Durant els anys de la Gran Depressi\u00f3, en un moment donat la deflaci\u00f3, la caiguda imparable de preus, va representar una amena\u00e7a greu a l’economia dels EUA. La Casa Blanca, ja dirigida pel gran Franklin D. Roosevelt, aviat se’n va haver de preocupar. No era f\u00e0cil trobar una soluci\u00f3. Al final a alg\u00fa se li va acudir comprar or, cosa que reduiria (en aquells temps, quan el patr\u00f3 d’or de la moneda encara existia) la quantitat de diners en circulaci\u00f3. Aquesta proposta va desfermar una guerra interna terrible dintre l’Administraci\u00f3 nord-americana, entre partidaris i enemics de la compra d’or, que no es volien posar d’acord. Al final el President Roosevelt se’n va cansar, va acomiadar l’adversari principal de la compra i va manar que el programa comenc\u00e9s. L’or que va comprar est\u00e0 guardat a Fort Knox i ning\u00fa sap si aix\u00f2 va servir de res o no.<\/p>\n
El programa estava administrat pel Secretari del Tresor, el qual anava a esmorzar el primer dimarts del mes amb el President (cosa que agradava molt a Roosevelt, un arist\u00f2crata de naixement molt acostumat a les trobades socials) i rebia instruccions: quant or comprar i a quin preu. Evidentment per poder comprar calia oferir un preu m\u00e9s alt i aix\u00f2 tamb\u00e9 ho decidia el President.<\/p>\n
Hi havia a Washington un xicot molt jove i prometedor de bona fam\u00edlia que amb el temps esdevindria un economista important. Les seves relacions li van aconseguir una feina d’intern al despatx del Secretari del Tresor, amb el qual va desenvolupar una bona relaci\u00f3. El Secretari li va encarregar que s’ocup\u00e9s, sota la seva direcci\u00f3 personal, del paperam i els llibres de les compres d’or.<\/p>\n
Un dia, el xicot va rebre la sorpresa m\u00e9s gran de la seva vida. El Secretari li va dir que no podia anar la setmana vinent a esmorzar amb el President \u00a0perqu\u00e8 havia de sortir de viatge i que volia que hi an\u00e9s ell en el seu lloc i que despr\u00e9s don\u00e9s totes les ordres que calia per complir. El jove gaireb\u00e9 va patir un atac de cor. Seuria cara a cara amb el Cap Executiu! Ell es pensava que al final tindria l’oportunitat de veure els mecanismes de funci\u00f3 de l’Estat en marxa i podria entendre com es prenien les decisions m\u00e9s importants.<\/p>\n
El Secretari ho havia deixat tot arreglat. El jove es va presentar a la Casa Blanca i efectivament el van conduir al menjador, on estava el President, sempre en cadira de rodes. Despr\u00e9s de saludar, el President es va dirigir a un senyor desconegut que tamb\u00e9 hi era i tots dos van comen\u00e7ar a parlar. El nostre jove no entenia de qu\u00e8 anava, per\u00f2 les dues autoritats no deien res de l’or. L’esmorzar es va acabar i en Roosevelt se’n volia anar sense \u00a0haver parlat per res amb el noi. Quan ho va veure, el nostre amic va protestar aturant-lo. I de l’or qu\u00e8, Sr President? En comprem m\u00e9s o no? Es tractava de milions de d\u00f2lars.<\/p>\n
En Roosevelt, que cal saber que era un home una mica bromista i de bon humor, se’l va mirar somrient, va encendre una de les famoses cigarretes i va mirar al cel. Doncs s\u00ed, seguirem comprant or, la quantitat de sempre, va dir. I a quin preu?, volia saber el jove encara. El President es va fregar la cara amb perplexitat i va respondre “Onze c\u00e8ntims” (per damunt del preu del dia, que eren llavors molts m\u00e9s diners que ara). El noi va respirar a fons. Ell volia saber perqu\u00e8 11 c\u00e8ntims? Quines consideracions, quins an\u00e0lisis s’havien fet? En Roosevelt encara va somriure m\u00e9s. Despr\u00e9s de pensar-s’ho una mica respongu\u00e9: “\u00c9s que l’onze \u00e9s el dia de l’aniversari de la meva tieta preferida i el n\u00famero que a ella li agrada m\u00e9s” I s’en va anar.<\/p>\n
================<\/p>\n
Una historieta m\u00e9s recent de Henry Kissinger<\/strong>, el fam\u00f3s (i odiat o menyspreat) Conseller de Seguretat Nacional de Nixon, despr\u00e9s Secretari d’Estat.<\/p>\n La hist\u00f2ria, tamb\u00e9 verdadera, la va publicar un jove que va esdevenir amb el temps\u00a0 un periodista fam\u00f3s i havia estat un intern a l’oficina de Kissinger (al qual, com que era un jueu alemany, hi havia qui li deia “Super-Kraut”. \u00a0Va fer pocs amics. No s\u00e9 si alg\u00fa ha vist l’\u00f2pera de J Adams “Nixon in China”. Al tercer acte, en Kissiger despr\u00e9s d’haver fet \u00a0de clown durant dos actes, surt de l’escena cantant “He d’anar a la comuna”).<\/p>\n El futur periodista un dia va rebre una carta del govern sovi\u00e8tic tramesa pel President Nixon amb instruccions de respondre. El noi no havia vist en tota la seva vida cap paper tan important, perqu\u00e8 era una proposta secreta de desarmament nuclear, cosa que va ser per molts anys un dels temes recurrents i principals de la Guerra Freda. En retrospecci\u00f3, hom diria que als sovi\u00e8tics els hauria interessat un desarmament, perqu\u00e8 la carrera d’armaments era massa cara, per\u00f2 el govern americ\u00e0 no en va voler saber res mai. L’intern es va presentar molt excitat a l’oficina de Kissinger amb la carta. El senyor se la va llegir lentament i s’ho va pensar un moment. I tu qu\u00e8 en dius?, va preguntar al xicot, que va comen\u00e7ar a recitar alguns dels principis pol\u00edtics de la Guerra Freda. En Kissinger el va interrompre. Ja veig que saps de qu\u00e8 va. Prepara’m l’esborrany d’una resposta i porta-me’l.<\/p>\n L’intern va comen\u00e7ar a treballar en l’esborrany a la desesperada, preparant documents i fitxers en suport, una altra vegada creient que ara veuria els mecanismes secrets de planificaci\u00f3 a llarg termini, deliberaci\u00f3 i respostes de la naci\u00f3. Va tornar uns dies despr\u00e9s amb l’esborrany a Kissinger, el qual s’ho va llegir atentament i va fer unes correccions en pres\u00e8ncia del xicot. Despr\u00e9s li va tornar a donar “Est\u00e0 molt ben escrit. Porta’l a les secret\u00e0ries perqu\u00e8 ho escriguin com cal i el firmar\u00e9”<\/p>\n Una altra proposta de desarmament parcial havia fallit despr\u00e9s de rebre seriosa consideraci\u00f3 com potser van dir els diaris.<\/p>\n Podria passar aix\u00f2 a Can Rajoy?<\/p>\n JOAN GIL<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Durant els anys de la Gran Depressi\u00f3, en un moment donat la deflaci\u00f3, la caiguda imparable de preus, va representar una amena\u00e7a greu a l’economia dels EUA. La Casa Blanca, ja dirigida pel gran Franklin D. Roosevelt, aviat se’n va haver de preocupar. No era f\u00e0cil trobar una soluci\u00f3. Al final a alg\u00fa se li […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816],"tags":[],"class_list":["post-732","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/sagkh3-732","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/732","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=732"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/732\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":738,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/732\/revisions\/738"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=732"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=732"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=732"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}