La cerca de gas i petroli sota terra, poc productiva al comen\u00e7ament del segle XXI no obstant l’amena\u00e7a d’una crisi energ\u00e8tica greu i imminent, fou capgirada per la re-introducci\u00f3 de la t\u00e8cnica del fracking, que anys abans havia estat descartada pel preu excessiu. Ara en canvi aquest m\u00e8tode ha canviat radicalment l’estat de l’aprovisionament de reserves. En aquest moment els preus de la gasolina cauen perqu\u00e8 n’han trobat massa. Deixant de banda que aquesta energia mineral no \u00e9s renovable i que l’escalfament del m\u00f3n s’accelera, dos petits detalls que no interessen a la ind\u00fastria totpoderosa, ara el problema que tenen molts ciutadans que viuen a prop dels pous \u00e9s que el fracking causa terratr\u00e8mols. Aqu\u00ed intentar\u00e9 explicar perqu\u00e8.<\/p>\n
Com es fa el fracking<\/strong><\/p>\n No \u00e9s massa dif\u00edcil d’explicar. Cal perforar un pou molt fons, potser de 3 qm o m\u00e9s que ha de quedar alineat per una tubera met\u00e0l\u00b7lica (quan aix\u00f2 no es feia, hi va haver contaminacions de la taula d’aigua subterr\u00e0nia). Quan la perforaci\u00f3 arriba a la capa (sovint de pissarra) on saben que hi pot haver gas o petroli, canvien la direcci\u00f3 horitzontalment per uns 90 graus, cosa que el permet explorar per uns quants qm aquesta capa d’inter\u00e8s paral\u00b7lelament a la superf\u00edcie sense travessar-la ni sortir-se’n. Aleshores fiquen i explosionen c\u00e0rregues a intervals a la perforaci\u00f3 horitzontal i tot seguit introdueixen a gran pressi\u00f3 aigua barrejada amb certs productes qu\u00edmics misteriosos, uns quants milions de litres. La feina ja est\u00e0 acabada i el petroli o \u00a0el gas sortiran tots sols o ajudats per bombes. Han d’aspirar primer l’aigua a l’exterior; a m\u00e9s dels productes secrets afegits aquest l\u00edquid cont\u00e9 moltes altres \u00a0coses igualment misterioses i inesperades recollides a l’interior, sovint fins i tot radioactivitat. Aquest l\u00edquid el emmagatzemen temporalment a una mena de bassa. Fins fa pocs anys deien que o s’evaporava tot sol o el transportaven a plantes de purificaci\u00f3 i que el netejaven i no hi havia cap problema. Aix\u00f2 ho devien dir de broma. Qualsevol qu\u00edmic us explicar\u00e0 que per eliminar un contaminant cal saber exactament qu\u00e8 \u00e9s, una condici\u00f3 que no es dona en aquest cas, i que a vegades ni aix\u00ed es pot. De moment l’\u00fanica cosa que serveix per tractar aquesta mena de residus \u00e9s l’anomenada “Membrana Koch”, molt lluny de ser perfecta. Jo un got d’aquesta aigua purificada no me’l beuria. Aleshores se’ls va acudir injectar aquesta aigua bruta uns quants qm dintre de la terra i no preocupar-se’n mai m\u00e9s. I els terratr\u00e8mols van comen\u00e7ar.<\/p>\n Les petrolieres ho neguen tot del tot<\/strong><\/p>\n A l’\u00e0rea metropolitana de Dallas on jo visc hi ha hagut sempre terratr\u00e8mols, per\u00f2 pocs, rars i fluixos. En general a l’escala Richter que en decideix la gravetat, la gent normal rarament s’adonen quan hi ha ha un terratr\u00e8mol grau 3 i no hi ha danys materials. Si \u00e9s de 4 o 4 1\/2 (que \u00e9s molt diferent perqu\u00e8 el sistema Richter \u00e9s logar\u00edtmic) gaireb\u00e9 tothom ho nota i ja hi ha p\u00e8rdues estructurals modestes. Doncs a una localitat anomenada Azle l’any passat van passar dels 400, alguns d’ells Richter grau 4 1\/2 amb cases malmeses. Casualment, sense que, d’acord amb les petrolieres hi hagi cap mena de lligam, la ciutat d’Azle ha tingut recentment una activitat perforadora extraordin\u00e0ria. A la nostra zona al nord de Texas no hi ha petroli, per\u00f2 hi ha dip\u00f2sits enormes de gas natural. Segueixen perforant a tota la regi\u00f3. A Fort Worth tenim uns 300 pous actius escampats per la ciutat; n’hi ha un al centre entre dos gratacels i tres prop de casa meva. La torre en general la desmunten tan aviat com troben el gas deixant’hi nom\u00e9s equipament, un dip\u00f2sit d’emmagatzematge i pantalles de sat\u00e8l\u00b7lit, per\u00f2 cap treballador. Segueixen perforant i ara han comen\u00e7at els terratr\u00e8mols d’escales 3 i 4 a Irving, prop dels estadis de beisbol i futbol americ\u00e0 de Dallas. I a l’estat d’Oklahoma? En els darrers cinc anys, n’hi han comptat uns 4.500! Aquest cas feia molta il\u00b7lusi\u00f3 a la ind\u00fastria, \u00a0perqu\u00e8 a Oklahoma s’ha fet poc fracking! \u00a0Veieu com no t\u00e9 res a veure? deien ells. Seguiu llegint sisplau, perqu\u00e8 amagaven un petit detall. Amb unes penques dignes de causa millor, afegeixen que no hi ha cap prova \u00a0que el fracking en tingui la culpa. No obstant que es neguen a aprovar, encarregar o tolerar estudis de cap mena, segueixen repetint que no hi ha cap publicaci\u00f3 cient\u00edficament s\u00f2lida que provi una relaci\u00f3. De fet hi ha ja deu o dotze articles competents escrits per cient\u00edfics de bona reputaci\u00f3 publicats a bones revistes denunciant l’associaci\u00f3. I fa nom\u00e9s dies, el Servei Federal Geol\u00f2gic ho va confirmar: el fracking causa terratr\u00e8mols, fins ara lleus, amb perill \u00a0considerable per\u00f2 incert de cara al futur.<\/p>\n El cas de l’Arsenal de les Muntanyes Rocalloses despr\u00e9s de la Guerra \u00a0Mundial<\/strong><\/p>\n Durant la segona guerra mundial l’Estat va fabricar coses horribles, com ara gasos de guerra. Arribada la pau, aquests productes constitu\u00efen un problema molt gran i un perill p\u00fablic. Van decidir concentrar aquests materials, tan dif\u00edcils de destruir, a un arsenal prop de Denver. Despr\u00e9s de molts estudis, van acabar enterrant-los \u00a0a una gran profunditat. Al mateix temps els ge\u00f2legs van estudiar qu\u00e8 passava i perqu\u00e8 aquestes perforacions de quil\u00f2metres necess\u00e0ries inesperadament provocaven terratr\u00e8mols i gr\u00e0cies a aix\u00f2 entenem una mica el problema actual. L’associaci\u00f3 de la perforaci\u00f3 amb el sisme era transparent i innegable: l’epicentre estava sempre al pou, per\u00f2 no el produ\u00efa la perforaci\u00f3 sin\u00f3 la INJECCI\u00d3 DE FLUID, deixant-lo per sempre a l’interior a gran pressi\u00f3. \u00a0Per evitar-los calia fer dues coses: 1) no perforar mai prop d’una fractura geol\u00f2gica de plaques tect\u00f2niques i 2) evitar perforar formacions de roques s\u00f2lides. Vigilar evitant aquestes dues coses redu\u00efa molt el perill… sense suprimir-lo.<\/p>\n Els pous moderns<\/strong><\/p>\n Durant el fracking injecten milions i m\u00e9s milions d’aigua al pou, per\u00f2 probablement no \u00e9s aquesta la causa dels sismes. El que passa \u00e9s que han de treure el l\u00edquid despr\u00e9s de la compressi\u00f3 i fer-ne alguna cosa. Segons sembla han decidit que el millor \u00e9s tornar a injectar-lo sota terra a gran profunditat i pressi\u00f3, com es feia a l’Arsenal de Denver i sembla que \u00e9s fent aix\u00f2 com s’originen els terratr\u00e8mols, m\u00e9s que durant l’exploraci\u00f3.<\/p>\n <\/p>\n El cas curi\u00f3s d’Oklahoma<\/strong><\/p>\n La situaci\u00f3 ha deixat perplex molta gent, perqu\u00e8 la majoria de pous petroliers a Oklahoma van ser abandonats per ser poc productius fa alguns anys i hi ha hagut poc fracking. No obstant, \u00e9s l’estat on hi ha hagut m\u00e9s terratr\u00e8mols, sempre a la zona petroliera. Resulta que els pous antics van ser abandonats perqu\u00e8 el petroli sortia barrejat amb massa aigua i era massa dif\u00edcil i massa car purificar-lo. Darrerament en canvi un m\u00e8tode barat de separar l’aigua del petroli gastant pocs diners existeix i \u00e9s per aix\u00f2 que les petrolieres han tornat a obrir vells pous tancats sense cap necessitat de fer molt fracking. Problemes amb aix\u00f2? No faltaria m\u00e9s: el proc\u00e9s resulta en l’alliberament a la superf\u00edcie de milions i milions de litres d’aigua bruta i per fer-la desapar\u00e8ixer la injecten a gran profunditat. I la injecci\u00f3 produeix els terratr\u00e8mols. Els periodistes es queixen de les grans dificultats que van tenir entenent qu\u00e8 passava. Oi que sembla f\u00e0cil d’explicar? Les petrolieres, que sens dubte ho sabien, no volien explicar ni ensenyar res, tot i repetint cont\u00ednuament que calia fer m\u00e9s estudis abans de concloure res.<\/p>\n La generositat tan interessada dels super rics Hi ha pa\u00efsos encara al m\u00f3n on per robar diners cal fer coses simples, per\u00f2 grolleres i que poden dur el culpable a la pres\u00f3, com ara la corrupci\u00f3 i els suborns. Hi ha formes millors i molt m\u00e9s aven\u00e7ades. Ja deia el gran dramaturg Bertolt Brecht que el robatori d’un banc no es res comparat amb la fundaci\u00f3 d’un banc. Els diputats tant estatals com federals han de ser elegits o reelegits individualment cada dos anys i els senadors cada sis i aix\u00f2 costa molt\u00edssims milions i resulta que els grans milionaris s\u00f3n la font principal de finan\u00e7ament. Diuen que aix\u00f2 ho fan per facilitar el bon govern per\u00f2 que no demanen cap contrapartida. \u00c9s clar que no, i ara! A m\u00e9s, el Tribunal Suprem Federal ha reconegut la llibertat dels rics d’expressar les seves opinions en p\u00fablic a la r\u00e0dio i TV sense l\u00edmits (sempre que no ho facin coordinant amb cap candidat) i les eleccions presidencials s\u00f3n de llarg les m\u00e9s cares del m\u00f3n. I no cal dir, que tots pretenen que les donacions s\u00f3n filantr\u00f2piques, per amor al pa\u00eds<\/p>\n A l’estat d’Oklahoma passava una altra cosa i l’estat ni investigava els terratr\u00e8mols ni tan sols es facilitaven les queixes dels ciutadans que havien sofert p\u00e8rdues. Enlloc de finan\u00e7ar-ho tot amb imposts, tenien un sistema pervers on totes les Universitats, institucions culturals, la benefic\u00e8ncia i moltes ag\u00e8ncies p\u00fabliques depenien de les donacions financeres generoses d’un grapat de multimilionaris que feien saber qu\u00e8 volien, cosa perfectament legal. Oposar-s’hi exposaria l’estat i molts individus a la p\u00e8rdua de llocs de treball i d’institucions. La dominaci\u00f3 de les institucions a vegades fa somriure tristament o plorar:\u00a0van fer introduir un impost punitiu contra l’energia renovable (el sol i el vent) amb l’argument que els propietaris utilitzen la xarxa el\u00e8ctrica de franc i no van permetre a la Universitat treballar en els problemes del fracking. No \u00e9s que aix\u00f2 sigui \u00fanic: se sap que un governador de la Florida va arribar a prohibir utilitzar la paraula “escalfament global” a cap document o discurs oficial. I despr\u00e9s que una ciutat a Texas prop d’on visc prohib\u00eds el fracking al centre urb\u00e0 de la poblaci\u00f3 amb un refer\u00e8ndum, el Parlament acaba a retirar als municipis el poder de dir res en q\u00fcestions d’exploracions petrolieres.<\/p>\n I ara que tot aix\u00f2 s’ha aclarit i que tothom actua estrictament dintre de la llei, hi ha esperan\u00e7a que el problema es resolgui? No a menys que alg\u00fa a Washington aconsegueixi fer aprovar lleis que regulin el fracking.<\/p>\n Un afegit<\/p>\n Dies despr\u00e9s de la publicaci\u00f3 d’aquest apunt, acabo de llegir cartes a l’editor d’una revista obrint un altre problema. Als EUA s’han fet intents de generar electricitat amb energia geotermal (la calor venint del centre de la Terra que genera volcans i geysers) que a alguns llocs es troba a profonditats accessibles. A Calif\u00f2rnia del Nord ja hi ha plantes geotermals en operaci\u00f3. Doncs resulta que aix\u00f2, generalment considerat una t\u00e8cnica verda molt prometedora, tamb\u00e9 produeix terratr\u00e8mols. Es veu que el planeta no vol que juguem amb les seves capes. Els experts diuen simplement que la ind\u00fastria hauria d’establir un fons de compensaci\u00f3 per als damnificats. L’estat d’Oklahoma est\u00e0 discutint en l’actualitat establir una asseguran\u00e7a especial per a ciutadans contra terratr\u00e8mols. I diuen que m\u00e9s val que ens hi acostumem.<\/p>\n Afegit #2<\/p>\n Una correcci\u00f3. M\u00e9s munt, vaig escriure que a la ciutat de Forth Worth on jo visc hi ha 300 pous d’extracci\u00f3 de gas actius escampats per la ciutat que amb 800.000 residents \u00a0t\u00e9 una \u00e0rea urbana molt gran. Degut a un problema del que s’ha parlat recentment, un representant oficial de la companyia petroliera ha explicat que s\u00f3n uns 2.000!! Deu ser no obstant que aqu\u00ed no fan desapar\u00e8ixer l’aigua bruta sota terra, perqu\u00e8 fins ara no hem sentit parlar de terratr\u00e8mols.<\/p>\n Joanot (Joan Gil)<\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" La cerca de gas i petroli sota terra, poc productiva al comen\u00e7ament del segle XXI no obstant l’amena\u00e7a d’una crisi energ\u00e8tica greu i imminent, fou capgirada per la re-introducci\u00f3 de la t\u00e8cnica del fracking, que anys abans havia estat descartada pel preu excessiu. Ara en canvi aquest m\u00e8tode ha canviat radicalment l’estat de l’aprovisionament de […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[32207,2791,816,2052,1237],"tags":[],"class_list":["post-958","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-fracking","category-gas","category-general","category-petroli","category-terratremols"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-fs","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/958","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=958"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/958\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":970,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/958\/revisions\/970"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=958"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=958"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=958"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\n<\/strong><\/p>\n