{"id":90,"date":"2010-10-05T00:55:58","date_gmt":"2010-10-04T18:55:58","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/?p=90"},"modified":"2010-10-05T00:55:58","modified_gmt":"2010-10-04T18:55:58","slug":"la-primaria-de-madrid-es-molt-diferent-de-les-primaries-als-eua","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2010\/10\/05\/la-primaria-de-madrid-es-molt-diferent-de-les-primaries-als-eua\/","title":{"rendered":"La “prim\u00e0ria” de Madrid \u00e9s molt diferent de les prim\u00e0ries als EUA"},"content":{"rendered":"

Tant als EUA com ara a Madrid les anomenades eleccions prim\u00e0ries serveixen el prop\u00f2sit de permetre als ciutadans triar el propi candidat i reduir la influ\u00e8ncia dels aparatchnik <\/strong><\/em>del partit, que es volen interposar sempre entre l’inter\u00e8s del pa\u00eds i el candidat i posen la lleialtat al partit (i els seus interessos materials) molt per damunt de lleialtat a l’elector i la seva naci\u00f3. Per\u00f2 aix\u00f2 es pot combatre de formes molt diferents, i les anomenades “prim\u00e0ries” a Madrid s\u00f3n massa diferents de les nord-americanes per permetre l’\u00fas del mateix nom. Es podrien anomenar selecci\u00f3 interna, o vot de prefer\u00e8ncies, o enquesta interna, per\u00f2 no prim\u00e0ries.<\/p>\n

Difer\u00e8ncies<\/strong><\/p>\n

A Madrid el vot estava limitat <\/strong>als militants <\/strong>del PSM, una agrupaci\u00f3 similar al PSC a casa, els quals probablament paguen una quota. Als EUA el votant, quan s’inscriu per rebre la seva targeta de votant, ha de declarar si ell \u00e9s Dem\u00f2crata, Republic\u00e0 o Independent. Pot canviar l’afiliaci\u00f3 tant com vulgui si \u00e9s que vol, per\u00f2 ha d’estar escrita a la targeta. Per descomptat no cal pagar res ni compromet el ciutad\u00e0 a res. Les prim\u00e0ries cal celebrar-les obligat\u00f2riament a qualsevol demarcaci\u00f3 on hi hagi c\u00e0rrecs elegits sempre que es presenti m\u00e9s d’un candidat. Aix\u00f2 en principi inclou a Nova York els jutges de jurisdicci\u00f3 ordin\u00e0ria que s\u00f3n elegits de les llistes de partits (encara que en general s’ha arreglat per fer possible que tots els partits recomanin el mateix candidat a jutge, fent-ho apar\u00e8ixer menys pol\u00edtic).<\/p>\n

I sobretot cal recordar que l’elecci\u00f3 general \u00e9s sempre directa, amb un sol representant per cada districte, com es fa al Regne Unit, i no pas proporcional com a l’Estat espanyol Aix\u00f2 ho canvia tot. L’\u00fanica difer\u00e8ncia entre el candidat triat a Madrid i els altres de la llista \u00e9s que aquest, si guany\u00e9s, se suposa que esdevindria el Cap de Govern. Altrament es fa dif\u00edcil entendre perqu\u00e8 nom\u00e9s ell \u00e9s triat i no pas els altres membres de la llista ni la posici\u00f3 a la llista dictada pel Partit. A Su\u00efssa que tamb\u00e9 t\u00e9 un sistema proporcional amb llistes de partit, els votants, el dia del vot general, tenen el dret de canviar a m\u00e0 l’ordre dels candidats a la llista, cosa que la prim\u00e0ria madrilenya no preveu. Si es fes a Catalunya per exemple, els votants del PSOE podrien decidir si el Ministre Corbacho ha de ser tercer o vint\u00e8 a la llista. La petita prim\u00e0ria de Madrid no permet aquesta possibilitat. Si el guanyador a Madrid no guanya el c\u00e0rrec de president, els seus diputats sens dubte obeiran al Partit que els ha triat i no pas a ell. Qu\u00e8 ha guanyat el votant primari?<\/p>\n

Qu\u00e8 fa el diputat local americ\u00e0?<\/strong><\/p>\n

Els diputats individuals per districte dels EUA s\u00f3n gent molt \u00fatil per als ciutadans. Al Parlament es passen la vida mirant d’atreure diners p\u00fablics i avantatges per al seu districte. Tenen una oficina on donen informaci\u00f3 i a vegades accepten queixes o iniciatives dels ciutadans i les presenten a autoritats superiors. S\u00f3n responsables per les lleis particulars per posar remei a una injust\u00edciapatida per una sola o per poques persones. Per exemple, hom no pot querellar-se contra el Govern sense rebre perm\u00eds previ amb una llei particular. Sobretot, quan voten un projecte de llei, han de tenir molt en compte els sentiments dels seus votants, cosa que per exemple no es permet als diputats estatals del PSC quan voten a Madrid. I sovint el ciutad\u00e0 necessita el seu diputat per coses com treure invitacions a certs actes, o per obtenir un subsidi o per entrar a West Point. El teu diputat \u00e9s verdaderament teu. Els de Madrid segueixen sent nom\u00e9s del PSOE<\/p>\n

Que com \u00e9s que hi hagi m\u00e9s d’un candidat? El partit sempre fa una tria, d’un home o d\u00f3na completament lleials al partit. Si hom es vol ficar en pol\u00edtica, el millor cam\u00ed \u00e9s tenir relacions familiars o donar molts diners al Partit. Altrament cal anar a les oficines locals del Partit i oferir-se per treballar de franc fent coses com organitzar assemblees, trucar al tel\u00e8fon, demanar firmes pel carrer, etc. Aleshores si hi ha sort, el nouvingut acaba essent presentat a certa gent i si fa bondat i \u00e9s \u00fatil i lleial, potser algun dia li deixaran presentar-se de candidat a alguna coseta. Per qui s\u00b4hi ‘interessi un article al New Yorker<\/em> sobre l’ascens met\u00f2dicament planejat d’Obama a Chicago publicat fa uns dos anys ho explica clar\u00edssimament. Aquest senyor havia estudiat a fons com es fa.<\/p>\n

De tant en tant, hi ha candidatures insurrectes que es presenten a la prim\u00e0ria per fotre el Partit. Cal nom\u00e9s tenir un nombre de firmes. Jo he firmat pel carrer m\u00e9s d’una vegada. Perqu\u00e8 no? Sempre \u00e9s millor tenir tria que no tenir-ne. Alguna vegada la baralla \u00e9s molt forta i acaba costant molts diners, tants com si fos l’elecci\u00f3 de deb\u00f2. Ara fa unes setmanes els Republicans de Nova York van tenir dues baralles molt dures (que el Partit va perdre). Per\u00f2 els pol\u00edtics professionals entenen b\u00e9 el fair play<\/em>. Qui guanyi la prim\u00e0ria comptar\u00e0 (gaireb\u00e9 sempre) amb el suport del Partit. I al guanyador\/a\u00a0 ja se li acudir\u00e0 que val m\u00e9s reconciliar-se i fer-se petons amb el partit. Altres vegades, la lluita \u00e9s alguna ximpleria o una insurrecci\u00f3 d’alg\u00fa que no sabia o podia conduir una campanya i el vot passa desapercebut excepte pels aparatchniks que hi envien prou gent a votar. El porcentatge de vots en aquests cassos \u00e9s petit\u00edssim, molt menys de 1%, per\u00f2 la prim\u00e0ria \u00e9s v\u00e0lida. I quan no hi ha oposici\u00f3 al candidat oficial del partit, evidentment no hi ha prim\u00e0ria.<\/p>\n

Les prim\u00e0ries estan sempre regulades per llei estatal i se celebren en dates diferents a cada estat. Hi ha difer\u00e8ncies molt considerables d’Estat a Estat. A alguns, com Nova York, el sistema est\u00e0 tancat: si la teva targeta de votant diu que ets dem\u00f2crata, nom\u00e9s pots votar pels dem\u00f2crates, per\u00f2 a altres llocs, \u00e9s obert i el votant pot entrar al Col\u00b7legi i triar per la prim\u00e0ria de quin partit vol votar. Fins i tot n\u00b4hi ha on el votant pot votar a les columnes de tots dos partits. A m\u00e9s hi ha sempre gent que voldria revisar-lo tot. Per exemple a Calif\u00f2rnia parlen d\u00e8liminar l’afiliaci\u00f3 a un partit, permetre votar individualment el candidat que es vulgui i despr\u00e9s fer el vot general entre els dos candidats amb m\u00e9s vots, tant si s\u00f3n dels dos partits o del mateix (!!), o sigui entre dos dem\u00f2crates o dos republicans si aquests eren els que tenien m\u00e9s seguici.<\/p>\n

Els terminis de les cambres baixes tant la Federal com les dels Estats, nom\u00e9s s\u00f3n dos anys. Sembla poc, per\u00f2 al\u00f1 comen\u00e7ament de la Rep\u00fablica n’era un nom\u00e9s. El primer any, el nou diputat encara no ha ent\u00e8s que ha tocat el punt final de la seva carrera i en general es triga m\u00e9s d’un any per entendre com funcionen les coses. No \u00e9s pas presentant raons a la cambra com es guanyen les disputes, sin\u00f3 a porta tancada. Si un diputat s’ha portat b\u00e9 amb els ciutadans del districte i \u00e9s popular i no s’ha embolicat a cap hist\u00f2ria de corrupci\u00f3, gaireb\u00e9 sempre ser\u00e0 reelegit sigui quin sigui el seu partit. Es important recordar-ho, perqu\u00e8 aix\u00f2 vol dir que de fet nom\u00e9s un nombre petit d’escons s’han de renovar cada dos anys, cosa que enrellenteix molt el proc\u00e9s d’ascens i davallada dels dos partits, molt m\u00e9s que en pa\u00efsos amb vot proporcional, on un gran dalt avall \u00e9s sempre possible.<\/p>\n

RESUM<\/strong><\/p>\n

El vot madrileny \u00e9s molt diferent de les prim\u00e0ries americanes per les raons seg\u00fcents:<\/p>\n

1) Els votants americans no s\u00f3n militants sin\u00f3 simpatitzants registrats.<\/p>\n

2) El vot americ\u00e0 afecta m\u00e9s perqu\u00e8 les eleccions s\u00f3n directes. Amb eleccions proporcionals, la import\u00e0ncia \u00e9s molt dubtosa i caldria una adaptaci\u00f3 molt dif\u00edcil<\/p>\n

3) Als EUA el proc\u00e9s \u00e9s p\u00fablic, regulat i financiat per lleis estatals i el Govern paga totes les despeses<\/p>\n

Valdria la pena organitzar eleccions verdaderament prim\u00e0ries? Sense eleccions directes, no serveixen de gran cosa.<\/p>\n

Que \u00e9s l’opini\u00f3 del vostre<\/p>\n

JOANOT<\/strong><\/p>\n


\n<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Tant als EUA com ara a Madrid les anomenades eleccions prim\u00e0ries serveixen el prop\u00f2sit de permetre als ciutadans triar el propi candidat i reduir la influ\u00e8ncia dels aparatchnik del partit, que es volen interposar sempre entre l’inter\u00e8s del pa\u00eds i el candidat i posen la lleialtat al partit (i els seus interessos materials) molt per […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816],"tags":[],"class_list":["post-90","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-1s","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/90","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=90"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/90\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":92,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/90\/revisions\/92"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=90"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=90"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=90"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}