Amb motiu de la mort de Nelson Mandela, no he sentit \u00a0a ning\u00fa parlar del seu predecessor com a President del Congr\u00e9s Nacional Afric\u00e0 (ANC en angl\u00e8s), Albert John Lutuli, guardonat amb el Premi Nobel de la Pau de 1960. L’home s’ho hauria merescut. Era un Zulu, \u00a0fill de predicadors cristians, que es va distingir com a mestre (la seva ocupaci\u00f3 prim\u00e0ria) i sindicalista. Va guanyar tant respecte que el consell de la naci\u00f3 Zulu li va oferir el comand suprem, que ell va acceptar despr\u00e9s de pensar-s’ho per dos anys. Anys despr\u00e9s, fou destituit pel Govern de l’Apartheid. Nascut a Zimbabwe (Rhodesia en aquells temps) va viure sempre a Sud-Africa. Molt afectat pel tractament que rebien els negres ind\u00edgenes, que en aquell temps abans de l’Apartheid era degut sobretot a les lleis de propietat de la terra (els ind\u00edgenes eren el 80% de la poblaci\u00f3 per\u00f2 nom\u00e9s tenien dret al 7.3 % de la terra), va esdevenir un dels primers presidents de l’ANC. Va rebre el Nobel per ser un dirigent que va haver de defensar amb m\u00e8todes pac\u00edfics drets fonamentals de la seva gent contra el seu propi Govern.<\/p>\n
Lutuli es va declarar un deixeble de Mohatmas Ghandi i va instituir un programa de Desobedi\u00e8ncia Civil Pac\u00edfica contra l’Apartheid, un cop el sistema fou introdu\u00eft. L’Apartheid consistia de moltes lleis i disposicions separades, per\u00f2 Lutuli i el seu ANC en van triar sis que semblaven particularment ofensives. Una d’elles era que hi havia portes separades per negres i blancs; en Lutuli enviaria tota una manifestaci\u00f3 a ficar-se per la porta reservada als blancs. Igualment, enviaria gent als llocs prohibits pels negres, etc. La policia i els pol\u00edtics cada dia estaven m\u00e9s enrabiats. Cal recordar que en aquesta lluita nom\u00e9s s\u00f3n pac\u00edfics els manifestants: el govern i els seus agents sempre es tornen violents.<\/p>\n
Aix\u00ed \u00e9s com un dia arrib\u00e0 la massacre horrible de Sharpeville, descrita a l’apunt anterior. Estava prohibit als negres entrar a certs llocs, les ciutats blanques sobretot, sense dur un document d’identitat que donava la policia. Una manifestaci\u00f3 de 4 o 5,000 negres cantant es va dirigir a un d’aquests llocs prohibits sense cap mena de papers i van marxar cap a la comissaria de policia a veure si els detenien. Prop de la seu de la policia, s’hi van afegir potser 7 o 8,000 m\u00e9s negres, tots sense papers. En aquell moment va apar\u00e8ixer el tanc de la policia envoltat d’agents i sense dir res van obrir foc amb fusells de repetici\u00f3 matant 69 persones, moltes d’elles amb un tret a l’esquena i ferint 187. \u00a0L’incident fou filmat i va horroritzar el m\u00f3n. El c\u00e0stic, naturalment, fou contra els negres. l’ANC fou prohibit, en Lutuli destituit de tots els c\u00e0rrecs! Tots els activistes coneguts foren empresonats i torturats. Els africans no van oblidar mai i molts anys despr\u00e9s Nelson Mandela va triar Sharpeville per signar la nova Constituci\u00f3<\/p>\n
Fou despr\u00e9s de Sharpeville que Mandela decid\u00ed fundar la branca militar de l’ANC. Sota la seva direcci\u00f3 personal van arribar a posar tres bombes a Johannesburg, sense v\u00edctimes. El primer grup de guerrers fou arrestat per la policia amb ajut de la CIA a una granja on treballaven amagats. Era propietat de l’ANC, per\u00f2 com que els negres no podien tenir propietats figurava de propietari un home blanc del Partit Comunista. La branca militar va seguir creixent i prosperant amb Mandela a la pres\u00f3. Van fer molts atacs a Sud-\u00c0frica, per\u00f2 sobretot van anar a Angola i Mo\u00e7ambic i a Zimbabwe a lluitar al costat dels negres contra els colons blancs, al costat dels Cubans que Fidel Castro havia enviat, aprenent de tothom. Quan en Mandela va sortir de la pres\u00f3, un ex\u00e8rcit negre ben organitzat estava a Angola preparat a envair Sud-\u00c0frica. El perill de guerra civil era transparent. Cal agrair a Mandela que no va passar res.<\/p>\n
Potser l’altre cas de frac\u00e0s de m\u00e8tods pac\u00edfics contra un govern incivilitzat fou la sublevaci\u00f3 dels nens estudiants d’escola del suburbi negre de Soweto. Era una q\u00fcesti\u00f3 ling\u00fc\u00edstica al comen\u00e7ament. Els holandesos foren els primers invasors blancs, despr\u00e9s reduits pels anglesos que eren m\u00e9s civilitzats. Els nois negres es negaven a estudiar Afrikaans que era obligatori i veien sempre l’Angl\u00e8s com la llengua de l’alliberaci\u00f3. Com de costum la sublevaci\u00f3 esdevingu\u00e9 violenta i s’hi va afegir tot el ANC i va acabar amb m\u00e9s dirigents a l’illa Robben. En Mandela ja tenia amb ell els dirigents de les repressions de Sharpeville \u00a0 i de Soweto. La pres\u00f3 esdevindria una mena d’Universitat Mandela. Per cert, avui en dia la Rep\u00fablica Sud-africana reconeix oficialment dues lleng\u00fces blanques i nou lleng\u00fces bant\u00fas. I els espanyols es queixen de nosaltres….<\/p>\n
===========<\/p>\n
A mi el tema de la Resist\u00e8ncia Civil Pac\u00edfica de Ghandi, de Lutuli, de ML King sempre m’ha interessat molt perqu\u00e8 \u00e9s una sublevaci\u00f3 del poble contra l’estat totpoder\u00f3s, que pret\u00e9n representar-los per\u00f2 fa el contrari degut a defici\u00e8ncies constitucionals o lleis injustes. En Ghandi, que per cert era un Indi tamb\u00e9 sudafric\u00e0, va lluitar contra el Regne Unit, un pa\u00eds molt imperialista per\u00f2 tamb\u00e9 civilitzat i amb tradici\u00f3 democr\u00e0tica i probablement per aix\u00f2 va poder guanyar; en MLK estava contra el blancs racistes del Sud que eren molt incivilitats i perillosos, per\u00f2 tenia al darrere seu la resta del poble americ\u00e0 i el Govern Federal, que no van voler tolerar el racisme al seu pa\u00eds; Lutuli fou derrotat completament per la salvatjada de Sharpeville. Fins i tot Mandela li va girar l’esquena.<\/p>\n
Passar\u00e0 aix\u00f2 a Catalunya algun dia? No s\u00e9 i preferiria que D\u00e9u no ho volgu\u00e9s perqu\u00e8 la repressi\u00f3 sempre \u00e9s violenta. Nom\u00e9s els lluitadors s\u00f3n pac\u00edfics i si comencen, cal que s\u00e0piguen qu\u00e8 els pot passar. Si guanyen o no, a m\u00ed m’ha semblat sempre que dep\u00e9n sobretot de la natura i el car\u00e0cter de l’adversari.<\/p>\n
JOANOT\u00a0<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Amb motiu de la mort de Nelson Mandela, no he sentit \u00a0a ning\u00fa parlar del seu predecessor com a President del Congr\u00e9s Nacional Afric\u00e0 (ANC en angl\u00e8s), Albert John Lutuli, guardonat amb el Premi Nobel de la Pau de 1960. L’home s’ho hauria merescut. Era un Zulu, \u00a0fill de predicadors cristians, que es va distingir […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816],"tags":[],"class_list":["post-692","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-ba","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/692","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=692"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/692\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":696,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/692\/revisions\/696"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=692"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=692"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=692"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}