Hi ha hagut moltes guerres a la pen\u00ednsula de Crimea (pronunciat en angl\u00e8s Craim\u00eda) que fou un dia part de l’Imperi Rom\u00e0. La majoria de problemes van estar relacionats amb els diferents Imperis de la regi\u00f3 amb pretensions: l’imperi Otom\u00e0, l’imperi Rus, l’imperi Brit\u00e0nic, l’imperi Franc\u00e8s de Napole\u00f3 III, el Tercer Reich, l’imperi Sovi\u00e8tic.<\/p>\n
Comencem la narraci\u00f3 al segle XV: els T\u00e0tars (no “T\u00e0rtars”) eren un poble mong\u00f2lic que havia fundat un Regne (Khanat) independent a Crimea i fou for\u00e7at a declarar-se tributari de l’Imperi Otom\u00e0. De fet ells parlen una llengua t\u00farquica. Quin aspecte f\u00edsic tenen? Jo nom\u00e9s conec un sol t\u00e0tar que fos fam\u00f3s a tot el m\u00f3n, un actor nord-americ\u00e0 ja difunt, Charles Bronson, que era fill d’un t\u00e0tar polon\u00e8s i una mare lituana. Per\u00f2 tots els t\u00e0tars que hem vist recentment apart de no ser rossos, tenen la mateixa aparen\u00e7a que els russos i ucra\u00efnesos. Les difer\u00e8ncies s\u00f3n de religi\u00f3, de llengua i d’hist\u00f2ria col.lectiva.<\/p>\n
Com es guanyaven la vida els t\u00e0tars crimeans entre els segles XV i XVIII? Cal saber-ho per entendre una de les primeres causes d’odi ancestral amb els russos: capturaven homes amb raids militars a la feble R\u00fassia, venent-los com esclaus a l’Imperi Otom\u00e0 i als pa\u00efsos \u00e0rabs. Els russos diuen que tot plegat van vendre uns dos milions d’esclaus russos. En un raid fam\u00f3s, en van capturar 20,000.<\/p>\n
La Guerra de Crimea<\/strong><\/p>\n Al final del segle XVIII tot aix\u00f2 es va acabar perqu\u00e8 l’imperi Rus, que comen\u00e7ava ser perillosament expansionista, va conquerir Crimea. I l’imperi Otom\u00e0 cada dia s’afeblia m\u00e9s, fins que va esclatar la guerra de Crimea de 1853-1856, una de les grans sensacions period\u00edstiques d’Europa al S XIX. Fou una mena de guerra mundial. Preguntant per la causa d’una conflagraci\u00f3 que va costar tant als russos com als aliats (Regne Unit, Fran\u00e7a, Imperi Otom\u00e0 i Sardenya-Piemont) un quart de mili\u00f3 d’homes per b\u00e0ndol, hom rep una resposta absurda: tot va passar per defensar si les claus dels llocs sants cristians a Palestina les haurien de tenir els ortodoxos o els cat\u00f2lics. La veritat fou molt diferent: els occidentals volien impedir que R\u00fassia don\u00e9s un cop de mort als Otomans, ocupant i incorporant l’est otom\u00e0 d’Europa (S\u00e8rbia, Romania, la navegaci\u00f3 al Danubi) com ja havien fet amb Finl\u00e0ndia, Pol\u00f2nia i els Pa\u00efsos B\u00e0ltics, i tota la costa del Mar Negre. La guerra va comen\u00e7ar amb la invasi\u00f3 pels russos de Romania i la destrucci\u00f3 de tota la flota otomana. Aleshores els aliats Occidentals van declarar la guerra contra R\u00fassia desembarcant a Crimea. La trag\u00e8dia duraria uns tres anys, vistos per tots els participants com a un temps heroic. Els diaris europeus ho seguien tot amb d\u00e8ria per\u00f2 trigaven dies a rebre not\u00edcies. Aleshores els francesos van instal.lar un fil telegr\u00e0fic en territori otom\u00e0 i els anglesos van produir un cable submar\u00ed fins a territori ocupat a Crimea. Les not\u00edcies van comen\u00e7ar a arribar en hores. A una batalla es va produir la immortal c\u00e0rrega de la cavalleria lleugera brit\u00e0nica. Degut a una confusi\u00f3, la brigada va interpretar una ordre com si man\u00e9s atacar frontalment una posici\u00f3 russa inexpugnable. Van morir m\u00e9s de la meitat i no va servir de res, sin\u00f3 per ser recordats. L’acci\u00f3 principal fou el setge de Sebastopol, on estava (com ara) tota la flota de guerra russa. Aquest setge va durar un any. Al final els russos es van haver de retirar enfonsant tots els vaixells de guerra i volant per l’aire totes les defenses de la ciutat. R\u00fassia va demanar la pau, que es va firmar a Paris. L’Imperi Otom\u00e0 sobreviuria d’esma encara uns vint anys, Romania seguiria igual per\u00f2 la navegaci\u00f3 pel Danubi seria obert a tothom.<\/p>\n Mig segle despr\u00e9s, Crimea va veure el final de la Guerra Civil entre comunistes i blancs. Aquests darrers es van refugiar a Crimea per fer-hi el darrer acte de resist\u00e8ncia f\u00fatil. L’Ex\u00e8rcit Roig victori\u00f3s en va enxampar i executar uns 50,000, que van morir afusellats<\/p>\n La Guerra Mundial<\/strong><\/p>\n Els Nazis van desembarcar tamb\u00e9 a Crimea, conquerint-la gaireb\u00e9 completament, excepte pels partisans a les muntanyes. Un cop ven\u00e7uts els alemanys, els habitants T\u00e0tars, sempre mal avinguts amb els russos, foren declarats per Stalin tra\u00efdors i col\u00b7laboradors amb el Nazisme i col\u00b7lectivament castigats amb el desterrament a l’\u00c0sia Central (1944). Amb el temps van ser exonerats de l’acusaci\u00f3 de traicio i col\u00b7laboracionisme per\u00f2 no van poder tornar a Crimea fins al final de la URSS (1991) quan de sobte es van presentar de tornada a la pen\u00ednsula uns 160,000, esdevenint m\u00e9s del 12% de la poblaci\u00f3 total, anunciant que tornaven a casa. Com s’ho van prendre els russos que ja hi eren?<\/p>\n I al final de la Guerra Mundial, Stalin, Churchill i Roosevelt reunits a un palau tsarista de Ialta, van repartir Europa entre la URSS i el m\u00f3n occidental. Diuen que en Roosevelt no pagava atenci\u00f3 a les paraules de Stalin. Patia d’una tensi\u00f3 sangu\u00ednia alt\u00edssima, que en aquell temps no es podia tractar, i, ja al bord de la mort, patia abs\u00e8ncies, mals de cap i problemes de concentraci\u00f3.<\/p>\n Els Nostres Dies<\/strong><\/p>\n Lenin havia decretat que la ciutat amb platja de Ialta a Crimea seria el lloc reservat a la classe treballadora russa per fer vacances.No s’hi admetien visitants estrangers atrets pel bon clima i platges. Per\u00f2 incomprensiblement en 1954 el Primer Ministre sovi\u00e8tic Nikita Khruschtxev, que era un ucra\u00efn\u00e9s de naixement (i fam\u00f3s per haver estat el Comissari Pol\u00edtic de l’Ex\u00e8rcit Roig a Stalingrad, i perqu\u00e8 despr\u00e9s fou ell qui va manar la repressi\u00f3 tan brutal de la Revoluci\u00f3 Hongaresa i Alemanya i va enviar m\u00edssils nuclears a Cuba, va decidir que per celebrar el 300\u00e8 aniversari de la incorporaci\u00f3 d’Ucra\u00efna a R\u00fassia, ell regalava a la seva p\u00e0tria la pen\u00ednsula de clima tan agradable de Crimea, que passava de la Rep\u00fablica Federativa Sovi\u00e8tica Russa a la Ucraniana. Aquest canvi, molt mal rebut a Crimea, va tenir poca import\u00e0ncia mentre la URSS existia, per\u00f2 va esdevenir un problema molt greu despr\u00e9s de la seva dissoluci\u00f3, perqu\u00e8 tota la flota sovi\u00e8tica estava a Crimea, a Sebastopol, i hi havia moltes armes at\u00f2miques. La pressi\u00f3 occidental va liquidar els m\u00edssils nuclears per\u00f2 el problema de Crimea era intractable i el nou govern rus de Ieltsin feble i incompetent. Els ucra\u00efnesos s’ho havien pres seriosament que Crimea era seva i van escriure a la seva Constituci\u00f3 que qualsevol canvi territorial havia de ser aprovat per tots els ucra\u00efnesos (als espanyols es veu que no se’ls va acudir mai posar-ho per escrit). Sebastopol, on estava la flota russa amb dressanes, \u00a0esdevenia una ciutat de r\u00e8gim especial, fora del marc d’autoritat del govern crime\u00e0. Els russos estan ara construint una base mar\u00edtima diferent al territori rus, per\u00f2 encara trigar\u00e0 molts anys i \u00e9s massa petita.<\/p>\n A Crimea els russos, que eren el 58% (amb 12% T\u00e0tars, la resta ucra\u00efnesos excepte per alguns cosacs), estaven molt disgustats i van votar un Parlament que s’ho va prendre molt a la valenta. Van escriure una Constituci\u00f3 el 1992 que, com el nostre desventurat Estatut, donava atribucions molt grans a la Rep\u00fablica de Crimea i no mencionava per res a Ucra\u00efna\u00a0 (al final hi van incloure una menci\u00f3) i \u00a0va crear la posici\u00f3 de President enlloc de Primer Ministre. Els governs nacionalistes de Kiev, sempre en majoria al Parlament estatal, s’ho van prendre molt malament. Van acabar anul\u00b7lant la Constituci\u00f3 del 92 i despr\u00e9s d’un per\u00edode amb una Constituci\u00f3 provisional absurda, en van aprovar una altra molt m\u00e9s modesta el 1995 que est\u00e0 en for\u00e7a actualment. Durant aquest per\u00edode, molta russos demanaven que Crimea segu\u00eds l’exemple dels antics territoris georgians d’Abkh\u00e0zia i Oss\u00e8tia del Sud, declarant la independ\u00e8ncia per\u00f2 amb relacions especials i \u00edntimes amb la nova R\u00fassia, que jo crec que ser\u00e0 com acabara la crisi actual. Pero de moment el Parlament de Crimea ha votat per ser annexionat a R\u00fassia i en Putin s’ha contradit en public sobre aquest afer, que evidentment ell no esperava.<\/p>\n La situaci\u00f3 era estable. Durant la crisi a Kiev, la majoria de manifestacions pro-revolucion\u00e0ries a Crimea eren els T\u00e0tars musulmans que, comprensiblement, veurien molt malament una Rep\u00fablica independent russa i de fet van tornar a casa quan Crimea era ucra\u00efnesa. Darrerament sembla que un grup feixistoide rus de caps pelats va anar per certes ciutats marcant amb una creu russa les portes de les cases on viuen els T\u00e0tars, com havien fet els Stalinistes durant la neteja \u00e8tnica del 1944. Els cosacs, sempre pro-russos que s\u00f3n majorit\u00e0riament policies o militars, tamb\u00e9 semblen molestar als T\u00e0tars. Pel que fa als russos, la declaraci\u00f3 de guerra\u00a0 que va disparar l’agitaci\u00f3 per fer un refer\u00e8ndum fou l’abolici\u00f3 post-revolucion\u00e0ria de la Llei Ucra\u00efnesa de Lleng\u00fces, que garantia els drets ling\u00fc\u00edstics dels russos (una decisi\u00f3 vetada pel nou president de l’estat), el primer dia despr\u00e9s de la fugida de Iakunovitx i les not\u00edcies d’accions policials contra els russo-parlants de l’Est del pa\u00eds. Ucra\u00efna \u00e9s un estat unitari amb la sola Rep\u00fablica Aut\u00f2noma de Crimea (com la Catalunya de la Rep\u00fablica espanyola) on la majoria de residents vol marxar-se des de sempre, no sols pels actes de Putin.<\/p>\n Putin queda sorpr\u00e8s<\/strong><\/p>\n El NY Times informa, sense que ho negui ning\u00fa que Putin fou agafat per sorpresa pel triomf de la \u00a0revoluci\u00f3 de la Pla\u00e7a Mardan a Kiev. Cap dels seus serveis l’havia avisat o ho havia previst. Ell ja havia aconsellat a Ianuk\u00f2vitx deixar que la protesta prengu\u00e9s el seu rumb que la gent ja es \u00a0cansaria i aleshores ell podria usar la televisi\u00f3 per mostrar al m\u00f3n participants ultres i desagradables ben triats que confessarien ser feixistes i nazis que odien els russos per culpa de a II Guerra Mundial (que es veu que en Putin s’ho creu de deb\u00f2). En Putin, antic director de la KGB, es un mestre de la manipulaci\u00f3. Completament desorientat, en Putin enlloc de cridar la gent responsable que hi ha probablement al Kreml, va convocar els seus amics m\u00e9s \u00edntims (i aduladors) a una confer\u00e8ncia d’on van sortir les mesures militars que es coneixen. \u00a0La reacci\u00f3 fou massa dura i desproporcionada, sense considerar les conseq\u00fc\u00e8ncies i ara veurem com se’n surt. S’hauria d’avergonyir de voler resoldre un problema \u00e8tnic amb mitjans militars.<\/p>\n No compareu Crimea amb Catalunya!<\/strong><\/p>\n En aix\u00f2 el President Mas tenia tota la ra\u00f3. El President Obama digu\u00e9 davant les c\u00e0meres que el refer\u00e8ndum anunciat pel Parlament crime\u00e0 era il.legal i inconstitucional. Ai senyor! Tamb\u00e9 s’ho podia haver pensat m\u00e9s perqu\u00e8 la Constituci\u00f3 de l’estat Ucra\u00efn\u00e8s fou escrita especialment contra Crimea i aixo no s’hi val. (La Constituci\u00f3 espanyola fou escrita tamb\u00e9 en part\u00a0 per frenar les aspiracions catalanes de sempre)<\/p>\n Les difer\u00e8ncies entre nosaltres i ells s\u00f3n notables. Primer, la demanda per una annexi\u00f3 a R\u00fassia, \u00a0\u00e9s vella, i t\u00e9 algun suport racional, per\u00f2 no fou espont\u00e0nia, sin\u00f3 desfermada per una intervenci\u00f3 militar russa i el vot va tenir lloc sota els fusells de l’ocupaci\u00f3. Segon, el termini d’un parell de setmanes donat per una consulta sobre un tema tan important \u00e9s intolerable. Tercer, a la Crimea hi ha un problema \u00e8tnic amb tres grups de poblaci\u00f3 (amb tres idiomes i dues o potser tres religions). Aquests grups viuen en un estat de tensioi recel considerables. Les \u00e8tnies haurien de ser consultades per separat i rebre garanties. Gr\u00e0cies a D\u00e9u no tenim res semblant a Catalunya. I quart, aqu\u00ed \u00e9s el Govern central qui no vol negociar, per\u00f2 a Crimea s\u00f3n els russos els qui no volen. A l’inrev\u00e9s.<\/p>\n No s\u00e9 perqu\u00e8, els diaris han tradu\u00eft falsament la segona pregunta proposada pel refer\u00e8ndum, com si simplement pregunt\u00e9s si els ciutadans es volen quedar a Ucra\u00efna. Vet aqu\u00ed el text real:<\/span><\/span><\/p>\n “Estar\u00edeu d’acord amb la restauraci\u00f3 de la Constituci\u00f3 de 1992 i mantenir Crimea com a part d’Ucra\u00efna”?<\/p>\n \u00c9s com si a nosaltres ens preguntessin si voldr\u00edem restaurar \u00edntegrament l’Estatut que vam aprovar i fou destru\u00eft en tres estadis consecutius a la Moncloa, a les Cortes espanyoles i al Tribunal Constitucional d’Espanya. Cosa que ning\u00fa ha oferit, ni oferir\u00e0<\/p>\n JOAN GIL\u00a0<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Hi ha hagut moltes guerres a la pen\u00ednsula de Crimea (pronunciat en angl\u00e8s Craim\u00eda) que fou un dia part de l’Imperi Rom\u00e0. La majoria de problemes van estar relacionats amb els diferents Imperis de la regi\u00f3 amb pretensions: l’imperi Otom\u00e0, l’imperi Rus, l’imperi Brit\u00e0nic, l’imperi Franc\u00e8s de Napole\u00f3 III, el Tercer Reich, l’imperi Sovi\u00e8tic. Comencem […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816],"tags":[29994,29992,273,275,3032],"class_list":["post-724","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-berdan","tag-crimea","tag-putin","tag-russia","tag-ucraina"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-bG","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/724","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=724"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/724\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":730,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/724\/revisions\/730"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=724"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=724"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=724"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}