Arxivar per juliol de 2007

15 jul. 2007


ESTALVIEM TAMBÉ EL FOC !

Classificat com a FOCS FORESTALS

Millor prevenció i més bona coordinació en l’atac 

Des dels focs del 1994-98 al Bages alguna cosa s’ha mogut en la lluita contra el foc forestal. Infraestructures com les pistes forestals, bombarders,helicòpters i la construcció de dipòsits d’aigua connectats a les xarxes generals, equipaments de les ADFs per actuar com a bombers fan que el foc només tingui vida en el front que és empès pel fort vent si la vegetació és salvatge i contínua . Tanmateix sembla que això tan senzill que acabo de dir no es tingui encara prou en compte.

Per explicitar-ho em referiré els dos darrers focs importants per la seva extensió del nord del Bages: el foc de Valldeperes (2005), que va afectar els municipis de Navàs,Cardona, Pinós i Serrateix, i el de l’Obaga de Malagarriga (juliol 2007), de Navàs i Pinós. Tant l’un com l’altre es van iniciar a la carretera de Cardona , entre Palà i Cardona a només un Km. de distància . El primer va començar en un paratge de vora la carretera, anomenat “àrea de lleure”, on van trobar-hi una gran quantitat de burilles. Em pregunto com és que no s’hi havien trobat abans i no s’havia fet netejar? I el d’aquest any s’inicia també a la vorera de la carretera a 1 Km més avall. Per què no estava neta? La resposta pot ser senzilla: com és possible netejar totes les vores de la carretera! No fugim d’estudi. Qui va que hi ha punts calents a les carreteres on els accidents de trànsit són freqüents? Qui va que se n’ha planificat la correcció?

En quaranta anys de col·laborar com a voluntari en l’extinció dels focs al Nord del Bages, no he vist cap  foc que anés del Llobregat cap al Cardener, ni de Castelladral cap a Súria. Tots els focs importants han vingut de l’oest(Cardener) o sud (carretera de Súria a Balsareny o més lluny) cap a l’est o nord. Regularment han fet una L, empesos primer pel vent de ponent i després per la marinada (del sud cap al nord). Tampoc és fàcil que se n’encengui un en una vorera de carretera on hi hagi un  impressionant tall vertical del terreny sense cap mena de vegetació. Amb només 1 Km de neteja de la banda dreta de la carretera probablement aquests dos focs s’haurien evitat.

 Desenvolupament de l’atac.

En parlaré com a testimoni que n’he estat des del flanc sud (oest-est). Amb l’arribada dels helicòpters, el desplegament de les ADFs amb voluntaris per terra i amb el suport d’alguns camions de bombers els focs eren vençuts arran de les pistes forestals transversals: del Pont de Malagarriga – Colldenguineu- Serrateix, pel que  fa al primer; Trujols- Camp de les Bruixes, quant al segon. Unes 10 unitats d’ADF pel cap baix, distribuïdes segons la proximitat del foc i el consens en una línia de 5 a 8 Km alimentades per cisternes arrastrades per tractors de particulars, algunes de 12.000 l, remataven el foc.

En el flanc nord, el primer foc va fer de les seves, en canvi el segon va morir de gana ja que va trobar terra cremada del foc anterior.

  

Alguns ensurts: Mentre apagàvem el primer foc (2005) vaig veure com un voluntari de l’ADF plegava mànegues i ens deixava el foc, perquè l’havien avisat que en una propietat seva a la quinta forca d’allà hi havia foc. Sorpresa: hi havia els GRAF que n’hi ficaven, quan el vent ja l’havia girat en direcció nord. Hi va haver una batussa, va guanyar l’ADF. També a nosaltres ens va sortir un foc al nostre davant al costat d’una pista. Sospita: deu haver passat un grup del GRAF!

En el foc d’aquest any, l’ensurt el va tenir un històric de l’ADF que  abans d’arribar a la Serra del Camp de les Bruixes, ja hi estaven ficant foc en direcció més al sud  per la vessant solell que la pista que pujava des del Cardener per la vessant obaga (oest), controlada per 5 ADF i algun camió de bombers. Hi va tornar haver batussa. Va guanyar l’ADF, però amb un regust agre, davant la sentència del cap dels GRAF: “ Només veniu a fer nosa!”. Sóc testimoni d’un malestar generalitzat per aquestes actuacions irracionals dels GRAF i també pel silenci del mitjans de comunicació davant de les actuacions eficaces de les ADF, i no s’hi val a dir:”Els únics que legalment poden apagar el foc són els bombers”. En aquest mateix foc em comentava un grup d’extinció de l’ADF que si no hagués estat per ells, una unitat de bombers amb voluntaris probablement s’haurien cremat.

 A tall de conclusió

Jo en aquestes batusses he vist com els pagesos quedaven deslocalitzats (en el sentit utilitzat pel sociòleg Zygmunt Bauman: “sense decisió,fugint la terra dels seus peus”, en aquest cas el bosc), frustrats i desil·lusionats. Pels locals, salvar unes hectàrees en un cap de serra, forma part de la seva vida com el mateix bosc i el poble els agraeix la proesa; pels globalitzadors ,  fer un tallafocs és mostrar l’eficàcia encara que no sigui necessari, ja que només la seva versió serà escoltada. Sóc conscient que sóc subjectiu en aquestes afirmacions, però actuar al marge de la saviesa popular i dels experts locals (els tallafocs es feien amb el consens dels expert locals) és imitar les conseqüències nefastes  que la globalització desencadena en la deslocalització dels habitants de la Selva amazònica o sudafricana. Sabeu què és veure al vespre i fent fred una munió de gent  i una flota de tractors de gran cilindrada amb cisternes plenes d’aigua( uns 100.000 litres) ,parats en un gran camp d’un cap de serra , i alhora veure com uns altres anaven ficant foc? Només demano racionalitat, coordinació i respecte per les estructures simbòliques de la bona gent. Estalviem també el foc, tinguem molta cura  amb els punts calents si volem més sostenibilitat  en els nostres boscos. I fem costat als damnificats de les zones afectades.

                            Jaume Obradors

                                   Cofundador del grup d’extinció Defensors del Bosc

                                   Exregidor de Món Rural de l’Ajuntament de Navàs

No hi ha resposta