{"id":9,"date":"2008-08-26T03:13:40","date_gmt":"2008-08-26T01:13:40","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2008\/08\/26\/vicky-cristina-i-woody-a-nova-york\/"},"modified":"2008-08-26T03:13:40","modified_gmt":"2008-08-26T01:13:40","slug":"vicky-cristina-i-woody-a-nova-york","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2008\/08\/26\/vicky-cristina-i-woody-a-nova-york\/","title":{"rendered":"Vicky, Cristina i Woody a Nova York"},"content":{"rendered":"<p>Woody Allen \u00e9s un nom que ja fa riure nom\u00e9s de sentir-lo. La trag\u00e8dia \u00e9s que ell es diu de deb\u00f2 Alan K\u00f6nigsberg, cosa que nom\u00e9s saben els seus bi\u00f2grafs m\u00e9s \u00edntims. En Woody es devia quedar molt sorpr\u00e8s en veure l&#8217;enrenou que la seva pres\u00e8ncia causava a Barcelona perqu\u00e8 a Nova York, la seva ciutat tan estimada, ja fa temps que ning\u00fa ni en fa cas ni vol veure les seves pel.l\u00edcules. Per\u00f2, aix\u00f2 s\u00ed, tothom el coneix. La meitat dels residents de Manhattan han sopat alguna vegada a un Restaurant prop d&#8217;ell. Jo el vaig veure fa una mica m\u00e9s d&#8217;un any fent un rodatge a un carrer lateral prop d&#8217;on visc. Jo vaig ser l&#8217;\u00fanic que es va aturar. Els altres vianants passaven al costat seu ignorant-lo, gaireb\u00e9 irritats.<\/p>\n<p>En Woody ha fet de tot a Manhattan: teatre, pel.l\u00edcules, recitals de saxof\u00f3, d&#8217;escriptor, d&#8217;articulista. A ell li agrada molt recrear a la pantalla l&#8217;estil de vida d&#8217;un segment de la poblaci\u00f3 local avidament interessat en aventures sexuals i <em>parties<\/em>. Us agradaria veure-us retratats a la pantalla un cop darrere l&#8217;altre? Algun dia, ja lluny\u00e0, els novayorquesos se&#8217;n van atipar.<\/p>\n<p>En Woody es passeja o es passejava per la ciutat en un cotxe blanc mig antic d&#8217;aspecte esportiu que tothom reconeix. Vivia a un pis a la Cinquena Avinguda davant de Central Park, entre el Museu Guggenheim i l&#8217;Hospital de Mount Sinai. Per molts anys estava lligat a l&#8217;actriu Mia Farrow amb la tenia un fill a m\u00e9s d\u00b4haver-la ajudat a adoptar-ne molts per tot el m\u00f3n. La Mia vivia tamb\u00e9 davant del Park per\u00f2 a Central Park West, a l&#8217;altre costat i a vegades es feien senyals als balcons, a m\u00e9s d\u00b4entrar lliurement al pis de l&#8217;altre quan volien. La cosa va durar molts anys. Mentre tant, la v\u00e0lua de la Mia Farrow havia disminu\u00eft considerablement amb el pas dels anys. Ja nom\u00e9s en Woody li donava papers als seus films. I tot anava tan b\u00e9.<\/p>\n<p>Per\u00f2 un dia horror\u00f3s, digne de les seves millors pel.l\u00edcules (nom\u00e9s que la Mia no volia riure), estant tota sola al pis d&#8217;en Woody, la Farrow va descobrir a un calaix del dormitori fotos de la seva filla coreana adoptiva Song Yi&#8230; despullada. El Sr Allen no va negar res. La noia, molt joveneta, li agradava i s\u00ed que es veien en privat. Cinc minuts despr\u00e9s ja s&#8217;havien activat els advocats de les dues parts. En Woody va declarar en p\u00fabic que entenia que a molta gent el cas no li agrad\u00e9s, per\u00f2 que la Song Yi era major d&#8217;edat i era filla adoptiva nom\u00e9s de\u00a0 Mia Farrow. O sigui que no havia passat res. Quin esc\u00e0ndol tan delici\u00f3s! En Woody s&#8217;ho devia a la seva ciutat. La Mia el va acusar de molestar sexualment al seu fill, una acusaci\u00f3 freq\u00fcent en baralles de separaci\u00f3 dolentes i que probablement no era veritat per\u00f2 que va afegir molt de foc a l&#8217;esc\u00e0ndol. Aquesta gent estan per entretenir el p\u00fablic.\u00a0 La Mia Farrow hio va perdre tot, la Song Yi va creuar al final Central Park, es va reunir amb en Woody, el qual, enmig de la sorpresas general, es va casar amb ella, viuen molt feli\u00e7os i potser algun barcelon\u00ed la va veure durant el rodatge.<\/p>\n<p>Per aquell temps hi va haver una de les crisis econ\u00f2miques que sacsegen els paisos capitalistes de tant en tant. I el productor li va cantar les quaranta al Sr Allen: que el p\u00fablic s\u00b4havia atipat d&#8217;ell, que no omplia els cinemes i que ja n&#8217;hi havia prou de perdre diners. Li recomenava una bona jubilaci\u00f3.<\/p>\n<p>Despr\u00e9s d&#8217;un per\u00edode d&#8217;inactivitat, en Woody va descobrir que encara podia fer films al Regne Unit i ara fins i tot a Catalunya i va encetar una nova carrera.<\/p>\n<p>Amb la Vicky Cristina ha tingut molt\u00edssima sort. Per primera vegada en molts anys, la cr\u00edtica americana ha estat molt positiva. A Nova York van estrenar prudentment a dos cinemes especials i quan van veure com s&#8217;omplien, els distribu\u00efdors van estendre la projecci\u00f3 a vuit cinemes grans amb sales m\u00faltiples, on aviat es van formar cues. No \u00e9s que sigui un \u00e8xit com el <em>Dark Knight<\/em> per\u00f2 D\u00e9u n\u00b4hi do. Tots els cr\u00edtics han destacat la fotografia d&#8217;Aguirresarobe amb el curi\u00f3s to taronja. A vegades sembla un documental de Barcelona i els diners de la Generalitat estan molt ben invertits. La Scarlett \u00e9s una senyoreta tamb\u00e9 molt novayorquesa que fa goig de mirar. Si aprengu\u00e9s a actuar, encara faria m\u00e9s goig, per\u00f2 no cal demanar massa. En Bardem i la Pe estan molt b\u00e9 tots dos. Es curi\u00f3s que en l&#8217;accent divergeixen: en Bardem parla ja amb un accent nordameric\u00e0 de qualitat poc corrent que no \u00e9s que sigui ben be com el nadiu americ\u00e0, per\u00f2 molts el voldr\u00edem. La Pe, en canvi, no ho aconsegueix. Em sap greu, perqu\u00e8 limitar\u00e0 la seva carrera molt.<\/p>\n<p>El cr\u00edtic de l&#8217;inefable gran setmanari el <em>New Yorker<\/em>, \u00f2rgan oficial de tots els intel.lectuals nordamericans es refereix a Barcelona com a &#8220;the magnificent city&#8221;. Catalunya no existeix pels Americans, per\u00f2 Barcelona ha esdevingut un lloc de gran prestigi.<\/p>\n<p>Tot plegat, valia la pena? N\u00b4he parlat a la feina amb dues dones conegudes. Una, ja gran, m\u00b4ha dit que feia temps que no reia tant. L&#8217;altra que la fotografia de Barcelona estava molt b\u00e9 per\u00f2 que no podia aguantar el di\u00e0leg cansat i avorrit (&#8220;stale&#8221;) de Woody Allen que nom\u00e9s es repeteix amb temes similars i que ja en tenia prou. En una cosa, no obstant, en Woody a m\u00ed personalment m&#8217;agrada: tantes manies sexuals com t\u00e9, per\u00f2 no ensenya mai actors despullats ni escenes de llit que passin de fotografiar els caps de la parella. Hi ha directors que ho fan\u00a0 perqu\u00e8 \u00e9s f\u00e0cil i no saben de quina altra forma fer quartos i atreure el p\u00fablic<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Woody Allen \u00e9s un nom que ja fa riure nom\u00e9s de sentir-lo. La trag\u00e8dia \u00e9s que ell es diu de deb\u00f2 Alan K\u00f6nigsberg, cosa que nom\u00e9s saben els seus bi\u00f2grafs m\u00e9s \u00edntims. En Woody es devia quedar molt sorpr\u00e8s en veure l&#8217;enrenou que la seva pres\u00e8ncia causava a Barcelona perqu\u00e8 a Nova York, la seva [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816],"tags":[1528,32245,1529,1527,1525,1526],"class_list":["post-9","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-javier-bardem","tag-nova-york","tag-penelope-cruz","tag-scarlett-johanssen","tag-vicky-cristina-barcelona","tag-woody-allen"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-9","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}