Si veniu a Manhattan reconeixereu f\u00e0cilment el gratacels de Citibank al carrer 53 entre Lexington i la Tercera. \u00c9s molt alt (279 m), t\u00e9 120.000 m2 de superf\u00edcie \u00fatil repartits en 59 pisos, per\u00f2 sobretot tothom el reconeix perqu\u00e8 la part de dalt, enlloc de ser plana est\u00e0 constru\u00efda en un angle de 45 graus. Que perqu\u00e8? Quan s’estava projectant l’edifici a algun ambientalista aficionat se li va acudir que s’hi podrien posar miralls amb generadors solars d’electricitat. Bona idea, per\u00f2 impossible de realitzar: la posici\u00f3 fixa de la torre ho impideix. Per\u00f2 es veu que a alg\u00fa li va fer gr\u00e0cia i aixi es va quedar.<\/p>\n
Deixant de banda l’antiga Mesopot\u00e0mia, els gratacels s\u00f3n una invenci\u00f3 novaiorquesa. Amb ells nasqu\u00e9 la necessitat d’una nova professi\u00f3, la dels enginyers estructurals, experts en certes t\u00e8cniques de la construcci\u00f3, que havien de calcular la resist\u00e8ncia del suport estructural perque el projecte dures mil anys i trobar solucions a problemes especials. William LeMessurier<\/strong>, mort fa pocs anys, era un dels enginyers m\u00e9s importants i originals del pa\u00eds, potser del m\u00f3n. Al disseny de la torre Citibank hi va introduir una s\u00e8rie d’innovacions, sobretot el bloc de granit muntat sobre articulacions de metall al cim de l’edifici per limitar-ne les oscil.lacions causades pel vent.<\/p>\n Errors! Fuig, quina paraula tan esfere\u00efdora quan hom va al metge. Per\u00f2 no hi ha cap professional que no s’hagi equivocat mai. A vegades els professionals, per evitar la possibilitat de patinar, treballen en equip, confiant que alg\u00fa se n’adoni a temps. Per\u00f2 tots som humans i un dia o altre…<\/p>\n Llegiu si us plau la hist\u00f2ria de la p\u00edfia memorable del gran LeMessurier, amb quina energia i determinaci\u00f3 ho va resoldre en secret i com al final ho va confessar tot a un article publicat a un dels NewYorkers de maig de 1995, seguit d’una confer\u00e8ncia magistral al Massachusetts Institute de Technology. El m\u00f3n va tractar el gran mestre amb benevol\u00e8ncia i tothom va riure i el va felicitar. Ell fou un gran mestre de l’enginyeria de la construccio, pero es per\u00a0una crisi ridicula que tothom coneix el seu nom. O potser mes que per la crisi, per la forma\u00a0genial com la va resoldre.<\/p>\n Un estudiant impertinent exposa el mestre Poc a poc en LeM es va posar vermell, morat, p\u00e0l.lid. Doncs mira,\u00a0no se li havia acudit. El problema no tenia res d’insignificant. Juntament amb els vents horizontals, un vent huracanat tocant de front a 70 milles\/hora (uns 100 qm\/hora) sobre la superf’icie\u00a0inclinada de\u00a045 graus faria doblegar l’edifici entre els pisos 14 i 15. De fet, contr\u00e0riament al que es pensa la gent, un hurac\u00e0\u00a0arriba a NY cada 55 anys i velocitats del vent de m\u00e9s de 70 s’han mesurat. I la primera temporada dels huracans s’acostava. No hi havia temps a perdre.<\/p>\n En LeMessurier vol assassinar una companyia de la construccio<\/strong> En LeM va trucar la companyia constructora a Pittsburgh: oi que v\u00e0reu soldar les bigues? Silenci<\/p>\n Doncs no senyor, s\u00ed que em sap greu. \u00c9s que soldar \u00e9s molt car i es dificil trobar tants soldadors competents i els nostres arquitectes van opinar que era una redund\u00e0ncia in\u00fatil i que ens pod\u00edem estalviar els d\u00f2lars. O sigui que vam collar les bigues amb cargols molt forts.<\/p>\n El m\u00f3n de LeM s’acabava d’ensorrar. Era l’hora negra del shock i la desesperacio. El primer hurac\u00e0 que arrib\u00e9s li doblaria l’edifici en dos (semblant al cas\u00a0esdevingut anys despr\u00e9s\u00a0amb el\u00a0WTC). I la temporada dels huracans estava a un parell de mesos. Calia tenir bons nervis. El rellotge estava en marxa: tic, tac, tic, tac….\u00a0<\/p>\n A ca l’asseguradora<\/strong> Apa, maco. El que cal \u00e9s resoldre el cas, no pas fer teatre.<\/p>\n A ca’l banquer<\/strong> Buscant bigues d’acer per tot Am\u00e8rica Sembla que hauria de ser f\u00e0cil de fer, per\u00f2 el primer problema era trobar les bigues. En general, si hom necessita bigues d’acer de certa mida, cal encarregar-les amb anticipaci\u00f3. Miraculosament en LeM va trobar un negociant a San Francisco que les tenia magatzemades. Per\u00f2 el problema no estava resolt. Calia transportar-les a Nova York, que est\u00e0 a la Costa Atl\u00e0ntica i no Pac\u00edfica com San Francisco. Molt lluny. Ni en broma!, digu\u00e9 en LeM. Aix\u00f2 trigaria de quatre a sis setmanes i la temporada dels huracans estava a punt de comen\u00e7ar. Al final ho van resoldre amb una caravana especial de camions amples i als pocs dies increiblement l’acer va arribar a NY.<\/p>\n Ensurt, esglai, terror, \u00e8xtasi i pau amb victoria final<\/strong> S’havia acabat tot? Estava tot resolt? Ai no, encara faltava la m\u00e9s grossa. Havien comen\u00e7at les obres tan depressa com van poder, per\u00f2 a les sis setmanes, quan encara no havien fet gaire via, la r\u00e0dio i televisi\u00f3 van transmetre les not\u00edcies pitjors, les informacions m\u00e9s aterradores: l’hurac\u00e0 Ella s’estava acostant en l\u00ednia recta a NY.<\/p>\n Aqu\u00ed es podrien escoltar diferent opinions sobre qu\u00e8 hauria calgut fer. Si hagu\u00e9ssin anat a informar l’alcalde i la policia, sens dubte haurien fet p\u00fablic el problem, s’haurien manat certes evacuacions, hi hauria hagut terror (i teatre) a la ciutat i les querelles judicials i els especials de TV haurien durat fins avui.<\/p>\n En LeM va decidir callar. Un altre cop, el seny i l’instint el van salvar. L’hurac\u00e0 va canviar d’intencions (com passa sovint), va girar a la dreta i va desapar\u00e8ixer a l’Atl\u00e0ntic Nord. La ciutat nom\u00e9s va rebre una tempesta tropical amb vents molt m\u00e9s lents que 100 qph.<\/p>\n I despr\u00e9s d’aquest episodi tan terrible, va quedar clar que el gran LeM havia donat un exemple inoblidable de lideratge, de nervis d’acer, i de seny. Perque ell ho savia es va decidir a publicar el cas i donar els detalls abans de la seva mort. Admirada, tota la professio el va aclamar i ja ningu es va\u00a0mofar d’ell.<\/p>\n Est\u00e0 clar que era ell qui havia causat la crisi. Per\u00f2 els homes no podem ser perfectes. En la meva experiencia, en gairebe tots els errors professionals dels que he tingut coneixement, es tractava de verdaderes bestieses inconcebibles i impossibles d’entendre, i rarament de casos dificils on costa desenvolupar una opinio. \u00a0L’Einstein fou fam\u00f3s pels errors que cometia en p\u00fablic amb f\u00f2rmules matem\u00e0tiques. Diuen que a vegades els seus deixables, avergonyits\u00a0seien en silenci i no gosaven dir-li res. Ning\u00fa \u00e9s millor. La funcio del cervell huma segueix essent un misteri.<\/p>\n I si us passegeu per Manhattan, us ho asseguro, no tingueu cap por que un gratacels s’ensorri damunt el vostre cap. No ha passat mai… encara.<\/p>\n JOANOT<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Si veniu a Manhattan reconeixereu f\u00e0cilment el gratacels de Citibank al carrer 53 entre Lexington i la Tercera. \u00c9s molt alt (279 m), t\u00e9 120.000 m2 de superf\u00edcie \u00fatil repartits en 59 pisos, per\u00f2 sobretot tothom el reconeix perqu\u00e8 la part de dalt, enlloc de ser plana est\u00e0 constru\u00efda en un angle de 45 graus. […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816],"tags":[],"class_list":["post-88","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-1q","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/88","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=88"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/88\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3732,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/88\/revisions\/3732"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=88"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=88"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=88"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\n<\/strong>Un dia a la tardor de 1979, els estudiants d’enginyeria de la gran Universitat de Princeton havien vingut a visitar l’oficina del fam\u00f3s LeM a fer pr\u00e0ctiques. Un d’ells va demanar si podia veure els c\u00e0lculs de la torre Citibank, acabada d’obrir. S\u00ed home, no faltaria m\u00e9s, els tinc per separat a aquest ordinador.
\nUna estona despr\u00e9s, l’estudiant se li va tornar a acostar. \u00c9s que no trobava una cosa que volia veure. Ell i el seu pare tenien un bot i eren molt afeccionats a la vela. Considerant l’angle de 45 graus de la superficie de la torre adalt de tot, era evident que la situaci\u00f3 a la punxa de l’edifici era com\u00a0si fos\u00a0un veler i que no trobava a l’ordinador com s’havia tractat aix\u00f2.<\/p>\n
\nDe moment, en LeM no va veure ra’o per preocupar-se gaire. Per anar segur\u00a0que l’edifici\u00a0pogu\u00e9s resistir qualsevol problema inesperat que es pogu\u00e9s presentar, ell havia\u00a0inclos especificacions perque la torre\u00a0toleres dues vegades l’stress m\u00e0xim que calia esperar. El problema de la vela augmentaria l’stress nomes en 40%, considerablement menys que el 100% cautelar previst, o sigui que no passava res. Una de les seves previsions cabdals era que les bigues d’acer enlloc de ser collades amb cargols, havien de ser soldades en profunditat, cosa que doblava la sea resistencia… Ai, ai.<\/p>\n
\nEn LeM va acceptar plenament la seva responsabilitat i estava disposat a fer tot all\u00f2 que calgu\u00e9s. El primer pas era parlar amb l’asseguran\u00e7a professional. L’agent era un antic amic de LeM, fins ara sempre content de veure’l. Quan va entendre el problema, va fer una escena hist\u00e8rica. Estava arruinat per sempre. La seva fam\u00edlia es moriria de fam. El cas sortiria a tots els diaris del m\u00f3n. Hi hauria milers de morts.<\/p>\n
\nEn LeM va voler parlar immediatament amb el CEO, el conseller delegat i cap suprem de Citibank. Va decidir dir-li la veritat i proposar i discutir el remei. No obstant la seva personalitat i les seves afirmacions que es tractava d’una emerg\u00e8ncia va resultar que era dificil\u00edssim parlar amb\u00a0aquest gran\u00a0senyor. Potser tindria deu minuts a la tardor… I ara!
\nAl final es van trobar. El banquer\u00a0va resultar ser\u00a0un senyor molt agradable.\u00a0 Escoltant de qu\u00e8 anava, es va posar a riure. Cal\u00a0explicar que la seva oficina no estava pas al gratacels. Va acceptar el pla de recuperaci\u00f3. Els pisos 15 i 16 es buidarien i bigues d’acer de refor\u00e7ament per evitar el doblec es ficarien a l’edifici i es soldarien. Els dos pisos serien despres reconstru\u00efts. El banquer nom\u00e9s va exigir que li paguessin\u00a0les despeses de\u00a0buidar i reocupar els dos pisos per\u00f2 va garantir,com a premi a la sinceritat, que Citibank no es querellaria. Ni en parlaria amb ningu.<\/p>\n
\n<\/strong>Com queda dit abans, el pla d’acci\u00f3 era comprar bigues i usar-les per a enfortir els pisos amena\u00e7ats. I calia afanyar-se perqu\u00e8 la temporada dels huracans s’acostava.<\/p>\n
\nEl transport de costa a costa normalment es fa per vaixell grans, a trav\u00e9s del Canal de Panam\u00e0.<\/p>\n
\nLes obres van comen\u00e7ar en l’acte. No obstant estar obert i en servei, un ex\u00e8rcit de treballadors i soldadors amb equipaments i grues van prendre possessi\u00f3 de l’edifici, que altrament va seguir obert. Treballaven nomes als dos pisos en questio. Una cosa curiosa \u00e9s que l’operaci\u00f3, tan aparatosa i\u00a0conduida amb maquines sorolloses en vista de tothom no sembla haver cridat l’atenci\u00f3 de ning\u00fa i ningu va demanar explicacions.\u00a0Un miracle va ajudar l’enginyer: tots els periodistes de Nova York estaven de vaga, un episodi memorable que va durar mesos i que no s’ha repetit mai. El NYT per exemple no va anunciar mai la mort de Joan Pau I ni l’eleccio de Wojtyla per succeir-lo. Altrament, sense vaga molts periodistes haurien ficat els nasos preguntant que havia passat i algu els hi hauria explicat.<\/p>\n