{"id":838,"date":"2014-12-19T02:44:52","date_gmt":"2014-12-18T19:44:52","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/?p=838"},"modified":"2014-12-21T03:22:18","modified_gmt":"2014-12-20T20:22:18","slug":"memoria-del-boicot-de-lonu-contra-espanya","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2014\/12\/19\/memoria-del-boicot-de-lonu-contra-espanya\/","title":{"rendered":"Mem\u00f2ria del Boicot de l’ONU contra Espanya"},"content":{"rendered":"

Sorpresa<\/strong>
\nAhir a la tarda estava passejant en el meu cotxet, passant per un des barris millors d’aquesta ciutat texana on visc. El carrer era preci\u00f3s, un veritable jard\u00ed, verd als dos costats, no obstant trobar-se al mig de la ciutat, amb resid\u00e8ncies grans que gaireb\u00e9 quedaven amagades. M’havia perdut, per\u00f2 no em sabia greu ni volia posar en marxa el GPS. Estava escoltant, com gaireb\u00e9 sempre, l’emissi\u00f3 de la BBC, R\u00e0dio 4, que rebo al cotxe gr\u00e0cies al servei nord-americ\u00e0 de r\u00e0dio per sat\u00e8l\u00b7lits. Sobtadament, i sense que s’ho esperes ning\u00fa, la BBC va interrompre el programa per anunciar que els EUA estaven a punt de restaurar relacions diplom\u00e0tiques amb Cuba i que el President Obama intentaria conv\u00e8ncer al Congr\u00e9s perqu\u00e8 aixequ\u00e9s el boicot manat per la llei d’en\u00e7\u00e0 de la Presid\u00e8ncia de JFKennedy, fa m\u00e9s de 50 anys.<\/p>\n

Vaig haver d’aturar el cotxe, no pas perqu\u00e8 tingui cap mena de lligam especial amb Cuba o amb els molts cubans que he conegut, sin\u00f3 perqu\u00e8 em va venir a la mem\u00f2ria el record anguni\u00f3s del boicot econ\u00f2mic i pol\u00edtic de l’ONU contra l’Estat espanyol dictat perles joves Nacions Unides en acabar la Segona Guerra Mundial. Vam patir de deb\u00f2, per\u00f2 no per tants anys com els Cubans. Si alg\u00fa segueix els meus blocs, sabr\u00e0 quina obsessi\u00f3 tinc amb els dates i noms precisos als que em refereixo. No pas aquesta vegada. Jo, un nen petit, acabava de veure aleshores a Barcelona, quan tot va comen\u00e7ar, com deia un poeta austr\u00edac del temps de guerra, el llum del m\u00f3n i podria haver estat molt f\u00e0cilment que fos el darrer llum que veuria. Jo i tota la meva generaci\u00f3<\/p>\n

Totes les mem\u00f2ries que em queden s\u00f3n de l’\u00e8poca tardana del boicot, que l’ONU deia que era per enderrocar l’\u00faltim dictador feixista imposat amb els canons i avions italians i alemanys que encara quedava. Es pensaven i fins i tot deien, que el patiment imposat als pobles ib\u00e8rics ens donaria l’empenta final per sublevar-nos i enderrocar el r\u00e8gim. Desgraciats! El Dictador s’ho passava molt b\u00e9 al Pardo. Feia m\u00edtings parlant des de balcons a multituds rabioses i cridaneres, sovint vestides amb la camisa blava. Deia que Espanya \u00e9s diferent, que la democr\u00e0cia era cosa del passat, que el rellotge dels qui ho demanaven s’havia aturat en mala hora, insultava i calumniava els seus enemics. I el garrot vil seguia funcionant. Un dia, Air Force 1 va aterrar a Barajas davant les c\u00e0meres de TV (en blanc i negre), el President Eisenhower en va sortir somrient i va embra\u00e7ar el General\u00edssimo, que s’havia engreixat bastant durant el boicot. Eisenhower va acabar lloant molt al “Centinela de Occidente” i la seva suposada lluita exemplar contra el comunisme (que en aquell moment gaireb\u00e9 no existia a Espanya), \u00fanica cosa que preocupava a Ike Eisenhower, l’altre General\u00edssimo-Presidente, que era l’home que havia derrotat Hitler! I en veu baixa, molts Catalans van cridar Tra\u00efci\u00f3! El boicot havia malferit un poble que vivia subjugat i ara els mateixos que ens havien fer patir guardonaven al nostre torturador.<\/p>\n

De qu\u00e8 em recordo del temps del boicot i del racionament amb cupons? Poca cosa, perqu\u00e8 jo era massa petit. Tanco els ulls i torno a veure les cues al forn per comprar barres de pa fosc, “moreno” que en deien, en quantitats limitades i caf\u00e8 de la col\u00f2nia africana,sovint barrejat amb xic\u00f2ria que era molt dolent. Veig el meu pare, que no era fumador, bescanviant els seus cupons de tabac (tamb\u00e9 dolent\u00edssim) per coses millors. Veig els ve\u00efns que venien patates al mercat i van fer misteriosament molts diners; em recordo de com guard\u00e0vem les closques d’ametlla per donar-les a un ve\u00ed taxista que les necessitava per encendre el gasogen del seu cotxe (perqu\u00e8 era molt dif\u00edcil trobar gasolina). Queda alg\u00fa que s\u00e0piga encara qu\u00e8 era un gasogen? Era un cremador de fusta o carb\u00f3 muntat darrere el portaequipatges que servia per fer anar cotxes sense gasolina. Se’l havien inventat els nazis. Ten\u00edem un pag\u00e8s “estraperlista” que cada setmana venia per casa oferint talls de pollastre, conill, xai i verdures, que la mare sovint comprava, fins que la policia franquista el va enxampar al tren (i naturalment li van prendre el menjar que duia al sac). Segur que menjaven b\u00e9 els policies que combatien l’estraperlo. Em recordo de les fortunes considerables que es van fer i del ve\u00ed que treballava a “Abastos” que podia permetre’s fer vacances molt cares.<\/p>\n

Gr\u00e0cies, gr\u00e0cies, Nacions Unides, per fer-nos la vida pitjor, com si perdre la guerra i la nostra llibertat no hagu\u00e9s estat prou. Us pens\u00e0veu de deb\u00f2 que poc despr\u00e9s de la guerra civil far\u00edem una revoluci\u00f3 pel carrer amb vessament de sang com la dels Hungaressos anys despr\u00e9s perqu\u00e8 disfrut\u00e8ssiu veient la massacre a la vostra Tele els vespres i male\u00efnt el Comunisme tot i bevent whisky amb amics? Oi que n’\u00e9s tant de maco veure com el poble lluita, vessa sang innocent i mor per la democr\u00e0cia? Com al cinema, igual. No, amics dif\u00edcils, no. Ni a Catalunya ni a Cuba. Guaiteu al Cel. Hi ha un llibre on est\u00e0 escrit des de fa temps com i quan tot s’acabar\u00e0. \u00c9s evident que a Catalunya la Dictadura nom\u00e9s es va acabar a mitges per\u00f2 D\u00e9u n’hi do per comparaci\u00f3, i espereu fin que tinguem un esc\u00f3 entre vosaltres al East Side de la meva estimada Nova York.<\/p>\n

Cuba<\/strong>
\nCuba era una mania dels pol\u00edtics americans que no van saber mai com treure’s de sobre. M’ha fet gr\u00e0cia llegir la descripci\u00f3 de la conversa telef\u00f2nica crucial que tingu\u00e9 lloc entre Obama i Ra\u00fal ara fa uns dies. Obama va parlar i parlar i parlar fins que s’en va adonar. Va demanar perd\u00f3 a Ra\u00fal per haver-li imposat un mon\u00f2leg tan llarg. El Cub\u00e0 va riure. No havia estat res. El seu germ\u00e0 Fidel va parlar una vegada per set hores sense interrupci\u00f3. Com que ell veia l’Obama encara molt jove, potser superaria el r\u00e8cord.<\/p>\n

Majorit\u00e0riament els hispans qu\u00e8 viuen als EUA s\u00f3n gent humil, sovint amb sang ind\u00edgena, sense cap poder o influ\u00e8ncia. Els Cubans en s\u00f3n l’excepci\u00f3. Essent com eren una classe dirigent ben educada i ben connectada fugint d’una revoluci\u00f3 social que els havia desposse\u00eft, es van establir molt b\u00e9 sobretot a Miami i en part a Nova Jersey i van aprendre aviat com influenciar la pol\u00edtica i utilitzar b\u00e9 per als seus objectius els diners que tenien. I van arribar a controlar molts vots electorals, una cosa que els pol\u00edtics sempre entenen. I alguns pocs terroristes entre ells van acabar de completar i defensar l’status quo. La resta \u00e9s hist\u00f2ria. Collant els cargols (com diuen ells) contra Castro & Co assegurava sempre als congressistes amics els vots i calers en temps electorals. Aquests emigrants actuant sens dubte un\u00e0nimement van crear una situaci\u00f3 on el cas contra Cuba no es podia ni discutir racionalment, una mica com passa en el cas d’Israel. I aix\u00ed \u00e9s com van passar cinquanta-tants anys de mis\u00e8ria perduts per a tothom, fins i tot pels Americans, perqu\u00e8 no hi podien fer negocis com els Europeus ara fan ni vendre-hi productes alimentaris, farmac\u00e8utics o industrials. I els Cubans de Cuba eren els \u00fanics que patien. Potser caldria afegir que darrerament el boicot ja no era tan dur com abans i s\u00ed que els Americans podien vendre cosetes. El problema pitjor era la manca de relacions banc\u00e0ries. \u00c9s impossible importar o exportar sense intervenci\u00f3, garanties i suport bancaris i mancant un acord, el sistema especial de contactes entre bancs que hi havia, funcionava tan malament que els forats estaven gaireb\u00e9 obliterats. Si alguna cosa acabava malament, sempre possible, una empresa nord-americana podria quebrar. L’Obama no t\u00e9 autoritat per eliminar del tot el boicot, per\u00f2 pot obrir m\u00e9s forats que a un formatge su\u00eds, sobretot als bancs, que ho esperen amb d\u00e8ria. Cal tenir en compte que fins i tot els adversaris interns i honestos del r\u00e8gim s’oposaven al boicot que feia mal indiscriminadament a tothom. Eren nom\u00e9s els fan\u00e0tics de Miami de la primera ona d’arribada, que ara ja s\u00f3n vells o han mort i estan essent substitu\u00efts per una nova generaci\u00f3, certament capitalista, de dretes i republicana, per\u00f2 qu\u00e8 ho veu tot de manera molt diferent i voldria que els parents de l’illa visquessin decentment i poder visitar-los sense paperam quan volguessin. I algun dia ho faran amb la llibertat i democr\u00e0cia per a l’illa que el boicot no va aconseguir. Nom\u00e9s ha servit per fer patir i cultivar l’odi.<\/p>\n

Jutjant la Revoluci\u00f3 Cubana<\/strong>
\nNo ser\u00e9 pas jo qui ho faci. La hist\u00f2ria i el poble cub\u00e0 s\u00f3n els que ho han de fer. Naturalment, la repressi\u00f3 pol\u00edtica i la negaci\u00f3 de drets humans que encara tenen lloc no es poden acceptar ni perdonar. He vist moltes entrevistes amb castristes al poder a L’Havana. Ells no neguen mai que la gent haurien de tenir dret a parlar sense por i a viure en un r\u00e8gim democr\u00e0tic,i que no el tenen ara ni es tolera, per\u00f2 afegeixen que al comen\u00e7ament tothom all\u00f2 que volia era just\u00edcia social, terra per cultivar, escoles per als nens, feina assegurada, medicina gratis, pensions als ancians. El r\u00e8gim ha donat al poble tot aix\u00f2 que cap pa\u00eds llat\u00ed t\u00e9, per\u00f2 si permetessin parlar i fer pol\u00edtica als dissidents, tot aix\u00f2 es perdria, perqu\u00e8 els EUA farien girar-se a la gent contra aquests guanys i que ho han intentat sovint. Les dues coses no es poden tenir al mateix temps abans de completar el desenvolupament, perqu\u00e8 els enemics se’n aprofitarien. Calia triar. Molts dictadors com en Franco, menteixen descaradament quan parlen del problema. Diuen que el seu r\u00e8gim \u00e9s democr\u00e0tic amb llibertats de tota mena, tant o m\u00e9s com els els EUA o el Regne Unit. El r\u00e8gim castrista, parlant del tema, ha estat sempre curiosament sincer: un pa\u00eds del tercer m\u00f3n que viu en la mis\u00e8ria no pot tenir al mateix temps llibertats com les dels pa\u00efsos rics i desenvolupament amb just\u00edcia social. Calia triar una de les dues coses. Amb el temps i l’\u00e8xit social i econ\u00f2mic, tot s’arreglaria. El dret a parlar i reunir-se no pot ser l’\u00fanic dret hum\u00e0 com es pensen els neoliberals i per als castristes nascuts a un pa\u00eds tan pobre, ni tan sols \u00e9s el m\u00e9s important. Els homes tamb\u00e9 tenen un dret natural a menjar, poder anar als hospitals i educar els seus nens.<\/p>\n

Em recordo sovint d’una biografia hostil de Fidel vista a una TV dels EUA. S’hi veia el cas tr\u00e0gic d’un dels l\u00edders de la Revoluci\u00f3 i amic de Fidel entristit perqu\u00e8 ell havia volgut sobretot llibertat, partits i un Parlament lliure i va entendre que no era aix\u00f2 el que volia fer en Castro. Sentint-se enganyat, va dimitir de la Junta i va escriure una carta emocionada a Fidel explicant que ell es retirava de la pol\u00edtica i no parlaria mai m\u00e9s en ning\u00fa i que li desitjava bona fortuna. En Castro va llegir la carta gaireb\u00e9 amb ll\u00e0grimes als ulls a una reuni\u00f3 de la Junta de Govern d’aquells temps i va preguntar qu\u00e8 calia fer. La resposta la va espetar ben cruelment el Che Guevara: calia afusellar l’home immediatament. Alguns companys, esverats, van al\u00b7legar que l’antic company i lluitador no havia fet res i volia quedar-se a casa sense parlar amb ning\u00fa. El Che va respondre que eren molt ingenus, que aviat tots els enemics del r\u00e8gim anirien a casa d’ell a demanar-li que combat\u00e9s el comunisme i els EUA l’explotarien i tots els projectes de la Revoluci\u00f3 acabarien en res. Oi que el Castrisme lluitant a les muntanyes havia prom\u00e8s la just\u00edcia i no pas la premsa lliure? L’home no fou afusellat per\u00f2 va passar anys a la pres\u00f3. Molt probablement l’escena era inventada per\u00f2 el cas \u00e9s aut\u00e8ntic i resumeix molt b\u00e9 la situaci\u00f3.<\/p>\n

Quan jo era molt jove tenia certa simpatia per Fidel, que vaig superar durant l’any que vaig viure a Miami i vaig tenir l’oportunitat d’escoltar la seva r\u00e0dio i parlar amb els emigrants. Haurem d’esperar i veure com evolucionen els dos camps despr\u00e9s de la desaparici\u00f3 dels germans Castro que tenen respectivament 87 i 84 abrils. Tant de deb\u00f2 sigui en pau.<\/p>\n

El m\u00e8rit<\/strong>
\nEl govern Nord-Americ\u00e0 ja fa temps que tenia motivacions racionals per acabar amb una situaci\u00f3 tan absurda i desfavorable, i Obama ho pot resoldre ara nom\u00e9s perqu\u00e8 ja no li queden eleccions. Altrament, sembla que Putin tamb\u00e9 ha ajudat molt. Els Cubans havien sobreviscut el boicot gr\u00e0cies a les subvencions sovi\u00e8tiques, ja tan acabades com la URSS, per\u00f2 substitu\u00efdes pels diners i l’entusiasme del vene\u00e7ol\u00e0 Ch\u00e1vez. Fins i tot aix\u00f2 sembla estar en perill ara perqu\u00e8 Maduro ja no t\u00e9 prou diners i per aix\u00f2 en Putin ha ensumat negoci a l’illa. Es veu que est\u00e0 oferint a Cuba un tractat amb negocis, ajut t\u00e8cnic gener\u00f3s, subvencions, gas, petroli i exploracions petrolieres que semblarien prometedores a les aig\u00fces territorials cubanes. Si el govern de Washington ho ignora, \u00e9s que estan malament del cap. I els Cubans, tenint la tria, sempre preferirien iels EUA abans dels russos. Tot ha est\u00e0 madur per canviar. Obama ha analitzat la situaci\u00f3 perfectament.<\/p>\n

En aquest moment la premsa nord-americana atribueix l’\u00e8xit de les negociacions a dos diplom\u00e0tics importants del Vatic\u00e0, el Secretari d’Estat i l’antic representant a Cuba, actuant sota la direcci\u00f3 i amb l’impuls i determinaci\u00f3 del Papa Francesc. Les negociacions secretes, tamb\u00e9 amb l’ajut util\u00edssim de la diplom\u00e0cia canadenca han durat 18 mesos. Considerant el poc temps que fa que Francesc va entrar al Vatic\u00e0, cal deduir que va comen\u00e7ar a treballar en l’empresa immediatament. Els vells Cubans de Miami diuen que el Papa no s’hauria de ficar en pol\u00edtica, per\u00f2 en Francesc no ho ha fet, perqu\u00e8 ara \u00e9s com a l’Espanya de la meva primera inf\u00e0ncia: qui patia injustament i tenia fam era el poble i no pas els governants. Ben fet Francesc, us hem esperat per molts anys. Ens f\u00e8ieu falta i heu trigat molt a venir. Diuen que v\u00e0reu anar a visitar Cuba quan nom\u00e9s \u00e9reu Cardenal i que enteneu la situaci\u00f3 molt be.<\/p>\n

Qualsevol persona que conegui el sistema pol\u00edtic dels EUA dir\u00e0 que no s’ha acabat res, que la verdadera lluita comen\u00e7a ara i ning\u00fa pot dir com acabar\u00e0. La llei establint el boicot fou feta fa molts anys i signada pel President Kennedy, i nom\u00e9s el Congr\u00e9s pot abolir-la. Per\u00f2 \u00e9s que per gaireb\u00e9 seixanta anys no hi havia ni lluita. Nom\u00e9s crueltat gratu\u00efta. I ara hi haur\u00e0 forats, cada dia m\u00e9s grans.<\/p>\n

Joan Gil<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Sorpresa Ahir a la tarda estava passejant en el meu cotxet, passant per un des barris millors d’aquesta ciutat texana on visc. El carrer era preci\u00f3s, un veritable jard\u00ed, verd als dos costats, no obstant trobar-se al mig de la ciutat, amb resid\u00e8ncies grans que gaireb\u00e9 quedaven amagades. M’havia perdut, per\u00f2 no em sabia greu […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816],"tags":[4150,3799,32244,32253],"class_list":["post-838","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-boicot","tag-cuba","tag-eua","tag-papa-francesc"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-dw","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/838","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=838"}],"version-history":[{"count":9,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/838\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":848,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/838\/revisions\/848"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=838"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=838"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=838"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}