{"id":872,"date":"2015-02-03T10:25:56","date_gmt":"2015-02-03T16:25:56","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/?p=872"},"modified":"2015-02-04T13:22:52","modified_gmt":"2015-02-04T19:22:52","slug":"els-empresonats-per-vida-als-eua","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2015\/02\/03\/els-empresonats-per-vida-als-eua\/","title":{"rendered":"Els empresonats per vida als EUA"},"content":{"rendered":"<p><code>Tornem als anys 70' als EUA. En aquell temps, el cor dels Americans, castigats per una guerra absurda, l'inici del problema de les drogues, mala situaci\u00f3 econ\u00f2mica, problemes pol\u00edtics i una ona de crims, es va endurir. Tothom demanava c\u00e0stigs durs, empresonament, m\u00e9s policia, lluita contra el problema de les drogues. Si alg\u00fa trenca la llei enlloc de treballar, fiqueu-lo a una g\u00e0bia i llenceu les claus. Al poc temps una innovaci\u00f3 horrible i inhumana fou inventada: les lleis del tercer cop, adoptades per molts estats. Qualsevol persona que fos condemnat per qualsevol delicte per tercera vegada, desapareixeria a una pres\u00f3 per la resta de la seva vida natural. Alguns criminals potser s'ho mereixien, per\u00f2 tamb\u00e9 van rebre la pres\u00f3 a perpetuitat pobres desgraciats que havien robat menjar per sobreviure. A Nova York hi va haver les Lleis Rockefeller: penes dur\u00edssimes per molts anys si la policia enxampava alg\u00fa amb estufaents a la butxaca, per poc que fos. El resultat final de tot plegat: avui en dia als EUA hi ha uns dos milions de presoners, m\u00e9s per habitant que qualsevol altre pa\u00eds del m\u00f3n<\/p>\n<p>Un altre problema ha estat l'\u00e8xit parcial per\u00f2 indiscutible dels adversaris de la pena de mort. Molts criminals que haurien estat executats reben ara sent\u00e8ncies a perpetuitat sense possibilitat d'alliberaci\u00f3, el nombre dels quals augmenta. Amb aix\u00f2 arriben molts problems. Qu\u00e8 faran amb els vellets inv\u00e0lids, amb els malalts d'Alzheimer, quins hospitals i tractaments m\u00e8dics tenen?<\/p>\n<p>Diuen que la pres\u00f3 ha de servir tres objectius: c\u00e0stig, protecci\u00f3 de la societat i rehabilitaci\u00f3. La rehabilitaci\u00f3 no ha estat mai popular. El cas dels psic\u00f2pates criminals, sovint assassins serials que ho fan perqu\u00e8 els agrada i es pensen que s\u00f3n m\u00e9s intel\u00b7ligents que la policia, ho ha empitjorat tot. A ning\u00fa se li ha acudit defensar que s\u00f3n innocents per ra\u00f3 de defecte mental, perqu\u00e8 ells entenen la difer\u00e8ncia entre el be i el mal i haurien hagut de saber controlar-se. No hi ha tractament psiqui\u00e0tric efica\u00e7. No hi m\u00e9s remei que tancar-los per protegir-nos. Una justificaci\u00f3 inesperada per la pres\u00f3 a perpetuitat. Un cas ben clar fou el d'aquest Sud-Afric\u00e0 dels temps de l'Apartheid acabat d'alliberar fa ben poc. L'home va fer salvatjades molt mes enll\u00e0 de qualsevol limit comprensible del racisme i filonazisme sud-africans del temps. Era de fet un psic\u00f2pata criminal que havia trobat un sistema de satisfer els seus instints sense haver-se de preocupar de la llei o la policia. Aquesta gent sovint intenten ficar-se a la policia o l'ex\u00e8rcit o a c\u00e0rrecs poderosos. En principi, aquests \u00f2rgans ho saben i proven de protegir-se.<\/p>\n<p>Molta gent tenen un petit costat morb\u00f3s que les cadenes de TV coneixen i exploten. Molts programes americans han ensenyat a multituds feli\u00e7ment assegudes a la saleta d'estar davant el monitor qu\u00e8 passa a les presons d'alta seguretat on van a parar els condemnats. Hi ha dos problems principals: un \u00e9s l'a\u00efllament en solitari com a c\u00e0stig adicional i el segon \u00e9s l'odi i la r\u00e0bia indescriptibles dels detinguts que veuen sense esperan\u00e7a on s\u00f3n i qu\u00e8 tenen per davant fins el dia de la seva mort.<\/p>\n<p>Els \u00e9ssers humans no poden viure completament a\u00efllats. Per\u00f2 ara fa poc ens van fer saber que aix\u00ed viuen centenars de milers de presoners, alguns d'ells molt joves. \u00c9s clar que tots se l'havien buscat per\u00f2 noi... Vaig veure fa poc a la tele una dona jove de 25 anys, despentinada, grassa i mal vestida a una cel.la petita. El llit nom\u00e9s hi cabia en una direcci\u00f3.Va dir als visitants que la tenien all\u00e0 dintre d'en\u00e7\u00e0 dels 17 anys. Moltes lleis americanes permeten jutjar als menors com si fossin adults, quan n'han fet una de grossa. Aquest r\u00e8gim de c\u00e0stig adicional en general vol dir que el presoner s'est\u00e0 a la cel\u00b7la 23 hores al dia amb 1 hora d'esbarjo \u00fanic a una mena de pati i potser una dutxa setmanal... Per anys i anys. El resultat freq\u00fcent \u00e9s un trastorn mental.<\/p>\n<p>L'altre problema de l'odi als guardians es manifesta en moltes formes, sobretot viol\u00e8ncia in\u00fatil i molt perillosa contra una for\u00e7a superior. Una altra, m\u00e9s repugnant \u00e9s el llen\u00e7ament de productes d'excreci\u00f3 humans als gu\u00e0rdies a trav\u00e9s dels ferros de la porta. Aix\u00f2 passa tan sovint, que els gu\u00e0rdies estan obligats a molts llocs a dur guants i una careta de pl\u00e0stic transparent perprotegir la cara. Repetint-me jo mateix, els qui fan aix\u00f2 s\u00f3n gent molt dolenta que se l'han buscat a fons, per\u00f2 \u00e9s que homes no haurien de ser condemnats a perdre la dignitat humana i comportar-se com bestiar, i a molts ens costa veure en aix\u00f2 un mecanisme acceptable de defensa de la societat. Cal fer all\u00f2 que cal fer i volem viure protegits, per\u00f2 caldria fer-ho de forma diferent. Sense sadisme, corrupci\u00f3 i crueltat.<\/p>\n<p>No fa gaire, un jutge de l'Estat de Calif\u00f2rnia, irritat per les males condicions i sobrepoblaci\u00f3 de les presons de l'estat, va exigir acci\u00f3 immediata de remei al seu govern. Quan aquest no va fer res, el jutge va manar l'alliberaci\u00f3 immediata de la tercera part dels presoners. No he sabut mai com s'ho van arreglar al final.<\/p>\n<p>Diguem que alg\u00fa ha de complir vint anys a la pres\u00f3 i que es mereix un c\u00e0stig dur. Per\u00f2 com era el m\u00f3n que va deixar fa vint anys? Com \u00e9rem nosaltres fa 20 anys? I la fam\u00edlia i els amics? I quin \u00e9s el resultat de tant\u00edssimes hores de reflexi\u00f3? Qu\u00e8 en treiem de mantenir el presoner a una g\u00e0bia i llen\u00e7ar les claus?<\/p>\n<p>Joan Gil<\/code><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Tornem als anys 70&#8242; als EUA. En aquell temps, el cor dels Americans, castigats per una guerra absurda, l&#8217;inici del problema de les drogues, mala situaci\u00f3 econ\u00f2mica, problemes pol\u00edtics i una ona de crims, es va endurir. Tothom demanava c\u00e0stigs durs, empresonament, m\u00e9s policia, lluita contra el problema de les drogues. Si alg\u00fa trenca la [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816],"tags":[32182,32181,32183],"class_list":["post-872","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-justicia-nord-americana","tag-preso-a-perpetuitat","tag-tres-cops"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-e4","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/872","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=872"}],"version-history":[{"count":11,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/872\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":883,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/872\/revisions\/883"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=872"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=872"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=872"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}