{"id":850,"date":"2015-01-02T12:24:34","date_gmt":"2015-01-02T05:24:34","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/?p=850"},"modified":"2015-01-05T10:07:35","modified_gmt":"2015-01-05T16:07:35","slug":"quan-les-lleis-son-il%c2%b7legals","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2015\/01\/02\/quan-les-lleis-son-il%c2%b7legals\/","title":{"rendered":"Quan les lleis s\u00f3n il\u00b7legals"},"content":{"rendered":"

Un altre cop cal recordar l’exemple de MLK<\/strong><\/p>\n

D’aqu\u00ed uns dies, els Nord-americans celebrarem la festa annual de Martin Luther King (MLK), un dels herois leg\u00edtims nacionals d’aquesta terra.A m\u00e9s estem veient als cinemes una pel\u00b7l\u00edcula sobre el cas de la marxa a Selma. En aquells temps els negres vivien sotmesos a les LLEIS racistes del Sud, col\u00b7lectivament designades “Jim Crow laws”, escrites i aprovades despr\u00e9s de la Guerra Civil per substituir l’antic “Codi dels Negres” del temps de l’esclavatge. El racisme no era una q\u00fcesti\u00f3 de prejudicis individuals. Ni l’Estat, ni el Govern elegit ni els ciutadans del Sud en volien saber res, ni discutir, ni acceptar, ni tolerar la igualtat de les races. La Constituci\u00f3 diu que podem viure en llibertat, per\u00f2 sense igualtat per a tothom \u00e9s impossible i ning\u00fa viu lliure. MLK i la seva gent no podien obtenir els seus drets perqu\u00e8 la llei no ho permetia. Un Tribunal Federal Suprem del Segle XIX havia dictaminat (de forma sacr\u00edlega) que D\u00e9u mateix havia separat els blancs dels negres, posant els uns a Europa i els altres a \u00c0frica. El negre tenia una intel\u00b7lig\u00e8ncia inferior. Vivien millor i estaven millor cuidats essent esclaus a Am\u00e8rica que restant a l’\u00c0frica. Havien tingut sort de ser duts per for\u00e7a als EUA. Ni necessitaven ni sabrien utilitzar els mateixos drets que tenen els blancs. I m\u00e9s val que no pregunti ning\u00fa per quina ra\u00f3 la majoria de negres americans s\u00f3n mestissos enlloc de negres de pura sang com els Africans.<\/p>\n

Ha vist algun lector un nad\u00f3 negre? Jo molts. Se semblen molt als blancs i alguna vegada no es poden ni distingir com a negres. Criden quan tenen fam o els fa mal la panxa, s’estimen molt la mare i beuen llet. No s’hi veu gaire difer\u00e8ncia. Canvia aix\u00f2 quan creixen? La discriminaci\u00f3 no era un problema negre, sin\u00f3 del poble americ\u00e0 que havia oblidat qui era i havia perdut el cam\u00ed.<\/p>\n

Hi ha qui veu en MLK nom\u00e9s com un predicador extraordinari. Per\u00f2 era molt m\u00e9s. MLK era un organitzador fant\u00e0stic i un pol\u00edtic i l\u00edder molt h\u00e0bil, constant i realista. S’ho pensava molt abans de manar fer res, perqu\u00e8 entenia b\u00e9 que ell i la seva gent se la jugaven cada vegada que sortien al carrer perqu\u00e8 trencaven la llei. No crec que hi hagi cap foto, per\u00f2 a vegades me l’imagino comunicant a la seva gent que degut a la situaci\u00f3 havia arribat l’hora de sortir al carrer. Ell aniria sempre al capdavant, exposant com tothom la seva integritat f\u00edsica, la poca llibertat que tenia, potser la vida que m\u00e9s d’un va perdre. I em pregunto, d’on treia aquell home just la for\u00e7a per donar questa ordre? Ho feia amb ll\u00e0grimes als ulls? Li tremolava la veu?. Afegia que pass\u00e9s el que pass\u00e9s, ning\u00fa MAI i en cap cas hauria de rec\u00f3rrer a la viol\u00e8ncia! Ajupiu el cap, deixeu-vos colpejar i tireu endavant, que \u00e9s aix\u00ed nom\u00e9s com guanyarem, deia als seus! Va guanyar al final i la llei va ser canviada, i ja no queden a Am\u00e8rica lleis racistes. Potser una curiositat que voldria fer notar a molts advocats \u00e9s que la Constituci\u00f3 Federal i els jutges federals, que literalment haurien hagut de protegir als discriminats, van servir de ben poca cosa en aquell temps. Una altra lli\u00e7\u00f3 que cal recordar. No va fer cap falta canviar la Constituci\u00f3. En va haver prou interpretant-la millor.<\/p>\n

Viena<\/strong>
\nUna de les coses m\u00e9s terribles que han passat en pol\u00edtica, \u00e9s que hi ha hagut circumst\u00e0ncies quan homes de bona fe decideixen prendre les armes contra el seu propi Estat al costat d’una pot\u00e8ncia estrangera. El Nazisme alemany dels anys 30 i 40, que havia trepitjat totes les l\u00ednies roges, fou un d’aquests casos. Willi Brandt, alcalde del Berlin bloquejat i despr\u00e9s Canceller federal va tornar a la seva terra amb un passaport norueg i l’uniform d’aquests ocupants. I molts recordem encara el Canceller Federal austr\u00edac Bruno Kreisky, tantes vegades reelegit, el primer governant jueu de la postguerra. I hi ha fotos de l’actriu Marlene Dietrich entretenint soldats americans. Diuen que va voler entrar a Alemanya amb les primeres tropes que ho van aconseguir. <\/p>\n

Part de la meva fam\u00edlia, que no es immigrant sin\u00f3 austr\u00edaca de socarrell, no viu a Viena, per\u00f2 jo no perdo l’oportunitat d’anar-hi perqu\u00e8 despr\u00e9s de Barcelona i ai las, abans de Nova York, la sento com si fos la meva segona p\u00e0tria cultural. I sovint segueixo llegint a l’Internet despr\u00e9s de l’Avui i l’Ara un o dos diaris vienesos per seguir com van les coses. El millor \u00e9s Der Standard<\/em> Ara fa uns anys vaig decidir finalment anar a visitar el Judenplatz, a la ciutat vella, on acabaven d’inaugurar un Monument al poble jueu a la pla\u00e7a davant del que quedava de l’antiga Sinagoga, al s\u00f2tan d’una de les cases de la Judenplatz. Anant-hi a peu, a poca dist\u00e0ncia vaig passar davant del solar mai reconstru\u00eft on havia estat la central de la SS<\/strong> vienesa. No em vaig poder estalviar un somriure llegint la placa de bronzo que han posat al davant: Volien construir un Imperi que duraria mil anys, per\u00f2 de la seva tirania no queden ni les cendres. Ben escrit! Un text contundent, ple de r\u00e0bia i odi continguts. Entenc b\u00e9 que \u00e9s ingenu i infant\u00edvol voler translladar-se a un temps passat i fer-lo acabar amb un desenlla\u00e7 millor.Em venen a la mem\u00f2ria tots els parents de la meva muller que van haver de morir i v\u00e0rem perdre per menys que res, per una causa falsa i criminal, i per haver de caure en un uniform est\u00fapid que els van obligar a portar sense ser ni tan sols el de la seva p\u00e0tria. Els franquistes en deien de tot aix\u00f2 “el esfuerzo hist\u00f3rico de la juventud alemana” Estaran ells colgats sota les cendres de la seu de l’S<\/strong>taats S<\/strong>icherheit? Perqu\u00e8 no veiem per escrit coses tan ben dites a Catalunya? Potser perqu\u00e8 la Dictadura nom\u00e9s ha estat pintada a l’exterior perqu\u00e8 no pugui ser reconeguda, per\u00f2 mai enderrocada.<\/p>\n

Als graons al davant de la casa de ciment i pedra s\u00f2lids amb portes sempre tancades al centre de la pla\u00e7a que vol representar la llar destru\u00efda del poble jueu austr\u00edac, un grup de nois i noies, evidentment jueus, seuen escoltant un rab\u00ed cobert amb la yarmulke (o kippa) que els explica: com que els que vivien dintre foren assassinats, no sabrem mai qu\u00e8 volien dir ni quins llibres i tradicions tenien. Tot seguit entro a les runes de l’antiga Sinagoga principal, que era antiga. Despr\u00e9s de tants anys a Nova York, no aprenc res que no conegu\u00e9s, per\u00f2 veig que l’entrada em dona dret a visitar sense tornar a pagar el nou Museu Jueu inaugurat feia poc (ara en canvi ja fa anys) a un dels molts antics palaus de l’aristocr\u00e0cia imperial que queden a la ciutat. Aix\u00f2 s\u00ed que volia veure-ho.<\/p>\n

El museu estava fet de forma molt intel\u00b7ligent i no pas simplement dedicat a l’Holocaust amb pintades emocionals desconsolades com passa a tants museus americans. Del que es tractava sobretot era d’ensenyar als visitants qui era i que havia significat per al pa\u00eds i la cultura austr\u00edaca el poble jueu. En aquell temps l’exhibici\u00f3 monogr\u00e0fica que tenien era sobretot de l’activitat jueva a la ind\u00fastria de l’entreteniment. Prou que s\u00e9 que aix\u00f2 \u00e9s important i que gaireb\u00e9 tots els artistes d’aquest g\u00e8nere tan exit\u00f2s eren jueus i em recordo de les Revistes Vieneses que es van veure al Paral\u00b7lel per molts anys dirigides per un senyors que parlaven a la r\u00e0dio amb un accent alemany terrible, que devien ser austr\u00edacs (i probablement jueus escapats). Per\u00f2 jo s\u00f3c m\u00e9s aviat afeccionat a la m\u00fasica cl\u00e0ssica (on els jueus foren i segueixen essent igual de bons). Torno a topar amb els nois i noies que havia vist seient a l’entrada de la casa tancada del Judenplatz i ara estan examinant amb el rab\u00ed objectes de cult trets de les vitrines. M’alegra veure’ls. Han tornat i se senten a casa. Parlen alemany sense accent estranger per\u00f2 reconec veus americanes. Malgrat tot, tornen a comen\u00e7ar.<\/p>\n

I aix\u00ed, parlant d’aquest Museu arribo al lloc m\u00e9s emocionant i important, que \u00e9s la meva motivaci\u00f3 per escriure aquest apunt.<\/p>\n

Una sala, que sembla la darrera, acaba inesperadament en una porta molt gran, tancada. Per\u00f2 un cartell invita a passar. L’obro. Al darrere hi ha una petita cambra completament fosca, sense res. El missatge \u00e9s colpidor, impossible d’ignorar. L’Anschlu\u00df havia arribat! Els nazis acabaven de prendre possessi\u00f3 d’\u00c0ustria. La foscor s’estenia a l’anomenat “Ostmark” del Reich. Els feixistes liquidarien totes les coses bones dignes de preservaci\u00f3 que hi havia al pa\u00eds per convertir-lo en una prov\u00edncia d’un R\u00e8gim repugnant, nascut nom\u00e9s per fer mal. I torno a imaginar-me all\u00f2 que no vaig veure mai: el meu sogre, un funcionari municipal insignificant sense interessos pol\u00edtics abatut en 1942 per un franctirador de l’Ex\u00e8rcit Roig prop del Riu Don, que probablement estava defensant la llibertat de la seva terra. Li devien donar un medalla. Va aconseguir que una certa nena, que esdevindria important en la meva vida i que ja tenia un avi a un Camp de Concentraci\u00f3 degut al seu activisme cat\u00f2lic, hauria de viure sense pare i en algun moment la seva mare, una dona molt treballadora, no podria garantir el menjar a la taula en aquella postguerra. La foscor estava molt ben triada.<\/p>\n

Obro la segona porta de la cambra pel segon cop d’efecte. Davant del visitant, apareix una foto enorme de la fa\u00e7ana de la Staatsoper (Opera de l’Estat), s\u00edmbol d’una cultura gloriosa, llar original d’un art i m\u00fasica accessible a tots els homes i patrimoni de la humanitat, escarnida i coberta de cartells, banderes i altra porqueria nazi. Ara s\u00ed que entren ganes de plorar de deb\u00f2. O potser de sentir r\u00e0bia per la impot\u00e8ncia. I aix\u00ed arribem al meu tema d’avui.<\/p>\n

La darrera sala estava dedicada a la persecuci\u00f3 de ciutadans jueus despr\u00e9s de l’Annexi\u00f3 alemanya. El tema era tractat amb cartes i comunicacions del govern nazi muntades a la paret (llegeixo molt b\u00e9 l’alemany, potser les han tradu\u00eft ara). Cartes anunciant que degut a les LLEIS del REICH que havien entrat en vigor localment en seguici de l’Anschlu\u00df, un jueu no podia llogar o posseir apartaments, ni podia ser membre de la Universitat, ni ocupar certs c\u00e0rrecs, ni posseir obres d’art, col\u00b7leccions cient\u00edfiques o art\u00edstiques notables, que passarien a ser propietat de l’Estat. Un dels recipients era Sigmund Freud (que com que era tan fam\u00f3s al final va aconseguir enviar a Londres i salvar les seves col\u00b7leccions; al seu pis, que es pot visitar, queden molts pocs mobles o objectes originals). I al costat d’aquestes notificacions governamentals hi havia les cartes escrites per les v\u00edctimes demanant auxili: professors eminents, m\u00fasics famosos, autors escrivint desesperats demanant protecci\u00f3 a amics i coneguts alemanys amb influ\u00e8ncia, tots explicant que no havien fet res dolent i ho estaven perdent tot i es trobaven amena\u00e7ats. Les respostes que van rebre per correu, deien sense excepci\u00f3 el mateix: que s\u00ed, que els sabia molt greu i mirarien de fer quelcom per ajudar, ara que calia recordar sempre que ERA la LLEI, i la LLEI \u00e9s la LLEI en l’Estat de Dret i CAL OBEIR LA LLEI. Es veu que els bons ciutadans, quan les lleis del Reich, totes elles, per cert, promulgades legalment, ho manen, tenien l’obligaci\u00f3 d’obeir, deixar-se desnonar, robar i perdre la feina, enlloc de PLANTAR CARA a la LLEI, denunciant-la i desobeint-la, com farien anys despr\u00e9s Ghandi i MLK. Ho escric nom\u00e9s per defensar el principi afegint que la repressi\u00f3 feixista com la franquista eren tan brutal i sense escr\u00fapols, que no \u00e9s segur que aquests m\u00e8todes haguessin reeixit.<\/p>\n

Amnesty International<\/strong>
\nAquesta instituci\u00f3 admirable, els adhesius de la qual he dut al meu cotxe m\u00e9s d’una vegada, nasqu\u00e9 durant la Guerra Freda per\u00f2 va comprendre immediatament que no podia limitar-se a lluitar per les v\u00edctimes de r\u00e8gims comunistes, sin\u00f3 que havia de aixoplogar el dret a la llibertat d’expressi\u00f3 i d’associaci\u00f3 de tots els homes de qualsevol ideologia. Moltes vegades rebien comunicacions de ciutadans que havien format comit\u00e8s d’acci\u00f3 a favor de certs detinguts o torturats amb afinitat ideol\u00f2gica. Malgrat la gran simpatia i comprensi\u00f3 d’Amnesty International, no tenien m\u00e9s remei que advertir als sol\u00b7licitants que aquests casos eren molt complicats perqu\u00e8, gaireb\u00e9 sempre, la v\u00edctima HAVIA VIOLAT la LLEI vigent del seu pa\u00eds i un jutge perfectament ordinari havia imposat la sent\u00e8ncia exigida per la llei. Els homes nom\u00e9s tenim nom\u00e9s la llei, de just\u00edcia nom\u00e9s n’hi ha al Cel. Els que vam haver d’aguantar el franquisme, aix\u00f2 ho entenem perfectament. Si tingu\u00e9s tractes amb ell, potser m’agradaria preguntar al Sr Pujol perqu\u00e8 el van ficar a la pres\u00f3. Estic segur que havia violat la llei del Caudillo. Aquests que diuen que cal sempre obeir incondicionalment la llei, haurien d’afegir que parlen nom\u00e9s de lleis justes i es pensen absurdament que totes les lleis en s\u00f3n. Diguem que un cert Parlament aprova lleis per poder quedar-se injustament amb un territori que es vol independitzar (com va passar a Arg\u00e8lia, Angola, Mo\u00e7ambic i molts altres que no em plau anomenar; segons la pot\u00e8ncia propiet\u00e0ria, ja eren ciutadans de la metr\u00f2poli iguals a tothom i n’haurien d’estar orgullosos). Es pensen que pel sol fet de ser aprovada per un parlament, encara que sigui elegit, una llei arbitr\u00e0ria i injusta pensada amb la mala intenci\u00f3 de prohibir l’exercici de drets fundamentals, esdev\u00e9 justa i cal obeir-la i crea el dret d’empresonar a qui s’hi oposi. En realitat, els responsables de tals lleis es fan culpables d’un ultratge, han trencat el jurament de servir al seu poble, i entren a formar part del grup poc il\u00b7lustre de Hitler, Franco, Mussolini, els racistes del Sud dels EUA i molts altres que hi ha hagut i segueix havent pel m\u00f3n. Aquesta gent, per molt elegits que siguin, tenen el mateix dret de fer aix\u00f2 que tindria Sant Pere o un bisbe de decidir qui entra al Cel.<\/p>\n

\u00c9s poc freq\u00fcent parlar-ne a Europa, per\u00f2 l’Estat era un concepte amena\u00e7ador que preocupava molt als pares fundadors d’Am\u00e8rica. Alliberant-se de l’estat mon\u00e0rquic brit\u00e0nic, els Fundadors no havien tingut m\u00e9s remei que crear un nou Estat nord-americ\u00e0.Ells creien profundament en la llibertat individual com a b\u00e9 suprem i temien molt l’Estat, que podria intentar escanyar-la o suprimir-la i que en qualsevol cas era m\u00e9s poder\u00f3s que els ciutadans. Van escriure una Constituci\u00f3 per tal d’evitar que l’estat pogu\u00e9s dominar arbitr\u00e0riament als individus. Per\u00f2, a difer\u00e8ncia dels nostres drets individuals que el Cel ens ha donat (i no pas la Transici\u00f3, un lider o algun partit pol\u00edtic), l’Estat, encara que sigui necessari, no \u00e9s una entitat natural sin\u00f3 artificial a la qual hem donat, suposadament de forma volunt\u00e0ria, un poder que ens ha de preocupar sempre. L’Estat i la seva Constituci\u00f3, si volen ser leg\u00edtims, han de ser el s\u00f2l sobre el qual les llibertats creixen, mai un sostre que les limiti. La Constituci\u00f3 dels EUA ha complert i per aix\u00f2 t\u00e9 el suport entusi\u00e0stic i incondicional del seu poble. Les Constitucions d’altres pa\u00efsos en canvi que proclamen que certes coses leg\u00edtimes que volen milions de ciutadans estan prohibides,… Deixem-ho per un altre dia.<\/p>\n

PS<\/strong> Al drama d’Albert Camus Cal\u00edgula<\/em> es veu com aquest Emperador (sens dubte un existencialista com Camus, que vol ensenyar l’absurditat de les coses en qu\u00e8 els seus s\u00fabdits creuen tot i entenent que li costar\u00e0 la vida) torna de l’amagatall on havia estat meditant despr\u00e9s de la mort sobtada de la seva germana i amant estimad\u00edssima. El diguem-ne Ministre de Finances de l’Imperi Rom\u00e0 el saluda entusiasmat: “Gr\u00e0cies a D\u00e9u que heu tornat, perqu\u00e8 la caixa esta buida, la situaci\u00f3 \u00e9s desesperada i cal preocupar-se’n” “I aix\u00f2 \u00e9s important de deb\u00f2?”, pregunta el jove emperador. “Que si es important dieu? \u00c9s la cosa m\u00e9s important que hi ha al m\u00f3n!” respon el Ministre. L’Emperador s’ho pensa una estona. “Si \u00e9s tan important, haur\u00e9 de fer una LLEI per salvar l’Imperi. Mano que l’Estat esdevingui immediatament l’hereu \u00fanic i absolut de tots els ciutadans romans que morin” I afegeix “Si et falten diners, pots comen\u00e7ar a fer matar tants rics com calgui fins que el problema estigui resolt” L’escena t\u00e9 base hist\u00f2rica i la llei era v\u00e0lida. Van complir la LLEI els Romans? No s\u00e9, no s\u00e9. Les lleis de Hitler i Franco s\u00ed que les van complir molts. Molts que volien viure tranquils i sense por fins i tot trobaven que eren justes i promulgades pel b\u00e9 com\u00fa.<\/p>\n

Desitjo Bon Any 2015 a tothom. Que ens porti la Llibertat i la unitat que cal per aconseguir-la.<\/p>\n

Joan Gil<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Un altre cop cal recordar l’exemple de MLK D’aqu\u00ed uns dies, els Nord-americans celebrarem la festa annual de Martin Luther King (MLK), un dels herois leg\u00edtims nacionals d’aquesta terra.A m\u00e9s estem veient als cinemes una pel\u00b7l\u00edcula sobre el cas de la marxa a Selma. En aquells temps els negres vivien sotmesos a les LLEIS racistes […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816],"tags":[],"class_list":["post-850","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-dI","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/850","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=850"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/850\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":858,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/850\/revisions\/858"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=850"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=850"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=850"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}