Nelson Mandela ja ha anat a ocupar el lloc que leg\u00edtimament \u00a0li pertany al costat de Mohatmas Ghandi i Martin Luther King i esdev\u00e9 el tercer home de color que va haver de lluitar contra la crueltat i barb\u00e0rie de que es capa\u00e7 la ra\u00e7a blanca. Tres homes molt admirats, per\u00f2 ben poc imitats que van demostrar que no hi ha cap obligaci\u00f3 d’obeir lleis injustes i opressives ni necessitat de combatre-les amb viol\u00e8ncia. El cam\u00ed i el martiri de tots tres fou molt diferent. Dels tres, Nelson ser\u00e0 sempre el m\u00e9s influencial i probablement rellevant per al m\u00f3n modern, potser fins i tot per als Catalans. La vida natural de Nelson Mandela ja s’havia acabat el passat juny quan a l’edat de 95 anys, incapa\u00e7 de moure’s i pensar i tornar a fruir de la vida com els homes volem, els metges i la fam\u00edlia van faltar el respecte degut al seu cos sense esperit ni esperan\u00e7a de recuperaci\u00f3 i li van negar la mort natural que es mereixia. Com acaba de dir l’Arquebisbe Tutu, Mandela fou un regal del cel. Tenen molta ra\u00f3 els que ara ballen i canten enlloc de plorar, celebrant la seva vida. Ell faria sens dubte el mateix.<\/p>\n
Els Inicis<\/strong><\/p>\n El seu pare, que tenia quatre dones, era el cap principal de la seva tribu (en diuen “clan”) per\u00f2 va morir jove i Mandela, que va aprendre l’angl\u00e8s d’adolescent, va cr\u00e9ixer amb un oncle que va governar enlloc del pare mort. D’aquest home ell va aprendre una cosa fundamental: governar no \u00e9s sols manar, cridar i donar ordres, sin\u00f3 parlar i escoltar buscant sempre el consens i la pau. No ho oblidaria mai.<\/p>\n Va anar a estudiar Dret a la Universitat, on va con\u00e8ixer membres del Congr\u00e9s Nacional Afric\u00e0 que havia esdevingut l’organitzaci\u00f3 \u00fanica lluitant en tots els fronts per l’alliberaci\u00f3 del poble negre sotm\u00e8s a la crueltat de l\u00b4Apartheid i la repressi\u00f3. Nelson es va destacar aviat pel seu lideratge, lucidesa i habilitat orat\u00f2ria. Aix\u00ed i tot, no anava pel bon cam\u00ed perqu\u00e8 el Congr\u00e9s volia restaurar la supremacia negra contra els blancs, que haurien de ser expulsats del pa\u00eds o quedar redu\u00efts a la impot\u00e8ncia. Una trobada pel carrer completaria la seva formaci\u00f3 pol\u00edtica. Descriu el bi\u00f2graf una escena gaireb\u00e9 c\u00f2mica: un dels l\u00edders del Partit Comunista Sud\u2013afric\u00e0 estava a casa seva mirant per la finestra quan el va recon\u00e8ixer passant pel carrer i va sortir corrent \u00a0a presentar-se i parlar amb ell. De les converses amb el grup comunista, Mandela va treure per sempre m\u00e9s la noci\u00f3 d’un futur on negres i blancs s’embra\u00e7arien en germanor compartint la p\u00e0tria com\u00fa africana. Aquesta noci\u00f3 cabdal l’inspiraria fins al final de la seva vida. Per\u00f2 ai las, eren els anys de a Guerra Freda i Mandela va quedar marcat com un terrible i perill\u00f3s comunista, una qualificaci\u00f3 que la premsa del r\u00e8gim feixista de Franco va cultivar amb entusiasme.<\/p>\n Apartheid vol dir odi<\/strong><\/p>\n Els blancs minoritaris de Sud \u00c0frica tenien durant la guerra mundial un r\u00e8gim filonazi odi\u00f3s, opressiu, undemocr\u00e0tic i violent que veia amb por o recel la immensa majoria negra i estava determinat a mantenir\u2013la subjugada. El pa\u00eds vivia econ\u00f2micament millor que molts gr\u00e0cies en part a les mines d’or i les de diamants que els garantien un virtual monopoli mundial.<\/p>\n Un mal dia en 1948 van proclamar l’Apartheid, la separaci\u00f3 oficial de blancs i negres sense pretensi\u00f3 d’igualtat. Alg\u00fa es pensar\u00e0 que aix\u00f2 ha passat a altres llocs, que \u00e9s veritat, per\u00f2 no va tenir enlloc la radicalitat, bestialitat i salvatgisme de Sud-\u00c0frica. La separaci\u00f3 i les prohibicions als negres eren constants i extremes, sempre humiliants. La policia blanca era incompetent per\u00f2 sadista i barb\u00e0rica m\u00e9s enll\u00e0 de la imaginaci\u00f3. Les escenes d’horror van pogut ser preservades per sempre gr\u00e0cies a l’heroisme de molts periodistes i c\u00e0mera-men i les hem tornat a veure aquests dies amb el mateix horror. S\u00f3n dif\u00edcils de mirar. Eren \u00e9ssers humans aquells policies salvatges que disparaven sense provocaci\u00f3, trencaven ossos, torturaven, arrossegaven cossos pel carrer i sempre reien? Sens dubte hi havia blancs que protestaven, per\u00f2 no gosaven al\u00e7ar la veu.<\/p>\n Un Mandela horroritzat abandona el pacifisme<\/strong><\/p>\n Un incident grav\u00edssim, una massacre filmada en detall que produeix angoixa de veure, va agitar molt els \u00e0nims a tot el m\u00f3n. Una manifestaci\u00f3 pac\u00edfica i desarmada aven\u00e7ava cantant i ballant com sempre per la carretera, quan un vehicle cuirassat com un tanc, envoltat per policies amb rifles va apar\u00e8ixer al davant seu. No hi havia encara per sort els fusells d\u00b4assalt dels nostres dies. Els agents blancs van obrir foc sense m\u00e9s. Hi va haver prop de setanta morts i gaireb\u00e9 200 ferits. El m\u00f3n va comen\u00e7ar a pagar atenci\u00f3.<\/p>\n Un altre incident esgarrif\u00f3s fou el del “Cavall de Troia” igualment filmat per c\u00e0mera\u2013 men temeraris de la cadena CBS nord americana. Un cami\u00f3 civil carregat amb caixes de metall altes s’anava \u00a0obrint el pas lentament dintre d\u00b4una manifestaci\u00f3 negra a un centre urb\u00e0, completament envoltat per manifestants\u00a0 que no se’n preocupaven. Quan el cami\u00f3 va arribar al centre de la multitud, de sobte uns sis policies armats amb fusells que estaven amagats dintre de les caixes es van aixecar rient per la sorpresa i amb fusells van obrir foc contra els desgraciats negres a poqu\u00edssima dist\u00e0ncia. Era com disparar contra \u00e0necs de cartr\u00f3 a la fira. Potser li van concedir a alg\u00fa una medalla per la idea. Sense veure-ho, l’escena no es pot creure. Sembla una pel.l\u00edcula molt dolenta. Els agents de l’Apartheid eren inhumans. Altres films ensenyen cotxes de la policia aven\u00e7ant lentament pels carrers buits de Sowetho i disparant cegament contra les parets de barraques de fusta i llaunes. Es deixaven filmar. No temien res ni tenien escr\u00fapols. Feien escarni del m\u00f3n.<\/p>\n Despr\u00e9s de la massacre, en Mandela, que fins aquell moment havia dirigit nom\u00e9s accions de desobedi\u00e8ncia civil estil Martin Luther King, va dir prou, declarant davant d’una c\u00e0mera que en vista d’aquells crims, la pol\u00edtica del pacifisme no es podia continuar i ell fundaria la branca militar del Congr\u00e9s Nacional Afric\u00e0. La majoria de les seves accions militars van ser sabotatges i no se sap que vess\u00e9s sang, per\u00f2 sens dubte planejava una guerrilla a l’estil de Fidel Castro com ell mateix va dir. Des d’aquell moment, esdevingu\u00e9 un terrorista i comunista certificat. La policia el va enxampar pel carrer, segons se sospita, gr\u00e0cies a un informant de la CIA. El seu proc\u00e9s judicial \u00e9s fam\u00f3s pel discurs d’autodefensa que Mandela va pronunciar en defensa de la llibertat i la democr\u00e0cia, per la que estava disposat a morir, una pe\u00e7a pol\u00edtica admirable, digna de ser estudiada encara. El volien condemnar a mort per\u00f2 al final va treure empresonament per vida amb treballs for\u00e7ats.<\/p>\n Winnie<\/strong><\/p>\n Nelson i la seva estimada segona muller Winnie tenien dues filles molt joves. Un cop deportat el marit a l’illa Robben, Winnie va esdevenir una lluitadora ferotge pel seu missatge i llibertat. La policia se li va tirar al damunt. Fou arrestada, maltractada, empresonada per\u00f2 ning\u00fa la podia fer callar. Al final fou exiliada per for\u00e7a a l’estranger per uns anys. D’aquest temps es conserva una carta esfere\u00efdora d’una filleta a Nelson: els nostres pares estan a la pres\u00f3, per a nosaltres no hi ha festes, ni regals, ni jocs i estem soles. Perqu\u00e8 no podem ser com altres? Els fills no havien triat res i haurien volgut una vida normal.<\/p>\n Winnie va tornar de l’exili i es va establir com una figura molt important dintre del Congr\u00e9s, sempre en contacte amb el marit, sobretot per carta i fent de portaveu de Mandela. Al final es va complicar la vida amb la tortura i l’assassinat d’un xicot acusat de ser un informant que era un futbolista a una organitzaci\u00f3 dirigida per ella i despr\u00e9s l’assassinat del metge del noi. Va donar en persona una pistola i 8,000 $ a un hit man. Tamb\u00e9 va apropiar diners que no eren seus. I va tenir aventures sexuals mentre Nelson seguia tancat. Molts anys despr\u00e9s fou jutjada i se’n va sortir amb una sent\u00e8ncia suspesa. Winnie havia estat una hero\u00efna nacional aut\u00e8ntica que havia evolucionat malament com tants altres alliberadors han fet. Nelson va haver de divorciar-la per\u00f2 mai va renegar d’ella. L’havia estimat de deb\u00f2. Ell no oblidava mai. Winnie segueix \u00a0essent diputada al Parlament en els nostres dies i \u00e9s membre del Comit\u00e8 Central del Congr\u00e9s<\/p>\n El poble dels Estats Units, contra l’Apartheid i per Mandela<\/strong><\/p>\n Molts europeus jutgen Am\u00e8rica pels seus governants i la seva pol\u00edtica exterior de govern, que ni aqu\u00ed ni enlloc s\u00f3n el millor que tenim al pa\u00eds, per\u00f2 ignoren l’enorme potencial progressiu del poble immigrant que va venir a treballar, viure amb a fam\u00edlia i, sense cap ideologia, creu fermament en la llibertat i democr\u00e0cia per a tots. Ai de qui els desperti! \u00a0Ja feia molts anys que el tema sud-afric\u00e0 preocupava i feia molt de neguit. Poc a poc un moviment de boicot es va posar en marxa, exigint la liquidaci\u00f3 de totes les accions de companyies que feien negoci amb un r\u00e8gim tan feixistoide i violent, i es va estendre per Europa. Poc a poc, corporacions p\u00fabliques i universitats s’hi van afegir per\u00f2 la resist\u00e8ncia fou molt gran. Es guanyaven molts diners a aquell pa\u00eds lluny\u00e0. Els sud-africans se’n burlaven. L’\u00fanica cosa que els molestava era el boicot esportiu que no permetia als seus equips sortir del pa\u00eds ni anar a les Olimp\u00edades.<\/p>\n Per\u00f2 despr\u00e9s de la vict\u00f2ria de MLK en la guerra pels drets civils al sud, el moviment va cr\u00e9ixer. Un dia un grup va organitzar una demostraci\u00f3 de desobedi\u00e8ncia civil davant l’Ambaixada de Sud-\u00c0frica i molts participants van ser breument detinguts. Fou com un xoc el\u00e8ctric. Els actes de desobedi\u00e8ncia civil es van escampar com el foc. Poc a poc, tothom que es respectava, inclosos pol\u00edtics volien ser arrestats\u00a0per la policia cridant contra l’Apartheid. Hi va haver un total d’uns 150,000 detinguts en total, sense morts o ncidents greus, molts d’ells gent poderosa i artistes ben coneguts.<\/span><\/span><\/p>\n I, oh miracle! El Congr\u00e9s Republic\u00e0 (!!!) va escriure i aprovar una llei de boicot i desinvestiment dur\u00edssima contra Sud-\u00c0frica. El Sr. President Reagan s’hi va oposar amb desesperaci\u00f3. Ell nom\u00e9s sabia que els de l’Apartheid eren anticomunistes i Mandela era un terrorista. Deia que amb temps i una canya tot s\u00b4arreglaria. Va arribar a fer un discurs televisat demanant que el poble atur\u00e9s el seu propi Senat i va vetar la llei. Per\u00f2 el poble americ\u00e0 s’havia sublevat. El veto fou anul\u00b7lat en segona lectura i la llei va entrar en for\u00e7a.<\/span><\/p>\n Aquell dia el r\u00e8gim afric\u00e0 va quedar ferit de mort i va entrar en una llarga i dura agonia que va durar uns quatre anys. L’hora de Mandela s’acostava.<\/p>\n Sortint de Robben i de la pres\u00f3<\/strong><\/p>\n Qu\u00e8 pot fer un anci\u00e0 de setanta-tants anys despr\u00e9s de 27 anys d’empresonament? Nelson s’havia endurit. Era una versi\u00f3 quasi perfecta de l’home que havia entrat, ara disciplinat i fixat en l’objectiu \u00fanic d’alliberar el seu poble. El Congr\u00e9s havia estat com tots els moviments d’alliberaci\u00f3 un partit radical socialista a l’estil de Castro, i tenia la nacionalitzaci\u00f3 de les mines com a objectiu principal. Per\u00f2 Nelson tot aix\u00f2 ja ho havia deixat c\u00f3rrer. Nom\u00e9s volia llibertat i democr\u00e0cia i estava disposat a reconciliar-se amb els blancs. El cel i els anys li\u00a0 havien regalat un somriure meravell\u00f3s i tenia un dot natural per la pol\u00edtica. I havia ent\u00e8s que calia perdonar per poder seguir vivint en pau. No tenia cap altre objectiu.<\/p>\n En 1990 el r\u00e8gim, dirigit ara el President FW. DeKlerk va decidir obrir negociacions amb Mandela. El cas sembla estrany. Negociar amb un presidiari septuagenari fam\u00f3s que havia passat tants anys lluny del m\u00f3n? La idea que aquells desgraciats tenien era convertir-lo en un titella que serv\u00eds per calmar els negres sota la direcci\u00f3 blanca. El van treure de la cel.la i li van donar una casa amb una piscina i li van enviar una caixa d’ampolles de vi. Aix\u00ed de malament el coneixien. Per\u00f2 seguia empresonat.<\/p>\n Despr\u00e9s d’uns mesos, DeKlerk es va presentar al seu Parlament declarant que l’inter\u00e8s nacional exigia l’alliberaci\u00f3 immediata i incondicional de Nelson Mandela. L’endem\u00e0 Nelson i Winnie van sortir agafats de la m\u00e0 rient, puny en l’alt, per la porta principal de la pres\u00f3 i el m\u00f3n va cridar un gran hurra!<\/p>\n Per\u00f2 no s’havia arreglat res. Els blancs sentint-se tra\u00efts pel seu Govern, abandonats a un terrorista i espantats esmolaven els ganivets i preparaven les pistoles per defensar- se. I els negres feien el mateix, veient acostar-se l’hora de l’ansiada revenja. Calia un miracle per evitar la guerra civil.<\/p>\n 1990-1994. L’era pre-constitucional a Pret\u00f2ria, Capital de la Naci\u00f3<\/strong><\/p>\n Al film Invictus ensenyen una caravana de cotxes negres duent en Mandela a la propera ciutat de Pret\u00f2ria. No va ser aix\u00ed. Un film contemporani ensenya a Nelson i Winnie asseguts als seients de darrere d’un petit Toyota vell i brut, amb un x\u00f2fer i un home de seguretat al davant. Sense descansar, Nelson va anar a l’ajuntament i des de les escales va parlar al poble, blanc i negre, congregat a l’exterior. No el coneixia ning\u00fa. Els blancs havien estat enganyats sobre qui era i el temien. La seva obertura, la primera en p\u00fablic, fou digna d’ell… i fins i tot de Shakespeare. “Saluts a tothom! He vingut a dur-vos la pau, la llibertat, la democr\u00e0cia i la reconciliaci\u00f3” Com a m\u00ednim va aconseguir intrigar molta gent. Potser s\u00ed que aniria b\u00e9? Amb un discurs no s’arregla res.<\/p>\n L’endem\u00e0 va anar a una confer\u00e8ncia de premsa. Nom\u00e9s entrar a una sala, sobtadament va topar de nassos amb el President FW DeKlerk, l’encarnaci\u00f3 de Satan\u00e0s, el cap odiat de l’enemic racista, un dictador. Si mireu el film, potser reconeixereu, com jo,\u00a0 per una fracci\u00f3 d’un segon dubte, r\u00e0bia, potser odi a la cara de Mandela. Per\u00f2 en una exhibici\u00f3 d’autocontrol extraordinari, el vellet lluint el seu fam\u00f3s somriure meravell\u00f3s va encaixar cordialment amb DeKlerk, l’home que acabaria treballant per a ell com a Vice-President i que no havia estat mai un dels homes durs del r\u00e8gim. En l\u00b4actualitat en DeKlerk diu que van acabar fent-se amics i que Mandela fou el fill m\u00e9s gran de la naci\u00f3 de tots els temps. A la sala hi havia tots els periodistes de l’apartheid que havien passat anys exigint m\u00e0 dura contra ell i tots els negres, insultant, amena\u00e7ant i calumniant a ell i al Congr\u00e9s. Mandela va anar directament al grup saludant cordialment i fent bromes. Fins i tot parlava una mica d’Afrikaans (holand\u00e8s) com molts blancs. Va ser en aquell moment que alguns van comen\u00e7ar a creure en ell. Per\u00f2 tot eren paraules.<\/span><\/p>\n DeKlerk i els seus encara es pensaven que podrien mantenir-se al poder en alguna forma modificada i seguien provocant i perseguint al Congr\u00e9s. Ara molts negres estaven armats i la viol\u00e8ncia augmentava cada dia i ja es cantava la guerra civil. Un Mandela exasperat va confrontar una manifestaci\u00f3 negra. “Si alg\u00fa de vosaltres t\u00e9 una pistola o un ganivet esmolat, llenceu-los al mar ara mateix! No \u00e9s el cam\u00ed” fou el seu consell. Parlava molt clar.<\/p>\n En Clinton a vegades diu coses inesperades de les que ning\u00fa m\u00e9s pot o vol parlar. Se sabia molt b\u00e9 que els blancs de l\u00b4Apartheid havien desenvolupat amb ajut israeli\u00e0 un programa nuclear absurd per\u00f2 perillos\u00edssim, i havien arribat a fer explotar amb \u00e8xit una bomba, potser seva, potser israeliana. Qu\u00e8 en volien fer de les bombes at\u00f2miques? Tenien un petit arsenal que segons sembla en Clinton va poder fer destruir completament l’any 1991 amb la cooperaci\u00f3 plena de DeKlerk. El problema fou resolt, encara que a molts ens sembla que Israel hauria de donar explicacions.<\/p>\n DeKlerk va entendre que l’Apartheid s’havia d’acabar i va convocar un refer\u00e8ndum per abolir-lo. Nom\u00e9s van poder votar els blancs per\u00f2 el 60% van triar l’abolici\u00f3. Finalment, despr\u00e9s de 48 anys horribles que no havien aconseguit pau i tranquil.litat per a ning\u00fa, sin\u00f3 tot el contrari, tot canviaria.<\/p>\n En aquell moment el Premi Nobel de la Pau fou concedit a Mandela i DeKlerk. Sembla que al final DeKlerk, emocionat,\u00a0 va veure el llum. Va posar-se a treballar amb Mandela, que tamb\u00e9 era un advocat, escrivint una nova Constituci\u00f3 inspirada en la Constituci\u00f3 americana i les lleis fonamentals brit\u00e0niques amb l’afegit de les lleis de drets civils i llibertat individual m\u00e9s progressives del m\u00f3n, encara un exemple a seguir. Tant deb\u00f2 copiem aquestes disposicions a Catalunya algun dia.<\/p>\n I el 1994 tots els negres i blancs van votar junts pel nou President del nou r\u00e8gim sota la nova Constituci\u00f3, sovint amb ll\u00e0grimes als ulls i abra\u00e7ades i c\u00e0ntics. Ja no hi havia perill de guerra i el President Mandela \u00a0havia esdevingut Madiba (un t\u00edtol honor\u00edfic \u00a0m\u00e0xim del seu clan que \u00e9s absurd voler traduir). Nelson havia entrat a la gl\u00f2ria, per\u00f2 no era ni perfecte ni un sant. Ell ja deia que nom\u00e9s era un pecador que seguia lluitant… A la fam\u00edlia li semblava que els havia abandonat. Un vespre, ja President, va voler fer un pet\u00f3 a la filla m\u00e9s jove abans de retirar-se. Inesperadament, la dona li va girar la cara dient amb r\u00e0bia “Tu s\u00ed que deus ser el pare d’una naci\u00f3, per\u00f2 no has estat mai el meu pare”<\/p>\n La “Truth and Reconciliation Commission” (Comit\u00e8 per la Veritat i la Reconciliaci\u00f3)<\/strong><\/p>\n Aquesta fou una de les obres mestres del President Mandela per assolir una pau estable i tancar per sempre un passat horrible. Aquesta comissi\u00f3, nominalment presidida per l’Arquebisbe Tutu tenia l’enc\u00e0rrec d’identificar v\u00edctimes del terror i donar als ciutadans la possibilitat d’explicar-ho en p\u00fablic, de cridar i acusar. Igualment els torturadors i criminals de l ‘Apartheid \u00a0tingueren l’oportunitat de presentar-se, confessar i obtenir aix\u00ed el perd\u00f3. La comissi\u00f3 es va reunir en p\u00fablic per primera vegada a Cape Town en 1996. Una cadena local de TV va transmetre la primera sessi\u00f3 p\u00fablica i despr\u00e9s Noruega va pagar per la transmissi\u00f3 per r\u00e0dio de la resta. Van tenir un problema molt gran per les diferents lleng\u00fces que parlaven els ind\u00edgenes i les dues dels blancs.\u00a0 Notable fou el testimoni de DeKlerk. Amb el cap cot, va demanar perd\u00f3 per l’Apartheid i per tots els crims de r\u00e8gim. Tothom que es va presentar reb\u00e9 una amnistia sense c\u00e0stig. Tamb\u00e9 es va haver de presentar Winnie Mandela, que era culpable de moltes coses lletges, per no parlar d’un trist discurs que va fer un dia en mala hora. L’Arquebisbe la va invitar a demanar perd\u00f3 per\u00f2 ella, orgullosa i combativa com sempre va donar una resposta gens clara. El grup va fer moltes recomanacions que foren incorporades a la llei. Noteu la difer\u00e8ncia entre aix\u00f2 i l’amnistia cega de la transici\u00f3 espanyola, que nom\u00e9s va fer callar les v\u00edctimes innocents i va regalar immunitats sense contrapartida. L’exemple Sudafric\u00e0 ja ha estat copiat manta vegada, com alternativa necess\u00e0ria i superior al sistema de N\u00fcremberg o a l’espanyolada de la transici\u00f3. Naturalment, hi va haver detractors per\u00f2 la majoria pensa que fou una de les vict\u00f2ries i lli\u00e7ons m\u00e9s grans del Lle\u00f3 de Robben Island. En general, el poble no vol sang, per\u00f2 cal deixar parlar i escoltar i al final les v\u00edctimes tanquen el cap\u00edtol, porten flors al cementiri, ploren i resumeixen la vida! Perqu\u00e8 ja ho han fet tot i el rellotge no pot fer marxa enrere. Madiba va fer molts gestos com aquest i ho entenia millor que ning\u00fa. Sud-\u00c0frica viu i \u00e9s un pa\u00eds lliure multiracial (el “rainbow”, en deia Nelson) on m\u00e9s de dues races viuen juntes. Si no, com ells diuen, ara seria un pa\u00eds com Afganistan o S\u00edria.<\/p>\n Fou Mandela un bon President?<\/strong><\/p>\n Mandela tenia, a m\u00e9s del somriure, una habilitat pol\u00edtica, habilitat social i un autocontrol extraordinaris. No tenia sin\u00f3 un sol objectiu en la seva vida i el va assolir plenament contra l’opini\u00f3 de tothom. El seu nom esdevingu\u00e9 un s\u00edmbol per democr\u00e0cia, llibertat i resoluci\u00f3 pac\u00edfica de conflictes intractables. Per\u00f2 apart d’aix\u00f2, va governar b\u00e9?<\/p>\n En Mandela no era un tecn\u00f2crata i hi havia coses que no entenia. A m\u00e9s el seu primer gabinet era una coalici\u00f3 de gent blanca i negra de diferent faccions que semblaven odiar-se m\u00fatuament. La seva pitjor fallida fou que no va entendre el perill i la gravetat del SIDA, cosa que el ximple que el va succeir de President encara va empitjorar. Les escoles p\u00fabliques i l’economia el van fer patir molt. La pol\u00edtica exterior, fora de la defensa dels seus principis, li era un misteri. Va tenir una topada p\u00fablica amb el President Bush per seguir defensant Castro. “Els seus enemics no s\u00f3n els meus. Els enemics de vost\u00e8 no s\u00f3n enemics meus.” Als negres va regalar la llibertat i la dignitat per\u00f2 no va poder fer gran cosa \u00a0per millorar el seu nivell de vida. Tenia ja prop de 80 anys i no va voler servir un segon mandat, al rev\u00e9s de tants alliberadors pel m\u00f3n que s’han instal.lat al poder per sempre. Avui en dia, el pa\u00eds pateix de corrupci\u00f3 i mal govern i mala economia i desesperan\u00e7a. En sortiran, com tants altres pa\u00efsos<\/p>\n La feina de Nelson, per\u00f2, estava molt ben feta. Ara el lle\u00f3 pot dormir.<\/p>\n <\/p>\n JOANOT\u00a0<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n \u00a0<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Nelson Mandela ja ha anat a ocupar el lloc que leg\u00edtimament \u00a0li pertany al costat de Mohatmas Ghandi i Martin Luther King i esdev\u00e9 el tercer home de color que va haver de lluitar contra la crueltat i barb\u00e0rie de que es capa\u00e7 la ra\u00e7a blanca. Tres homes molt admirats, per\u00f2 ben poc imitats que […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816],"tags":[],"class_list":["post-682","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-b0","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/682","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=682"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/682\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":685,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/682\/revisions\/685"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=682"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=682"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=682"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}