Qu\u00e8 celebrem avui?
\nLa festa del Quatre de Juliol, aniversari de la revoluci\u00f3 dels colonistes angloparlants contra la Monarquia Brit\u00e0nica que va acabar en la Independ\u00e8ncia, ha tornat com cada any. La festa nacional es commemora de moltes maneres. Molts diaris imprimeixen a tota plana i algunes emissores de r\u00e0dio llegeixen \u00edntegrament la Declaraci\u00f3 tal com fou signada pels compromissaris de totes les prov\u00edncies nord-americanes a la ciutat de Filad\u00e8lfia el 4 de Juliol de 1776. A altres llocs hom fa concerts p\u00fablics i al vespre sempre es disparen focs artificials. Oficialment era la revoluci\u00f3 contra un Rei que feia pagar impostos, espoliava i negava drets fonamentals. En realitat aquell moviment introduiria al m\u00f3n per primera vegada, encara imperfectament si voleu, la noci\u00f3 de llibertat pol\u00edtica, la cr\u00edtica i protecci\u00f3 contra el poder excessiu d l’Estat, la democr\u00e0cia i govern legitimat pel vot universal, dintre dels l\u00edmits imposats per la tecnologia del temps. Tot aix\u00f2 fou assumit anys despr\u00e9s per la Revoluci\u00f3 Francesa. La legitimitat ja no cauria com els desastres b\u00edblics “per la gr\u00e0cia de D\u00e9u”, una blasf\u00e8mia que usava el Caudillo Franco, ni pel dret de conquesta. Potser no hem aconseguit encara tenir una democr\u00e0cia perfecta per\u00f2 la FE en la possibilitat d’atansar-la no s’ha perdut mai malgrat tots els desenganys. T\u00e9 aix\u00f2 alguna cosa a veure amb Catalunya? M\u00e9s del que sembla perqu\u00e8 a diferencia de moltes col\u00f2nies sud-americanes, no es va lluitar prim\u00e0riament per la independ\u00e8ncia sin\u00f3 per la llibertat i la just\u00edcia i perqu\u00e8 els Nord-americans, a difer\u00e8ncia de tantes nacions desventurades que hem vist fracassar recentment a les places p\u00fabliques despr\u00e9s d’un sacrifici tan heroic com in\u00fatil del seu jovent, tindrien com a l\u00edders al seu servei un grup extraordinari d\u00b4homes elegits, de lletres i de seny, disposats a definir i posar en marxa els seus objectius. Eren gent que van saber interpretar i explicar als Anericans com al m\u00f3n qu\u00e8 volia dir democr\u00e0cia. Els podria comparar alg\u00fa amb certs pol\u00edtics catalans contemporanis? On tenim els Pares Fundadors que tanta falta ens fan? En aix\u00f2 no ens semblem gens als l\u00edders americans del 1776. I els brit\u00e0nics tamb\u00e9 van aprendre la lli\u00e7\u00f3. Ni el Canada, ni Austr\u00e0lia, ni Nova Zelanda ni l’\u00cdndia van haver de lluitar per guanyar la llibertat. I al final, fins i tot els brit\u00e0nics van desitjar, i van rebre, la llibertat per a ells mateixos.<\/p>\n
La desfilada
\nAl barri de la ciutat de Fort Worth, TEXAS, prop de la Universitat, on tant jo com la fam\u00edlia vivim, el dia 4 al mat\u00ed es da sempre una petita desfilada familiar per tothom que vulgui participar-hi o mirar-se-la. Les meves n\u00e9tes hi van amb les bicicletes guarnides amb estrelles, cintes i betes de colors i banderetes que aqu\u00ed no s\u00f3n cap s\u00edmbol de nacionalisme sin\u00f3 d’alegria. La n\u00e9ta m\u00e9s gran es va tornar a trobar una granota molt petita que es deixa agafar i sembla viure al jard\u00ed del darrere (el “backyard”). Se la va ficar a una butxaca per\u00f2 aviat ens fa saber en crits indignats (jo usar\u00e9 el el llenguatge fi que escau a la festivitat) que la b\u00e8stia havia buidat desconsiderament la seva bufeta dintre la butxaca. La seva mare la fa sortir de moment de la casa i tornar al jard\u00ed per si de cas. Jo la consolo, pobre nena, explicant que a difer\u00e8ncia d’ella, la granota no est\u00e0 ben educada perqu\u00e8 no pot anar a una escola tan bona com la que t\u00e9 ella. Per un moment estic a punt d’afegir “com passa amb moltes minories” per\u00f2 m’ho guardo per a m\u00ed. Potser a altres estats seia una burla legitima, per\u00f2 els Texans s\u00f3n molt reaccionaris per\u00f2 no semblen tan xen\u00f2fobs com altres. La nena no queda conven\u00e7uda. A vegades em penso que no ent\u00e9n el meu humor.<\/p>\n
La desfilada \u00e9s sempre molt maca de veure. \u00c9s sobretot pels nens, per\u00f2 els grans tamb\u00e9 per un dia recuperem la innoc\u00e8ncia perduda i ens ho passem b\u00e9. Estic assegut a una cadireta port\u00e0til de platja que poso donant l’esquena a una petita riera urbana canalitzada per\u00f2 la majoria de la gent jeuen tirats per la gespa. Jo far\u00e9 d’espectador. Tothom va vestit de p\u00edcnic, potser en preparaci\u00f3 del dinar de hot dogs i hamburgers cuinats sobre foc de carb\u00f3 al backyard o al parc que ens espera a tots d’aqu\u00ed a una estona.<\/p>\n
La marxa, com de costum a tot arreu \u00e9s oberta per un cami\u00f3 dels bombers, que passa tocant les sirenes, pintat de groc amb un parell de bombers voluntaris d’uniforme, rebuts pel p\u00fablic amb grans aplaudiments. El cos de la manifestaci\u00f3 consisteix en nens i fam\u00edlies senceres, alguns vestits amb roba patri\u00f2tica o duent barrets de copa amb estrelles. Molts llencen caramels als espectadors. Una senyora una mica grassona mexicana en recull un i me’l ofereix amb un somriure molt temptador. Home, no, que s\u00f3c vell i aix\u00f2 no em conv\u00e9. La senyora torna a riure per\u00f2 no respon. La seva obra de caritat pel dia ha quedat frustrada. Potser he fet malament. De tant saludar, els bra\u00e7os em fan mal.<\/p>\n
Acabades les fam\u00edlies, arriben els cotxes esportius i macos, sobretot els descapotables. Tothom que en t\u00e9 un ve a ensenyar-lo i vangloriar-s’en. Als seients dintre dels cotxes s’hi han ficat tants homes i dones i nens com caben. Tamb\u00e9 llencen per l’aire llaminadures, molt m\u00e9s cares que les dels peatons. La senyora grassa tamb\u00e9 n’enxampa una per\u00f2 se la queda per a ella tot sola. Li cal m\u00e9s disciplina o se seguir\u00e0 engreixant. Els conductors s\u00f3n gaireb\u00e9 sempre senyors amb barret de copa guarnit amb les barres i estrelles. <\/p>\n
Una sorpresa molt gran \u00e9s un soldat de la Gu\u00e0rdia Nacional de Texas, que de fet \u00e9s un ex\u00e8rcit al servei de l’Estat que el govern federal pot prendre quan li falta gent per fer guerres. Tant com es burlen a M. d’un ex\u00e8rcit catal\u00e0! A Nova York la Gu\u00e0rdia es deia oficialment “Ex\u00e8rcit de l’Estat de Nova York” i t\u00e9 aviaci\u00f3 i vaixells de guerra. L’home va uniformat sense armes per\u00f2 li han deixat treure del dip\u00f2sit un cami\u00f3 enorme de la Gu\u00e0rdia Nacional, pintat de color verd, que ell ha carregat de tants nens com ha pogut. Les rodes s\u00f3n gaireb\u00e9 tan altes com jo. Deu servir per ficar-se dintre de l’aigua o pel fang. \u00c9s rebut tamb\u00e9 amb aplaudiments. Un espectador pregunta cridant quant li costa omplir el tanc de gasolina. Una mica molest, el soldat respon que els fan rebaixes. Finalment apareixen els cotxes antics. Hi ha molta gent que en col\u00b7lecciona i no falten mai a aquestes festes. Curi\u00f3s \u00e9s el cas d’un cotxe Ford com els que surten a les pel\u00b7lis dels bandits Bonnie i Clyde. Va marxant amb impuls propi, per\u00f2 cada dos per tres el motor s’atura i al conductor li costa tornar a posar-lo en marxa. Aleshores, invariablement joves espectadors salten a a carretera i fan empentes fins que el cotxe es torna a posar en marxa, enmig dels aplaudiments de tothom. El deu con\u00e8ixer tothom al barri. El veig desapar\u00e8ixer. Al final un cotxe de la Policia tanca la process\u00f3. He de riure cada vegada que veig un dels cotxes de patrulla perqu\u00e8 molts duen un petit lleopard pintat a la porta. Un lleopard? A qu\u00e8 ve aix\u00f2? Diuen que despr\u00e9s de la Guerra Civil, Fort Worth, una ciutat del Sud que havia viscut de vendre carn als ex\u00e8rcits, va quedar arru\u00efnada i gaireb\u00e9 va desapar\u00e8ixer del mapa. Segons un diari, la poblaci\u00f3 va arribar a caure per sota dels 50 residents. Un periodista fam\u00f3s que escrivia per un diari de Dallas va venir a veure qu\u00e8 passava i va escriure que la ciutat estava tan deserta, que va veure un lleopard dormint a la polseguera al carrer davant del jutjat de la County. Potser la b\u00e8stia devia estar cansada per haver vingut de molt lluny perqu\u00e8 verdaderament de lleopards n’hi ha pocs al continent. En qualsevol cas, la policia va adoptar el lleopard com a s\u00edmbol. Probablement van copiar la imatge, que sembla noucentista, d’algun llibre. De tigres i elefants per ara nom\u00e9s se n’han observat al zoo. Si algun rei jubilat que no t\u00e9 res m\u00e9s a fer est\u00e0 buscant elefants per matar-los, que no vingu\u00ed aqu\u00ed perqu\u00e8 ens estimem molt els que tenim al nostre parc.<\/p>\n
Reflexions
\nVa ser una festa maca, innocent i divertida que va exposar un dels molts costats bons i el sentit de l’humor i la vida familiar del poble americ\u00e0. I qu\u00e8 en diem quan la comparem amb la nostra trista commemoraci\u00f3 del 11 de Setembre de 1714? Hom podria dir que ela Americans poden celebrar llur vict\u00f2ria mentre que nosaltres bevem cava amb neules recordant amb tristor la nostra desfeta, els segles que van seguir plens d’humiliaci\u00f3 i sense llibertat, la nostra defensa heroica i gaireb\u00e9 incre\u00efble mde la llengua que parlem, cosa de la qu\u00e8 haur\u00edem d’estar encara m\u00e9s orgullosos. Els Americans van trencar la cadena que els lligava a una monarquia m\u00e9s llunyana, per\u00f2 tamb\u00e9 molt m\u00e9s tolerant i menys violenta contra els seus ciutadans que l’espanyola. Ela Anglesos havien descobert que era m\u00e9s segur, civilitzat i lucratiu explotar que oprimir.<\/p>\n
Ser\u00e0 aix\u00f2 nom\u00e9s? No tenen aquestes festes sempre un rerefons social i econ\u00f2mic? No s\u00e9 si “sempre” \u00e9s el mot m\u00e9s escaient, per\u00f2 “sovint” estaria ben triat. Als rics i poderosos, que s\u00f3n dues categories molt semblants, els cauen sempre engrunes de la taula on mengen, que diuen els conservadors que representen un mecanisme fonamental de l\u00b4economia i s\u00f3n la clau del benestar. El President Reagan parlava d\u00b4un degoteig des de la taula dels rics que per mecanismes meravellosos enriquia, feia feli\u00e7os als pobres i greixava els mecanismes de l\u00b4economia. Apujant els impostos als rics ho faria tot malb\u00e9, acabant amb les engrunes i deixant els pobres sense menjar. Que aquesta senyora tan rica es compri un abric de pell, que jo gr\u00e0cies a aix\u00f2 potser podr\u00e9 comprar mitjons calents i se’n aprofitaran tant les ind\u00fastries dels abrics de luxe com la dels mitjons. Hi ha molta gent de dretes, fins i tot als EUA que creuen molt en l’efecte beneficial d’aquestes engrunes celestials, similars al man\u00e0 del poble hebreu, impossibles de mesurar, sempre tan delicioses i nutritives. Ells no les han hagut de tastar mai, per\u00f2 els seus criats diuen sempre que a aquestes engrunes ho devem tot. Si fem bondat potser ens deixaran parlar la nostra llengua en fam\u00edlia i treure feines que ells no necessitin pels seus amics. Si no fem bondat… ai, m\u00e9s val no parlar-ne, per\u00f2 hi ha coses que no es poden tolerar.
\nHi ha altres pa\u00efsos on la casta governant no ha estat d\u00b4aquesta manera. Engrunes tirades per terra? Al voltant de la taula? Ai no, de cap manera. Cal esperar que aixequin la taula i recollir-les amb cura amb un ganivet i posar-les a plats nets i augmentar-les si les coses van b\u00e9, fins i tot en forma de pa amb una mica de tall afegit si n’ha sobrat prou. I quan els poderosos saben fer-ho b\u00e9 tot aix\u00f2, el poble est\u00e0 sempre content i no demana res m\u00e9s. Dues maneres de fer molt diferents. Aqu\u00ed nom\u00e9s hem conegut la pitjor de les dues. Potser per aix\u00f2 hi ha qui plora cada 11 de Setembre enlloc de beure cava. O es compra una marca de cava amarg.<\/p>\n
Bon i Feli\u00e7 Quatre de Juliol a tothom. All\u00f2 que avui hem celebrat no t\u00e9 res a veure amb la pol\u00edtica ni amb guerres actuals o recents que potser amo\u00efnen a m\u00e9s d’un ciutad\u00e0 catal\u00e0. No \u00e9s un dia per parlar del Vietnam, de la Guerra Freda, dels tel\u00e8fons vigilats, de les guerres de l’Orient mig, de les armes de destrucci\u00f3 massiva de l’Irak. Els pares fundadors dels EUA no en sabien res de tot aix\u00f2. Mentre a la nostra Pen\u00ednsula llavors pat\u00edem dels primers estralls causats per la dominaci\u00f3 borb\u00f2nica, aquells homenots ja parlaven de llibertat, democr\u00e0cia, protecci\u00f3 contra els abusos de poder de l’Estat, de drets civils, de les eleccions amb sufragi universal com \u00fanica forma de donar legitimitat al govern. Res d’aix\u00f2 ha canviat i segueix essent l’esperan\u00e7a de tots els oprimits, a aquest pa\u00eds i a la resta del m\u00f3n, sobretot dels que ara fa tan poc, a difer\u00e8ncia dels EUA es van sacrificar sense arribar a trobar dintre la seva Revoluci\u00f3 qui els gui\u00e9s i sab\u00e9s fundar un nou Estat. No cal perdre l’esperan\u00e7a, perqu\u00e8 el 4 de Juliol torna cada any, us asseguro.<\/p>\n
Joan Gil<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Qu\u00e8 celebrem avui? La festa del Quatre de Juliol, aniversari de la revoluci\u00f3 dels colonistes angloparlants contra la Monarquia Brit\u00e0nica que va acabar en la Independ\u00e8ncia, ha tornat com cada any. La festa nacional es commemora de moltes maneres. Molts diaris imprimeixen a tota plana i algunes emissores de r\u00e0dio llegeixen \u00edntegrament la Declaraci\u00f3 tal […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816],"tags":[32153,429,32244,567,32154],"class_list":["post-773","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-4-july","tag-democracia","tag-eua","tag-llibertat","tag-revolucio-americana"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-ct","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/773","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=773"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/773\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":781,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/773\/revisions\/781"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=773"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=773"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=773"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}