Vaig poder votar per primera vegada en la meva vida despr\u00e9s de nacionalitzar-me als EUA. Quina il\u00b7lusi\u00f3 tan gran! Quantes vegades havia llegit amb enveja als diaris els reportatges de pa\u00efsos on els ciutadans havien aconseguit canviar el seu dest\u00ed a les urnes de vot! Quan jo creixia d’aix\u00f2 no n’hi havia a casa. Les explicacions de q\u00fcestions pol\u00edtiques es trobaven al Cole a l’assignatura de Formaci\u00f3 de l’Esperit Nacional, obligat\u00f2ria, amb ex\u00e0mens finals des de P\u00e0rvuls fins al tercer any de Llicenciatura a la Universitat. Era molt millor, deien aquells, tenir un Caudillo, responsable nom\u00e9s davant de D\u00e9u i de la Hist\u00f2ria, que partits pol\u00edtics i eleccions. Com podria tenir el vot d’un analfabet la mateixa v\u00e0lua com el d’un Professor d’Universitat? De fet, jo ja havia estat Professor d’Universitat als Estats Units molt abans de votar. Em sembla que els feixistes sobrevaloraven el seny(sin\u00f3 la intel\u00b7lig\u00e8ncia) d’alguns Professors d’Universitat. La prova \u00e9s que hi havia a les nostres Unis en aquells temps molts professors feixistes i de l’Opus. I que seria absurd, afegien, voler resoldre amb un vot la q\u00fcesti\u00f3 de l’exist\u00e8ncia de D\u00e9u. Calia, doncs, demanar al General\u00edssimo que es pronunci\u00e9s sobre aquest i altres dogmes de fe d’una per totes les vegades? Potser ficaria a la pres\u00f3 a tots els no-creients.<\/p>\n
Mentre tant, ja vaig aprendre que les urnes, malgrat totes les seves imperfeccions, s\u00f3n absolutament el cam\u00ed \u00fanic i leg\u00edtim per arribar al poder, per adquirir el dret de manar a tota una naci\u00f3, i tot aix\u00f2 nom\u00e9s per un per\u00edode limitat de temps. Per\u00f2 tamb\u00e9 caldria fer notar que, encara que les eleccions universals i secretes siguin la primera, m\u00e9s indispensable i m\u00e9s absoluta condici\u00f3 per establir legitimat, no s\u00f3n l’\u00fanica. La gent del PP haurien d’entendre que l’acci\u00f3 de govern per ser leg\u00edtima ha d’estar dirigida al benestar de la naci\u00f3 i no als desigs llun\u00e0tics dels governants que menystenen la seva oposici\u00f3 i el di\u00e0leg i les opinions populars i els drets de les minories. N’hi ha que es pensen seriosament que guanyar una elecci\u00f3 i tenir majoria absoluta els dona el dret a fer i dictar les lleis que vulguin i que qualsevol cosa que facin, ara com en els temps del General\u00edssimo \u00e9s legal. Per\u00f2 aix\u00f2 deixem-ho per un altre dia.<\/p>\n
Votem cada dos anys segons les lleis dels Estats<\/strong> Tots els 50 estats tenen l’obligaci\u00f3 de substituir o reelegir els membres de la delegaci\u00f3 de l’Estat a Washington, cosa que la majoria d’estats fan el primer dimarts de novembre els anys parells, amb poques excepcions, que no he ent\u00e8s mai perqu\u00e8. Les lleis electorals, no obstant, sempre s\u00f3n les pr\u00f2pies de cadascun dels Estats en tot: requisits, quines m\u00e0quines s’utilitzen (avui en dia sovint electr\u00f2niques), format de les paperetes, horaris d’apertura. Absolutament tot, excepte el dret individual de votar que \u00e9s intocable i protegit pels federals. No hi ha dia de refredament abans de votar sense campanya com passa a Catalunya i en general l’\u00fanica cosa prohibida \u00e9s fer propaganda a l’interior dels col\u00b7legis durant el vot i fins a cent peus de l’entrada. Cada dia hi ha m\u00e9s estats que a m\u00e9s concedeixen el dret de comen\u00e7ar a votar amb dies d’anticipaci\u00f3. Aqu\u00ed a Texas comencem una setmana sencera abans de la data oficial. Jo per exemple vaig anar a votar a un dels 4 o 5 locals que tenia per triar el dimecres abans de la data oficial i va estar molt b\u00e9 perqu\u00e8 hi havia poca gent i el temps fou magn\u00edfic, mentre que el dimarts, la data oficial, feia molt de fred amb ventades i x\u00e0fecs. Aquest sistema est\u00e0 molt b\u00e9 i promou la participaci\u00f3, sobre tot de gent d’edat, ciutadans malalts o discapacitats i ames de casa. No entenc perqu\u00e8 no es fa a Europa. Em va anar molt b\u00e9 que a la Mesa tinguessin temps, perqu\u00e8 era la primera vegada per a mi a Texas, tot era completament diferent de Nova York i vaig haver de demanar que un senyor de la Mesa vingu\u00e9s a explicar-m’ho i a respondre preguntes.<\/p>\n Qu\u00e8 \u00e9s un “Gerrymander”? Sort que no en pot haver a Catalunya<\/strong> Un cas memorable va tenir lloc fa un parell d’anys a l’Assemblea de l’Estat de Texas, sempre Republicana. Els dissenyadors de la majoria republicana havien format Gerrymanders electorals molt desvergonyits a tot Texas que pr\u00e0cticament garantien la supremacia republicana a aquest Estat i la seva delegaci\u00f3 a Washington DC durant els propers deu anys i molt probablement m\u00e9s enll\u00e0. Els Dem\u00f2crates no podien fer-hi res. Les repetides queixes a tribunals no havien dut mai a un prohibici\u00f3, sin\u00f3 nom\u00e9s a canvis i ajustaments modestos. Per\u00f2 segons la Constituci\u00f3 de l’Estat de Texas, per aprovar aquesta mena de lleis calia tenir a la sala un qu\u00f2rum (un m\u00ednim de legisladors). Els dem\u00f2crates van decidir boicotejar la sessi\u00f3 quedant-se a casa. L’speaker va reaccionar manant al Sargent d’Armes del cos que busqu\u00e9s, arrest\u00e9s i arrossegu\u00e9s per for\u00e7a a la sala als parlamentaris en vaga. No s’havia acabat res. Els dem\u00f2crates van formar una caravana de cotxes dirigint-se a la frontera de Texas m\u00e9s pr\u00f2xima, que era la de Nou M\u00e8xic, on el partit ja havia reservat cambres a un Motel fora del territori tex\u00e0. Enmig de les rialles de tota la naci\u00f3, aquesta situaci\u00f3 de fuga parlament\u00e0ria va durar moltes setmanes fins que al final es va mig arreglar, no gaire b\u00e9. La delegaci\u00f3 texana a la Cambra de Representants federal segueix incloent molts pocs dem\u00f2crates.<\/p>\n Evidentment, caldria distingir entre les coses que estan prohibides i les que estan nom\u00e9s malament i demostren ab\u00fas i mala fe. A Madrid es veu que no ho sap ning\u00fa, per\u00f2 hi ha moltes coses perfectament legals que la gent decent no fa.<\/p>\n Present i futur<\/strong> Curiosament, la majoria al Senat no s\u00f3n 50 vots dels 100 que hi ha al Senat, sin\u00f3 60. El que passa \u00e9s que nom\u00e9s amb 50 (m\u00e9s el vot del vice-president que en fa 51) no es pot interrompre cap filibuster, el dret de seguir debatent per temps indefinit fins que els esp\u00f2nsors es cansen i resulta que en cal 60 per tancar el debat i for\u00e7ar un vot final. Ara que els senyors senadors com que sovint s\u00f3n vellets s’ho han fet molt f\u00e0cil, han fet adaptacions del seu reglament permetent que el debat sigui purament nominal: n’hi ha prou amb declarar obert el filibuster sense haver d’aixecar-se i parlar, nom\u00e9s mirant el rellotge des del seu esc\u00f3 confortable. Despr\u00e9s ja se’n poden anar a la cafeteria a beure caf\u00e8 amb llet mentre duri el “debat” tan nominal i es pugui votar o no votar. Aquesta i moltes altres mesures amagades al reglament fan la vida dels Senadors f\u00e0cil i porta els ciutadans i periodistes a la desesperaci\u00f3. I la cambra a la in\u00e8rcia total. I els debats s\u00f3n purament nominals sense que ning\u00fa s’hagi d’avorrir escoltant arguments ximples. L’orador parla davant una sala buida a les c\u00e0meres d’una de les xarxes p\u00fabliques de TV que gaireb\u00e9 ning\u00fa es mira (i t\u00e9 prohibit ensenyar que la cambra est\u00e0 buida)<\/p>\n Les eleccions s\u00f3n sempre per districtes individuals, mai amb llistes de partits. En qualsevol cas, el vot a la cambra legislativa \u00e9s sempre lliure, mai obligatori seguint ordres del partit per\u00f2 un que no vulgui obeir els consells del seu lideratge s’exposa a repres\u00e0lies greus, sovint equivalents a la p\u00e8rdua de l’esc\u00f3. Nom\u00e9s cal negar-li ajuts per trobar els milions que cal gastar per fer-se reelegir. Est\u00e0 clar que sempre queda el recurs de la corrupci\u00f3, acceptant dinerets a canvi del suport entusi\u00e0stic a certes lleis. Per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s veritat que hi ha gent innocent i honrada.<\/p>\n En general, els parlamentaris que es presenten a l’elecci\u00f3 seg\u00fcent s\u00f3n molt sovint reelegits, cosa que dilueix molt les possibilitats de renovaci\u00f3. Diguem que un Estat t\u00e9 40 escons a Washington i que d’aquests 25 s\u00f3n dem\u00f2crates. D’aquests 25, 20 seran probablement reelegits amb molt poc esfor\u00e7 i molt poca campanya electoral. Dels 5 que queden, dos no es presenten a la reelecci\u00f3 per\u00f2 probablement seran substitu\u00efts per gent del mateix partit. Els 3 restants s\u00f3n escons oberts de deb\u00f2, de fet els \u00fanics que estan en competici\u00f3 a l’Estat. En aquest cas, \u00e9s evident que la baralla no s’est\u00e9n a 25 escons sin\u00f3 exclusivament als 5 que s\u00f3n lliures i sobretot als tres en contenci\u00f3 i aquests rebran milions i milions en ajut material per pagar anuncis a la TV i presentacions en viu de Clinton i companyia a rallis i m\u00edtings. Als altres districtes, el votant notar\u00e0 poc de l’elecci\u00f3. Evidentment, els termes d’aquesta batalla electoral s\u00f3n completament diferents dels que coneixem a Europa. De qu\u00e8 serveix comptar el nombre total de vots<\/p>\n En Resum<\/em><\/strong>: Eleccions? S\u00ed, per descomptat, sempre, o si no no hi ha legitimitat de cap mena. Totes les alternatives s\u00f3n pitjors. N’hi ha prou amb eleccions? No. El vot \u00e9s una condici\u00f3 absoluta, per\u00f2 insuficient! Cal considerar les intencions, ideologia, capacitats i habilitats real\u00edstiques i hist\u00f2ria dels participants. Ai dels pobres que van vessar ll\u00e0grimes el dia del primer vot durant la transici\u00f3 del Feixisme i es pensaven que amb el vot tot havia quedat arreglat. A vegades me’n recordo i jo tamb\u00e9 voldria plorar<\/p>\n Joan Gil<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Vaig poder votar per primera vegada en la meva vida despr\u00e9s de nacionalitzar-me als EUA. Quina il\u00b7lusi\u00f3 tan gran! Quantes vegades havia llegit amb enveja als diaris els reportatges de pa\u00efsos on els ciutadans havien aconseguit canviar el seu dest\u00ed a les urnes de vot! Quan jo creixia d’aix\u00f2 no n’hi havia a casa. Les […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816],"tags":[1977,88,2303,32174,172],"class_list":["post-825","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-corrupcio","tag-eleccions","tag-eua-eleccions","tag-gerrymander","tag-politica"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-dj","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/825","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=825"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/825\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":835,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/825\/revisions\/835"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=825"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=825"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=825"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\nCap de les dues Cambres del Congr\u00e9s Federal, ni el Senat ni els Representants ha estat mai dissolta d’en\u00e7\u00e0 de la fundaci\u00f3 de la Rep\u00fablica fa m\u00e9s de 250 anys. Els mandats duren fins al 31 de desembre a mitjanit, i els nous diputats juren el c\u00e0rrec en els primers dies de Gener. Hi ha per tant sempre setmanes entre el nou Parlament i el vell, anomenat temps de l’\u00e0nec moribund (“lame-duck”<\/em><\/strong>) perqu\u00e8 no pot ni cridar, ni volar, ni fer res, per\u00f2 encara t\u00e9 tota l’autoritat per qualsevol cosa que calgui. El President, sobretot si acaba de perdre la majoria, sempre intenta a la desesperada fer aprovar alguna llei durant aquestes setmanes tan doloroses de l’\u00e0nec. Els membres de la Cambra de Representants s\u00f3n elegits nom\u00e9s per dos anys; els del Senat per sis, per\u00f2 en aquesta cambra sempre de forma escalonada. Al Senat, doncs, cada dos anys es renova individualment un ter\u00e7. Les reempla\u00e7aments es fan al gener, sense que la Cambra quedi mai dissolta. Hi ha a Catalunya qui s’indigna si alg\u00fa vol renovar el Parlament als dos anys. Els Americans ho fan sense problemes des de fa segles.<\/p>\n
\n\u00c9s una desgr\u00e0cia electoral que el Tribunal Federal Suprem no ha volgut aturar mai. Potser tamb\u00e9, per altre banda, \u00e9s la contribuci\u00f3 m\u00e9s original a la ci\u00e8ncia electoral del segle passat. Els districtes electorals del Senat s\u00f3n els Estats individuals (dos Senadors per Estat) i no es poden canviar ni manipular per\u00f2 en canvi els districtes de la Cambra dels Representants no poden estar fixats per sempre perqu\u00e8 el nombre d’escons a la Cambra de Representants s\u00ed que \u00e9s fixe, com sabem molt b\u00e9 els qui hem passat l’examen de ciutadania (s\u00f3n m\u00e9s de 400) mentre que el nombre de ciutadans que en tria cada un ha de ser variable per necessitat. Aix\u00f2 obre la porta a un ab\u00fas que no se’ls va acudir mai als Pares Fundadors i per tant no est\u00e0 prohibit a la Constituci\u00f3. Al pa\u00eds no va b\u00e9 equiparar els districtes electorals amb les “counties”, com semblaria natural. Vet aqu\u00ed qu\u00e8 se li va acudir a un pol\u00edtic. Hi havia fa m\u00e9s d’un segle a l’Estat de Massachussets un Governador anomenat Gerry, una mica brut i truculent. Instintivament, per\u00f2 amb molt\u00edssima ra\u00f3 va veure que la majoria de vots era sovint la mateixa en eleccions consecutives als petits districtes on vivia la gent i que els resultats electorals nom\u00e9s variaven quan el tipus de residents variava. Els districtes electorals han de ser revisats sempre per l’Assemblea de cada Estat cada deu anys, despr\u00e9s del Cens federal obligatori, i aquest era el moment de formar nous districtes configurats d’una manera que permet\u00e9s esbrinar per endavant els resultats del vot. Est\u00e0 clar que els votants no estaven agrupats per partits (diguem de la Granvia a Diputaci\u00f3 Republicans i de Diputaci\u00f3 a Arag\u00f3 Dem\u00f2crates) per\u00f2 el districte es pot configurar, irregularment si es vol, de forma per exemple que un petit barri dem\u00f2crata quedi tancat dintre d’un precinte Republic\u00e0 de tal manera que els vots dem\u00f2crates quedin dilu\u00efts i desapareixen sense comptar per res. En un extrem, es pot arribar, manipulant la forma del districte, a un resultat al qual encara que el 60% de votants siguin republicans contra 40% de dem\u00f2crates, els elegits sempre siguin diputats republicans i mai cap de dem\u00f2crata. \u00c9s un joc brut, per\u00f2 no est\u00e0 prohibit enlloc La forma del districte a un mapa pot fer riure. L’original del Governador Gerry fou anomenada Gerrymander per un diari perqu\u00e8 verdaderament un dels districtes se semblava a un llangardaix (salamander<\/strong>). El nom, fet en burla sintetitzant el nom del governador amb la forma d’un llangardaix segueix en plena for\u00e7a. Del que es tracta doncs \u00e9s de guanyar les eleccions a l’Assemblea estatal cada cop que hi ha una revisi\u00f3 dels Districtes per convertir tot l’estat en un agregat de Gerrymanders. Els especialistes poden determinar avui en dia amb certesa la intenci\u00f3 de vot probable de cada barri basant-se en coses com nivell d’ingressos, educaci\u00f3, resultats anteriors, religi\u00f3, etc. Amb aix\u00f2 ja es poden dissenyar els Gerrymanders i la vict\u00f2ria electoral d’un partit est\u00e0 assegurada per deu anys, fins al pr\u00f2xim cens. Els Tribunals Federals, el Suprem incl\u00f2s, no han tingut cap entusiasme per enderrocar el sistema, tot i reconeixent la fal\u00b7l\u00e0cia. La darrera setmana van arribar al Suprem dues queixes contra dos Estats del Sud, un d’ells Alabama perqu\u00e8 \u00e9s evident que els Gerrymanders en aquest cas serveixen per reduir el nombre de negres a la delegaci\u00f3 estatal a Washington. Els lletrats dels Estat no ho negaran per res, sin\u00f3 que simplement argumentaran que els seus Estats s\u00f3n lliures i sobirans, i poden fer com vulguin i que aix\u00f2 els pares fundadors aix\u00ed ho volien.<\/p>\n
\nA Washington hi ha moltes coses amagades no pas a les lleis sin\u00f3 al reglament de les dues cambres que ho compliquen tot. Cada senador t\u00e9 per exemple el dret de boicotejar amb un sol vot personal qualsevol mesura amb la qu\u00e8 no pugui viure i que l’enrabi\u00ef. Ho poden fer nom\u00e9s rarament, o queden exposats a la r\u00e0bia dels companys, que li podrien prendre el privilegi o castigar-lo durament, per\u00f2 en general si el senador \u00e9s un home de bona reputaci\u00f3 es respectaria el seu dret al boicot. El darrer cas que jo puc recordar \u00e9s el de Lieberman, l’ex Vice-Presidencial candidat d’Al Gore. Amb grans esfor\u00e7os, Obama havia reeixit a convincer la majoria que encara tenia de muntar en part l’asseguran\u00e7a de malaltia no amb companyies privades sin\u00f3 amb Medicare, l’asseguran\u00e7a federal actualment limitada als ancians que \u00e9s m\u00e9s barata i funciona for\u00e7a b\u00e9. Amb r\u00e0bia, la prima dona Kleinerman va convocar la premsa i va anunciar el seu boicot personal a tot la llei si Medicare s’obria a la gent m\u00e9s jove com Obama pretenia. I la cosa es va acabar. Potser les companyies privades van saber com agrair l’esfor\u00e7 de Lieberman (que tant de mal est\u00e0 fent), ja al final de la seva carrera i prop de la jubilacio.<\/p>\n