Els estats nord-americans s\u00f3n absolutament sobirans amb autoritat sobre tot llevat de les poques coses que la Constituci\u00f3 Federal reserva a Washington. No comparteixen jurisdicci\u00f3: ho decideix tot l’un o l’altre de forma final.\u00a0I \u00e9s per aix\u00f2 que l’embolic amb la marihuana existeix. Els EUA que generalment rebutgen adherir-se a lleis internacionals van acceptar fa molt de temps la classificaci\u00f3 de la WHO per subst\u00e0ncies restringides, assignant marihuana a la classe I, reservada per a subst\u00e0ncies com la heroina sens\u00a0cap \u00fas legal, prohibint de fet qualsevol possessi\u00f3 o utilitzaci\u00f3 de la marihuana, recerca m\u00e8dica inclosa. La legislaci\u00f3 sobre medicines \u00e9s clarament una atribuci\u00f3 federal, per\u00f2 els estats no veuen que la marihuana sigui un medicament\u00a0i ja molts (potser uns 14) l’han legalitzat, la majoria per finalitats m\u00e8diques (que sovint s\u00f3n una burla) i altres, comen\u00e7ant amb Colorado, tamb\u00e9 per objectius recreacionals. Aix\u00f2 ha creat un conflicte entre els federals i la policia estatal. Fa anys, policies a Calif\u00f2rnia van plantar cotxes davant d’un edifici bloquejant els federals que volien fer un raid d’un negoci que a Calif\u00f2rnia era legal.\u00a0Tots dos combatents tenen por d’anar al Tribunal Federal Suprem.\u00a0Conscient de la pressi\u00f3 pol\u00edtica sembla que la Casa Blanca ha manat als seus agents deixar-ho c\u00f3rrer, per\u00f2 la prohibici\u00f3 segueix en for\u00e7a. Aquest apunt sumaritza uns quants fets coneguts d’inter\u00e8s.<\/p>\n
La ci\u00e8ncia<\/strong><\/p>\n El fum de la planta cont\u00e9, com el de tabac, moltes subst\u00e0ncies qu\u00edmiques d’efectes desconeguts, per\u00f2 l’\u00fanic element efectiu responsable pels efectes es diu tetrahidrocabinol<\/em>, sovint anomenat TCH. Des de fa anys una forma sint\u00e8tica molt efectiva existeix com a medicament perfectament legal i pot ser receptada per metges. Jo he preguntat dues vegades a oncologistes i m’han respost sempre que nom\u00e9s va b\u00e9 quan el malalt havia fumat marihuana abans de caure malalt, altrament \u00e9s inefectiu. Vol dir que si alg\u00fa ho necessita m\u00e8dicament, el metge ho pot receptar sense comprar ni fumar coses il\u00b7legals.<\/p>\n El TCH \u00e9s efectiu perqu\u00e8 activa receptors presents a l’exterior de moltes c\u00e8l\u00b7lules del cervell. Jo comparo els receptors al butons d’un ascensor. Nom\u00e9s cal pr\u00e9mer un (diguem una mol\u00e8cula de TCH arribant prop d’una c\u00e8l\u00b7lula) i l’ascensor tanca dues portes, posa en marxa el motor evitant sotracs, at\u00e8n usuaris a altres pisos, atura el motor i obre les dues portes. Sovint li deixo fer a un n\u00e9t meu molt petit. La resposta \u00e9s complicada per\u00f2 per posar-ho en marxa nom\u00e9s cal tocar un bot\u00f3 i el meu n\u00e9t sap fer-ho molt b\u00e9. No totes, sin\u00f3 sols algunes cel\u00b7lules nervoses tenen aquest receptor, i els efectes de prendre TCH reflecteixen el potencial d’aquestes c\u00e8l\u00b7lules. Vet aqu\u00ed un llistat de les coses que\u00a0els usuaris de marihuana experimenten.<\/p>\n * Sentits alterats, sobre tot veure els colors m\u00e9s brillants<\/p>\n *P\u00e8rdua del sentit del temps<\/p>\n *Canvi de l’estat d’\u00e0nim, sobretot m\u00e9s deprimit, altres vegades m\u00e9s alegre o trist<\/p>\n *Dificultats fent certs moviments amb el cos (potser caminant)<\/p>\n *Dificultats pensant i resolvent problemes<\/p>\n *P\u00e8rdua de mem\u00f2ria (sovint no recorda res d’aquesta activitat)<\/p>\n *Alteracions de l’apetit<\/p>\n *Sovint insensibilitat al dolor.<\/p>\n *Augment de la freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca, sovint doblant el n\u00famero de batecs del cor\u00a0(cosa que sovint causa angoixa i pot desfermar un infart)<\/p>\n *Al\u00b7lucinacions<\/p>\n *Paranoia (desconfian\u00e7a excessiva dels altres)<\/p>\n *Si el fumador t\u00e9 una malaltia mental, empitjorament<\/p>\n Respecte al pulm\u00f3<\/em>, hi ha la q\u00fcesti\u00f3 dels efectes a llarg temps com passa amb el tabac, que\u00a0es fan palesos\u00a0als vint-i-tants anys. El fum de marihuana cont\u00e9 m\u00e9s \u00f2xid de carboni i m\u00e9s quitr\u00e0 que les cigarretes de tabac i no es veu perqu\u00e8 els efectes haurien de ser diferents (c\u00e0ncer de pum\u00f3 i gola, bronquitis, enfisema, atacs de cor, ateriosclerosi, c\u00e0ncer de bufeta urin\u00e0ria i moltes altres condicions que ja han costat milions de morts al m\u00f3n).<\/p>\n Jo tinc poca inclinaci\u00f3 a dir a la gent qu\u00e8 han de fer, per\u00f2 sense coneixement no hi ha llibertat. Que cadasc\u00fa estud\u00efi la paleta d’efectes descrita m\u00e9s amunt i que prengui la decisi\u00f3 decidint si paga la pena o no.<\/p>\n Una cosa sobretot est\u00e0 molt ben estudiada i provada tant en animals\u00a0com en adolescents humans: el cervell dels nens i dels adolescents deixa de desenvolupar-se normalment. El cervell dels nadons est\u00e0 molt poc desenvolupat. Fins als anys vint m\u00e9s o menys les c\u00e8l\u00b7lules nervoses es multipliquen augmentant en nombre i desenvolupen milions de connexions. Els menors exposats a marihuana pateixen de defectes greus, canvien la personalitat i no s\u00f3n normals. De fet \u00e9s una ren\u00fancia de l’adolescent a ser com hauria pogut ser.<\/p>\n Els efectes sobre la salut<\/strong><\/p>\n La marihuana ha estat utilitzada per certes formes de medicina popular per anys, potser segles. Probablement hauria calgut estudiar fa temps si t\u00e9 efectes \u00fatils, per\u00f2 degut a la classificaci\u00f3 com a subst\u00e0ncia de la classe I, aix\u00f2 s’ha pogut fer nom\u00e9s a l’estranger. Aqu\u00ed, fins ara, es podria haver presentat la policia federal a tancar el laboratori i arrestar els investigadors. Afirmacions populars sobre cures miraculoses han de ser preses amb reserva i no \u00e9s possible que\u00a0cap autoritat s’ho prengui seriosament. En primer lloc la gent parla de casos que no han vist personalment i poden existir o no, despr\u00e9s hi ha molts casos d’hist\u00e8ria col\u00b7lectiva (gent per exemple que diuen veure la verge i resulta en pelegrinacions en massa, o bolets amb efectes meravellosos, o cures pel\u00a0c\u00e0ncer). Per\u00f2 el problema principal \u00e9s all\u00f2 que al m\u00f3n dels experiments cl\u00ednics es diu l’efecte placebo. Aproximadament la meitat de la gent que estan apuntats a un experiment d’un medicament nou per tractar una malaltia, reben pastilles que semblen igual que el medicament per\u00f2 que nom\u00e9s contenen sucre i si l’estudi \u00e9s cec ning\u00fa, ni els metges ni els malalts han de saber quin malalt rep el medicament i quin rep el placebo. El codi no es trenca fins al final de l’estudi. Doncs b\u00e9, comparats amb els malalts no tractats i fora de l’estudi, els malalts que reben el placebo sempre milloren, sovint considerablement i cal fer estad\u00edstiques per estar segur que no milloren m\u00e9s que no pas amb la medicina. Aix\u00f2 vol dir que el nostre cervell \u00e9s molt poder\u00f3s. N’hi ha prou de creure que t’estan ajudant i ja et sents millor.<\/p>\n Hi ha casos on autoritats m\u00e8diques raonables s\u00ed que sospiten que la marihuana podria tenir un efecte favorable (tot i recordant, com escrit abans, l’efecte placebo):<\/p>\n 1) Glaucoma, una malaltia de la cambra anterior de l’ull, que pot produir la ceguera parcial o fins i tot total<\/p>\n 2) Al SIDA, control de les n\u00e0usees i millora de l’apetit per recuperar el pes perdut. Tamb\u00e9 control de la n\u00e0usea durant quimioter\u00e0pia<\/p>\n 3) En certs casos d’epil\u00e8psia greu, fins i tot en nens, millora i control del nombre de convulsions<\/p>\n 4) M\u00faltiple esclerosi, on\u00a0podria controlar els espasms musculars<\/p>\n Sobre la cura del c\u00e0ncer, no gran cosa, per\u00f2 llegeixo al National Geographic que un\u00a0grup al Regne Unit ha afegit TCH a un c\u00f2ctel de 3 o 4 agents en el tractament d’un tumor cerebral que per ara no t\u00e9 cura. No es coneixen encara els resultats.<\/p>\n Si aquestes sospites es poguessin confirmar, seria un resultat magn\u00edfic per millorar les condicions de vida miserables dels malalts. Per\u00f2 a aquests malalts no els caldria fumar ni prendre cap oli de marihuana, sin\u00f3 que un cop identificats els receptors escaients, alguna firma farmac\u00e8utica se sortir\u00e0 amb un producte sint\u00e8tic millor, que vendran, com de costum, a un preu extravagant.<\/p>\n El negoci<\/strong><\/p>\n S’hi ha muntat al voltant del conreu i venda de marihuana i els seus productes un negoci amb molt\u00edssims diners que, als estats permissius, sobretot Calif\u00f2rnia i Colorado, ha resultant en conreus gegants, altament autom\u00e0tics i moderns, amb relativament pocs productors petits i barats. Hi ha problemes: en aquests temps de sequera i\u00a0baralles per l’aigua, marihuana per cr\u00e8ixer en necessita molta. Pitjor encara \u00e9s el problema dels bancs i dels diners en efectiu. En un temps quan tothom treballa amb diners de pl\u00e0stic, aquests comerciants han d’exigir efectiu. La ra\u00f3 s\u00f3n els bancs, que es neguen a acceptar els seus diners o processar targetes de cr\u00e8dit. La ra\u00f3 \u00e9s transparent: un banc pot ser llicenciat pels federals o per l’estat on treballa, i gaireb\u00e9 tothom\u00a0s’estima m\u00e9s una carta federal. Com que el negoci per als federals \u00e9s il\u00b7legal, acceptar els diners podria ser vist com un crim federal i els bancs no en volen saber res. Els negocis tenen piles de bitllets de banc, que no poden dipositar. A m\u00e9s, molts es pregunten quant temps trigar\u00e0 abans que el crim organitzat i els negociants de narc\u00f2tics, que estan acostumats als diners en met\u00e0l\u00b7lic i al blanqueig de capitals, s’hi fiquin a fons. S\u00f3n molts diners!<\/p>\n Final<\/strong><\/p>\n En una cosa, els partidaris entusi\u00e0stics de la marihuana lliure\u00a0tenen ra\u00f3: a difer\u00e8ncia del que passa amb la morfina o la cocaina, els usuaris de marihuana pateixen poques morts de dosi excessiva. Aix\u00f2 passa perqu\u00e8 al centre respiratori del cervell que ens fa respirar tots sols, desperts o adormits, no hi ha receptors per TCH, per\u00f2 n’hi ha molts per les altre drogues com l’heroina o morfina que causen un atur respiratori. D’aix\u00f2 molts en treuen la conseq\u00fc\u00e8ncia completament absurda que la marihuana \u00e9s inofensiva. \u00c9s un non-sequitur. Causa menys morts per OD, i aix\u00f2 \u00e9s tot.<\/p>\n Diuen que la marihuana no \u00e9s m\u00e9s perillosa que el tabac. Per\u00f2 tampoc \u00e9s menys perillosa i probablement \u00e9s m\u00e9s addictiva. La gent que vigilen i protegeixen la salut p\u00fablica s\u00f3n lents i sempre esc\u00e8ptics. I no es deixen impresionar per moviments pol\u00edtics o crides emocionals. Podran evitar que marihuana esdevingui aviat un problema tan gran i tan mort\u00edfer com el tabac?<\/p>\n Joan Gil<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Els estats nord-americans s\u00f3n absolutament sobirans amb autoritat sobre tot llevat de les poques coses que la Constituci\u00f3 Federal reserva a Washington. No comparteixen jurisdicci\u00f3: ho decideix tot l’un o l’altre de forma final.\u00a0I \u00e9s per aix\u00f2 que l’embolic amb la marihuana existeix. Els EUA que generalment rebutgen adherir-se a lleis internacionals van acceptar fa […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[32213,2468,816,32214,3899],"tags":[],"class_list":["post-983","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-creixement-del-cervell","category-fumar","category-general","category-malalties-i-marihuana","category-marihuana"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-fR","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/983","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=983"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/983\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":992,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/983\/revisions\/992"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=983"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=983"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=983"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}