La trag\u00e8dia dels ciutadans de Gr\u00e8cia fa plorar per\u00f2 almenys, per una vegada, \u00e9s una crisi que no t\u00e9 res a veure amb els EUA. Va agafar a gaireb\u00e9 tothom de sorpresa quan la darrera setmana el Senyor Governador de Puerto Rico en una entrevista de premsa va deixar caure que el deute de\u00a0 PR est\u00e0 en un forat d’uns 73,000 milions de d\u00f2lars i que ja no pot pagar. PR no pot demanar pr\u00e9stecs a l’estranger i la majoria del deute est\u00e0 en forma d’obligacions exemptes d’impostos federals o estatals repartides entre fons d’inversi\u00f3 (per exemple comptes de jubilaci\u00f3) i particulars als EUA. Qu\u00e8 far\u00e0 el govern federal? Aquestes obligacions estan per terra i no en poden emetre cap m\u00e9s.<\/p>\n
No \u00e9s dif\u00edcil entendre perqu\u00e8 ha passat. PR al final de la II Guerra Mundial estava en una situaci\u00f3 desesperada i els governs tant de PR dirigit pel fam\u00f3s governador Luis Mu\u00f1oz Mar\u00edn (veieu m\u00e9s abaix) com dels EUA van designar un plan econ\u00f2mic molt gener\u00f3s anomenat Bootstrap, una paraula molt americana impossible de traduir \u00a0que els hispans van batejar “Manos a la Obra” (Bootstrap \u00e9s literalment l’acte de tibar dels m\u00e0rgens d’una bota en direcci\u00f3 al genoll per col\u00b7locar el peu al fons; jo ho traduiria en aquest cas per “empenta”). El Bootstrap va durar dels 50 fins als anys 70 i fou un gran \u00e8xit fent de PR l’economia m\u00e9s forta de tota la Llatinoam\u00e8rica d’aquell temps. La llei americana fou extraordin\u00e0riament generosa, abolint pr\u00e0cticament tots els impostos federals i garantint entrada lliure a la Uni\u00f3 sense aranzels de tots els productes manufacturats a PR. Era com traslladar una f\u00e0brica a Bengladesh o les Filipines i poder vendre als EUA sense pagar impostos i amb transports barats. I tant que moltes companyies es van instal\u00b7lar a PR! Per\u00f2 als anys 70 les coses havien canviat i el Congr\u00e9s americ\u00e0 va decidir que la feina del Bootstrap ja estava acabada i van abolir tots els privilegis fiscals. Els que havien vingut, se’n van anar sense haver establert ni deixar-hi res. Queda no obstant una ind\u00fastria farmac\u00e8utica considerable. I PR va entrar en un proc\u00e9s lent d’agonia que ara est\u00e0 arribant a la seva fi.<\/p>\n
“Estado Libre Asociado”? Voleu dir Commonwealth!<\/strong><\/p>\n Puerto Rico ha estat sempre d’en\u00e7\u00e0 de la seva alliberaci\u00f3 del domini colonial espanyol un Territori No-Incorporat dels EUA. En el curs de la seva hist\u00f2ria els EUA han pres possessi\u00f3 de territoris on de moment no hi havia prou ciutadans per formar un nou Estat (com Colorado, las Dakotes, Louisiana, Kansas, i molts altres) o on hi vivia gent sense inter\u00e8s o possibilitats d’esdevenir ciutadans americans (com Puerto Rico, Illes Virgin, Illes del Pac\u00edfic, etc) que altres pa\u00efsos anomenarien col\u00f2nies. La majoria de territoris americans es van pronunciar sobirans (amb sobirania compartida amb la Uni\u00f3, per\u00f2 igual). Encara que molts estats avui en dia accepten fer refer\u00e8ndums, la Constituci\u00f3 Federal escrita al segle XVIII no en preveu cap a nivell federal (ni s’havien inventat ni es podrien haver fet) i la sobirania i incorporaci\u00f3 a la Uni\u00f3 nom\u00e9s poden ser reconegudes pel Congr\u00e9s. I qu\u00e8 passa amb Puerto Rico?<\/p>\n La Llei Foraker de 1900 va atorgar a PR un modest grau d’organitzaci\u00f3 interna i autonomia i la Llei Jones de 1917 el va definir com a “Territori No -Incorporat”, cosa que segueix plenament en for\u00e7a com a classificaci\u00f3 amb finalitats pol\u00edtiques i legals i ser\u00e0 la ra\u00f3 que obligar\u00e0 a Obama a intervenir en la bancarrota. Per altra banda, aquesta classificaci\u00f3 \u00fanica i mal definida ha estat i segueix estant un dels temes m\u00e9s dif\u00edcils de les discussions pol\u00edtiques internes a Puerto Rico. De fet la qualificaci\u00f3 fa de PR una col\u00f2nia. El President Truman el dia de la festa nacional americana de 1950 va firmar una llei rebatejant l’illa Commonwealth of Puerto Rico,<\/strong> paraula que vol dir simplement Comunitat, enlloc de Territori<\/em> com abans, per\u00f2 sense canviar la classificaci\u00f3 o estatus com a Territori No-Incorporat. Aix\u00f2 segueix en for\u00e7a. Sobretot, aquesta Llei Truman permetia a Puerto Rico escriure una Constituci\u00f3 (sense que aix\u00f2 pogu\u00e9s resultar en sobirania o independ\u00e8ncia). Aquesta autoritzaci\u00f3 fou simplement una llei nord-americana, no un acte de sobirania popular, i el Congr\u00e9s podria suspendre la Constituci\u00f3 i Autonomia en qualsevol moment, si se li acud\u00eds un disbarat semblant.<\/p>\n Als anys 50 hi havia a l’illa una agitaci\u00f3 independentista considerable que va resultar en atacs violents i assassinats \u00a0(com un intent d’assassinat al President Truman i un tiroteig dintre la Cambra de Representants) i per altra banda el Comit\u00e8 de Descolonitzaci\u00f3 de les Nacions Unides posava els americans contra la paret i calia fer alguna cosa. Els incidents entre el FBI i la poblaci\u00f3 esdevenien cada dia m\u00e9s freq\u00fcents.<\/p>\n La Constituci\u00f3 de la Commonwealth of Puerto Rico.<\/strong><\/p>\n El govern americ\u00e0 va recon\u00e8ixer que convenia concedir un nivell limitat d’autogovern que canvi\u00e9s les relacions amb les autoritats americanes i sens dubte ho van saber fer molt b\u00e9. Es van fixar encertadament en Luis Mu\u00f1oz Mar\u00edn, President del Senat porto-riqueny impotent que hi havia \u00a0a l’illa des de feia anys. En Mu\u00f1oz havia estat un independentista tota la seva carrera per\u00f2 el van conv\u00e8ncer que si PR es declarava independent, esdevindria una altra illa comunista i que aix\u00f2 no ho acceptarien mai i insistir-hi nom\u00e9s resultaria en vessament de sang i m\u00e9s mis\u00e8ria. En canvi, desenvolupant l’associaci\u00f3 amb els EUA, hi hauria un autogovern molt considerable protegit per una constituci\u00f3 i que sobretot hi hauria l’ajut econ\u00f2mic molt considerable del bootstrap amb millora del nivell de vida i \u00a0Mu\u00f1oz segur que podria seguir de Governador. Qu\u00e8 diu Sr Mu\u00f1oz? Es fa dels nostres o qu\u00e8?<\/p>\n Mu\u00f1oz va convocar una assemblea constituent per aprovar (en teoria per escriure) la constituci\u00f3, amb gran irritaci\u00f3 i desengany dels independentistes que se sentien tra\u00efts, i es van negar a presentar candidats. L’original havia de ser en angl\u00e8s o altrament el Congr\u00e9s americ\u00e0 no l’aprovaria mai. Discretament el Departament d’Estat de Washington va indicar a Mu\u00f1oz que ells en sabien molt d’escriure constitucions i que estaven disposats a ajudar. Mu\u00f1oz va acceptar la imposici\u00f3 demanant no obstant que fos ell (era advocat) qui la tradu\u00eds a l’espanyol i la va anant introduint cap\u00edtol per cap\u00edtol dirigint la discussi\u00f3 a l’assemblea constituent. El cop mestre de Mu\u00f1oz Mar\u00edn fou l’assumpte de la traducci\u00f3 del nom oficial \u00a0“Commonwealth of Puerto Rico” i fou ell qui es va inventar (sense canviar res, nom\u00e9s per fer callar els adversaris independentistes) el t\u00edtol grandi\u00f3s de “Estado Libre Asociado.<\/em>” A Washington li van respondre que si aix\u00f2 feia feli\u00e7 a la gent, endavant, per\u00f2 que l’\u00fanic nom v\u00e0lid que ells reconeixerien era Commonwealth. I aix\u00ed es va quedar. La Constituci\u00f3 fou aprovada per refer\u00e8ndum i atorgada pel Congr\u00e9s nord-americ\u00e0 al poble porto-riqueny. El breu debat al Capitoli de Washington nom\u00e9s va canviar dues coses. No obstant, no passa de ser una llei interior dels EUA<\/p>\n Tanta il\u00b7lusi\u00f3 com aix\u00f2 de l'”Estado Libre Asociado<\/em>” sembla fer a certs catalanistes partidaris de la Tercera Via, potser els interessaria saber que noms i t\u00edtols no volen dir res si no venen acompanyats d’una definici\u00f3 i explicaci\u00f3 detallada i que a un restaurant un nom interessant d’un menjar no diu de qu\u00e8 est\u00e0 fet ni garanteix que ens agradi.<\/p>\n Altrament la constituci\u00f3 porto-riquenya est\u00e0 b\u00e9 i demostra la generositat nord-americana. Se sembla molt a les Constitucions dels 50 Estats membres de la Uni\u00f3, que comparteixen moltes coses, traient certs passatges. Estableix clarament la supremacia de la Constituci\u00f3 dels EUA per\u00f2 intel\u00b7ligentment no exigeix adhesi\u00f3 a la Constituci\u00f3 americana sin\u00f3 a l’esperit<\/em> d’aquella Constituci\u00f3, cosa que qualsevol home dem\u00f2crata a la terra respectaria. I estableix que la just\u00edcia havia de ser exclusivament local, sense poder apel\u00b7lar mai al Tribunal Suprem dels EUA.<\/p>\n Qu\u00e8 \u00e9s un “nacional” dels EUA?<\/strong><\/p>\n Els porto-riquenys tenen equips esportius propis, poden fer moltes coses pel seu compte i jo crec que tenen molt m\u00e9s autogovern que Catalunya. El govern americ\u00e0 t\u00e9 una curiosa soluci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica sobre el tractament dels nadius dels territoris. Diu que no s\u00f3n ciutadans dels EUA sin\u00f3 “nacionals<\/em><\/strong>” i per tant ni paguen impostos federals ni participen en les eleccions presidencials o al congr\u00e9s, al que nom\u00e9s envien representants sense vot. Tamb\u00e9 hi ha duanes quan venen de visita als EUA. En canvi, tenen el dret absolut de ser representats per les ambaixades i consolats americans pel m\u00f3n i poden, si volen, emigrar al territori dels EUA sense cap mena de tr\u00e0mits ni autoritzacions, esdevenint ciutadans el moment que trepitgen per primera vegada s\u00f2l americ\u00e0, tenint dret al vot i a ser elegits sense formalitats. Visiteu qualsevol museu americ\u00e0 sobre la immigraci\u00f3 i no hi trobareu mai res sobre els porto-riquenys que legalment, no eren immigrants. Respecte a les lleng\u00fces, la constituci\u00f3 porto-riquenya nom\u00e9s diu que adopta totes dues cultures. L’espanyol est\u00e0 sens dubte arrelat per\u00f2 l’angl\u00e8s el saben parlar gaire tots, (probablement una mica menys que els catalans parlant castell\u00e0), amb accent nord-americ\u00e0. I als EUA hi ha gent per tot, per\u00f2 al govern federal no se li ha acudit mai, ni fa cap falta, dir a la gent quina llengua han de parlar. I \u00e9s transparent que tothom necessita l’angl\u00e8s.<\/p>\n I Puerto Rico segueix essent la Commonwealth of Puerto Rico,<\/strong> un territori organitzat, per\u00f2 no-incorporat dels EUA<\/p>\n Joan Gil<\/p>\n Afegit 1: Diuen que el govern de Puerto Rico est\u00e0 ja demanant perm\u00eds per declarar-se en bancarrota. He escrit a l’apunt que la Casa Blanca haur\u00e0 de fer alguna cosa per\u00f2 un amic m’ha comentat que probablement no. Hi ha hagut ja algun estat i sobretot moltes ciutats que han hagut de suspendre pagaments, la darrera Detroit (que ja se n’ha sortit). Als 70 la gran ciutat de Nova York va fer bancarrota total. En tots aquests casos, el Govern federal s’ha negat a fer res. En el cas de Nova York, hom atribueix al President Ford una vulgaritat (“Drop dead!”). El procediment que hauran de seguir \u00e9s anar a un jutge, que nomenar\u00e0 un comit\u00e8 d’homes de negre que prendran tot el poder dels pol\u00edtics elegits, tallaran les despeses tant com calgui i negociaran amb els propietaris de les obligacions sota l’autoritat del jutge. La gent-patir\u00e0 molt,per\u00f2 al final tot s’arreglar\u00e0<\/p>\n Afegit 2: Ja hem sentit les primeres reaccions de Washington, relativament amistoses dels Dem\u00f2crates i amena\u00e7adores dels Republicans. De rescats federals, ni en broma. Obama voldria deixar declarar l’anomenat Cap\u00edtol 11, el govern de PR \u00a0aniria a un jutge amb un plan de reorganitzaci\u00f3 i pagaments negociats, quedant protegit de moment dels deutes vells, mentre que deutes nous (per poder tirant endavant) tindrien prioritat i podrien ser pagats abans que els vells. Si el jutge no creu en el plan de reorganitzaci\u00f3, nom\u00e9s queda la bancarrota i els homes de negre prenent el poder. La desesperaci\u00f3 a PR \u00e9s tan gran, que ja hi ha una fugida massiva de residents cap als EUA, aquest cop molt m\u00e9s a Miami i Philadelphia que a Nova York. Diuen que el 70% dels ciutadans podria anar-se’n gaireb\u00e9 immediatament.<\/p>\n Afegit 3: Que n’\u00e9s de trist ser pobre! Ahir dilluns es van reunir a NY amb els acreedors i no en va sortir res. No tenen cap plan per sortir-se’n. I s\u00ed: la majoria d’obligacions estan garantides per la Commonwealth. La Casa Blanca calla i no ha donat perm\u00eds per anar a un jutge. I al Congr\u00e9s, com de costum, hi ha veus desagradables exigint un Comit\u00e8 Federal per prendre control immediatament (els homes de negre). I s’ha sabut una cosa nova: resulta que la sequera a l’illa ja \u00e9s tan greu que hi ha restriccions d’aigua di\u00e0ries fins i tot a les resid\u00e8ncies. La causa? Els darrers anys no han tingut diners per drenar i aprofundir els llacs. Per tot aix\u00f2, tothom vol anar-se a la Florida. Com deiem abans, \u00e9s molt trist ser pobre!<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" La trag\u00e8dia dels ciutadans de Gr\u00e8cia fa plorar per\u00f2 almenys, per una vegada, \u00e9s una crisi que no t\u00e9 res a veure amb els EUA. Va agafar a gaireb\u00e9 tothom de sorpresa quan la darrera setmana el Senyor Governador de Puerto Rico en una entrevista de premsa va deixar caure que el deute de\u00a0 PR […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[25880,32217,1251,1124,816,882,6866],"tags":[],"class_list":["post-994","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-angles","category-bootstrap","category-constitucio","category-eua","category-general","category-puerto-rico","category-territori"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-g2","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/994","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=994"}],"version-history":[{"count":20,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/994\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1020,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/994\/revisions\/1020"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=994"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=994"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=994"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}