{"id":72,"date":"2008-10-25T05:35:36","date_gmt":"2008-10-25T03:35:36","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2008\/10\/25\/el-president-w\/"},"modified":"2008-10-25T05:35:36","modified_gmt":"2008-10-25T03:35:36","slug":"el-president-w-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2008\/10\/25\/el-president-w-2\/","title":{"rendered":"EL PRESIDENT “W” (Una Pel.licula Biografica)"},"content":{"rendered":"

W, un Pol\u00edtic Fracassat<\/em><\/p>\n

El President George W Bush, popularment conegut com a W (“Dubya” enlloc de “Doble U”, com en diuen els Novayorquesos en el seu dialect)\u00a0 est\u00e0 ensorrat i ha esdevingut un dels homes m\u00e9s odiats del pa\u00eds. Les enquestes s\u00f3n ben clares: no arriben al 30% el que estan estan a favor d’ell, el candidat dem\u00f2crata Obama tortura en McCain amb anuncis televisius que el comparen amb W, la Sra Palin acaba de declarar que la impopularitat de W \u00e9s un dels seus pitjors problemes. No el van deixar ni parlar a la Convenci\u00f3 Republicana. Ja ningu va a visitar Crawford, on esta el seu Ranch i les botigues de records han hagut de plegar. Totes les enquestes pronostiquen un ensorrament gaireb\u00e9 catastr\u00f2fic del Partit Republic\u00e0 (Grand Old Party -GOP-, com se\u00b4n diu oficialment) el proper 4 de Novembre.<\/p>\n

Qui \u00e9s doncs aquest home, en W? Abans de la guerra de l’Iraq, la seva popularitat arribava als 80% . Es f\u00e0cil insultar-lo ara. Els que viviu a Europa li retraieu la guerra, el militarisme, l’unilateralisme i teniu molta ra\u00f3.Per\u00f2 i els Americans? La guerra, les mentides, el fanatisme religi\u00f3s creixent, el desenvolupament de l’Estat policial, la p\u00e8rdua de moltes llibertats civils, la vergonya per Guant\u00e1namo, un d\u00e8ficit fiscal catasstr\u00f2fic a difer\u00e8ncia del super\u00e0vit que va deixar en Clinton, la vergonya per la mala gesti\u00f3 del relleu de l\u00b4hurac\u00e0 Kathrine, quan als deu dies de la desgr\u00e0cia encara hi havia cad\u00e0vers sense enterrar pels carrers i un Hospital amb pacients es va quedar sense aprovisionaments per m\u00e9s d’una setmana, la p\u00e8rdua de protecci\u00f3 pel consumidor per falta de funcionaris, la caiguda imparable del nivell de vida de la classe mitjana americana, el desenvolupament d’una oligarquia adinerada cada dia m\u00e9s agressiva i perillosa, corrupci\u00f3 massiva per\u00f2 legal a les altes esferes de govern, p\u00e8rdua de llocs de treball i ara al final els grans focs artificials d’un desastre financer i econ\u00f2mic inconcebible que s’est\u00e0 estenent pel m\u00f3n. Molta gent ha mort, per\u00f2 Ossama bin Laden que va planejar l’atac de les Torres Bessones segueix viu i lliure i fent el mateix. Caram, Sr W, quin \u00e8xit! El pitjor President de la hist\u00f2ria, diu molta gent.<\/p>\n

Per\u00f2 la q\u00fcesti\u00f3 de qui \u00e9s aquest personatge i com va arribar al poder no est\u00e0 resolta. I tindria inter\u00e8s saber-ho, si m\u00e9s no, perqu\u00e8 no es repet\u00eds mai. Hollywood ens ha oferit una interpretaci\u00f3 biogr\u00e0fica.<\/p>\n

W, la Pel.l\u00edcula<\/em><\/p>\n

El conegut Director Oliver Stone va anar a Yale al College el mateix any que en Dubya per\u00f2 no se sap si el va con\u00e8ixer o no. En aquest film, fa un esfor\u00e7 per presentar-nos els or\u00edgens i la personalitat de W, al mateix temps que el seu frac\u00e0s com a President. L\u00b4Stone havia fet fa anys una pel.l\u00edcula sobre Richard Nixon interpretada per Anthony Hopkins on ens ensenyava la imatge d’un President tormentat, per\u00f2 la seva darrera obra “W” ens presenta un President que \u00e9s tot el contrari: un home bonvivant i indiferent, sense motivacions o ideologia sencera, dominador i v\u00edctima d’un conflicte familiar amb el seu pare, el primer President George Bush (anomenat “Poppy”)\u00a0 que el menyst\u00e9, se sent decebut per en W i prefereix sempre el seu germ\u00e0 Jeb.<\/p>\n

El film comen\u00e7a amb una imatge colpidora: en W tot sol a l’estadi de b\u00e8isbol dels Rangers, del que fou manager. Se sent una ovaci\u00f3. En W vol saludar, per\u00f2 l’estadi est\u00e0 buit. A l\u00b4home se’l veu atemorit, desconcertat.<\/p>\n

L’obra consisteix d’escenes que salten d’una \u00e8poca a l’altra. El p\u00fablic estar\u00e0 interessat en les escenes del Consell de Seguretat Nacional que debat, prepara i engega la guerra fatal per assabentar-se despr\u00e9s de que no hi havia armes de destrucci\u00f3 massiva. Despr\u00e9s de cada sessi\u00f3, en W fa pregar a tots els assistents.<\/p>\n

La descripci\u00f3 no \u00e9s cap fantasia, sin\u00f3 que presenta gr\u00e0ficament l’ess\u00e8ncia de tot el que ja se sap. Una interpretaci\u00f3 breu per\u00f2 fant\u00e0stica \u00e9s la del gran actor Richard Dreyfuss com a Vicepresident Dick Cheney, l’home dolent, que fa una defensa aterridora de la necessitat d’anar a la guerra o si no, confrontar-se amb la fi del m\u00f3n civilitzat… i la p\u00e8rdua del control dels territoris petroliers de l’Iraq i l’Iran. L’argumentaci\u00f3 de Colin Powell contra la guerra \u00e9s colpidora. En Bush apareix com un home dominant per\u00f2 superficial. Durant la primera guerra de l’Iraq es va empipar molt que el seu pare no an\u00e9s fins a Bagdad i ara vol acabar la feina. No s’ inventa les armes de destrucci\u00f3 massiva per\u00f2 est\u00e0 disposat a creure totes les coses que li diuen quan li convenen. Si no li convenen, es molesta molt.<\/p>\n

Barrejat amb aix\u00f2 veiem escenes de la seva joventut com a playboy alcoh\u00f2lic (potser usuari de cocaine), dropo i in\u00fatil, vist amb f\u00e0stic pel seu pare. Poppy Bush \u00e9s un gran senyor, descendent d’una fam\u00edlia aristocr\u00e0tica de Texas, un home seri\u00f3s i treballador amb c\u00e0rrecs molt importants. Comencem veient a W durant el rite d’iniciaci\u00f3 a una confraria de Yale, quan \u00e9s v\u00edctima de tota mena d’abusos i insults abans de ser adm\u00e8s. Poppy es queixa de les males notes. En W juga a football i despr\u00e9s d’una gamberrada a Nova Jersey el fiquen a la pres\u00f3. Com sempre i sempre m\u00e9s, Poppy ha de fer trucades i treure\u00b4l. En W ho fa tot malament. Abandona o \u00e9s fotut fora de totes les feines que Poppy li troba. Promet casar-se amb una noia que no \u00e9s escaient. Poppy ho arregla tot, com sempre i parla nom\u00e9s amb admiraci\u00f3 del seu fill mod\u00e8lic Jeb que aviat arribar\u00e0 a Governador de la Florida i potser, qui sap, a President! En Jeb \u00e9s un fill com cal, en W \u00e9s un borratxo in\u00fatil.<\/p>\n

En W \u00e9s una personalitat agradabil\u00edssima, simp\u00e0tic i irresistible amb dones (com la Laura) i triomfa a les festes, caient per terra emborratxat. El pare no el pot aguantar. Quan ja est\u00e0 casat amb la Laura, Poppy es presenta per President i invita en W a la campanya, perqu\u00e8 no fa res. En aquell moment ell troba les connexions que utilitzar\u00e0 despr\u00e9s. Per\u00f2 despr\u00e9s de l’elecci\u00f3 en Karl Rove li retreu que malgrat la seva edat (ja m\u00e9s de 40) no ha fet res en tota la seva vida (“you have done shit”).<\/p>\n

Fent el “jogging” pel bosc en Bush, igual que Sant Pau, cau per terra il.luminat i sent la veu de D\u00e9u que el crida a la religi\u00f3. En W va a visitar un pastor fam\u00f3s, es declara un cristi\u00e0 evang\u00e8lic “born again” i abandona l’alcohol.<\/p>\n

Oliver Stone el martiritza: el fa anar per la pantalla en roba interior, l’ensenya posant-se els pantalons i fins i tot (oh horror suprem!) assegut a la trona, parlant amb la Laura que est\u00e0 al llit a trav\u00e9s de la porta oberta del bany. Durant l’escena en W utilitza paper. Persones sensibles no haurien de mirar.\u00a0 Es evident que l’Oliver Stone no s’estima gens l’antic company de College.<\/p>\n

Enmig de la sorpresa i perplexitat general, en W anuncia que vol fer-se elegir Governador de Texas. El seu pare no hi est\u00e0 gens d’acord. Hauria de ser primer en Jeb que \u00e9s elegit a la Florida i en aquest moment no pot presentar-se encara. La Barbara sempre se\u00b4l mira amb f\u00e0stic i menyspreu. Per\u00f2 en W incomprensiblement \u00e9s elegit primer Governador i despr\u00e9s President, mentre que en Jeb nom\u00e9s fa una carrera relativament modesta, essent elegit m\u00e9s tard Governador.<\/p>\n

Cap al final de la pel.l\u00edcula en W t\u00e9 un malson: El Poppy se li apareix a l’Oficina Oval (seu simb\u00f2lica del poder a la Casa Blanca) i li retreu que ha destru\u00eft el bon nom i la reputaci\u00f3 de la fam\u00edlia, que s\u00b4havia guanyat amb treball dur durant 200 anys i que a difer\u00e8ncia de Jeb l\u00b4ha desenganyat. Aix\u00ed es queda el President W… esperant el crash econ\u00f2mic de postres.<\/p>\n

Reflexions Finals<\/em><\/p>\n

Aqu\u00ed ho teniu: fins al 40 anys un playboy in\u00fatil, alcoh\u00f2lic, fill d\u00fana fam\u00edlia poderosa, voltat de dones, malgastant els diners de la fam\u00edlia, traient males notes,\u00a0 un home de tracte agradabil\u00edssim (un “charmer” en angl\u00e8s), anant de festa en festa, barallant-se amb el pare, fracassant en tot, que un dia anuncia que s’ha convertit al cristianisme evang\u00e8lic, renuncia a la mala vida, es fa elegir Governador i dues vegades President dels Estats Units. Vet-aqu\u00ed en Bush fill.<\/p>\n

Oi que n\u00b4hi per fer-se\u00b4n creus?\u00a0 L’Oliver Stone ens descriu W com un home buit, sense res al cap, amb idees fixes absurdes, autoritari, amb una religi\u00f3 poc sincera, que secretament segueix bevent alcohol, un ximple i un poca-solta com dir\u00edem en catal\u00e0.<\/p>\n

Pot ser veritat aix\u00f2? Jo m’en recordo almenys d’una persona que vaig trobar que semblava externament molt similar al W, un desgraciat que nom\u00e9s rebia insults i comentaris despectius sobre la seva intel\u00b7lig\u00e8ncia i que no obstant va pujar i pujar i va arribar a una posici\u00f3 molt desitjable.<\/p>\n

I en Franco? Va durar 40 anys. Ning\u00fa admirava el seu seny i capacitat.<\/p>\n

Sembla que els que arriben al poder i s\u00b4hi aguanten tenen alguna cosa que els guia i els fa pujar i els ajuda a mantenir\u00b4s-hi. En angl\u00e8s la paraula que els descriu \u00e9s “cunning” que \u00e9s de mal tradu\u00efr. No \u00e9s pas el nostre “seny” perqu\u00e8 \u00e9s pejorativa. potser “ast\u00facia” barrejada amb una mica d'”enginy”.\u00a0 El “cunning”, el saber com es fan certes coses, com es poden influenciar i dominar les persones que troben,\u00a0 no t\u00e9 res a veure amb la intel\u00b7lig\u00e8ncia convencional i s’hauria d’estudiar en detall als llibres de psicologia per saber en qu\u00e8 consisteix.<\/p>\n

Qu\u00e8 cal fer quan es topa amb un? Com aturar-lo? Com protegir-se d’ell? Els Estats Units no van saber fer-ho fa quatre anys quan van tenir l’oportunitat. S\u00f3n perillosos.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

W, un Pol\u00edtic Fracassat El President George W Bush, popularment conegut com a W (“Dubya” enlloc de “Doble U”, com en diuen els Novayorquesos en el seu dialect)\u00a0 est\u00e0 ensorrat i ha esdevingut un dels homes m\u00e9s odiats del pa\u00eds. Les enquestes s\u00f3n ben clares: no arriben al 30% el que estan estan a favor […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816],"tags":[],"class_list":["post-72","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-1a","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/72","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=72"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/72\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=72"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=72"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=72"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}