\n![\"706px-Qu\u00e9bec_Canada.svg_-150x150\"](\"http:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/files\/2014\/04\/706px-Qu\u00e9bec_Canada.svg_-150x1501.png\")
<\/a>El meu tema avui \u00e9s escaient, perqu\u00e8 ja fa temps que penso que la pressi\u00f3 estrangera acabar\u00e0 amb el nihilisme del Sr Rajoy. El seu Gobierno no autoritzar\u00e0 el refer\u00e8ndum per\u00f2 obrir\u00e0 negociacions sobre la tercera via dintre del marc del caf\u00e8 per a tots, que sens dubte ens desenganyaran i enrabiaran molt, per\u00f2 esdevindran el futur \u00a0pr\u00f2xim i cal preparar-se.<\/em><\/p>\nPermeteu-me oferir un resum bastant fidel de l'excel\u00b7lent article de Wikip\u00e8dia \"Qu\u00e9bec souvereign nationalism\", escrit sens dubte per un acad\u00e8mic honest i neutral an\u00f2nim, que \u00e9s la millor font d'informaci\u00f3 que he pogut trobar sobre el cas i tamb\u00e9 es pot llegir en franc\u00e8s. Hi he afegit alguna mem\u00f2ria personal meva de poca import\u00e0ncia. Els independentistes quebequesos s'han comparat sempre amb Catalunya i el Tibet. Que el lector decideixi si nosaltres ens hem de comparar amb ells. <\/em><\/p>\nUna nota final: les divisions territorials dintre d'un estat tenen diferents noms a diferents pa\u00efsos: a Alemanya i Austria hi ha L\u00e4nder, a l'Est d'Europa Rep\u00fabliques, a Su\u00efssa Cantons, als EUA Estats. Per\u00f2 en angl\u00e8s d'Anglaterra l'\u00fanica designaci\u00f3 acceptada \u00e9s Prov\u00edncies, que \u00e9s descriptiu per\u00f2 ni ofensiu ni menystenidor. Els australians i americans ho van canviar a Estats, per\u00f2 els canadencs no ho han fet mai. El que segueix \u00e9s la hist\u00f2ria dels esfor\u00e7os sobiranistes dels franc\u00f2fons de la Prov\u00edncia del Qu\u00e9bec, que no ha tingut mai cap altre nom.<\/em><\/p>\nEl \"Dominion\" del Canad\u00e0<\/span><\/strong><\/p>\nA finals del S.XVIII, havent perdut una guerra, Fran\u00e7a va haver de cedir tots els seus territoris colonials americans amb residents al Regne Unit, que els va vincular als que ja tenia. Molts anys despr\u00e9s, en 1868 els territoris es van federar formant el Dominion del Canad\u00e0<\/em>, encara depenent de Londres per\u00f2 amb autonomia considerable. La col\u00f2nia seria angloparlant, amb els franc\u00f2fons redu\u00efts a una minoria en vies d'extinci\u00f3. \u00a0Poc a poc, com els EUA a l'altre costat de la frontera, el Dominion va cr\u00e9ixer cap a l'Oest fins arribar a l'Oce\u00e0 Pac\u00edfic i al Pol Nord i el nombre de prov\u00edncies va augmentar. Per descomptat, els franc\u00f2fons foren ignorats pel Canad\u00e0.\u00a0L\u00b4\"hivern del nostre descontent\" com va escriure en Shakespeare, va n\u00e0ixer aquell any a la Prov\u00edncia del Qu\u00e9bec i no ha acabat mai. <\/span><\/p>\nEn 1931 finalment el Parlament Brit\u00e0nic va aprovar l'Acta de la Nord-Am\u00e8rica Brit\u00e0nica amb la qual Canad\u00e0 va guanyar amb petit\u00edssimes limitacions i sense haver de lluitar, la Independ\u00e8ncia, immediatament reconeguda pels EUA i pel m\u00f3n. Cal notar, no obstant, que aquesta Acta reconeixia expl\u00edcitament el dret de qualsevol Prov\u00edncia a declarar la Independ\u00e8ncia despr\u00e9s de fer-ho aprovar per refer\u00e8ndum. Diuen que aix\u00f2 era necessari perqu\u00e8 no hi havia altra forma de qu\u00e8 els franc\u00f2fons aprovessin la independ\u00e8ncia. \u00c9s una cl\u00e0usula que en Rajoy deia que no existeix en cap Constituci\u00f3. Quan Canad\u00e0 va finalment arribar a escriure una Constituci\u00f3 canadenca en 1982, el Regne Unit va aprovar immediatament una nova Acta del Canad\u00e0 que deia que tots els lligams legals quedaven tallats i que ja us les arreglareu. Les relacions entre els dos pa\u00efsos segueixen han estat sempre molt amistoses i Canad\u00e0 segueix essent una monarquia nominalment dirigida per l'estimada Elizabeth II, representada a Ottawa per un Governador General elegit pel poble.<\/span><\/p>\nDe l'agitaci\u00f3 pel carrer al Parti Qu\u00e9becois de Levesque<\/strong><\/p>\nEl franc\u00e8s es parla a tot el Qu\u00e9bec i a algunes parts de la Prov\u00edncia de New Brunswick. A m\u00e9s hi ha gent franc\u00f2fona a molts altres llocs canadencs, sobretot ciutats grans. El moviment de resist\u00e8ncia contra els anglos establerts a la prov\u00edncia i per tant contra el Canad\u00e0 va anar creixent des del primer dia. Hi van haver diferents organitzacions radicals que no eren partits. Feien desobedi\u00e8ncia pac\u00edfica, algun atac violent, manifestacions i sabotatge. Va costar feina lliurar-se de la gent violenta, que no tenien cap lloc a ocupar ni feien res de bo.<\/span><\/p>\nAl final l'ex ministre Canadenc Ren\u00e9 Levesque va apar\u00e8ixer a l'escena. Era all\u00f2 que voldr\u00edem els Catalans: un progressiu moderat, un home de seny i de gran sentit pol\u00edtic i coneixement de l'Estat, un orador convencent i un pol\u00edtic respectat i estimat. Era un verdader l\u00edder! Va fundar una agrupaci\u00f3 pr\u00f2pia que va atreure molts nacionalistes descontents. Quedaven dues organitzacions importants separades de Levesque, que aviat van comen\u00e7ar a ensorrar-se degut a la competici\u00f3 enlluernadora. Una es va fondre amb Levesque i l'altre es va dissoldre. El Parti Qu\u00e9becois<\/strong>, un partit unitari, acabava de n\u00e0ixer i aviat va guanyar electoralment prou pes i representaci\u00f3 per parlar amb el govern central. En Levesque exigia la independ\u00e8ncia amb el suport probable de la gran majoria de qu\u00e9becois franc\u00f2fons. Me'n recordo molt d'un dels seus arguments: que els molts immigrants arribats a Montr\u00e9al de tot el m\u00f3n nom\u00e9s aprenien angl\u00e8s i que la fi de la llengua i la cultura franceses semblava inevitable si tot seguia igual. El partit havia identificat la llengua amb la nacionalitat, amb la cultura i l\u00b4ess\u00e8ncia nacional, com fem tant els catalans com els castellans.<\/p>\nEls mitjans catalans parlen amb molta simpatia del Canad\u00e0, una lloan\u00e7a merescuda si es refereixen nom\u00e9s al govern federal, molt m\u00e9s amist\u00f3s i tolerant que l'espanyol, per\u00f2 en canvi entre el poble canadenc hi ha va haver molta hostilitat contra les pretensions del Qu\u00e9bec, que ha anat empitjorant amb els anys. \u00c9s la \"queb<\/span>ecoph<\/span>\u00f2bia\", com dir\u00edem nosaltres. Una vegada el parlament provincial de Winnipeg fou l'\u00fanic que va rebutjar la ratificaci\u00f3 d'una llei que oficialitzava el franc\u00e8s a tota la federaci\u00f3, malgrat els molts franc\u00f2fons que hi ha a Manitoba, que s'ho van prendre com una bufetada i no tenien res a veure amb el Qu\u00e9bec.<\/span><\/p>\nEl refer\u00e8ndum de 1980 i l'Associaci\u00f3 fallida entre els estats sobirans de Qu\u00e9bec i Canad\u00e0<\/strong><\/p>\nDintre de la legalitat contundent de l'Acta Brit\u00e0nica de Nord-Am\u00e8rica, el Parti Q. va convocar un refer\u00e8ndum limitat a la Prov\u00edncia molt semblant al Catal\u00e0\u00a0 d'ara per establir la sobirania. Contr\u00e0riament al que va dir la premsa espanyola i de gaireb\u00e9 tot el m\u00f3n, la pregunta no era si el Qu\u00e9bec havia de declarar la independ\u00e8ncia o no, sin\u00f3 autoritzar al govern de la prov\u00edncia a negociar amb Canad\u00e0 un estatut especial d'associaci\u00f3 amb sobirania (potser confederal seria el mot que jo triaria) on la prov\u00edncia acceptaria en principi la legislaci\u00f3 canadenca per\u00f2 reservant-se el dret d'anular les lleis que els sembl\u00e9s oport\u00fa, una exig\u00e8ncia cabdal. A m\u00e9s el Qu\u00e9bec esdevindria una entitat diferent i separada que en el llenguatge com\u00fa de l'\u00e8poca volia dir que serien una altra naci\u00f3. El refer\u00e8ndum fou perdut pels qu\u00e9bequesos per una majoria considerable de m\u00e9s del 60%, tant per part dels anglos com dels franc\u00f2fons. Segons sembla tant els desenganyats independentistes com els qui no volien canviar res van fer pinya. Al poc temps el Parti Q , no obstant tot, va guanyar la majoria absoluta al seu parlament i durant m\u00e9s de deu anys va governar sense tornar a parlar de la independ\u00e8ncia. Calia reflexionar.<\/span><\/span><\/p>\nLa Constituci\u00f3 Canadenca i el pintoresc Pierre Trudeau<\/strong><\/p>\nTinc\u00a0 mem\u00f2ries de Pierre Trudeau, el Primer Ministre canadenc d'origen quebequ\u00e9s (a difer\u00e8ncia d'Espanya, n'hi ha hagut uns quants). Era un pol\u00edtic divertit, que parlava molt b\u00e9, un playboy sempre ben vestit i un governant molt h\u00e0bil i capa\u00e7 de protegir i promoure\u00a0 els seus interessos pro-canadencs, sobretot ensorrant el separatisme de sa terra natal. A vegades sortia als diaris per les relacions entre sa muller i un director-cantant d'una banda de m\u00fasica molt conegut, cosa que li esqueia perfectament. Un cop els periodistes van enxampar la senyora un vespre a un hotel lluny de la capital amb el cantant. Quan al final en Trudeau va plegar, va fer dos tombs per la rotunda de la casa de govern conduint un cotxe descapotable petit agitant un bra\u00e7 per l'aire aplaudit pels seus subordinats que havien sortit a l'exterior a acomiadar-lo. Quina escena. Per\u00f2 fem enrere fins l'any 1982.<\/p>\n
En Trudeau no va poder aturar el Refer\u00e8ndum per\u00f2 se li va acudir dir que ell no toleraria mai la independ\u00e8ncia, que per cert ning\u00fa estava demanant en aquell vot. Sens dubte la seva campanya contra la demanda va contribuir al resultat negatiu, per\u00f2 tal com havia prom\u00e8s es va posar a treballar en una verdadera Constituci\u00f3 federal que ell es pensava ing\u00e8nuament que satisfaria als seus antics compatriotes. La Constituci\u00f3 fou aprovada en 1982 pel Parlament central gr\u00e0cies a un esfor\u00e7 tit\u00e0nic de Trudeau per\u00f2 havia de ser ratificada per tots els parlaments provincials.<\/p>\n
Els Quebequesos, indignats, van rebutjar immediatament i per primera vegada la nova Constituci\u00f3 i, si aquest escriptor ho ent\u00e9n b\u00e9, cosa que no \u00e9s gens segura, sembla que segueixen anant per l'Acta de la Nord Am\u00e8rica-Brit\u00e0nica. Potser alg\u00fa podria aclarir aquest detall.<\/p>\n
En Trudeau va seguir lluitant per\u00f2 va plegar el 1984. El seu successor Mulroney va convocar dram\u00e0ticament tots els Primers Ministres provincials a una confer\u00e8ncia tancada al p\u00fablic a Meech Lake, on va intentar introduir a la Constituci\u00f3 moltes de les \u00a0coses que els quebequesos havien exigit, sobretot que ells constitu\u00efen una societat diferent amb certes coses protegides. Segons sembla uns quants Primers Ministres se li van anar de la taula i la ratificaci\u00f3 pels Parlaments provincials fou un frac\u00e0s. En Trudeau ja havia patit molt per fer aprovar la Constituci\u00f3 tal com estava als parlamentaris federals (havia hagut de lluitar durant tota \"la nit dels ganivets\" escridassant a tot pulm\u00f3 adversaris al parlament d'Ottawa) \u00a0i amb aquest final de la trobada no quedava res a fer. En canvi, \u00a0la Carta dels Drets i Llibertats que feia del franc\u00e8s una llengua oficial a tota la Federaci\u00f3 Canadenca va anar b\u00e9 excepte com queda dit al Winnipeg, que s'ho va prendre a l'extremenya. La hostilitat popular contra el Qu\u00e9bec i contra els franc\u00f2fons va cr\u00e9ixer molt en aquells anys. Trobarem els Catalans alg\u00fa a Espanya disposat a fer el mateix per nosaltres?<\/p>\n
Quan el General\u00a0 Charles de Gaulle va anar a Montr\u00e9al abans del primer refer\u00e8ndum se li va acudir declarar en public que ensumava la mateixa olor com a Fran\u00e7a abans de ser alliberada dels nazis pel seu ex\u00e8rcit. Un peri\u00f2dic de Madrid va escriure que \"els generals vells haurien de retirar-se a temps\" i el r\u00e8gim va empresonar el Director, i multar el diari tan fortament que va haver de plegar. Amb el Caudillo no es feien bromes. En els nostres dies, no obstant, el President Sarkozy va condemnar el moviment separatista del Qu\u00e9bec. Els temps canvien. Els generals ja no hi son.<\/p>\n
El segon Refer\u00e8ndum de 1995<\/strong><\/p>\nDurant tots els anys de les activitats de Trudeau i els seus successors, el Parti Q. es va dedicar a governar sense voler parlar de l'assumpte. Encara que no s'havien separat del seu Estat, les coses econ\u00f2miques van anar malament. Moltes companyies, entre elles dues grans multinacionals, se'n van anar i els ingressos van caure perillosament. Fins i tot molts retreuen al Qu\u00e9bec la caiguda vertiginosa del d\u00f2lar canadenc en aquells temps (molt recuperat en l'actualitat). Una picabaralla inesperada amb el Govern federal tingu\u00e9 lloc quan el Parlament del Qu\u00e9bec es va tornar a negar per segona vegada<\/strong> a ratificar la Constituci\u00f3 federal de 1982. En peu de guerra, el Parti Qu\u00e9becois, no obstant l'emerg\u00e8ncia perillosa a la prov\u00edncia de formacions anti-sobiranistes que aglutinaven molta gent cansada de seguir escoltant el mateix sense que pass\u00e9s res, va convocar el segon refer\u00e8ndum que aquesta vegada s\u00ed que clarament demanava la independ\u00e8ncia total sense lligams al Canad\u00e0.<\/p>\nVa anar de molt poc. Va ser gaireb\u00e9 un empat: prop del 50%, per\u00f2 guanyant els Nos per decimals. Les opinions i porcentatges dels anglos i dels franc\u00f2fons van tornar a ser similars.<\/p>\n
Aqu\u00ed s'acaba la hist\u00f2ria, per ara. Tot ha quedat sense resoldre, tant al Qu\u00e9bec com a Catalunya, com a Esc\u00f2cia i com al Tibet, que diuen ells. Nou anys despr\u00e9s del segon vot, el Parti Q. acaba de patir fa uns dies un daltabaix electoral molt greu. Ahir un editorialista del Pais escrivia gratu\u00eftament que aix\u00f2 fou degut al cansament dels ciutadans amb el separatisme; sens dubte quan el seu PSOE i la seva agrupaci\u00f3 regional catalana aviat pateixin una puntada de peu similar al lloc on l'esquena canvia de nom, ser\u00e0 degut al frac\u00e0s de l'estat de les autonomies.
\n<\/span><\/span><\/em><\/p>\n\u00c9s f\u00e0cil parlar del futur, per\u00f2 com deia un professor meu \"el futur, exactament, no el coneix ning\u00fa<\/strong>\" He d'acabar amb aquest signe per triplicat, com demana la burocr\u00e0cia: \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0\u00a0 ???<\/span><\/p>\nEl vostre<\/p>\n
Joan Gil<\/code><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816],"tags":[31037,877,29995,3363],"class_list":["post-739","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-canada","tag-catalunya","tag-quebec","tag-sobiranisme"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-bV","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/739","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=739"}],"version-history":[{"count":13,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/739\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":748,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/739\/revisions\/748"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=739"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=739"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=739"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}