<\/p>\n
Hem sentit parlar massa i sense prou coneixement del paper que una malaltia mental ha pogut tenir en la recent trag\u00e8dia d’aviaci\u00f3. El resultat pot haver empitjorat\u00a0encara m\u00e9s el sofriment dels pacients que en pateixen amagats i en secret, ja arraconats \u00a0per les dificultats en trobar ajut i tractament efica\u00e7 i estan exposats a tota mena de discriminacions i burles, \u00a0a les qu\u00e8 ara caldria afegir la por de que puguin ser criminals i que cal protegir-se d’ells. Una malaltia mental no \u00e9s diferent d’una malaltia del cor o del fetge i hauria de ser molt m\u00e9s f\u00e0cil trobar assist\u00e8ncia sense necessitat d’amagar-se ni de patir recriminacions absurdes (“hauries de fer un esfor\u00e7”, “nom\u00e9s et falta la voluntat”, i molts altres disbarats).<\/p>\n
La depressi\u00f3,una malaltia freq\u00fcent<\/strong><\/p>\n \u00c9s poc probable que hi hagi \u00a0lectors que no hagin patit mai un episodi depressiu. Passen coses dolentes en la vida: desavinences greus amb la parella, una p\u00e8rdua econ\u00f2mica, una mort sobtada, un accident… Com que tots sabem que cal superar l’episodi, ens en recuperem, per\u00f2 tots tenim familiaritat amb \u00a0la tristor i el des\u00e0nim que aquestes coses produeixen, l’insomni, les premonicions, el desinter\u00e8s pels esbarjos que abans ens agradaven… La majoria de gent se’n surten tots sols per\u00f2 sempre hi ha un grup que no pot i queda empresonat i a\u00efllat \u00a0dintre un episodi depressiu que no li permet resumir vida normal. Als Pa\u00efsos n\u00f2rdics tenen la depressi\u00f3 hivernal, que els ataca quan hi ha poc llum. Alguns d’aquests pacients podrien beneficiar-se d’alguna psicoter\u00e0pia que els ajud\u00e9s a reestructurar els seus pensaments allunyant-los de les conclusions falses, a aprendre com identificar i rebutjar associacions negatives, a entendre millor les reaccions i punts de vista dels altres. El problema \u00e9s trobar aquest tractament i perdre la por de quedar estigmatitzat com a malalt mental (com a un boig perill\u00f3s, potser) per tota la vida.<\/p>\n Quan la depressi\u00f3 \u00e9s greu o molt greu<\/strong><\/p>\n Evidentment, la majoria d’episodis de depressi\u00f3 poden ser dolents per\u00f2 no s\u00f3n sempre greus. N’hi ha, no obstant, que en s\u00f3n i molt. Aquests casos, com sempre, s\u00f3n el resultat de factors gen\u00e8tics, ambientals, de l’educaci\u00f3 i tamb\u00e9 d’algun incident desencadenant. El desventurat malalt veu literalment com la \u00a0llum del m\u00f3n i el sol s’apaguen i queda tancat en un m\u00f3n de tristor, desesperan\u00e7a, sentit de culpabilitat, p\u00e8rdua d’inter\u00e8s en tot, cansament, p\u00e8rdua de concentraci\u00f3, insomni o el contrari, p\u00e8rdua d’apetit i de pes o el contrari, i moltes vegades, plans de cometre su\u00efcidi. En canvi, contr\u00e0riament al que certs comentaristes semblen pensar, els malalts de depressi\u00f3 profunda no planegen matar ni fer mal a ning\u00fa si no \u00e9s a ells mateixos. Sovint hi ha difer\u00e8ncies entre els s\u00edmptomes de les dones (sovint dominades per tristor i falsa culpabilitat) i dels homes (m\u00e9s irritables i amb m\u00e9s insomni). El tractament m\u00e8dic ha progressat considerablement i \u00e9s possible ajudar a molts d’aquests malalts. A m\u00e9s, alguns episodis arriben nom\u00e9s un cop en tota la vida, encara que tamb\u00e9 poden esdevenir cr\u00f2nics.<\/p>\n Aix\u00f2 ens \u00a0porta al cas de l’aviador. Un problema \u00e9s que els seus metges no poden parlar-ne. Als EUA el secret professional \u00e9s una cosa molt seriosa amb lleis federals severes, per\u00f2 no sobreviu al malalt. Un cop mort, el metge, com qualsevol persona que ha conegut coses \u00edntimes degut a les seves activitats professionals, ha de seguir sent discret sense difondre secrets del difunt per\u00f2 l’obligaci\u00f3 absoluta del silenci professional ja ha caducat amb el trasp\u00e0s del patient i a aquest pa\u00eds els metges poden parlar amb la policia i els jutges (que tamb\u00e9 tenen l’obligaci\u00f3 de ser discrets). Ens quedarem probablement sense saber quina era la malaltia del co-pilot, que, a m\u00e9s de la depressi\u00f3, podria haver patit \u00a0d’altres malalties mentals addicionals, cosa que \u00e9s freq\u00fcent. Si el pacient no hagu\u00e9s aconseguit amagar la seva malaltia als metges de la companyia d’aviaci\u00f3, li haurien hagut de donar una llic\u00e8ncia per volar? No, de cap manera. No \u00e9s perqu\u00e8 la depressi\u00f3 sigui una malaltia perillosa, sin\u00f3 perqu\u00e8 \u00e9s impossible confiar una feina perillosa i de tanta responsabilitat a un home malalt, la ment del qual podria estar ocupada o bloquejada o alterada per medicines que pren en un moment de perill. Simplement, no es pot confiar en qu\u00e8 pugui respondre a una emerg\u00e8ncia com cal. Segons sembla, el co-pilot s’havia recuperat del tot d’un episodi de malaltia mental durant la seva formaci\u00f3. Fins i tot, assumint que aquesta informaci\u00f3 sigui verdadera, que la recuperaci\u00f3 fos completa, cosa perfectament possible en el cas de la depressi\u00f3, no se li pot donar la llic\u00e8ncia perqu\u00e8 podria tornar a recaure en un segon episodi i amagar-ho, donades les conseq\u00fc\u00e8ncies.<\/p>\n Els criminals serials i les malalties mentals<\/strong><\/p>\n Els depressius no s\u00f3n perillosos, si no \u00e9s per a ells mateixos. Altres malalties, en canvi, en ocasions rares s\u00ed que podrien ser perilloses. El problema \u00e9s molt dif\u00edcil d’estudiar perqu\u00e8 la investigaci\u00f3 m\u00e8dica dep\u00e8n d’observar molts casos i d’aix\u00f2 n’hi ha pocs. Potser el lector recordar\u00e0 com un noi jove armat fins les dents, despr\u00e9s d’assassinar la seva mare va entrar a una escola prim\u00e0ria a Connecticut i va comen\u00e7ar a disparar contra nens petits, assassinat-ne uns quants. En aquest trist\u00edssim cas, l’atacant havia estat diagnosticat amb esquizofr\u00e8nia paranoide. El problema seria explicar com \u00e9s que tenia acc\u00e9s a armes de foc de combat. El mateix sembla haver \u00a0passat \u00a0en el cas del \u00a0xicot que vestit de Batman va obrir foc a l’interior d’un cinema a Denver, matant espectadors despr\u00e9s d’haver estat diagnosticat. Cal afegir no obstant que el diagn\u00f2stic d’esquizofr\u00e8nia paranoide \u00e9s relativament freq\u00fcent, viol\u00e8ncia \u00e9s rara i que no hi ha una base racional per tenir por de la immensa majoria d’aquests pacients. Per als \u00a0professionals, el repte seria tenir una forma d’identificar els pocs que s\u00f3n potencialment perillosos. Vull canviar de tema, perqu\u00e8 esquizofr\u00e8nia \u00a0\u00e9s un \u00a0tema molt dif\u00edcil del que no parla aquest apunt.<\/p>\n Els desordres de la personalitat<\/strong><\/p>\n Sempre m’ha interessat el tema dels assassins serials, la gent que sense cap ra\u00f3 durant un per\u00edode molt llarg, sovint anys cometen crims contra gent desconeguda, sense explicaci\u00f3. Quina \u00e9s la relaci\u00f3 entre aquests casos i la condici\u00f3 mental dels perpetradors? Sembla que gent normal no podria fer mai aquestes coses. Hi ha alguns estudis seriosos \u00a0publicats i tamb\u00e9 \u00a0investigadors que en parlen en p\u00fablic. El problema \u00e9s el de sempre: no hi ha prou casos estudiats per estar segur \u00a0de res. Sovint hom llegeix o escolta que hi ha gent “malvada” Si que n\u00b4hi ha, per\u00f2 \u00e9s molt dif\u00edcil definir qu\u00e8 vol dir exactament aquesta paraula. Aquest autor no seria mai capa\u00e7 d’explicar breument que s\u00f3n els desordres de la personalitat. Diguem aix\u00f2: tots tenim una personalitat, que la fam\u00edlia, els amics i els companys a la feina coneixen. A vegades fins i tot es pot predir qu\u00e8 farem en una situaci\u00f3 \u00a0concreta i els amics saben quines coses ens agraden o no. Intu\u00eftivament, doncs, tothom ent\u00e9n \u00a0qu\u00e8 vol dir personalitat<\/em>. La personalitat que tots tenim \u00e9s el resultat de la interacci\u00f3 dels gens rebuts dels pares, del nostre entorn i tamb\u00e9 de l\u00b4educaci\u00f3. Una altra cosa que tothom sap,\u00e9s que costa molt o es impossible canviar els trets b\u00e0sics de la nostra personalitat individual. Tots som com som. Com D\u00e9u ens ha fet, diuen alguns, que creuen m\u00e9s en la gen\u00e8tica.<\/p>\n Hi ha casos quan la personalitat d’una persona t\u00e9 caracter\u00edstiques que fan perill\u00f3s un individu o el posen en conflicte constant amb la societat. Viuen al m\u00f3n, per\u00f2 l’engranatge o l’encaix no funcionen i la situaci\u00f3 \u00a0pot acabar malament. Potser alg\u00fa recordaria un personatge de TV que ho va fer c\u00e8lebre: Dexter. A la series explicaven molt be el problema b\u00e0sic de la seva personalitat anormal. El problema no era que hagu\u00e9s adquirit una malaltia,\u00a0sin\u00f3 la forma com era. Dexter\u00a0era generalment un home simp\u00e0tic i intel\u00b7ligent (com s\u00f3n sempre els psic\u00f2pates de la seva natura), per\u00f2 no podia sentir res pels altres. Tothom ha mort una formiga o una mosca. En sentim remordiment? A ell li passava igual matant \u00e9ssers humans. No li feia res i ho feia simplement perqu\u00e8 podia fer-ho. Reconeixent el problema, el seu pare, amb una saviesa extraordin\u00e0ria havia aconseguit imposar-li un codi de conducta: nom\u00e9s podria assassinar la gent que s’ho mereixia. Dissortadament, en la vida real hi ha Dexters sense codi moral inhibitori que se senten autoritzats a fer mal per entreteniment. Alguns psiquiatres han volgut introduir una nova categoria de psicopaties, anomenades psicopaties criminals, per\u00f2 aquesta novetat no ha estat admesa al llistat oficial de condicions que poden ser diagnosticades. Els casos greus son un problema molt gran, perqu\u00e8 malgrat\u00a0els seus drets constitucionals, apart de ficar-los per sempre a una g\u00e0bia per evitar el perill que representen, no s’hi pot fer gran cosa. Hi ha formes no tan extremes de la condici\u00f3. No assassinen ning\u00fa per\u00f2 es fiquen, si poden, als cossos de policia, a l’ex\u00e8rcit o a posicions on poden exercir el poder que necessiten.<\/p>\n La BBC va fer entrevistes recents amb gent qualificada que havien volgut estudiar el problema dels assassins en massa. Un d’ells afirmava que el trastorn b\u00e0sic d’aquesta gent \u00e9s el desordre de personalitat anomenat “narcisista” que \u00e9s una sobrevaloraci\u00f3 greu de la import\u00e0ncia i intel\u00b7lig\u00e8ncia de l’individu. Ell es pensa que es un nou Einstein o Steve Jobs o Leonardo Da Vinci, o Messi, una persona extraordin\u00e0ria que far\u00e0 contribucions decisives a la Humanitat \u00a0i acabar\u00e0 reconegut com un geni. Sembla que el co-pilot va fer una declaraci\u00f3 en aquest sentit a una n\u00f2via. Un dia o un altre, el malalt acaba de veure que aquesta gl\u00f2ria tan esperada no arribar\u00e0 mai i s’enrabia per la indifer\u00e8ncia o imbecil\u00b7litat del m\u00f3n on viu i planeja una sortida en flames per donar una lli\u00e7\u00f3 a tots aquells que li van negar una oportunitat i al mateix temps immortalitzar el seu nom.<\/p>\n Psiquiatria es una ci\u00e8ncia molt complicada i amb molts problemes mal resolts i condicions dif\u00edcils de tractar. Per\u00f2 una cosa clara \u00e9s que molt pocs malalts mentals s\u00f3n perillosos. La resta de la gent en s\u00f3n molt m\u00e9s.<\/p>\n <\/p>\n Joan Gil<\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Hem sentit parlar massa i sense prou coneixement del paper que una malaltia mental ha pogut tenir en la recent trag\u00e8dia d’aviaci\u00f3. El resultat pot haver empitjorat\u00a0encara m\u00e9s el sofriment dels pacients que en pateixen amagats i en secret, ja arraconats \u00a0per les dificultats en trobar ajut i tractament efica\u00e7 i estan exposats a […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[29961,816,2464,26058,29959],"tags":[32198,4201,32193,32195,3827,32197],"class_list":["post-925","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-estats-americans-2","category-general","category-jutges","category-malaltia","category-psicoopates","tag-assassins-serials","tag-aviacio","tag-depressio","tag-esquizofrenia","tag-malalties-mentals","tag-silencing-professional"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-eV","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/925","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=925"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/925\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":930,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/925\/revisions\/930"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=925"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=925"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=925"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}