Pocs lectors ho saben, per\u00f2 la Rep\u00fablica de Kiribati \u00e9s un estat independent amb esc\u00f3 a les Nacions Unides, situat al Pac\u00edfic, a mig cam\u00ed entre Hawaii i Austr\u00e0lia, amb 103,000 ciutadans i unes 32 illes, gaireb\u00e9 totes atols inhabitables o poc habitables. La capital \u00e9s South Tarawa, una ciutat constru\u00efda sobre diverses illes unides per ponts, coneguda perqu\u00e8 una de les pitjors batalles per terra entre els EUA i Jap\u00f3 durant la II Guerra Mundial hi tingu\u00e9 lloc. Sobre les mides de la superf\u00edcie hi ha diferents opinions segons els criteris, i potser arribaria als 800 qm2, per\u00f2 la dist\u00e0ncia entre les dues illes m\u00e9s extremes arriba a uns 3,900 qm (3-4 dies en vaixell o 2-3 hores per avi\u00f3)<\/p>\n
El que segueix est\u00e0 tret de la declaraci\u00f3 a les autoritats de Nova Zelanda d’un ciutad\u00e0 que hi havia demanat asil. Ell vivia a la capital prop de l’oce\u00e0 en una casa constru\u00efda damunt un mur de contenci\u00f3 de l\u00b4aigua mar\u00edtima. L’aigua potable calia treure-la a a ma d’un pou o era subministrada pel govern. No hi havia cap tractament d’aig\u00fces residuals ni serveis higi\u00e8nics. La poblaci\u00f3 havia augmentat en els darrers temps (un problema que estava esdevenint greu degut a la p\u00e8rdua constant de terreny habitable), cosa que sovint condu\u00efa a baralles, viol\u00e8ncia i fins i tot assassinats en la lluita pels recursos cada dia mes escadussers. La superf\u00edcie del terreny quedava submergida durant\u00a0les marees altes, alguna vegada arribant als 3 peus (un metre) de profunditat. El pous d’aigua dol\u00e7a havien esdevingut salats. L’aigua salada havia destru\u00eft les collites, les palmeres i els arbres. La muralla mar\u00edtima havia de ser reparada cont\u00ednuament per evitar una desgr\u00e0cia. L’aigua potable ja era insuficient. El govern no sabia com resoldre els problemes. Les Nacions Unides ja han predit que Kiribati (i no les Malvines com es pensa molta gent) ser\u00e0 la primera naci\u00f3 que desapareixer\u00e0 sota l’aigua degut a l’escalfament mundial. El govern havia intentat comprar d’amagat la meitat d’una de les illes de la Rep\u00fablica ve\u00efna de Fiji, per repoblar-la amb els seus desventurats ciutadans per\u00f2 el negoci no va anar enlloc. El President va anunciar que els seus conciutadans no tenien altre remei que demanar asil a Nova Zelanda i Austr\u00e0lia, que per ara no estan gens entusiasmades amb la perspectiva, sobretot Austr\u00e0lia. Ens pot passar aix\u00f2 a Barcelona? Potser caldria parlar-ne i preparar-se fent ja estudis preliminars, com fan ja moltes altres ciutats. Es aixo el que vull dir amb aquest apunt. Caldr\u00e0 molt de temps per acostumar-se a la idea.<\/p>\n El desgla\u00e7<\/strong><\/p>\n Hi ha molts cient\u00edfics que se’n preocupen i avisen per\u00f2 els estudis i les projeccions s\u00f3n molt dif\u00edcils i sempre poden passar coses inesperades, per\u00f2 per ara la situaci\u00f3 est\u00e0 aix\u00ed:<\/p>\n Els dos llocs del m\u00f3n on el desgla\u00e7 \u00e9s m\u00e9s amena\u00e7ador s\u00f3n Groenl\u00e0ndia i l’Ant\u00e0rtic. A tots dos llocs i molts m\u00e9s hi ha proves contundents del perill. A Groenl\u00e0ndia n’estan molt contents (!!!!) perqu\u00e8 la descongelaci\u00f3 ja ha exposat molts terrenys amb potencial agr\u00edcola i possiblement mines de mat\u00e8ries primes cares que es podrien explotar. Els nadius hi veuen un increment de\u00a0 les possibilitats realistes d’esdevenir un estat independent amb recursos econ\u00f2mics suficients, cosa que fins ara ha estat impossible. La resta del m\u00f3n, en canvi, veur\u00e0 pujar el nivell del mar. La cat\u00e0strofe final seria el desgla\u00e7 de l’Ant\u00e0rtic, que faria pujar el nivell de l’aigua per metros, per\u00f2 ni la nostra ni la propera generaci\u00f3 se n’han de preocupar amb urg\u00e8ncia. Fins ara el nivell de l’aigua ha pujat globalment si fa o no fa un cent\u00edmetre. El proc\u00e9s comen\u00e7a\u00a0 lentament per\u00f2 s’accelera r\u00e0pidament i es calcula que arribar\u00e0 a un metre d’aqu\u00ed a finals de segle. Finals de segle XXI nom\u00e9s? Hi ha gent viva que ho veur\u00e0.<\/p>\n El m\u00f3n \u00e9s rod\u00f3, cosa que t\u00e9 conseq\u00fc\u00e8ncies.<\/strong><\/p>\n La pujada del nivell de l’aigua no \u00e9s homog\u00e8nia degut a la geometria del globus terraq\u00fci, els vents del jet set i la rotaci\u00f3 de la terra. Sembla probable que sigui la gent al Sud-est asi\u00e0tic els qui acabaran patint m\u00e9s. A m\u00e9s l’augment del volum d’aigua l\u00edquida als oceans resulta necess\u00e0riament en un augment el volum d’aigua evaporada als n\u00favols i per tant de la pluja. Ja hem vist darrerament els resultats d’aiguats i riades a llocs on no havia passat mai. Altres pa\u00efsos, en canvi, comencen a esdevenir deserts. Una naci\u00f3 que ja ha patit molt\u00edssim sota aquest r\u00e8gim d’aiguats constants deguts a la pluja i a la pujada simult\u00e0nia del nivell oce\u00e0nic afectant un paisatge molt pla \u00e9s Bengladesh. Aviat en sentirem parlar m\u00e9s perqu\u00e8 el govern cada dia t\u00e9 m\u00e9s dificultats confrontant la situaci\u00f3.<\/p>\n Coses Inesperades<\/strong><\/p>\n Al Segle XVII, durant la Guerra dels Segadors (encara que jo no ho he vist mai mencionat\u00a0 a cap llibre d’hist\u00f2ria ib\u00e8ric) el 1640 i en els anys seg\u00fcents va tenir lloc al m\u00f3n una petita Era Glacial, visible sobretot al Nord d’Europa per\u00f2 notada a tot el m\u00f3n amb extensi\u00f3 notable de les glaceres i dep\u00f2sits de neu i gel. Les causes semblen ser conegudes: l’activitat d’un nombre ins\u00f2lit de volcans pel m\u00f3n que van vomitar cendra i enfosquir la radiaci\u00f3 solar refredant el planeta i tamb\u00e9 simult\u00e0niament l’activaci\u00f3 de les taques solars. No cal esperar que torni a passar.<\/p>\n Qu\u00e8 es pot fer?<\/strong><\/p>\n Jo diria que caldria comen\u00e7ar a pensar. \u00a0Resulta que ha estat molt f\u00e0cil trobar experts capa\u00e7os d’anar pel m\u00f3n donant consells i examinant el problema a certes ciutats: Parlo de la gent que s’ocupen dels dics mar\u00edtims als Pa\u00efsos Baixos, que son els qui m\u00e9s hi entenen en l’actualitat van pel m\u00f3n fent diners i explicant alternatives. Poc abans d’acabar el seu mandat, l’ex alcalde Bloomberg de Nova York va encomanar un estudi de les possibilitats de protegir real\u00edsticament i a un preu acceptable la ciutat de Nova York, envoltada d’una\u00a0 costa mar\u00edtima de llarg\u00e0ria molt considerable.<\/p>\n A tothom se li acut que la defensa millor seria un dic o mur de contenci\u00f3 mar\u00edtim com el que tenen els neerlandesos. Aix\u00f2 est\u00e0 molt b\u00e9 per\u00f2 sovint seria una obra fara\u00f2nica de finan\u00e7ament impossible. Cal reservar els murs per a certs llocs per\u00f2 combinar-los amb altres defenses. Amb imaginaci\u00f3 s’arriba a la conclusi\u00f3 que \u00e9s possible compartir el nostre habitatge amb l’aigua.<\/p>\n Entre les coses que s’anomenen hi ha l’aculturaci\u00f3 de certes plantes que absorbeixen molt l’aigua. Un altre, sobretot a llocs on la marea \u00e9s fluixa i arriba lentament, com ara la Mediterr\u00e0nia, seria un sistema de fossars grans que recullen l’aigua i es buiden autom\u00e0ticament al mar. Finalment, una xarxa d’illes artificials elevades lligades per ponts i carreteres. I a mesura que s’hi pensi, nous m\u00e8todes seran trobats.<\/p>\n Recordant George W Bush<\/strong><\/p>\n Quan alg\u00fa li volia parlar de les conseq\u00fc\u00e8ncies de l’escalfament mundial, l’inefable Bush responia feli\u00e7ment que ell esperaria fins que hi hagu\u00e9s proves. En tenim ara? Jo diria que s\u00ed, per\u00f2 molts republicans segueixen dient que no i que tot s\u00f3n invencions de l’extrema esquerra per fer gastar diners al govern i augmentar el preu del combustible. Els famosos germans Koch, els supermilionaris que financen les branques m\u00e9s extremistes del Partit Republic\u00e0 i guanyen els seus milers de milions amb el petroli, no volen regulacions per evitar la producci\u00f3 de CO2, causa principal de l’escalfament (que \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 separada dels efectes sobre la salut i cal discutir en termes molt diferents). I els Koch en els seus anuncis televisius constants i en la veu dels candidats al Congr\u00e9s que ells han comprat, segueixen expressant dubtes. Es una cosa curiosa: hom pot tenir centenars de cient\u00edfics de les millors universitats denunciant un problema important per a tot el m\u00f3n i tot el que cal per crear problemes \u00e9s posar un ximple davant un micr\u00f2fon o una c\u00e0mera de TV parlant de coses que no ent\u00e9n i ja es pot concloure que hi ha difer\u00e8ncies d’opini\u00f3 i que hom no pot creure el que diuen els cient\u00edfics perqu\u00e8 s\u00f3n tots d’esquerres. <\/span><\/p>\n El meu consell seria que si encara no en saben, els caldria aprendre a nedar aviat. JOAN GIL<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Pocs lectors ho saben, per\u00f2 la Rep\u00fablica de Kiribati \u00e9s un estat independent amb esc\u00f3 a les Nacions Unides, situat al Pac\u00edfic, a mig cam\u00ed entre Hawaii i Austr\u00e0lia, amb 103,000 ciutadans i unes 32 illes, gaireb\u00e9 totes atols inhabitables o poc habitables. La capital \u00e9s South Tarawa, una ciutat constru\u00efda sobre diverses illes unides […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816],"tags":[32152,32150,32149,32151],"class_list":["post-767","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-adaptacio","tag-desglac","tag-escalfament","tag-nivell-del-mar"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-cn","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/767","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=767"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/767\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":770,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/767\/revisions\/770"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=767"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=767"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=767"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\n<\/span><\/span><\/p>\n
\n<\/span><\/p>\n