Un ciutad\u00e0 circulava pels carrers d’un barri pobre de Fort Worth quan va veure un nen d’uns 2-3 anys caminant tot sol pel centre del carrer \u00a0L’home va trucar la policia i un cotxe patrulla es va presentar. Als policies \u00a0els va semblar que la pobre criatura estava massa bruta i semblava mal alimentada i van decidir trucar l’Ag\u00e8ncia de Protecci\u00f3 de Menors. Les inspectores d’aquesta ag\u00e8ncia, que t\u00e9 molta autoritat, s\u00f3n dones d’edat madura que ho saben i entenen tot sobre la vida familiar entre la gent humil. El primer que van fer, fou canviar el panyal, cosa que probablement no s’havia fet en 2 o 3 dies. Dintre hi havia insectes i escarabats. Mentre tant, els policies \u00a0ja havien trobat la mare. Era una prostituta adicta a les drogues. Va explicar que ella tenia quatre nens i que havia sortit al mat\u00ed amb la canalla a prendre la fresca i es veu que s’havia descuidat un a fora. Les agents de Protecci\u00f3 de Menors li van prendre en l’acte els quatre nens i se’ls van endur. Aix\u00f2 ho vaig veure pocs dies abans de Nadal a una tele local. I ara qu\u00e8 passar\u00e0? Les agents presentaran el cas a un Jutge de Fam\u00edlia, demanant que el jutge cancel.li la potestat paterna de la mare i entregui els quatre nens a la cust\u00f2dia de l’Estat. Si est\u00e0 d’acord, com que no hi ha orfanatges, l’ag\u00e8ncia donar\u00e0 els nens a una “foster mother”, una dona que a canvi d’un modest pagament, s’encarrega dels nens. No \u00e9s f\u00e0cil de suggerir alternatives, per\u00f2 el sistema funciona malament (amb tantes excepcions com volgueu). Els nens dintre el sistema reben un tractament similar als residents d’una pensi\u00f3. Tenen vestits, una mica de menjar a la taula, a vegades van a l’escola, on no aprenen res, per\u00f2 ning\u00fa els estima ni es preocupa d’ells ni vol escoltar els seus problemes, \u00a0i ho aprenen tot pel carrer. En general, creixen amargats i amb resentiments contra tothom. La majoria acaben a les capes \u00ednfimes de la societat, potser treballant de peons, o es fan criminals i acaben a la pres\u00f3.<\/p>\n
Un altre cas que no he pogut oblidar: quan vaig arribar als EUA fa molts anys encara quedaven alguns edificis equipats amb un incinerador de brossa (ara prohibit per raons de contaminaci\u00f3 ambiental). Una noia molt joveneta acabava de donar llum a un beb\u00e9 i, acabat l’embar\u00e0s volia reprendre la vida alegre i despreocupada d’abans. Els seus amics li van organitzar una festa de retorn i ella va pensar que buscaria un cangur i hi aniria. Per\u00f2 no va trobar ning\u00fa i ja li havien dit que no es pot\u00a0deixar tot sol un nen petit. Desesperada, va llan\u00e7ar el nad\u00f3 a l’incinerador i va anar a la festa.<\/span><\/p>\n En el contexte d’avortaments, hom parla sovint dels perills d’una terminaci\u00f3 d’embar\u00e0s feta per avortadors incompetents. Quan jo era estudiant, tots els metges del servei havien diagnosticat una dona ingressada com a v\u00edctima d’un mal avortament. Vaig parlar amb ella unes quantes vegades. Tenia quatre fills ja, un pis massa petit i molts pocs diners per\u00f2 negava en absolut estar embarassada ni haver tingut un avortament. En els temps de la dictadura, aix\u00f2 es castigava molt durament, i per aix\u00f2 la malalta va seguir negant-ho fins la mort, que no va trigar gaire a arribar. Vaig anar a la Secci\u00f3 forense de la sala d’aut\u00f2psies del Cl\u00ednic perqu\u00e8 jo no em volia creure que fos un avortament. S\u00ed que n’era! El metge forense ens va ensenyar una matriu completament destro\u00e7ada per algun instrument groller no identificat. Ens va dir que no recordava cap avortament tan mal fet com aquell.<\/p>\n Aqu\u00ed als EUA els grups del complexe pol\u00edtico-religi\u00f3s de l’extrema dreta, sempre obsessionats per l’avortament, repeteixen continuament que la vida comen\u00e7a el moment de la concepci\u00f3. Quan s’havia acabat? La vida a la Terra \u00e9s una propietat que \u00a0es va originar un cop per tots fa molts milions d’anys i s’ha anat transmetent de pares a fills. Fins ara ning\u00fa ha aconseguit crear vida ni \u00e9s f\u00e0cil entendre de qu\u00e8 dep\u00e9n.<\/p>\n Tres hist\u00f2ries verdaderes per recordar que amb el neixement d’una criatura no s’ha acabat res, sin\u00f3 que un proc\u00e9s llargu\u00edssim que canvia la vida dels pares i imposa continues obligacions, acaba de comen\u00e7ar. Els \u00e9ssers humans necessitem molts anys abans d’arribar a ser capa\u00e7os de viure tots sols. Naixem amb un cervell que no passa del 10% del d’un adult \u00a0i seguim sent indefensos i irresponsables fins ser declarats adults uns 18 anys despr\u00e9s. Seria interessant demanar a una mare un llistat de les coses que ha hagut de fer per educar els seus fills i els sacrificis que ha hagut de fer. I tot aix\u00f2 es fa de bon grat si els pares estimen al nen, si l’han acceptat, fins i tot si l’han volgut. I jo em pregunto si les dones que consideren un avortament estan disposades i tenen una posici\u00f3 que els permeti acceptar aquesta responsabilitat tan gran i de tant significat social. Es pot creure que ho faran b\u00e9? S’estimaran el nen? O el faran cr\u00e9ixer en un infern? Cal considerar la indefensi\u00f3 total dels nens contra mals tractes. Hi va haver recentment a l’estat espanyol un govern que es preocupava molt de la viol\u00e8ncia familiar, per\u00f2 nom\u00e9s parlava de les dones. Potser es pensaven que els homes que maltracten dones no fan res als nens.<\/p>\n \u00c9s evident que el prop\u00f2sit primari dels instints i activitats sexuals \u00e9s la reproducci\u00f3. Potser pels nostres avantpassats i pels Neanderthals era l’\u00fanic objectiu per\u00f2 els homes moderns som \u00e9ssers molt complicats amb estructures emocionals i intel.lectuals molt complexes que tenim una visi\u00f3 molt m\u00e9s \u00e0mplia, que sense negar la funci\u00f3 reproductiva, tampoc hi est\u00e0 sempre lligada. La gent que es nega a recon\u00e8ixer aix\u00f2, no veuen la desproporci\u00f3 entre un encontre de poca import\u00e0ncia i l’obligaci\u00f3 d’estimar i educar un fill, patir per ell, ajudar-lo a l’escola i gastar molts diners pels pr\u00f2xims 18 anys.<\/p>\n JOANOT\u00a0<\/span><\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Un ciutad\u00e0 circulava pels carrers d’un barri pobre de Fort Worth quan va veure un nen d’uns 2-3 anys caminant tot sol pel centre del carrer \u00a0L’home va trucar la policia i un cotxe patrulla es va presentar. Als policies \u00a0els va semblar que la pobre criatura estava massa bruta i semblava mal alimentada i […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816],"tags":[29974,724,2304,29973,1970,753],"class_list":["post-697","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-avortaments","tag-estats-units","tag-extrema-dreta-religio","tag-foster-mothers","tag-nens","tag-violencia"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-bf","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/697","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=697"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/697\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":701,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/697\/revisions\/701"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=697"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=697"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=697"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}