El tema dels cotxes que poden circular i fer-ho tot sense accidents ni conductors humans ja fa temps que s’ha discutit als mitjans de comunicaci\u00f3. Un dels problemes m\u00e9s greus d’aquest tema \u00e9s el recel tant del p\u00fablic com de tots els governs que ja estan estudiant les lleis que convindrien. Fa molts anys que es va fer a Nova York una exposici\u00f3 del m\u00f3n del futur. Es pensaven en aquells temps que els autom\u00f2bils anirien l’any 2,000 per les autopistes guiats i protegits fins a un cert punt per ones de r\u00e0dio o per una mena de carrils magn\u00e8tics, cosa que eliminaria els accidents. Les prediccions del futur han fallat desastrosament moltes vegades. En aquest cas sembla que el contrari est\u00e0 passant. La gent no es vol creure que la feina de x\u00f2fer podria desapar\u00e8ixer a un futur molt pr\u00f2xim.<\/p>\n
Treient el cotxe del garatge.<\/strong> A un pa\u00eds on, excepte a Nova York, gaireb\u00e9 tothom viu a cases individuals amb garatge, una de les coses que m\u00e9s preocupen i fan ang\u00fania als ciutadans amb criatures petites a l’habitatge \u00e9s enxampar un nen fent marxa enrere quan el cotxe est\u00e0 sortint al carrer amb visibilitat limitada. \u00c9s una cosa molt tr\u00e0gica que ha passat moltes vegades. Sabent-ho, ja fa temps que molts autos nous, probablement la majoria, venen equipats amb una c\u00e0mera de televisi\u00f3 instal\u00b7lada al costat de la matr\u00edcula que ensenya al conductor la imatge de darrere a la petita pantalla de v\u00eddeo que normalment s’utilitza pel navegador o el GPS (amb la funci\u00f3 principal d’ensenyar els mapes locals i deixar escriure o buscar l’adre\u00e7a on es vol anar). Aquesta tele activada quan el cotxe recula fou possible gr\u00e0cies a les mides tan petites,la qualitat i el baix preu de les c\u00e0meres modernes. Hi ha alguns cotxes que a m\u00e9s tenen un segon mecanisme de seguretat encara m\u00e9s contundent: un sistema Sonar que frena el cotxe en sec si hi ha un obstacle de qualsevol mena al darrere. Perqu\u00e8 nom\u00e9s al darrere? La llarga dist\u00e0ncia<\/strong> Per\u00f2 de problema no en queda cap. Unes quantes companyies europees han aconseguit fer anar cotxes sense x\u00f2fer actiu des de Munic a Hamburg per autopista, sense cap problema o accident, a bona velocitat i obeint totes les lleis i avisos de precauci\u00f3. Als EUA hi ha hagut \u00e8xits comparables. El problema pitjor sembla ser conv\u00e8ncer les autoritats perqu\u00e8 deixen circular per vies p\u00fabliques aquests cotxes preparats, i quines condicions formulen. Ja veurem qu\u00e8 passar\u00e0 quan comencin les discussions pol\u00edtiques i p\u00fabliques inevitables sobre el tema. A un dels Estats Units, quan van sortir els primers cotxes motoritzats, van obligar a fer c\u00f3rrer un home amb una bandera avisant del perill al davant del cotxe.<\/p>\n I localment, qu\u00e8 passa? Va b\u00e9, per\u00f2 no tant com caldria per poder fiar-se’n. El problema s\u00f3n les coses inesperades que passen sempre a la ciutat i els acudits que te la gent pel carrer, que no es poden preveure i \u00e9s molt dif\u00edcil escriure programari de reacci\u00f3. En un article, un periodista explicava com va acompanyar al director d’un programa de casa seva a la feina i que hi arribava cada dia sense problemes ni necessitar intervencions humanes fins que un dia va haver de fer una intervenci\u00f3 d’emerg\u00e8ncia perqu\u00e8 el cotxe no sabia qu\u00e8 fer. Arribat al despatx, el t\u00e8cnic es va posar a treballar en l’acte en un “patch” al codi per corregir el problema dient que tots els conductors de prova tenien instruccions d’escriure els detalls de l’incident i enviar-li en l’acte. Les coses inesperades que passen als llocs on viuen i es belluguen homes, vet aqu\u00ed un problema dif\u00edcil.<\/p>\n Atropellant un ninot<\/strong> Prediccions<\/strong> I quan podrem pujar al cotxe, triar a la pantalla l’opci\u00f3 “A visitar en Jordi”, pr\u00e9mer un bot\u00f3 i anar-hi com si s’estigu\u00e9s al metro? Ells diuen que potser arribar\u00e0 als anys 20, i si no als 30. Per\u00f2 arribar\u00e0, encara que sigui als 40, perqu\u00e8 les morts i altres calamitats del tr\u00e0fic s’han d’acabar. Per ara, si veieu que s’acosta un cotxe amb una petita torre de metall al sostre i un conductor llegint l’AVUI, sisplau, no us poseu a c\u00f3rrer que no hi ha perill.<\/p>\n Joan Gil<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" El tema dels cotxes que poden circular i fer-ho tot sense accidents ni conductors humans ja fa temps que s’ha discutit als mitjans de comunicaci\u00f3. Un dels problemes m\u00e9s greus d’aquest tema \u00e9s el recel tant del p\u00fablic com de tots els governs que ja estan estudiant les lleis que convindrien. Fa molts anys que […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[32186,32184,2111,3569,816],"tags":[],"class_list":["post-893","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-automatitzacio","category-autos-sense-conductor","category-cotxes","category-futur","category-general"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-ep","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/893","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=893"}],"version-history":[{"count":9,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/893\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":908,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/893\/revisions\/908"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=893"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=893"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=893"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\nUn dels problemes de viure tan lluny com jo \u00e9s que desconec les ofertes comercials que hi ha actualment a Catalunya o altres llocs d’Europa, per\u00f2 als EUA aquest any ja es veuen anuncis per TV de cotxes nous que poden aparcar tots sols i fins hi tot n’hi ha tres (Ford, Honda, Subaru) que prometen fer impossibles les col\u00b7lisions frontals. No n’he vist encara cap, per\u00f2 la premsa t\u00e8cnica ja fa temps que parla d’aquestes coses. Una altra aplicaci\u00f3 inevitable \u00e9s l’av\u00eds al conductor quan condueix tocant o passant la l\u00ednia de separaci\u00f3 dels carrils o les direccions. En algunes aplicacions, l’auto avisaria tres vegades fent sorolls diguem en un parell de minuts i si el conductor torna a fer-ho, l’auto frenaria i aparcaria tot sol, assumint que el conductor est\u00e0 massa cansat o intoxicat, o est\u00e0 escrivint missatges. Sempre surt alg\u00fa preguntant qu\u00e8 passa quan neva o hi ha boira. La resposta \u00e9s que el cotxe t\u00e9 programaris diferents per aquests casos o es pot negar a funcionar autom\u00e0ticament.<\/p>\n
\n
\nTreballant en secret<\/strong>
\nFa un parell d’anys Google va anunciar que estaven treballant en un cotxe de turisme que podria circular tot sol pel carrer. Molta gent va riure, afegint que no se’n fiarien mai. Per\u00f2 va resultar que Google no era el primer i que pr\u00e0cticament la majoria de grans marques automobil\u00edstiques ja feia temps que hi treballaven sense dir res i que tots creien que aquest desenvolupament \u00e9s inevitable i desitjable. Una de les firmes m\u00e9s conven\u00e7udes es Volvo, famosa pels estudis exhaustius que sempre han fet de tots els accidents mortals i de com s’haurien pogut evitar fent canvis a l’auto. El gran premi de l’estudi no \u00e9s produir una nova joguina cara sin\u00f3 REDUIR EL NOMBRE D’ACCIDENTS. Perqu\u00e8 hem de viure amb la por constant de conductors intoxicats, drogats, desconsiderats, ineptes o escrivint missatges? O en el temor de la mala fortuna, d’un segon d’inatenci\u00f3, d’una fallida dels frens? O la temptaci\u00f3 d’anar a una velocitat temer\u00e0ria? Aix\u00f2 no es pot resoldre fent campanyes de r\u00e0dio o posant anuncis. Un dia o altre, aquestes coses s’ha d’acabar. Els ordinadors no s’equivoquen i obeeixen ordres.<\/p>\n
\nResulta que \u00e9s no sols factible, sin\u00f3 que est\u00e0 pr\u00e0cticament resolt, programar i equipar cotxes per anar lluny, com diguem de Barcelona a Perpiny\u00e0 o Val\u00e8ncia. Els instruments de navegaci\u00f3 s\u00f3n cars, ocupen espai (coses que es podrien arreglar) per\u00f2 dissortadament el cotxe no es pot fiar de c\u00e0meres o informaci\u00f3 originada al nivell del cotxe i necessita una mena de torre molt lletja instal\u00b7lada al sostre. Quantes vegades hem trobat que el cotxe de davant no deixa llegir r\u00f2tules amb informaci\u00f3 o veure el sem\u00e0for? Un sistema de circulaci\u00f3 autom\u00e0tic necessita veure per endavant a certa dist\u00e0ncia, en una caravana hauria de poder estudiar qu\u00e8 fan els 4 o 5 autos que hi ha al davant, i per aix\u00f2 cal la torreta, si no se li acut un remei a alg\u00fa.<\/p>\n
\nHi ha una demostraci\u00f3 que agrada sempre molt als experts. Un periodista que va anar al laboratori de Volvo ho explica aix\u00ed: el van dur a una pista de proves i el van fer seure al volant d’un cotxe preparat. Un empleat va treure un ninot molt realista vestit com un nen de 10 o 12 anys i el va plantar al mig de la pista, dient al periodista que pos\u00e9s en marxa el cotxe i atropell\u00e9s el “nen”. Fou impossible. El cotxe tot sol o s’aturava davant del nin o feia un arc al voltant i recuperava la direcci\u00f3 original despr\u00e9s d’evitar-lo. Almenys per ara aix\u00f2 s’aconsegueix gr\u00e0cies a l’escombrat per un raig de sonar que registra l’exist\u00e8ncia i posici\u00f3 exacta de l’obstacle. En aquest moment, sembla que aquesta millora, ja existent des de fa temps per la marxa enrere, pot ser implementada de forma tan f\u00e0cil com segura, per\u00f2 a un preu considerable que sens dubte baixar\u00e0. Acabara essent obligat\u00f2ria.<\/p>\n
\nJa s’ha adonat molta gent que el futur no el pot predir ning\u00fa. No obstant es pot explicar all\u00f2 que els experts es pensen. Diuen que hi ha un nombre de procediments autom\u00e0tics que poc a poc, com totes les innovacions, s’aniran introduint als nous models. Els motors actuals s\u00f3n molt diferents dels que hi havia fa vint anys. L’aparcament i la prevenci\u00f3 de col\u00b7lisions en s\u00f3n exemples clars de coses que ja es poden fer sense problemes. La q\u00fcesti\u00f3 del preu sens dubte reduir\u00e0 la velocitat d’aquestes innovacions sense aturar-les.<\/p>\n