{"id":796,"date":"2014-07-31T04:50:33","date_gmt":"2014-07-30T21:50:33","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/?p=796"},"modified":"2014-08-03T03:17:52","modified_gmt":"2014-08-02T20:17:52","slug":"la-tragedia-de-palestina-i-les-seves-causes","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2014\/07\/31\/la-tragedia-de-palestina-i-les-seves-causes\/","title":{"rendered":"La trag\u00e8dia de Palestina i les seves causes"},"content":{"rendered":"\n
  • Lydda fou fins tres dies al juliol de 1948 una tranquil\u00b7la ciutat agr\u00edcola o potser un poble \u00e0rab a Palestina. La guerra entre jueus i \u00e0rabs acabava d’esclatar immediatament despr\u00e9s de la partici\u00f3 del pa\u00eds per les Nacions Unides entre les dues comunitats. Una unitat militar israeliana va entrar al poble. M\u00e9s de 300 civils musulmans van ser morts, la resta aplegats i expulsats. Les cases foren destru\u00efdes i els terrenys agr\u00edcoles abandonats sense cap mena de compensaci\u00f3. Fou una neteja \u00e8tnica. La poblaci\u00f3 va entendre b\u00e9 la lli\u00e7\u00f3 i el missatge: despr\u00e9s de molts segles els calia abandonar les llars i fugir. Altrament si els musulmans salvaven la vida, acabarien a un camp de refugiats…on els seus descendents segueixen vivint avui en dia, sense que el m\u00f3n se’n preocupi gaire. Tenen no obstant una ag\u00e8ncia de les Nacions Unides nom\u00e9s per a ells per mantenir-los vius. Pel que fa a Lydda, no \u00e9s gens dif\u00edcil de trobar al mapa. Ara es diu Lod i \u00e9s el lloc on est\u00e0 situat l’aeroport internacional de Tel Aviv. Per\u00f2 el problema que va conduir a aquell desastre no es va resoldre mai i ha resultat en m\u00e9s de 60 anys en desastres guerres, destrosses i crueltats indescriptibles fins al dia d’avui. No t\u00e9 sentit parlar de les trag\u00e8dies individualment, volent arbitrar si aquest o aquell tenia la ra\u00f3 en aquest o aquell cas, o qui dels dos ha comen\u00e7at perqu\u00e8 el problema de fons \u00e9s sempre el mateix i \u00e9s d’aix\u00f2 que caldria parlar. Els colons jueus van crear un pa\u00eds nou a una terra que no estava buida i ning\u00fa va fer res, potser amb l’excepci\u00f3 d’unes febles Nacions Unides, per resoldre la trag\u00e8dia dels palestins. No s’hi val dir que no es pot fer res. Hi ha sempre solucions pol\u00edtiques a tots els problemes pol\u00edtics. A vegades millor, a vegades pitjor, per\u00f2 sempre es pot fer alguna cosa que serveixi a tothom.\n

    Fa molts anys…<\/strong>
    \nDespr\u00e9s del Primer Congr\u00e9s Sionista, el fundador Theodor Herzl va enviar una delegaci\u00f3 de tres rab\u00eds a Palestina a veure com estava el terreny. Van escriure en un estil molt jueu dues frases que sumaritzaven llavors i segueixen sumaritzant la situaci\u00f3 ara perfectament: “La n\u00favia \u00e9s molt maca, per\u00f2 dissortadament ja est\u00e0 casada”<\/em>. Llegim sovint quina influ\u00e8ncia l’Holocaust tingu\u00e9 en el naixement d’Israel. Estrictament no \u00e9s veritat que en tingues cap, perqu\u00e8 el Sionisme ha justificat sempre el seu dret a ocupar la terra exclusivament amb es lligams hist\u00f2rics i b\u00edblics del poble d’Israel amb Palestina i ho van escriure aixi i van ser fundats molt abans que l’Holocaust arribes. Molts sionistes eren molt progressius i somniaven en un estat perfecte, exemplar per a tot el m\u00f3n. Especialment, el moviment de la vida col.lectiva als Kibbutz, avui en dia mig abandonats va influenciar molts jueus. Ara b\u00e9: la situaci\u00f3 al m\u00f3n va canviar i l’Holocaust tingu\u00e9 un efecte molt gran en el p\u00fablic americ\u00e0, particularment evident despr\u00e9s del descobriment dels camps d’exterminaci\u00f3 nazis. <\/p>\n

    El govern dels EUA havia rebutjat sempre la Declaraci\u00f3 (brit\u00e0nica) de Balfour, que promovia la immigraci\u00f3 jueva a Palestina. El President Roosevelt defensava una actitud equidistant entre les comunitats jueves i musulmanes a Palestina, cosa que va ser la pol\u00edtica oficial dels EUA per molts anys. Sens dubte l’Administraci\u00f3 Americana, considerant com estaven les coses, sobretot el subministre energ\u00e8tic en aquells temps, temia un efecte negatiu sobre la disponibilitat del petroli. En Truman tamb\u00e9 va seguir per anys aquesta l\u00ednia. Una gran agrupaci\u00f3 jueva antisionista americana, veient el desastre que podia tenir lloc, defensava una expulsi\u00f3 amb indemnitzacions dels musulmans. Finalment Truman va canviar dram\u00e0ticament la seva posici\u00f3 esdevenint el primer President que va recon\u00e8ixer la independ\u00e8ncia d’Israel. Sens dubte, la q\u00fcesti\u00f3 de l’Holocaust va pesar molt, encara que no tenia res a veur\u00e9 amb els \u00e0rabs.<\/p>\n

    Les Nacions Unides van dividir el pa\u00eds en tres, una part pels \u00e0rabs, una altra pels jueus i Jerusalem com a una mena de territori internacional obert multinacional. Els \u00e0rabs en la primera de moltes decisions unilaterals catastr\u00f2fiques que prendrien, ho van rebutjar, mentre que els colons jueus acceptaven amb entusiasme. L’endem\u00e0 de la partici\u00f3 unitats \u00e0rabs armades van atacar els colons jueus per\u00f2 eren molt d\u00e8bils, desorganitzades i mal armades, contr\u00e0riament als jueus que havien apr\u00e8s moltes coses de la Guerra Mundial. L’ex\u00e8rcit jueu pr\u00e0cticament les va esborrar del mapa en pocs dies. Aleshores en una segona fase cinc pa\u00efsos \u00e0rabs es van mobilitzar atacant Israel des de diferent fronteres. Una unitat brit\u00e0nica, la Legi\u00f3 \u00c0rab va lluitar amb ells, per\u00f2 nom\u00e9s al territori atorgat per les NU als musulmans, cosa que va estalviar als \u00e0rabs una calamitat i humiliaci\u00f3 encara pitjors. Els \u00e0rabs, mal armats, mal dirigits, embolicats en intrigues pol\u00edtiques, baralles internes i maquinacions, foren derrotats clarament. Aix\u00ed i tot, Egipte, sense que hom entengui perqu\u00e8, es va quedar amb tota Gaza i els Jordans van incorporar a la seva monarquia mig Jerusalem i tota Transjord\u00e0nia, m\u00e9s o menys el territori palest\u00ed dels nostres dies. La guerra va acabar amb la delimitaci\u00f3 d’una l\u00ednia de frontera “verda”, la demarcaci\u00f3 de l’armistici que els EUA i molts altres (per\u00f2 no pas la poderosa Dreta israeliana) voldrien en un tractat de pau com a frontera definitiva. En canvi de la frontera de les NU no en vol saber res ning\u00fa, sobretot la idea de voler transformar Jerusalem en una ciutat internacional lliure.<\/p>\n

    Arribant als temps actuals<\/strong>
    \nSobre el paper, la superioritat tant territorial com pel nombre d’habitants dels \u00e0rabs sobre Israel semblava immensa per\u00f2 era en realitat inexistent degut a desorganitzaci\u00f3, dictadures, falta de patronatges, abusos i desavinenteses internes degudes als diferents r\u00e8gims. Els israelians van comen\u00e7ar a demanar dels patrons americans diners i armes per “restaurar l’equilibri” suposadament perdut a la guerra. Amb l’ajut dels EUA els Israelians hi van reeixir plenament. Aviat Israel va esdevenir una superpot\u00e8ncia amb un ex\u00e8rcit de classe mundial invencible, amb tot pagat i de fet mantingut pels EUA. Jo afegiria que tamb\u00e9 el pais es van inclina fortament cap a la dreta i cap al militarisme, abandonant els somnis progressistes que els van motivar al moment del naixement del nou Estat. Originalment, Israel estava governat pel Labor Party al que pertanyien tots els fundadors de l’Estat, per\u00f2 en els nostres dies pr\u00e0cticament nom\u00e9s ha sobreviscut la Dreta, curiosament fragmentada per\u00f2 sempre radical. Potser molts ciutadans tamb\u00e9 han canviat i esdevingut m\u00e9s durs. L’\u00fanic diari progressista es el Haaretz, que es pot llegir de franc a l\u00b4internet, on el lector trobara opinions diferents de la propaganda oficial. Altrament de les pol\u00edtiques esquerranes i progressives dels fundadors, queden sobretot les mem\u00f2ries.<\/p>\n

    Pel que fa a la seva resist\u00e8ncia dintre la pol\u00edtica interior nord-americana, a Europa no sembla entendre ning\u00fa com funciona. Hi ha gent absurda (o potser antisemita de deb\u00f2) que diuen que els jueus controlen tota la pol\u00edtica americana pel m\u00f3n, cosa tan rid\u00edcula com impossible. L’\u00fanica cosa que sens dubte controlen \u00e9s la pol\u00edtica americana a l’orient mig que els afecta, generalment a trav\u00e9s d’organitzacions com la l’AIPAC, que al capdavall es una organitzaci\u00f3 nord-americana legal i p\u00fablica (podeu visitar el seu web). \u00c9s impossible deixar d\u00b4admirar l’habilitat extraordin\u00e0ria d’aquests grups i la dedicaci\u00f3 dels que la dirigeixen. L’AIPAC no \u00e9s cap lobby perqu\u00e8 ni distribueix ni ofereix directament diners. Han aconseguit que tots els candidats a un c\u00e0rrec federal es presentin a una entrevista explicant les seves opinions respecte a Israel i el m\u00f3n \u00e0rab i en general aix\u00ed s’acaba sovint la cosa. Que les respostes no els agraden? Per fer-se elegir a qualsevol c\u00e0rrec als EUA cal finan\u00e7ar una campanya que costa molts milions de d\u00f2lars. El candidat imprudent amb opinions poc favorables trobar\u00e0 totes les fonts d’ingressos en les que confiava tancades i seques. Si \u00e9s un senyor amb closca molt dura, podria ser que fins i tot apareguessin al seu districte persones fent campanya contra ell amb acusacions d’antisemitisme i histories o historietes fosques o brutes de la seva vida anterior exposades i sortint al llum. I aquest candidat no sortir\u00e0 elegit. Ja ho van demostrar almenys en dues ocasions i no els cal tornar a fer-ho. Torno a notar que aix\u00f2 no t\u00e9 res d\u00b4il\u00b7legal ni amagat i que podeu visitar el seu web que \u00e9s ben public. Representa un \u00fas molt astut i h\u00e0bil de les peculiaritats de la pol\u00edtica electoral nord-americana. Qui vulgui pot intentar-ho.<\/p>\n

    En l’actualitat no obstant, el govern israeli\u00e0 ha triat seguir una l\u00ednia de confrontacions directes amb el govern dels EUA. Quan Ariel Sharon era President, Israel va envair Gaza amb un ex\u00e8rcit per raons similars a les actuals. El President Bush, espantat per la viol\u00e8ncia, va manar en p\u00fablic i per la TV a Sharon que es retir\u00e9s de Gaza. En Sharon es va negar, posant Bush en un comprom\u00eds perqu\u00e8 no havia passat mai i l’incident era public. Els EUA paguen anualment quantitats enormes de diners a Israel. En Bush va repetir la seva ordre per segona vegada amb el mateix resultat. I ho va haver de deixar c\u00f3rrer davant l’actitud de Sharon. En Netanyahu ha fet coses semblants sobre tot amb les col\u00f2nies al West Bank, la construcci\u00f3 de les quals sovint fa accelerar desafiant directament queixes nord-americanes, cosa que tant en Kerry com l’Obama han notat sovint. A m\u00e9s hi ha l’assumpte d’Iran, on Israel insistia en que els EUA ataquessin per aire destruint les f\u00e0briques nuclears. Ara, en canvi, sembla que els americans volen fer pinya amb Iran i permetre’ls un \u00fas limitat de l’energia nuclear, cosa que enrabia molt el govern de Tel Aviv. A mes els ministres israelians parlen de Kerry en p\u00fablic en un to ofensiu, o francament insultant. Netanyahu juga amb foc.<\/p>\n

    RESUM<\/strong>
    \nAl m\u00f3n passen desgr\u00e0cies molt dif\u00edcils de resoldre. Algunes s\u00f3n el resultat de forces naturals (els anomenats “Actes de D\u00e9u”, com es diu als EUA) i altres de problemes i accions humanes. Per altra banda ni la religi\u00f3 cat\u00f2lica ni la moral c\u00edvica ens permeten jutjar a ning\u00fa. Jo hi estic molt d’acord i no vull jutjar. Sobre el sionisme hi ha hagut sempre moltes opinions, tant favorables com desfavorables i dintre de cadascuna d’aquests opinions, hi ha aspectes que es veuen de certes formes variables segons els temps i la gent que en parla. Al comen\u00e7ament el Sionisme era un moviment molt progressiu, per\u00f2 darrerament ha esdevingut m conservatiu cosa que ha resultat en canvis sensibles de pol\u00edtica. De fet, el Sr Netanyahu ha esdevingut un pol\u00edtic extraordin\u00e0riament popular i admirat a l\u00b4interior i les cr\u00edtiques contra la seva pol\u00edtica cada dia m\u00e9s febles. El p\u00fablic israeli\u00e0 est\u00e0 amb ell.<\/p>\n

    Jo el qu\u00e8 veig malament \u00e9s que hi hagi qui pretengui jutjar el problema basant-se en el darrer esdeveniment acabat de veure als diaris o l\u00b4internet. Tenen els Israelians dret a defensar-se o no? M\u00e9s d’un lector quedar\u00e0 sorpr\u00e8s de sentir dir que la resposta \u00e9s un NO contundent, que Israel en aquest cas no t\u00e9 cap dret a defensar-se perqu\u00e8 ni la llei internacional ni les NU atorguen aquest dret a una naci\u00f3 ocupant contra una naci\u00f3 ocupada que, segons les lleis internacionals i les NU tindria en canvi molts drets a defensar-se cont\u00ednuament tant com pugui sobretot del blocatge permanent dintre d\u00b4un territori min\u00fascul que de fet es un galliner. Igual amb la negaci\u00f3 de productes essencials i la protecci\u00f3 de civils. Per\u00f2 no es amb aquests legalismes com es pot resoldre el problema. El que cal \u00e9s tornar a les arrels i mirar de trobar una soluci\u00f3 acceptable als interessos de tots els participants o de totes les v\u00edctimes, desterrant l\u00b4odi i la mala fe i restaurant l\u00b4esperan\u00e7a en un futur millor, ara cruelment perduda. I mentre que no s’hi arribi, haurem de seguir posant-nos malalts cada vegada que les not\u00edcies ensenyin fotos de Palestina. Prou, per amor de D\u00e9u. Prou<\/p>\n

    Joan\n<\/li>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

    Lydda fou fins tres dies al juliol de 1948 una tranquil\u00b7la ciutat agr\u00edcola o potser un poble \u00e0rab a Palestina. La guerra entre jueus i \u00e0rabs acabava d’esclatar immediatament despr\u00e9s de la partici\u00f3 del pa\u00eds per les Nacions Unides entre les dues comunitats. Una unitat militar israeliana va entrar al poble. M\u00e9s de 300 civils […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816],"tags":[3030,3247,3013,27753,28652,753],"class_list":["post-796","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-gaza","tag-hamas","tag-israel","tag-palestins","tag-refugiats","tag-violencia"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-cQ","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/796","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=796"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/796\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":807,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/796\/revisions\/807"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=796"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=796"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=796"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}