{"id":910,"date":"2015-03-10T14:41:31","date_gmt":"2015-03-10T20:41:31","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/?p=910"},"modified":"2015-04-10T21:43:54","modified_gmt":"2015-04-11T03:43:54","slug":"la-lluita-per-la-igualtat-de-les-dones-i-gloria-steinem","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2015\/03\/10\/la-lluita-per-la-igualtat-de-les-dones-i-gloria-steinem\/","title":{"rendered":"La lluita per la igualtat de les dones i Gloria Steinem"},"content":{"rendered":"

\"Gloria_Steinem_2008\"<\/a>La guerra pel dret de les dones a votar al nivell federal s’havia acabat despr\u00e9s d’una lluita molt llarga amb una esmena Constitucional l’any 1920. Amb aquesta vict\u00f2ria tan gran les dones van poder votar per primera vegada per\u00f2 no havien assolit cap mena d’igualtat ni verdadera llibertat. Potser els joves no ho entenen tan b\u00e9 com els que som grans. No s\u00e9 si a Catalunya els canals de tele ensenyen les s\u00e8ries antigues americanes, sovint en blanc i negre, fetes els anys 60′ o 70′, com “I love Lucy” “That girl” o “I dream of Jeannie” (la del geni amagat dintre una l\u00e0mpada). L’espectador reconeixer\u00e0 f\u00e0cilment la posici\u00f3 subordinada de les dones en la societat d’aquells temps, que eren representades com tontetes amb capritxos que en el fons nom\u00e9s volien parlar de modes i de la cuina i riure, sense adre\u00e7ar mai q\u00fcestions importants ni plantar cara seriosament al marit.<\/em><\/p>\n

Els terribles anys 60′<\/strong>
\nPer explicar la situaci\u00f3, res com recordar una entrevista recentment tramesa per la TV P\u00fablica dels EUA amb una dona que havia treballat per molts anys de “stewardess”, o sigui hostessa o auxiliar d’aviaci\u00f3 per a una de les grans companyies. \u00c9s una feina molt important, perqu\u00e8 els auxiliars tenen moltes responsabilitats en el terreny de la seguretat, protegint vides quan hi ha accidents o cal evacuar l’avi\u00f3. Per\u00f2 aix\u00f2 passa poc, i acaben treballant nom\u00e9s repartint menjar i begudes o entretenint els passatgers. Les aerol\u00ednies havien decidit que calia que les hostesses fossin noies maques i joves. Una certa companyia fins i tot feia anuncis dient que tenien les hostesses m\u00e9s atractives i sexys de tota la ind\u00fastria. La dona de l’entrevista explicava que ella ja de nena petita havia somniat en fer aquesta feina, per poder volar i veure el m\u00f3n. Quan va ser prou gran un dia es va vestir molt b\u00e9 i es va presentar a una entrevista per demanar la feina. La va examinar a fons per tots els costats un senyor, que al final li va demanar que s’aixequ\u00e9s la faldilla i enseny\u00e9s les cames (!!). I ara! I aix\u00f2 perqu\u00e8?, va preguntar la noia, esverada. Li van explicar que els passatgers sovint deixen caure coses al passad\u00eds tan estret de l’avi\u00f3, i que la hostessa s’ha d’agenollar per recollir-les i que en el proc\u00e9s ensenya sempre les cames, i per aix\u00f2 cal examinar-les. Va treure la feina i ho va fer molt b\u00e9. Anys despr\u00e9s, el dia que complia els 32, el cap de la secci\u00f3 la va cridar a l’oficina. Despr\u00e9s de felicitar-la, li va agrair els anys de servei afegint que podia recollir totes les seves coses i el darrer pagament. L’acomiadaven. I aix\u00f2 perqu\u00e8? Hi havia queixes? Qu\u00e8 havia fet malament? No havia fet res malament, per\u00f2 ja no era prou jove. Enlloc de volar, el que havia de fer era casar-se, cuinar pel marit i tenir fills, van respondre.<\/p>\n

A Catalunya, quan jo era petit, per poder entrar a l’esgl\u00e9sia, les dones s’havien de cobrir el cap, i dur m\u00e0nigues llargues i faldilles cobrint els genolls, o si no estaven vestides de forma indecent i no les deixaven entrar. Semblava com a ca’ls musulmans.<\/p>\n

Aquest sistema tan humiliant i degradant estava basat en un munt de costums, opinions, regles de vestir segons el lloc, prejudicis, creences i relacions socials profundament arrelats que acabaven abusant les dones en el terreny familiar, social, laboral i pol\u00edtic, sense que els homes ho reconeguessin. No eren les lleis, era el paper assignat a dones per la cultura. En el fons, no obstant la forma diferent, el problema era similar al que pateixen les dones a certs pa\u00efsos de l’Orient Mitj\u00e0.<\/p>\n

Els anys 60′ van ser els de la revolta contra l’ordre existent. De sobte, tot es posava en dubte i tot s’ensorrava: la guerra de Vietnam, els disturbis pol\u00edtics, els fets de la Convenci\u00f3 de Chicago, la desastrosa campanya presidencial de Georges McGovern, la dissid\u00e8ncia social, la lluita contra l’Apartheid afric\u00e0, els drets civils, la q\u00fcesti\u00f3 de l’avortament. La gent parlava de tot, els joves sortien al carrer i volien canvis! De lideratge, com sempre que hi ha coses fonamentals, no se’n veia enlloc. El pa\u00eds i el m\u00f3n sencer estaven preparats per rebre el missatge de Gloria Steinem (Escric Gloria en angl\u00e8s, sense accent).
\nUna periodista poc com\u00fa<\/strong>
\nUna cosa que cal explicar parlant de Gloria Steinem: f\u00edsicament era un verdader “knockout” com diuen els Americans, una dona rossa tan atractiva que hauria pogut fer carrera a Hollywood, com la seva amiga i companyona de lluita Jane Fonda, o la fascinant Marilyn Monroe, de la qual va escriure una biografia. Es presentava a fer confer\u00e8ncies p\u00fabliques en vestits de moda de colors, sense m\u00e0nigues i amb escot, que era un esc\u00e0ndol i no s’havia vist mai.<\/p>\n

La Gloria havia nascut al Toledo dels EUA, filla d’una divorciada amb historial feminista i problemes econ\u00f2mics, per\u00f2 tamb\u00e9 amb problemes psiqui\u00e0trics greus, i va tenir una inf\u00e0ncia dura. Va aconseguir estudiar al prestigi\u00f3s Smith College i es va fer periodista. Va anar a l’\u00cdndia per dos anys, on va aprendre les t\u00e8cniques de Gandhi, sobretot la necessitat de no lluitar amb la policia i d’evitar viol\u00e8ncia durant manifestacions a qualsevol preu.De tornada als EUA, ins\u00f2litament va organitzar una companyia que era una operaci\u00f3 encoberta de la CIA (!!), cosa que no ha negat mai. Ella no va mentir ni amagar mai res, encara que m\u00e9s d’una vegada ha hagut de donar explicacions sobre les motivacions de certes coses que va fer o no fer i fins i tot demanat perd\u00f3.<\/p>\n

Una “Bunny” que sabia escriure<\/strong>
\nA NY la jove Gloria va aconseguir feines d’articulista i fins i tot de guionista a la TV. I se li va acudir investigar un Club Playboy. Aquests clubs per homes eren locals de pagament on els clients eren servts i entretinguts per senyoretes molt maques vestides en una mena de banyador i sabates de tac\u00f3 alt, duent orelletes de conill (el “bunny”) i un lla\u00e7 al cap. Va obtenir una pla\u00e7a regular pagada de Bunny al Playboy de Nova York i hi va treballar algun temps. Aix\u00f2 fou seguit per un article devastador publicat a un magatzem molt popular. Tranquil\u00b7la i sense manies com era, ella va sortir retratada en colors a la primera plana de la publicaci\u00f3 vestida de Bunny. Li costaria cr\u00edtiques, per\u00f2 va fer molt de mal a Playboy i al local, denunciant activitats prohibides a l’Estat de NY.<\/p>\n

El magatzem Ms, l’eina decissiva<\/strong>
\nAviat la Gloria es va ficar i va comen\u00e7ar a dirigir organitzacions i estudiar problemes i sortir al carrer sense deixar d’escriure. Havia comen\u00e7at i segueix publicant alguna vegada al magatzem “New York” que probablement tots els residents de la ciutat coneixen, el qual la va assistir fundant la nova revista Ms<\/strong> (Ms precedint el nom d’una dona es una invenci\u00f3 feminista per evitar indicar si \u00e9s una Sra o una Srta). Com a una de les editores, va comen\u00e7ar a escriure articles inoblidables sobre el paper de la dona a la societat. Ho va tractar tot: q\u00fcestions pol\u00edtiques, socials, laborals, els sous desiguals, avortaments, feina dom\u00e8stica, moda, relacions amb homes. Feia una distinci\u00f3 radical entre erotisme i pornografia. Calia retornar a les dones la sexualitat reprimida. Les dones del pa\u00eds probablement s’ho llegien mig espantades amb els ulls ben oberts: aquestes coses no s’havien dit mai. Per\u00f2 seguien llegint. Un problema ben definit ja est\u00e0 mig resolt. Gloria Steinem va posar a la boca de milions de dones arguments racionals i senzills per fer possibles les queixes i aspiracions. La revista, que encara es publica, tingu\u00e9 un \u00e8xit econ\u00f2mic i de difusi\u00f3 extraordinari.<\/p>\n

La q\u00fcesti\u00f3 de l’avortament<\/strong>
\nEl problema havia estat en l’aire per molts anys quan les organitzacions feministes el van adoptar. Era encara il\u00b7legal a gaireb\u00e9 tots els Estats de la Uni\u00f3. Un dia la Gloria va assistir a un col\u00b7loqui on se’n parlava. De sobte se li va acudir aixecar-se i anunciar en p\u00fablic una de les seves provocacions m\u00e9s memorables: ella havia fet un avortament a l’edat de 22 anys durant una estada a Londres, on era legal. Aquesta revelaci\u00f3 era no sols ins\u00f2lita sin\u00f3 clarament perillosa. Era una cosa de la que ning\u00fa parlava. Va explicar que molta gent havia intentat conv\u00e8ncer-la que ella era una mala dona que havia fet una cosa molt dolenta. Havia pensat moltes vegades qu\u00e8 hauria estat la vida del fill considerant les seves circumst\u00e0ncies, quina vida hauria tingut ella i va concloure que havia fet com calia fer i no s’havia de penedir de res. Va afegir una de les seves dites m\u00e9s famoses:”Si els homes poguessin quedar embarassats, l’avortament seria un sagrament” (ella explica que no era un acudit seu sin\u00f3 que l’atribueix a una dona taxista a Boston). Una altra frase famosa de la Sra Steinem: “Les dones necessiten un home tant com els peixos una bicicleta” (Segons\u00a0ella, ho va sentir dir a una altra membre del moviment)<\/p>\n

Moltes activitats<\/strong>
\nEl moviment feminista, m\u00e9s ca\u00f2tic i mai tan ben organitzat com el dels negres lluitant per drets civils, tenia sens dubte milions de partid\u00e0ries i molta influ\u00e8ncia i capacitat de sortir en p\u00fablic. La Gloria fou a l’hora una inspiradora i una organitzadora, per\u00f2 el lideratge era variable, sovint col\u00b7lectiu. Ella era molt diferent de ML King. Van estar al costat de gaireb\u00e9 tots els moviments progressius del temps: la guerra del Vietnam, l’Apartheid, els drets civils, l’avortament, campanyes presidencials, igualtat d’oportunitats, el mateix salari per dones com homes. Es va ficar en pol\u00edtica. Fou ella la primera que va parlar de les mutilacions genitals de dones, estenent la condemna tamb\u00e9 a la circumcisi\u00f3 d’homes. Moltes de les expressions usades avui en dia parlant d’aquestes assumptes, les va introduir ella.<\/p>\n

Episodis foscos? Tamb\u00e9. No va acollir amb cap entusiasme les protestes de lesbianes, que eren molt actives, i tampoc va voler acceptar al moviment massa dones negres. I va condemnar transsexuals. Perqu\u00e8 tot aix\u00f2? Ella en parla sense embuts. Era una q\u00fcesti\u00f3 de prioritats, del temps que corria i de preferir concentraci\u00f3 en un tema \u00fanic sense afegir-hi mes controv\u00e8rsies. Ning\u00fa pot tenir ra\u00f3 sempre.<\/p>\n

Curiosament, no obstant la seva agudesa intel\u00b7lectual, la Gloria Steinem parla amb gran hostilitat dels estudiosos universitaris que escriuen llibres i tesis doctorals sobre el feminisme en un llenguatge dif\u00edcil d’entendre. Ella prefereix parlar en llenguatge pla dels problemes concrets que queden.<\/p>\n

Al final…<\/strong>
\nProu que moltes coses han canviat com de la nit al dia, i no sempre totes soles i sense ajut. Com en el cas dels drets civils dels negres, no tot va tan b\u00e9 avui en dia com la Gloria Steinem i les seves companyones haurien volgut, per\u00f2 almenys se’n parla i la posici\u00f3 de la dona arreu del m\u00f3n civilitzat ha millorat molt\u00edssim.<\/p>\n

La Gloria al final es va casar quan ja passava dels seixanta amb un home que es va morir un parell d’anys despr\u00e9s. Ho va fer en estil a la llar d’una dona que era el Cap d’una tribu ind\u00edgena nord-americana. Segueix vivint a NY i ja t\u00e9 82 anys. No es deixa veure gaire en p\u00fablic. Ha escrit molts articles i alguns llibres i segueix fent confer\u00e8ncies pel m\u00f3n de tant en tant. Es va recuperar d’un c\u00e0ncer de mamella. Si algu la vol visitar, el seu blog es http:\/www.gloriasteinem.com
\nI el m\u00f3n que deixar\u00e0, no \u00e9s pas el mateix que va trobar.<\/p>\n

Joan Gil<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[25880,839,844,816,32189],"tags":[32192,32191,32255],"class_list":["post-910","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-angles","category-avortament","category-feminisme","category-general","category-gloria-steinem","tag-avortament-2","tag-feminisme-2","tag-gloria-steinem"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-eG","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/910","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=910"}],"version-history":[{"count":9,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/910\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":931,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/910\/revisions\/931"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=910"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=910"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=910"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}