{"id":817,"date":"2014-09-21T02:38:24","date_gmt":"2014-09-20T19:38:24","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/?p=817"},"modified":"2014-09-24T00:11:14","modified_gmt":"2014-09-23T17:11:14","slug":"els-musulmans-del-califat-de-cordova-i-els-antics-gihadistes","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2014\/09\/21\/els-musulmans-del-califat-de-cordova-i-els-antics-gihadistes\/","title":{"rendered":"Els Musulmans del Califat de C\u00f2rdova i els antics Gihadistes"},"content":{"rendered":"

Els musulmans van creuar l’Estret de Gibraltar l’any de gr\u00e0cia de 711 i en vuit anys van esborrar l’antic regne visig\u00f2tic peninsular i ocupar tota la pen\u00ednsula. Si no haguessin vingut, potser estar\u00edem tots plegats parlant l’alemany (com sens dubte feia el Comte Guifr\u00e9 el Pil\u00f3s) encara que tamb\u00e9 vivien molts llatins al pa\u00eds. Al poc temps de la invasi\u00f3 es va presentar a Ib\u00e8ria (anomenada Al-\u00c0ndalus pels nous propietaris) un home anomenat Abd-er-Rahman<\/strong> afirmant ser un pr\u00edncep fill de l’\u00faltim Califa de Damasc i cap de la dinastia Umayyad, descedent directa del Profeta, acabada d’assassinar per usurpadors de la casa dels Abbasides, que ara regnava il\u00b7leg\u00edtimament a Damasc. La pretensi\u00f3 d’Abd-er-Rahman, que deia haver escapat tot sol de la massacre a la capital musulmana fou acceptada, i l’home, tant si era un pr\u00edncep com un impostor, esdevingu\u00e9 Emir en 756, establint la seva capital a C\u00f2rdova. L’Imperi musulm\u00e0 va quedar dividit en dos, per\u00f2 el Califat (la successi\u00f3 del Profeta, que representava la uni\u00f3 entre el poder espiritual i terrenal, com fa el Papat per als Cristians) de moment va quedar nom\u00e9s a Damasc.
\n
\nNaixement i mort del Califat enmig d’ones de gihadistes<\/strong>
\nUn Emir, Abd-er-Rahman III, va topar en 756 amb invasors egipcis que havien gosat establir un Califat al Cairo. Despr\u00e9s d’eliminar-los, l’Emir de C\u00f2rdova va pensar que essent ell un Ummayad, tenia tot el dret d’autoproclamar-se Califa i aix\u00ed ho va fer. El Califat cordov\u00e8s, protector de les arts i la ci\u00e8ncia, duraria fins al 1031, i el m\u00f3n musulm\u00e0 va quedar dividit en dos. L’home m\u00e9s notable que C\u00f2rdova va produir fou el gran general i pol\u00edtic Al-Mansur, que feia amb impunitat raids robant all\u00f2 que volia dels regnes cristians. Dissortadament, entre altres coses, va cremar la ciutat de Barcelona, per l’\u00fanica vegada en la Hist\u00f2ria. Sense voler esdevenir ni Emir ni Califa es va emparar de tot el poder material i pol\u00edtic d’Al-\u00c0ndalus que va intentar passar tamb\u00e9 als seus fills. Els seus successors, no obstant, van ser incapa\u00e7os de salvar el Califat, destru\u00eft per conspiracions i lluites internes i aviat convertit en una trencadissa de petits regnes taifes, incapa\u00e7os de resistir l’empenta des Cristians. Per\u00f2 a l’\u00c0frica quedaven molts gihadistes.<\/p>\n

Els Almor\u00e0vits<\/strong>
\nEls Almor\u00e0vits havien fundat un imperi molt piet\u00f3s nord-afric\u00e0 amb capital a la ciutat de Marraqueix, del nom de la qual es deriva el del Marroc. Quan Alfons VI de Castella va conquerir la ciutat i el regne de Tulaytula (Toledo), el seu rei va escriure a Marraqueix demnant auxili. El devot emperador Yusuf ibn Taixfun va accedir, arribant a establir-se a C\u00f2rdova i derrotant decisivament als Castellans. Te\u00f2ricament nom\u00e9s havia vingut a ajudar, per\u00f2 li va semblar que els ciutadans taifes no eren prou devots i se semblaven massa als cristians. Una refer\u00e8ncia diu que els musulmans locals es negaven a fer de policia religiosa i que els almor\u00e0vits es van veure obligats a pagar Cristians Mos\u00e0rabs per vigilar que la Sharia fos observada en p\u00fablic. Els almor\u00e0vits aviat van ocupar militarment tots els regnes taifes (als Pa\u00efsos Catalans van eliminar els successors del Cid al Regne de Val\u00e8ncia trencant el somni castell\u00e0 d’un port mediterrani). Finalment van cometre l’error de prendre tamb\u00e9 el Regne de Saragossa. Aquesta ciutat est\u00e0 molt al Nord i prop dels Pirineus, i tant al Papa Inocenci com a molts europeus, el perill d’una nova invasi\u00f3 musulmana d’Europa s’els va fer pal\u00e8s. El Papa va predicar una mena de Croada i el rei aragon\u00e8s Alfons I el Batallador, en aquells moments sobir\u00e0 de tots els estats cristians peninsulars excepte Catalunya, va assetjar i conquerir la ciutat el 1118, afegint-la a Arag\u00f3 i no pas a Castella com els castellans volien.<\/p>\n

Els Almohades<\/strong>
\nLa vida a Al-\u00c0ndalus era tan agradable que afeblia la religiositat dels invasors. Alg\u00fa va escriure al Califa Almohade, un poble molt m\u00e9s religi\u00f3s que els Almor\u00e0vits, d’origen berbere, que acabava d’establir-se a Marraquesh tot i conquerint un gran imperi nord-afric\u00e0, que els Almor\u00e0vits deixaven als porquets viure amb es ciutadans als pobles i que permetien a les dones passejar-se amb la cara descoberta. El Califa no va voler sentir res m\u00e9s i va creuar l’estret de Gibraltar. Semblaven a punt d’empassar-se tots els regnes Cristians, quan una coalici\u00f3 m\u00e9s o menys dirigida pel nostre Pere el Cat\u00f2lic, els va aturar a la batalla de les Navas de Tolosa. Els Almohades no van traslladar mai la seva capital a la pen\u00ednsula, establint nom\u00e9s un centre administratiu a Sevilla enlloc de C\u00f2rdova.<\/p>\n

Vet aqu\u00ed, doncs, que els gihadistes de diferents nacionalitats i tipus foren els responsables de la extraord\u00e0ria duraci\u00f3 de la Guerra de la Reconquesta d’uns 800 anys, fent-la potser la m\u00e9s llarga de la hist\u00f2ria. Els musulmans no l’han oblidat mai. En una de les seves darreres entrevistes en Bin Laden va dir que Palestina no acabaria igual que Al-\u00c0ndalus. I el mes de Mar\u00e7 proppassat, aquests gihadistes tan agressius de l’Estat Musulm\u00e0, o com es diguin, van publicar un mapa de les seves ambicions territorials que incloia plenament tota la Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica. Igualment un video de reclutament d’un militant europeu que parlava l’Angl\u00e8s amb fort accent Portugu\u00e8s es referia a l’alliberament inevitable de Portugal pel b\u00e9 de la Humanitat. El presentador fou identificat pels serveis secrets brit\u00e0nics com a un Portugu\u00e8s gihadista conegut. Caldr\u00e0 comen\u00e7ar a preocupar-se de tot aix\u00f2?<\/p>\n

Les guerres diferents que volen fer ara<\/strong>
\nLluny queden els temps que van seguir la fi de la Guerra Freda, quan ens promet\u00edem una pau llarga amb prosperitat i la supremacia de la llei estesa per tota la terra. Quin desengany tan terrible! El que estem veient a vegades sembla medieval i molt pitjor que molts episodis de la Guerra Mundial. Quants refugiats a quants pa\u00efsos! Quin odi \u00e8tnic i religi\u00f3s! Quantes ciutats destru\u00efdes! Quanta fam i quanta mort de civils innocents!<\/p>\n

Com pot ser que parlin amb indifer\u00e8ncia de “dany col\u00b7lateral” referint-se a ciutadans innocents? Des de quan hi ha “guerres humanit\u00e0ries”? Les Nacions Unides foren fundades per evitar guerres. Com \u00e9s que ara n’aproven i les anomenen “legals”? Perqu\u00e8 no tornen a fer bloqueigs d\u00b4armes o de diners o tancament de fronteres enlloc d’anar-hi amb armes i matar encara m\u00e9s gent?<\/p>\n

Ara fa un parell d’anys, quan van comen\u00e7ar a utilitzar drones contra grups suposats de ser terroristes el fam\u00f3s programa de la CBS “60 Minutes” va ensenyar un centre de control a Nevada. Un home es mirava l’escena a monitors, apretava els butons, estudiava el resultat, pujava al cotxe i se n’anava \u00e0 casa a sopar amb la dona i els fills. I quan s’equivocaven? Deien sempre que farien una investigaci\u00f3 per\u00f2 els errors s\u00f3n inevitables. Est\u00e0 clar, coses inevitables no es poden evitar i no cal preocupar-se’n massa. I aquell senyor que premia el butons com si fos un joc electr\u00f2nic tenia dret a pair el seu sopar en pau.<\/p>\n

El President Obama parla molt de la guerra. Potser en mem\u00f2ria del seu Premi Nobel de la Pau a vegades concedeix medalles no sols per guerres actuals sin\u00f3 a vegades per injust\u00edcies oblidades durant la guerra del Vietnam o, l’altre dia, una dels temps de la Guerra Civil. Ho fa sempre explicant al p\u00fablic amb tots els detalls la feta gloriosa del guardonat i tots els detalls de la situaci\u00f3 militar associada i el nombre i noms de morts. Es veu que la guerra l’interessa i potser el fascina o el commou. Al comen\u00e7ament de la Guerra d’Afganistan anava a la base militar a Delaware on aterrien els avions amb els cad\u00e0vers i s’ho mirava en silenci, a vegades pregant. Jo voldria saber qu\u00e8 pensava. Potser s’absolvia ell mateix de tota culpa. Si podia. Dona la impressi\u00f3 de viure perdut a un labirint impenetrable de complicacions, sense saber qu\u00e8 fer ni on anar. Es contradiu, anuncia coses que no estan aprovades, planteja als aliats coses que aquests no volen fer. Anuncia l\u00ednies roges que despr\u00e9s es salta tranquil\u00b7lament. S\u00b4ha empatollat sense necessitat a R\u00fassia. Es creu que pot obtenir tot el que vulgui fent un discurs ben fet que conven\u00e7. No sap on va, quins objectius concrets t\u00e9 ni quant de temps durar\u00e0 all\u00f2 que vol fer. Se\u00b4l veu com un n\u00e0ufrag despistat, mirant de navegar per escenes inescrutables de la hist\u00f2ria del m\u00f3n, confiant en el seu dest\u00ed.<\/p>\n

Ara diu que augmentar\u00e0 els atacs aeris per\u00f2, aix\u00f2 s\u00ed, sense posar “botes americanes al s\u00f2l” com ell i els seus amics diuen sempre. Ho canvia tot aix\u00f2? Han resolt el problema dels innocents? \u00c9s la guerra des de l’aire m\u00e9s humanit\u00e0ria i innocent que la guerra amb canons i baionetes? Jo ho dubto. Qu\u00e8 senten els soldats que hi participen sense exposar-se a res? No trobeu terribles aquests dubtes? Com vol participar a una guerra entre multiples b\u00e0ndols amb objectius i aliances tan diferents? Poden els turcs ajudar als kurds iraquians mentre que ells mateixos tracten els kurds de Turquia de terroristes? I els \u00e0rabs sunnis voldran ajudar els xies? I els Saudis, no comen\u00e7aran a atacar enemics seus que estiguin aliats amb els EUA?<\/p>\n

Per\u00f2 sobretot i damunt de tot, quin \u00e9s exactament l’objectiu d’aquesta nova guerra i quan es podr\u00e0 declarar acabada?
\nSi no s’en volen preocupar i respondre a aquestes preguntes, voldria que es recordessin de la Guerra de Reconquesta dels 800 anys, de les intervencions de tants partits i de tants gihadistes diferents, amb una o dues semi-croades internacionals. Que pensin, abans de declarar la guerra, en la dificultat en terminar-la i la crueltat i el patiment que van tenir lloc. Els verdades herois s\u00f3n els qui fan la pau i no la guerra.<\/p>\n

Joan Gil<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Els musulmans van creuar l’Estret de Gibraltar l’any de gr\u00e0cia de 711 i en vuit anys van esborrar l’antic regne visig\u00f2tic peninsular i ocupar tota la pen\u00ednsula. Si no haguessin vingut, potser estar\u00edem tots plegats parlant l’alemany (com sens dubte feia el Comte Guifr\u00e9 el Pil\u00f3s) encara que tamb\u00e9 vivien molts llatins al pa\u00eds. Al […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816],"tags":[32172,32171,32170,32168,32173,32169],"class_list":["post-817","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-al-andalus","tag-almohades","tag-almoravits","tag-gihadistes","tag-guerra-aeria","tag-reconquesta"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-db","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/817","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=817"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/817\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":823,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/817\/revisions\/823"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=817"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=817"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=817"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}