gran lliçó bíblica per als qui exercim la paternitat o maternitat és la d’anar mantenint-nos en un segon pla a mesura que els fills se’ns fan grans, al mateix que Déu fa amb nosaltres  ( Lc15,11-20), sense baixar la guàrdia pel que fa a l’afecte, l’amistat, la corresponsabilitat tant cap endins com cap en fora. La trobada de famílies, ja sigui per amistat o una fe comuna, pot fer-nos molt més forts i humils alhora. Les tertúlies,  festes i sorpreses amb un cert caliu amorós, totalmente gratuït, no deixaran indiferent a ningú. Les portes obertes, les eixamplen. Si predomina aquest aire de família, els problemes dels fills amb l’escola, amb la catequesi, amb les primeres sortides amb amics, s’encaixaran en la confiança d’uns i altres.

La nostra fe s’ha de manifestar en el dia a dia: en la mirada dilatada al més pròxim:espòs o esposa , fill o filla; en el joc i la conversa de complicitats entre pares i fills; en les petites accions solidàries de qualsevol tipus. Com a espectadors d’un món en acció, hem de sintonitzar amb els somriures dels febles i desvalguts a tocar de casa i lluny de casa; en l’emancipació de pobles fins ara amagats, com a signes d’un Temps Nou. La pregària com a expressió de les nostres vivències per tal que siguin il·luminades i alliberades de fums i de pors i de misèries que les atenallen ens pot asserenar molt. Aquest mirar endavant amb el cor, més que en la ment ( el coneixement no cohesiona com abans!) ens dibuixa a tots un nou projecte de família, societat i món: cap família amb domini patriarcal i ningú sense pàtria.Utopia,sí. Riscos, també: tota llibertat ho és. Seguretats,cap: l’infortuni pot aparèixer en qualsevol moment. Una mare em revelava amb tota naturalitat: “Se’m van morir els dos fills… sort vaig tenir de creure en Déu”. L’amor genera una esperança invencible!

                                               Jaume Obradors i Suades

   Nota. Aquest article va ser publicat a Regió 7 en la secció Evangeli, 29 de desembre  de 2009,en la qual cada setmana durant tot l’any es publica un article fet per una persona diferent, que comenta l’evangeli del diumenge . Em va costar ja que havia de cabre en una pàgina, en canvi les famíles i els possibles lectors són molt indefinits. No n’estic massa satisfet.

No hi ha resposta

URI del Retroenllaç | Comentaris RSS

Deixi una contestació

*