Arxivar per setembre de 2008

27 set. 2008


Trobada d’exalumes de Castelladral amb motiu del centenari de les seves escoles

Classificat com a Castelladral

Avui és festa grossa. Avui Castelladral és diferent. S’omple de sentit i llueix més que mai amb tots nosaltres de  qui fins i tot les pedres podrien parlar. No oblidem que venim de lluny, de cases centenàries, per no dir mil·lenàries, i d’unes escoles també centenàries convertides en l’Alberg, el nostre aixopluc. Sense les escoles no hi hauria l’Alberg i nosaltres no fórem aquí. Oblidar-se d’aquest edifici, per nosaltres és oblidar-se de nosaltres mateixos. Per mi, aquestes parets no són unes parets qualssevol com tampoc ho és el camí que baixa cap a Argençola. Entendreu que ho dic com exalumne i veí de Castelladral. La meva experiència és única com ho és  la de qualsevol de vosaltres. I tots plegats hem fem un poble singular, que ens l’estimem perquè és el nostre poble, que ve de lluny i no hem escollit. Quin respecte que es mereix Castelladral! Les escoles de Castelladral ja existien molt abans d’aquest edifici centenari. Tenim constància que el 1883- fa 125 anys- hi havia a Castelladral una escola de nens i una altra de nenes . Pel que fa a les nenes es diu que concorren a una escola elemental, en canvi quan es parla d’escola de nens es diu que concorren a l’escola pública. Al llistat de les nenes, fet a l’octubre, només n’hi ha 16 i la meitat són d’aquí el nucli de Castelladral, tot i que n’hi ha una de les Esglésies que no hi falta mai(1); en canvi  hi ha dos llistats de nens: un fet a l’abril  amb 30 nens i un altre de 24 , fet a l’octubre .De nens en vénen de tot arreu: Sant Cugat, Vall dels Gitanos, Orriols, Barri de Torruella. Hi havia molt absentisme: nens amb més de 50, 40 i 30  faltes. Sembla que aquestes dues classes també existien a principis del s. XX, ja que tenim dos rebuts del 1904 referents al lloguer de l’escola i de les cases del mestre i la mestra.

 Quant a l’edifici, sabem que l’Ajuntament de Castelladral el dia 8 de febrer de 1883 demana a la Diputació de Barcelona un estudi i redacció del projecte d’escola per a nens i nenes del poble.Els 1894 el Bisbat de Solsona concedeix el permís per fer les l’edifici de les Escoles i la Casa consistorial al Cementiri Vell, on hi ha l’actual Rectoria, però els posa una condició molt difícil de complir: que l’edifici no tregui la llum de l’església ni de la Rectoria(2). Que n’eren de savis! Tinc anotada una queixa de l’escola del Mujal feta pel rectors i els veïns davant la Junta Provincial d’Ensenyament, perquè s’han assabentat que alguns individus d’aquesta Junta volen traslladar l’escola de Nenes a Castelladral, quan ja fa més de 8 anys que funciona al Mujal.

 Però no serà fins al segle XX que es començarà a posar fil a l’agulla per construir l’edifici de la Casa consistorial i Escoles  

1900 octubre . Mariano Riu de Cardona cobra de l’Ajuntament de Castelladral 80 ptes per fer el plànol de la casa comunal.                                  

1902 gener,16. Es compren 12 covanets per desmuntar la casa Ferrer(3)

Febrer,16. Es paguen 1’50 pessetes per anar a buscar els covanets a Cardona

Març,17. Es paguen 3 pessetes per anar a mirar fusta per a la casa comunal

Abril,8 .Es paguen 6 pessetes per un viatge a Manresa per anar a veure el Marçal si volia vendre fusta per a la Casa comunal

Maig,17. Per un dia per anar a contractar la fusta per la Casa Comunal : 3 ptes.

Juliol,17.“ En vista de que lo dit Marçal després d’haver-nos venut la fusta no pujava ni contestava cap carta hi vaig tornar a baixar” : 6 ptes.

Juliol,19. Per una marca per marcar la fusta:   1 pta

Setembre .Per un viatge a Cardona per veure lo Ramonet de Sant Just si vindria a reconèixer la fusta del Marçal per marcar-la: 1 pta . Per la manutenció de tres homes  per marcar la fusta, y lo meu jornal : 4 ptes

Novembre Per 112 bigues comprades al Marçal : 700 ptes. El senyor Marçal les rep de Joan Vila Fornells de la Llestanosa, aleshores Alcalde      Per 12 covanets més:  8 ptes. Per anar a buscar-los: 1’5 ptes

Desembre Pagat a Ramon Torres pels treballs fets a la Casa Comunal : 35 ptes      

1903 gener,es paguen a 16 persones del poble un conjunt de  de 92 jornals: 330 ptes. Avui serien 92* 10h * 15 euros l’hora= 14.800 euros.(4)

Març, per dotze jornals de serra a la vaga de Comaposada:  52 ptes 

1904 gener,25. Per dos jornals i mig per arrossegar la fusta de la Plaça a l’Era de la Rectoria :10 ptesFebrer,1.  Pagat per la contribució de la casa Ferrer: 2’44 ptes

Març,2: Josep Gusart adquireix amb escriptura pública per donació de D.Melitón Traver, aleshores secretari de Puig-reig,un solar o porció de terres de l’enderroc d’una casa que estava senyalitzada amb nº 5. En paga 8.000 ptes i després la cedeix l’edifici a l’Ajuntament per 2.800(5). Fa un bon negoci! En les escriptures es diu que s’hi ha de fer una planta baixa i dos pisos destinada a escola de nens i casa consistorial. En cas de perdre l’ús assignat, caldria reunir els caps de casa per a veure què se’n fa.

Abril Per la contribució de cal Ferrer(Es tracta de la casa enderrocada) : 2’44 ptes        Per apriar les bigues a l’era de de la Rectoria: 4’50 

 Juny Pagat per les bigues de la casa comunal i un prestatge per posar papers : 216’80 ptes (Aquestes són tretes de la vaga de Comaposada. Serien els cavalls o jàsseres?)

1907 Jaume Santamaria cobra 40 ptes de lloguer de la Casa Consistorial. Ramon Vall en cobra 225 pel lloguer de l’escola i habitació de la mestra de nenes Meliton Traver rep 60 pessetes per al lloguer de la casa habitació del senyor Mestre referent al 1906 . Meliton Traver rep a l’avançada 10 pessetes  pel local que serveix d’escola nens, corresponents als quatre primers mesos de l’any 1907, ja que acabats aquets quatre mesos li han de desallotjar el local per vèncer la data del lloguer                         

 2009 gener,28. Ramon Travé presenta una factura de 43’25 ptes a Josep Gusart de la Rovira, aleshores alcalde, per espècies i jornals d’emblanquinar i fer faixes a la nova Casa Consistorial. Molt interessant aquesta factura ja que demostra que el 1909 ja estava feta la Casa Consistorial. data que figura a l’arc de l’entrada.

1915 juny,14 . L’inspector insta a l’Alcalde de Castelladral a clausurar una escola de nens a Navàs.

1919 abril,3.  Es convoca la Junta Provincial d’Ensenyaça per acordar si és procedent la creació d’una escola de nens al barri de Navàs, i que l’actual unitària de nens de Castelladral sigui convetida en mixta.(5) 

1923 S’inaugura la cisterna que va costar 3.918,49 pessetes. Oooh la cisterna! Quin plaer era anar-hi a beure per fer-se passar la set.

1923 octubre,3. Arriba la Dictadura. Es presenta el “Comendante Cabo de la Guardia Civil” a L’Ajuntament, els llegeix un ban del governador civil i els fa donar la conformitat del seu cessament i la presentació d’un nou Ajuntament. L’alcalde cessat és Jaume Gusart, fill del Josep, molt apreciat pel poble. El que fan les dicatudres

1924 L’Ajuntament de Castelladral es traspassa a Navàs. Castelladral deixa de ser estat, ja no s’hi faran serveis. Arriba la  II República En Jaume Gusart,sense ser l’alcalde, va aprofitar la política educativa que va engegar la II República, per gestionar la instal·lació d’una escola de nenes. A finals del curs 1934-35 el mestre Pere Filella fa escrits i oficis demanant la creació d’una escola pública per a nenes, ja que a la seva escola de nens té matriculats més de 50 alumnes dels dos sexes i funciona com si fos mixta. A l’inici del curs següent 1935-36 ja s’havia rebut l’autorització provisional de l’escola de nenes, que no va poder funcionar fins a primers dies de desembre, quan va arribar la mestra a Castelladral:Cristina Boada. En relació  a la consecució d’aquesta escola 157 veïns de Castelladral amb  un escrit  donen les gràcies a Jaume Gusart per la seva gestió i el nomenen “protector i fill predilecte de Castelladral” (1 de decembre de 1935). Fan un altre escrit a l’Ajuntament, on demanen que les escoles de Castelladral a partir d’aquell moment s’anomenessin Joan Coca( Aleshores batlle de Navàs) i Jaume Gusart. El 14 de febrer de 1936 l’Alcalde comunica en un ple que s’ha acceptat la petició i que així ho faran arribar a la superioritat. Cinc mesos després va esclatar la guerra i tot va quedar penjat.Després de la guerra civil, hi va haver èpoques en dos mestres,però va dominar l’escola mixta amb un mestre o mestra. En el curs 1979-80 es tanca definitivament l’escola amb la darrera fornada d’alumnes.

Què hi apreníem?Per alguns de vosaltres l’escola de Castelladral ha estat l’única a què vau assistir. I per la majoria  va ser a on vam aprendre a llegir i escriure. Altres van aprendre molt més.A més a més, el fet de  venir a escola a Castelladral suposava per a molts fer una caminada i, per a tots, trobar-se amb altres nens i nenes de la mateixa edat, formar part d’un grup – a voltes potser inconscientment-, tenir amics o amigues i sentir-se útil. Per tant començàvem a ser importants – avui en diríem a tenir autoestima-; a tenir confiança en un mateix i en els altres i en la mateixa natura per on ens desplaçàvem i jugàvem; confiança bàsica sense la qual és impossible viure d’una forma sana. Manejar l’enciclopèdia, saber situar-se en un mapa, dominar les multiplicacions i divisions i els més espavilats,les regles de tres , ens feia creure que érem algú. Jugar a cuc amagar, al narro i a la penyora; caçar ocells amb llueles, treure nius de grives, pigots i garses i després fer un berenar que ens en llepàvem els dits o comercialitzar la nostra caça ens preparava per a la vida  comercial postmoderna! Ara bé, per damunt del que apreníem a l’escola i de com ens relacionàvem amb la natura i les aus, hi havia una experiència de passar-nos-ho bé, tot i que a voltes ens baralléssim; de riure’ns els uns dels altres i del món que ens envoltava i potser fins i tot de nosaltres mateixos, apreníem a ser humans. Tots hem fet el nostre propi trajecte amb les giragonses que vulgueu. Quasi tots som fills d’una època marcada per un llibre: l’Enciclopèdia. Un llibre que senyorejava l’ensenyament primari,secundari i universitari. Un metge quan havia acabat la carrera tenia de consultar l’enciclopèdia mèdica. Actualment,el que es troba a les escoles, universitats, hospitals, aeroports…i a tot arreu  és una altra cosa: l’ordinador. Bastants de nosaltres en som uns aprenents. De fet hem presenciat una revolució del coneixement. Les enciclopèdies eren un conjunt de conceptes que es mantenien invariables al llarg dels anys,passaven de pares a fills i eren la norma. S’havien de memoritzar. Ara amb l’ordinador tenim accés a les diverses cultures del món. L’ordinador és una enorme memòria que es duplica i es triplica amb molt poc temps, és l’enciclopèdia de les enciclopèdies.  Tothom qui sàpiga fer anar aquesta eina hi pot accedir. L’enciclopèdia s’havia d’estudiar i memoritzar, l’ordinador s’ha de saber fer anar. Una altra diferència és el fet que les dades de l’ordinador s’amplien, es renoven i reinterpreten constantment,i es generen visions de la realitat totalment contradictories. I qui digui ruboritzat que això o allò és intocable, no en farà cas ningú. Davant de tants kilos de coneixements, restem perplexos i ens podem angoixar i posar malalts, si no ens els mirem per sobre i per sota i els relativitzem. Fa poc ens han dit per televisió que  han construït un accelarador de partícules  que resoldrà els misteris de l’univers. Això fa riure!(1) Jo penso totalment al revés, que el misteri  de l’univers encara el faran més gran. Benvingut sigui l’accelarador de partícules! Mireu, si jo no sé com parlar… el misteri el tinc davant dels meus ulls  i en quedo meravellat i no vull cap maquinota  ni enciclopèdia que em destorbi! Ens cal molt d’humor, si volem viure en llibertat i amb  la paraula compartida, és a dir,  amb  acord i consens -la vera democràcia-  en tots els àmbits de la vida social.! Aquí a Castelladral, fins i tot les pedres ens reconeixen. Hem triomfat. Del contrari aquesta trobada d’avui no s’explicaria. Que els nostres somnis de joventut no s’hagin complert no hi fa res! Deixeu-me citar una gran persona molt sàvia: Ramon Llull. El català i europeu més universal del s.XIII. Volia fer una reforma a la Cristianitat i de retruc a tota la Humanitat. Va anar a fer propostes a diverses universitats d’Europa,va visitar Terra Santa, el nord d’Àfrica, va assistir a Concilis, va visitar papes i reis i no se’n va sortir. I va escriure un poema titulat Desconhort.Se sentia fracassat com molts, però va escriure un altre llibre bellíssim “El llibre de l’Amic e l’Amat”,sense cap rancor. També és probable que nosaltres ens hàgim sentit fracassats alguna vegada. Però donem-hi la volta: Aquí entre nosaltres hi ha una persona que ja ha donat 95 voltes al sol, mantenint els peus a la terra i acompanyada per la lluna, aprofito el moment per felicitar-la. És impressionant! No sé si l’ha superada cap astronauta.  No venim d’una terra fèrtil,però tampoc del desert! No sé si dels rocs n’hem fet pans,però sí que estic convençut que molts de vosaltres heu esdevingut uns savis enmig dels rocs. La saviesa s’adquireix pels grinyols de l’experiència . Un noi o noia de 20 anys amb un ordinador a les mans i amb un cap ple de somnis, per molt intel·ligent que sigui, encara no pot ser reconegut com un savi. Li manca experiència. Qui obté saviesa no té res a envejar. I de la saviesa no se n’ha d’excloure ningú. Heu sentit a dir que de boig i de poeta tothom n’és una miqueta. Bé,doncs, ampliem la dita en un dia de joia com avui davant d’aquesta plaça que n’ha sentit a parlar a centenars: De savi i de poeta tothom n’és una miqueta. La saviesa no fracassa! Tenim una tradició de savis, no en dubteu! Del contrari, Castelladral no fóra! Ens cal,doncs, reconèixer-los.  Bona diada i bona festa Jaume Obradors Suades Castelladral, 27 de setembre del 2008

(1)La distancia a peu d’aquesta casa era d’una hora mitja.

(2) L’actual rectoria està adossada a la paret romànica de l’Església, on s’havia prohibit fer-hi l’escola.

(3)A on és l’edifici Casa Consistorial -Escoles. Avui Alberg.

(4) Per fer-hi l’Alberg els veïns i amics  vàrem fer l’enderroc de tot menys les parets mestres, però gratuïtament.

(5) Les dades referents a les escoles són molt incompletes, ja que hi falta  tot el cost de l’obra interior que jo no he vist mai. Aquesta informació l’he treta del llibre:Història de la  Rovira de Manuel Vicente izquierdo.la casa de la Rovira era on hi vivia l’Alcalde Josep Gusart. Les altres dades són tretes de l’arxiu municipal.

(6) Quan vaig escriure aquest text encara no havia sentit a parlar del cientifista ateu Richard Dawkins i el seu libre beseller : The God delusion (2006),traduït al castellà per Espejismo de Dios(2007).Entre altres coses m’han dit que escriu:“L’únic coneixement vàlid és el científic. Les ciències ho saben tot o estan a punt de saber-ho. Estem a punt de demostrar que déu nop existeix (ja estem al 95% ) .La selecció natural ho demostra tot. Si hi hagués un Déu, hauria tardat mots anys a existir!”

El métode utilitzat per parlar de quelcom que ens trascendeix i la vehemència de les afirmacions voregen al ridícul. El  cientifisme és un relat esfondrat en l’època postmoderna, segons Lyotard. Gianni Vattimo afegeix: la condició d’agnòstic i ateu no s’adiu en un filòsof postmodern, ja que els relats excluvistes ja no tenen raó de ser.

En general, hi ha moltes dades sense massa interès, però que m’ha semblat bé posar-les-hi, ja que demostren que amb l’Ajuntament a casa era fàcil guanyar algun dineret. La reflexió sobre el que apreníem  potser també és una mica simplista. Hi ha idees de fons poc desenvolupades.Ara bé, si hagués intentat fer un raonament més lògic encara hauria estat més pesat i potser no hauria cridat tant l’atenció. Parlant davant d’un públic tan divers i en gent tan gran és molt difícil de comunicar.  

No hi ha resposta

27 set. 2008


Trobada d’exalumes de Castelladral amb motiu del centenari de les seves escoles

Classificat com a Castelladral

Avui és festa grossa. Avui Castelladral és diferent. S’omple de sentit i llueix més que mai amb tots nosaltres de  qui fins i tot les pedres podrien parlar. No oblidem que venim de lluny, de cases centenàries, per no dir mil·lenàries, i d’unes escoles també centenàries convertides en l’Alberg, el nostre aixopluc. Sense les escoles no hi hauria l’Alberg i nosaltres no fórem aquí. Oblidar-se d’aquest edifici, per nosaltres és oblidar-se de nosaltres mateixos. Per mi, aquestes parets no són unes parets qualssevol com tampoc ho és el camí que baixa cap a Argençola. Entendreu que ho dic com exalumne i veí de Castelladral. La meva experiència és única com ho és  la de qualsevol de vosaltres. I tots plegats hem fem un poble singular, que ens l’estimem perquè és el nostre poble, que ve de lluny i no hem escollit. Quin respecte que es mereix Castelladral! Les escoles de Castelladral ja existien molt abans d’aquest edifici centenari. Tenim constància que el 1883- fa 125 anys- hi havia a Castelladral una escola de nens i una altra de nenes . Pel que fa a les nenes es diu que concorren a una escola elemental, en canvi quan es parla d’escola de nens es diu que concorren a l’escola pública. Al llistat de les nenes, fet a l’octubre, només n’hi ha 16 i la meitat són d’aquí el nucli de Castelladral, tot i que n’hi ha una de les Esglésies que no hi falta mai(1); en canvi  hi ha dos llistats de nens: un fet a l’abril  amb 30 nens i un altre de 24 , fet a l’octubre .De nens en vénen de tot arreu: Sant Cugat, Vall dels Gitanos, Orriols, Barri de Torruella. Hi havia molt absentisme: nens amb més de 50, 40 i 30  faltes. Sembla que aquestes dues classes també existien a principis del s. XX, ja que tenim dos rebuts del 1904 referents al lloguer de l’escola i de les cases del mestre i la mestra.

 Quant a l’edifici, sabem que l’Ajuntament de Castelladral el dia 8 de febrer de 1883 demana a la Diputació de Barcelona un estudi i redacció del projecte d’escola per a nens i nenes del poble.Els 1894 el Bisbat de Solsona concedeix el permís per fer les l’edifici de les Escoles i la Casa consistorial al Cementiri Vell, on hi ha l’actual Rectoria, però els posa una condició molt difícil de complir: que l’edifici no tregui la llum de l’església ni de la Rectoria(2). Que n’eren de savis! Tinc anotada una queixa de l’escola del Mujal feta pel rectors i els veïns davant la Junta Provincial d’Ensenyament, perquè s’han assabentat que alguns individus d’aquesta Junta volen traslladar l’escola de Nenes a Castelladral, quan ja fa més de 8 anys que funciona al Mujal.

 Però no serà fins al segle XX que es començarà a posar fil a l’agulla per construir l’edifici de la Casa consistorial i Escoles  

1900 octubre . Mariano Riu de Cardona cobra de l’Ajuntament de Castelladral 80 ptes per fer el plànol de la casa comunal.                                  

1902 gener,16. Es compren 12 covanets per desmuntar la casa Ferrer(3)

Febrer,16. Es paguen 1’50 pessetes per anar a buscar els covanets a Cardona

Març,17. Es paguen 3 pessetes per anar a mirar fusta per a la casa comunal

Abril,8 .Es paguen 6 pessetes per un viatge a Manresa per anar a veure el Marçal si volia vendre fusta per a la Casa comunal

Maig,17. Per un dia per anar a contractar la fusta per la Casa Comunal : 3 ptes.

Juliol,17.“ En vista de que lo dit Marçal després d’haver-nos venut la fusta no pujava ni contestava cap carta hi vaig tornar a baixar” : 6 ptes.

Juliol,19. Per una marca per marcar la fusta:   1 pta

Setembre .Per un viatge a Cardona per veure lo Ramonet de Sant Just si vindria a reconèixer la fusta del Marçal per marcar-la: 1 pta . Per la manutenció de tres homes  per marcar la fusta, y lo meu jornal : 4 ptes

Novembre Per 112 bigues comprades al Marçal : 700 ptes. El senyor Marçal les rep de Joan Vila Fornells de la Llestanosa, aleshores Alcalde      Per 12 covanets més:  8 ptes. Per anar a buscar-los: 1’5 ptes

Desembre Pagat a Ramon Torres pels treballs fets a la Casa Comunal : 35 ptes      

1903 gener,es paguen a 16 persones del poble un conjunt de  de 92 jornals: 330 ptes. Avui serien 92* 10h * 15 euros l’hora= 14.800 euros.(4)

Març, per dotze jornals de serra a la vaga de Comaposada:  52 ptes 

1904 gener,25. Per dos jornals i mig per arrossegar la fusta de la Plaça a l’Era de la Rectoria :10 ptesFebrer,1.  Pagat per la contribució de la casa Ferrer: 2’44 ptes

Març,2: Josep Gusart adquireix amb escriptura pública per donació de D.Melitón Traver, aleshores secretari de Puig-reig,un solar o porció de terres de l’enderroc d’una casa que estava senyalitzada amb nº 5. En paga 8.000 ptes i després la cedeix l’edifici a l’Ajuntament per 2.800(5). Fa un bon negoci! En les escriptures es diu que s’hi ha de fer una planta baixa i dos pisos destinada a escola de nens i casa consistorial. En cas de perdre l’ús assignat, caldria reunir els caps de casa per a veure què se’n fa.

Abril Per la contribució de cal Ferrer(Es tracta de la casa enderrocada) : 2’44 ptes        Per apriar les bigues a l’era de de la Rectoria: 4’50 

 Juny Pagat per les bigues de la casa comunal i un prestatge per posar papers : 216’80 ptes (Aquestes són tretes de la vaga de Comaposada. Serien els cavalls o jàsseres?)

1907 Jaume Santamaria cobra 40 ptes de lloguer de la Casa Consistorial. Ramon Vall en cobra 225 pel lloguer de l’escola i habitació de la mestra de nenes Meliton Traver rep 60 pessetes per al lloguer de la casa habitació del senyor Mestre referent al 1906 . Meliton Traver rep a l’avançada 10 pessetes  pel local que serveix d’escola nens, corresponents als quatre primers mesos de l’any 1907, ja que acabats aquets quatre mesos li han de desallotjar el local per vèncer la data del lloguer                         

 2009 gener,28. Ramon Travé presenta una factura de 43’25 ptes a Josep Gusart de la Rovira, aleshores alcalde, per espècies i jornals d’emblanquinar i fer faixes a la nova Casa Consistorial. Molt interessant aquesta factura ja que demostra que el 1909 ja estava feta la Casa Consistorial. data que figura a l’arc de l’entrada.

1915 juny,14 . L’inspector insta a l’Alcalde de Castelladral a clausurar una escola de nens a Navàs.

1919 abril,3.  Es convoca la Junta Provincial d’Ensenyaça per acordar si és procedent la creació d’una escola de nens al barri de Navàs, i que l’actual unitària de nens de Castelladral sigui convetida en mixta.(5) 

1923 S’inaugura la cisterna que va costar 3.918,49 pessetes. Oooh la cisterna! Quin plaer era anar-hi a beure per fer-se passar la set.

1923 octubre,3. Arriba la Dictadura. Es presenta el “Comendante Cabo de la Guardia Civil” a L’Ajuntament, els llegeix un ban del governador civil i els fa donar la conformitat del seu cessament i la presentació d’un nou Ajuntament. L’alcalde cessat és Jaume Gusart, fill del Josep, molt apreciat pel poble. El que fan les dicatudres

1924 L’Ajuntament de Castelladral es traspassa a Navàs. Castelladral deixa de ser estat, ja no s’hi faran serveis. Arriba la  II República En Jaume Gusart,sense ser l’alcalde, va aprofitar la política educativa que va engegar la II República, per gestionar la instal·lació d’una escola de nenes. A finals del curs 1934-35 el mestre Pere Filella fa escrits i oficis demanant la creació d’una escola pública per a nenes, ja que a la seva escola de nens té matriculats més de 50 alumnes dels dos sexes i funciona com si fos mixta. A l’inici del curs següent 1935-36 ja s’havia rebut l’autorització provisional de l’escola de nenes, que no va poder funcionar fins a primers dies de desembre, quan va arribar la mestra a Castelladral:Cristina Boada. En relació  a la consecució d’aquesta escola 157 veïns de Castelladral amb  un escrit  donen les gràcies a Jaume Gusart per la seva gestió i el nomenen “protector i fill predilecte de Castelladral” (1 de decembre de 1935). Fan un altre escrit a l’Ajuntament, on demanen que les escoles de Castelladral a partir d’aquell moment s’anomenessin Joan Coca( Aleshores batlle de Navàs) i Jaume Gusart. El 14 de febrer de 1936 l’Alcalde comunica en un ple que s’ha acceptat la petició i que així ho faran arribar a la superioritat. Cinc mesos després va esclatar la guerra i tot va quedar penjat.Després de la guerra civil, hi va haver èpoques en dos mestres,però va dominar l’escola mixta amb un mestre o mestra. En el curs 1979-80 es tanca definitivament l’escola amb la darrera fornada d’alumnes.

Què hi apreníem?Per alguns de vosaltres l’escola de Castelladral ha estat l’única a què vau assistir. I per la majoria  va ser a on vam aprendre a llegir i escriure. Altres van aprendre molt més.A més a més, el fet de  venir a escola a Castelladral suposava per a molts fer una caminada i, per a tots, trobar-se amb altres nens i nenes de la mateixa edat, formar part d’un grup – a voltes potser inconscientment-, tenir amics o amigues i sentir-se útil. Per tant començàvem a ser importants – avui en diríem a tenir autoestima-; a tenir confiança en un mateix i en els altres i en la mateixa natura per on ens desplaçàvem i jugàvem; confiança bàsica sense la qual és impossible viure d’una forma sana. Manejar l’enciclopèdia, saber situar-se en un mapa, dominar les multiplicacions i divisions i els més espavilats,les regles de tres , ens feia creure que érem algú. Jugar a cuc amagar, al narro i a la penyora; caçar ocells amb llueles, treure nius de grives, pigots i garses i després fer un berenar que ens en llepàvem els dits o comercialitzar la nostra caça ens preparava per a la vida  comercial postmoderna! Ara bé, per damunt del que apreníem a l’escola i de com ens relacionàvem amb la natura i les aus, hi havia una experiència de passar-nos-ho bé, tot i que a voltes ens baralléssim; de riure’ns els uns dels altres i del món que ens envoltava i potser fins i tot de nosaltres mateixos, apreníem a ser humans. Tots hem fet el nostre propi trajecte amb les giragonses que vulgueu. Quasi tots som fills d’una època marcada per un llibre: l’Enciclopèdia. Un llibre que senyorejava l’ensenyament primari,secundari i universitari. Un metge quan havia acabat la carrera tenia de consultar l’enciclopèdia mèdica. Actualment,el que es troba a les escoles, universitats, hospitals, aeroports…i a tot arreu  és una altra cosa: l’ordinador. Bastants de nosaltres en som uns aprenents. De fet hem presenciat una revolució del coneixement. Les enciclopèdies eren un conjunt de conceptes que es mantenien invariables al llarg dels anys,passaven de pares a fills i eren la norma. S’havien de memoritzar. Ara amb l’ordinador tenim accés a les diverses cultures del món. L’ordinador és una enorme memòria que es duplica i es triplica amb molt poc temps, és l’enciclopèdia de les enciclopèdies.  Tothom qui sàpiga fer anar aquesta eina hi pot accedir. L’enciclopèdia s’havia d’estudiar i memoritzar, l’ordinador s’ha de saber fer anar. Una altra diferència és el fet que les dades de l’ordinador s’amplien, es renoven i reinterpreten constantment,i es generen visions de la realitat totalment contradictories. I qui digui ruboritzat que això o allò és intocable, no en farà cas ningú. Davant de tants kilos de coneixements, restem perplexos i ens podem angoixar i posar malalts, si no ens els mirem per sobre i per sota i els relativitzem. Fa poc ens han dit per televisió que  han construït un accelarador de partícules  que resoldrà els misteris de l’univers. Això fa riure!(1) Jo penso totalment al revés, que el misteri  de l’univers encara el faran més gran. Benvingut sigui l’accelarador de partícules! Mireu, si jo no sé com parlar… el misteri el tinc davant dels meus ulls  i en quedo meravellat i no vull cap maquinota  ni enciclopèdia que em destorbi! Ens cal molt d’humor, si volem viure en llibertat i amb  la paraula compartida, és a dir,  amb  acord i consens -la vera democràcia-  en tots els àmbits de la vida social.! Aquí a Castelladral, fins i tot les pedres ens reconeixen. Hem triomfat. Del contrari aquesta trobada d’avui no s’explicaria. Que els nostres somnis de joventut no s’hagin complert no hi fa res! Deixeu-me citar una gran persona molt sàvia: Ramon Llull. El català i europeu més universal del s.XIII. Volia fer una reforma a la Cristianitat i de retruc a tota la Humanitat. Va anar a fer propostes a diverses universitats d’Europa,va visitar Terra Santa, el nord d’Àfrica, va assistir a Concilis, va visitar papes i reis i no se’n va sortir. I va escriure un poema titulat Desconhort.Se sentia fracassat com molts, però va escriure un altre llibre bellíssim “El llibre de l’Amic e l’Amat”,sense cap rancor. També és probable que nosaltres ens hàgim sentit fracassats alguna vegada. Però donem-hi la volta: Aquí entre nosaltres hi ha una persona que ja ha donat 95 voltes al sol, mantenint els peus a la terra i acompanyada per la lluna, aprofito el moment per felicitar-la. És impressionant! No sé si l’ha superada cap astronauta.  No venim d’una terra fèrtil,però tampoc del desert! No sé si dels rocs n’hem fet pans,però sí que estic convençut que molts de vosaltres heu esdevingut uns savis enmig dels rocs. La saviesa s’adquireix pels grinyols de l’experiència . Un noi o noia de 20 anys amb un ordinador a les mans i amb un cap ple de somnis, per molt intel·ligent que sigui, encara no pot ser reconegut com un savi. Li manca experiència. Qui obté saviesa no té res a envejar. I de la saviesa no se n’ha d’excloure ningú. Heu sentit a dir que de boig i de poeta tothom n’és una miqueta. Bé,doncs, ampliem la dita en un dia de joia com avui davant d’aquesta plaça que n’ha sentit a parlar a centenars: De savi i de poeta tothom n’és una miqueta. La saviesa no fracassa! Tenim una tradició de savis, no en dubteu! Del contrari, Castelladral no fóra! Ens cal,doncs, reconèixer-los.  Bona diada i bona festa Jaume Obradors Suades Castelladral, 27 de setembre del 2008

(1)La distancia a peu d’aquesta casa era d’una hora mitja.

(2) L’actual rectoria està adossada a la paret romànica de l’Església, on s’havia prohibit fer-hi l’escola.

(3)A on és l’edifici Casa Consistorial -Escoles. Avui Alberg.

(4) Per fer-hi l’Alberg els veïns i amics  vàrem fer l’enderroc de tot menys les parets mestres, però gratuïtament.

(5) Les dades referents a les escoles són molt incompletes, ja que hi falta  tot el cost de l’obra interior que jo no he vist mai. Aquesta informació l’he treta del llibre:Història de la  Rovira de Manuel Vicente izquierdo.la casa de la Rovira era on hi vivia l’Alcalde Josep Gusart. Les altres dades són tretes de l’arxiu municipal.

(6) Quan vaig escriure aquest text encara no havia sentit a parlar del cientifista ateu Richard Dawkins i el seu libre beseller : The God delusion (2006),traduït al castellà per Espejismo de Dios(2007).Entre altres coses m’han dit que escriu:“L’únic coneixement vàlid és el científic. Les ciències ho saben tot o estan a punt de saber-ho. Estem a punt de demostrar que déu nop existeix (ja estem al 95% ) .La selecció natural ho demostra tot. Si hi hagués un Déu, hauria tardat mots anys a existir!”

El métode utilitzat per parlar de quelcom que ens trascendeix i la vehemència de les afirmacions voregen al ridícul. El  cientifisme és un relat esfondrat en l’època postmoderna, segons Lyotard. Gianni Vattimo afegeix: la condició d’agnòstic i ateu no s’adiu en un filòsof postmodern, ja que els relats excluvistes ja no tenen raó de ser.

En general, hi ha moltes dades sense massa interès, però que m’ha semblat bé posar-les-hi, ja que demostren que amb l’Ajuntament a casa era fàcil guanyar algun dineret. La reflexió sobre el que apreníem  potser també és una mica simplista. Hi ha idees de fons poc desenvolupades.Ara bé, si hagués intentat fer un raonament més lògic encara hauria estat més pesat i potser no hauria cridat tant l’atenció. Parlant davant d’un públic tan divers i en gent tan gran és molt difícil de comunicar.  

No hi ha resposta