{"id":884,"date":"2015-02-14T15:58:24","date_gmt":"2015-02-14T21:58:24","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/?p=884"},"modified":"2015-02-14T22:01:49","modified_gmt":"2015-02-15T04:01:49","slug":"el-president-obama-i-la-islamofobia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2015\/02\/14\/el-president-obama-i-la-islamofobia\/","title":{"rendered":"El President Obama i la Islamof\u00f2bia"},"content":{"rendered":"

Trag\u00e8dia a Chapel Hill<\/strong>
\nEl President Obama ja fa temps que va aconseguir desenganyar a tots els progressius (que \u00e9s com l’esquerra \u00e9s anomenada als EUA), sense els quals no hauria arribat mai al poder. Feia discursos fant\u00e0stics, posant-se al nivell dels millors oradors que aquest pa\u00eds ha conegut, va anar al Cairo a prometre una era i una pol\u00edtica noves i la fi de la guerra impopular de l’Iraq. Un acad\u00e8mic va escriure recentment a la famosa revista Harper que ens va enredar a tots (fins i tot inesperadament al Comit\u00e8 Nobel) presentant-se, abans que el conegu\u00e9ssim, com una cosa que ell no era i que de fet ha resultat el President m\u00e9s imperialista de la hist\u00f2ria dels darrers temps. El drama tan recent a la ciutat on est\u00e0 situada la famosa Duke University a Carolina del Nord, ens ha tornat a fer pensar que o ell o els seus consellers o no toquen o no es preocupen per la trag\u00e8dia de la conversi\u00f3 al Gihadisme dels nostres ciutadans joves musulmans.<\/p>\n

L’incident va comen\u00e7ar a una urbanitzaci\u00f3 de condominis (pisos i habitatges de propietat individual) a Chapel Hill, una ciutat molt tranquil\u00b7la amb universitats i instituts de recerca famosos. \u00c9s un lloc agradable, m\u00e9s aviat pla i molt verd amb bon clima. Al lloc vivia un home desagradable, divorciat, de cinquanta-tants anys, que sempre publicava al seu Facebook fotos del fusell autom\u00e0tic del que era propietari i de fet a vegades trucava a la porta de ve\u00efns que l’havien molestat amb el fusell a la m\u00e0. Era molt mal vist perqu\u00e8 confrontava als residents amb amenaces, queixes i ordres. Curiosament, ning\u00fa es va queixar mai a la policia. Sobretot semblava vigilar molt l’aparcament. Com que els habitatges s\u00f3n de propietat, no hauria estat f\u00e0cil treure’l fora.<\/p>\n

L’home va veure arribar un mal dia el cotxe d’uns ve\u00efns musulmans acomodats i amb carreres, ocupat per tres joves estudiants, tots d’uns vint anys, que eren un matrimoni recentment casat i una germana de la dona. Va sortir amb el seu fusell i aviat es va desenvolupar una disputa amb els joves sobre si el lloc on havien aparcat era per residents o reservat per visitants, un tema que era una de les seves obsessions. L’home va disparar el seu fusell tres vegades i els tres joves musulmans, que naturalment anaven desarmats, van caure abatuts.<\/p>\n

La Policia i la Casa Blanca no s’ho prenen seriosament<\/strong>
\nPer a la policia es tractava simplement d’una disputa entre ve\u00efns per un aparcament de cotxes, i van decidir ignorar el car\u00e0cter racista i xenof\u00f2bic del crim, que a tothom li semblava transparent. I si els tres morts haguessin estats negres enlloc de ser musulmans d’arrels al Pakistan? Curiosament la Casa Blanca, que fa tants sermons sobre la conviv\u00e8ncia i la toler\u00e0ncia tampoc s’hi volia ficar. Cal ser molt ignorant per no veure immediatament el perill, no sols pel gran nombre de musulmans que viuen al pa\u00eds, sin\u00f3 tamb\u00e9 perqu\u00e8 els webs gihadistes a l’internet cont\u00ednuament repeteixen al seu jovent que els musulmans s\u00f3n odiats i maltractats a tots els pa\u00efsos occidentals i que no hi ha m\u00e9s remei que escapar per salvar la vida i lluitar a mort. El cas de la pres\u00f3 d’Abu Graib i les morts de civils al Mig Orient pels drons i atacs aeris dels EUA s\u00f3n dos dels arguments principals usats amb tant \u00e8xit pels reclutadors gihadistes que viuen entre nosaltres. Ara ja en tenen un altre.<\/p>\n

Als dos dies del crim,i quan ja arribaven les queixes i els avisos de tot arreu, finalment a la Casa Blanca ho van entendre. Al funeral de les tres v\u00edctimes a Chapel Hill es va presentar tanta gent, que van haver de traslladar-ho a un camp de futbol. Musulmans van comen\u00e7ar a manifestar-se a tot arreu i de sobte una multitud es va presentar fent una sessi\u00f3 de precs musulmans tocant el s\u00f2l amb el cap al Parc Lafayette davant de la Casa Blanca. Ara es veu que al final s\u00ed que el President ho ha ent\u00e8s i s’ha dignat fer una condemnaci\u00f3 p\u00fablica. Massa tard. Els gihadistes han tornat a marcar. Una disputa a un parking i si no, res?<\/p>\n

Guerres, guerres i m\u00e9s guerres<\/strong>
\nEl Sr Obama es va fer elegir amb la promesa d’acabar amb la guerra d’Iraq, cosa que va aconseguir molt poc a poc i tal com veiem ara, molt incompletament. Va encetar i no ha acabat mai la guerra d’Afganistan, que ja dura uns deu anys. A Palestina s\u00ed que va intentar imposar a Israel un tractat de pau, per\u00f2 el van fer recular amb la cua entre les cames. Noves guerres van esclatar a S\u00edria, al Iemen, a Som\u00e0lia, al Caucas r\u00fas, al L\u00edban, a Nig\u00e8ria, a Cameroon, a Chad a Niger, a Mali, a Alg\u00e8ria, a L\u00edbia, cada dia hi ha m\u00e9s conflictes i m\u00e9s r\u00e8gims que trontollen a Ar\u00e0bia, i els israelians segueixen boicotejant qualsevol negociaci\u00f3 am Iran, insistint en un bombardeig i una nova guerra. El Sr Obama ha presidit sobre tot aix\u00f2 de forma molt impotent, simplement responent amb for\u00e7a i encara m\u00e9s viol\u00e8ncia. No es pot negar que certes coses necessitaven una resposta militar, per\u00f2 ning\u00fa viu sota la impressi\u00f3 que hi hagi tamb\u00e9 una resposta pol\u00edtica contundent ni un an\u00e0lisi digne de cr\u00e8dit de la situaci\u00f3. Seguirem veient guerres i destrucci\u00f3 fins i tot a l’Occident per molts anys. I l’esperit i els canvis anunciats al Cairo, on s\u00f3n? Tot sembla com un vaixell al mig d’una tempesta, que no pot anar on vol ni fixar la seva destinaci\u00f3. Si els temps feli\u00e7os del President Bush poguessin tornar, quan nomes hi havia una sola guerra…<\/p>\n

L’esquerra americana i Obama<\/strong>
\nEl President no fa gaires confer\u00e8ncies de premsa, preferint en canvi viatjar a ciutats provincials i presentar- se a”town meetings” (reunions i respostes a preguntes de gent suposadament com\u00fa, que no es preocupen d’assumptes massa complicats). No obstant, els periodistes han aconseguit preguntar-li la seva opini\u00f3 sobre la hostilitat creixent dels cercles progressius a la seva pol\u00edtica, ja tan dolenta com la dels Republicans. Ell contesta sempre de forma molt arrogant, com un emperador of\u00e8s per s\u00fabdits desvergonyits. Per\u00f2, deixant de banda la q\u00fcesti\u00f3 completament descontrolada de les guerres gihadistes, hi ha altres coses:<\/p>\n

Un exemple \u00e9s la q\u00fcesti\u00f3 de la protecci\u00f3 de la intimitat i el magatzematge de trucades telef\u00f2niques, que ha posat els dos gegants de la ind\u00fastria, Google i Apple, en peu de guerra. Imagineu-vos la seva r\u00e0bia i sorpresa quan fa unes setmanes, despr\u00e9s de l’incident amb el Dictador Nord-Kore\u00e0, agents del govern es van presentar a la seu d’aquestes companyies a obrir f\u00edsicament certs ordenadors i ficar-hi per for\u00e7a “chips” propis dient que els necessitaven per saber d’on havien vingut els atacs en defensa del Dictador. Tant Google com Apple han respost desenvolupant un sistema d’encriptaci\u00f3 impossible de penetrar i negant la clau al govern sempre que el Congr\u00e9s no faci una llei exigint-lo, cosa molt poc probable. I Obama segueix parlant d’Edward Snowden com un tra\u00efdor i un delinq\u00fcent que hauria d’anar a la pres\u00f3 per espionatge. Cada dia hi ha m\u00e9s gent que ho veu de forma diferent.<\/p>\n

Un altre exemple seria l’assumpte de la llei establint l’asseguran\u00e7a obligat\u00f2ria de malaltia, l’\u00fanic \u00e8xit legislatiu d’Obama. En principi, fou un succ\u00e9s notable per\u00f2 mirant els detalls, no sembla gens ben feta. Els qui no reben una asseguran\u00e7a de malaltia de l’empresa (com la que jo vaig tenir sempre durant tota la carrera) tenen l’obligaci\u00f3 de comprar-ne una sempre d’una companyia privada, que nom\u00e9s vol guanyar diners. Si no ho fan han de pagar una multa en forma d impostos addicionals. Ofereixen alguns plans a bon preu que exclouen moltes coses i sobre tot exigeixen co-pagaments enormes, de $7,000 en el pitjor cas (molt freq\u00fcent) Hi havia sempre l’alternativa de simplement admetre malalts m\u00e9s joves a Medicare, l’asseguran\u00e7a federal per als ancians de m\u00e9s de 65 anys, que funciona for\u00e7a b\u00e9. Enlloc d’aix\u00f2, el govern va oferir un negoci fabul\u00f3s de milions de p\u00f2lisses noves obligat\u00f2ries a una ind\u00fastria privada, que segur que no far\u00e0 res per controlar els preus cada dia m\u00e9s astron\u00f2mics. Podria ser molt be que el Tribunal Federal Suprem acabes amb un aspecte fonamental del programa ben aviat.<\/p>\n

I l’assumpte de la falta de c\u00e0stig o processaments contra els directors de bancs que van causar el desastre de 2008 i segueixen guanyant feli\u00e7ment molts milions de sou? No s\u00f3n com l’Snowden, que cal empresonar.<\/p>\n

Jo sempre dic que els pol\u00edtics no han estat mai el millor que tenim als EUA. En qualsevol cas, ja queden menys de dos anys? Ser\u00e0 millor el successor? Ai, ai…<\/p>\n

Joan Gil<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Trag\u00e8dia a Chapel Hill El President Obama ja fa temps que va aconseguir desenganyar a tots els progressius (que \u00e9s com l’esquerra \u00e9s anomenada als EUA), sense els quals no hauria arribat mai al poder. Feia discursos fant\u00e0stics, posant-se al nivell dels millors oradors que aquest pa\u00eds ha conegut, va anar al Cairo a prometre […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816],"tags":[],"class_list":["post-884","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-eg","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/884","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=884"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/884\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":890,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/884\/revisions\/890"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=884"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=884"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=884"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}