{"id":674,"date":"2013-11-23T03:15:57","date_gmt":"2013-11-22T21:15:57","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/?p=674"},"modified":"2013-11-23T08:33:04","modified_gmt":"2013-11-23T02:33:04","slug":"mort-a-dallas","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2013\/11\/23\/mort-a-dallas\/","title":{"rendered":"Mort a Dallas"},"content":{"rendered":"

En aquells dies, fa cinquanta anys, Dallas era una ciutat poc popular, sudista i encara sense reformar, racista, plena de prejudicis. Qu\u00e8 en treia el President Kennedy de voler anar-hi? Avui en dia \u00e9s molt diferent. Dallas, juntament amb les dues ciutats sat\u00e8l.lits de Fort Worth (on jo visc) i Denton, totes dues lligads a la metr\u00f2poli per trens de rodalies i per molt\u00edssimes autopistes, \u00e9s molt diferent i ha esdevingut la capital indiscutida de Texas del Nord. En part la millora \u00e9s deguda als dip\u00f2sits subterranis immensos de gas natural amb els ingressos derivats, a un plan hidrol\u00f2gic extraordinari digne d’Ar\u00e0bia Saudita que ha convertit el desert en un parad\u00eds urb\u00e0 verd amb arbres, flors, parcs, llacs i habitatges magn\u00edfics. Fins i tot hi viu el poc estimat George W Bush (el seu pare, tamb\u00e9 presidencial, en canvi viu a Houston, que \u00e9s la ciutat m\u00e9s gran de Texas per\u00f2 est\u00e0 molt lluny). Fort Worth (700 o 800,000 residents) no \u00e9s Dallas per\u00f2 es mereixeria m\u00e9s respecte i reconeixement del que rep. En JFK hi va passar la darrera nit. El seu assass\u00ed Lee Harvey Oswald hi est\u00e0 enterrat. I la nova superl\u00ednia a\u00e8ria acabada de fundar per l’AAA estar\u00e0 basada a Fort Worth i no a Dallas com ha dit tota la premsa del m\u00f3n. No hi ha dret.<\/span><\/p>\n

La pregunta que plantejava al comen\u00e7ament \u00e9s f\u00e0cil de respondre. En JFK va venir a Texas del Nord perqu\u00e8 s’acostaven les eleccions i ell es preocupava amb ra\u00f3. Es llegien i s’escoltaven moltes mostres d’hostilitat i insults contra ell, sovint amena\u00e7adors i violents. \u00a0El Vicepresident Johnson (d’Austin, Capital de l’Estat de Texas) li assegurava que guanyaria molt amb el viatge i que tamb\u00e9 hi havia texans que se l’estimaven i l’admiraven de deb\u00f2 (No pas ell)<\/p>\n

Els germans Kennedy i tamb\u00e9 Lady Jacqueline, la Primera Dama, s’havien beneficiat d’una propaganda extraordin\u00e0ria de les seves persones practicada conjuntament de forma habil\u00edssima (tots ells tres persones ben atractives i molt educades, ben vestides i agradables, intel.ligents sens dubte), del curi\u00f3s accent de JFK i de la seva imatge i estil oratori en general. Sens dubte JFK fou un President important, per\u00f2 fou ell tamb\u00e9 un gran President? O nom\u00e9s un Playboy ric de \u00a0l’Alta Societat que sabia fer molt de teatre? Va guanyar o perdre el pa\u00eds amb la pujada al poder de Lyndon Johnson? Molts periodistes tracten en JFK de gran home sense oferir cap detall en suport d’aquesta opini\u00f3. \u00a0Vet aqu\u00ed les tres \u00e0rees principals de a seva gesti\u00f3 que jo destacaria:<\/p>\n

1) \u00a0Sense dret, ni ra\u00f3, ni just\u00edcia, ni necessitat ni seny va encetar la Guerra fatal del Vietnam. Al final, 25,000 soldats americans i molt\u00edssims m\u00e9s militars i civils vietnamites moririen. Va fer destituir i probablement assassinar el President Diem, que se li hava sublevat i va crear una trag\u00e8dia als EUA que va enterbolir el mandat dels seus successors Johnson i Nixon. Els drets civils de molts ciutadans van ser violats. Hi hagu\u00e9 molts ferits i algun mort civil. Els ciutadans es van radicalitzar i l’odi es va escampar per tot el pa\u00eds. Al final, fou la primera gran desfeta nordamericana en segles. I avui en dia, els EUA mant\u00e9 relacions po\u00edtiques i econ\u00f2miques excel.lents amb el Vietnam comunista! probablement gr\u00e0cies al patrocini del Senador John McCain, s\u00edmbol del patiment sense objectiu ni benefici. Qu\u00e8 en va treure, Sr President?<\/p>\n

2) Els cas tan perill\u00f3s dels 13 dies cr\u00edtics de la crisi de Cuba i els missils nuclears sovi\u00e8tics a l’illa de Fidel Castro tingu\u00e9 lloc durant el mandat de JFK. Aqu\u00ed s\u00ed que cal donar a JFK un premi d’honor. Els missils sovi\u00e8tics enviats per Khrustxev eren inacceptables, naturalment, i calia fer-los treure. Per\u00f2 com? El l\u00edder sovi\u00e8tic ja havia semblat divertir-se fent el boig m\u00e9s d’una vegada i aquesta provocaci\u00f3 tan absurda podria ser-ne la prova final en el sentit m\u00e9s estricte de la araula “final”. La majoria de caps militars i consellers presidencials americans eren anticomunistes rabiosos que volien bombardejar els missils sovi\u00e8tics a Cuba. Aquest atac hauria desfermat una confrontaci\u00f3 su\u00efcida impossible de guanyar amb la URSS, que podria haver dut el m\u00f3n \u00a0f\u00e0cilment un holocaust nuclear, i potser si haguessin guanyat ni jo estaria escrivint aqu\u00ed ara ni els lectors estarien llegint res. En JFK va aconseguir fer callar a tothom i va analitzar la situaci\u00f3 fredament. Al final va aconseguir la retirada dels missils a canvi nom\u00e9s de la retirada de les bases de missils americanes a Turquia que estaven tamb\u00e9 a la frontera sovi\u00e8tica per\u00f2 que amb l’abast limitat dels missils d’aquells anys importaven poc. Ni JFK ni el seu germ\u00e0 acceptarien el joc de “Dare” (atreviment) contra les armes sovi\u00e8tiques a veure qui perdia els nervis abans. Els nens americans a tot el pa\u00eds (i probablement a la URSS) ja estaven aprenent del mestre com calia protegir-se de les bombes at\u00f2miques i els refugis ja nuclears s’estaven omplint de queviures en llaunes i aigua. I en JFK i en Khruitxov van dir NO a la guerra. El m\u00f3n no havia \u00a0viscut mai en un perill similar. Valia l’incident de Cuba la destrucci\u00f3 del m\u00f3n? JFK va imposar en aquell moment tant el seu lideratge com el seu seny. Per la resoluci\u00f3 d’aquest incident, en JFK rep cent punts. Nikita Khrutxov fou destitu\u00eft de tots els seus c\u00e0rrecs al poc temps. Jo li hauria pintat a m\u00e9s les orelles de Mickey Mouse a la calba… I potser l’hauria tancat a un manicomi.<\/p>\n

3) En JFK va perdre o rebutjar l’oportunitat d’esdevenir l’heroi dels drets civils dels ciutadans negres americans. El lector que s’hi interessi pot trobar a un apunt meu recent la hist\u00f2ria de Martin Luther King i la Gran Marxa sobre Washington per Jobs i Drets Civils, que tingu\u00e9 lloc pocs mesos abans del magnicidi. La resposta del Govern fou un xic absurda, si no plenament rid\u00edcula, fortificant la capital per por que la marxa intent\u00e9s enderrocar el Govern dels EUA. I ara, Sr Kennedy! Quines coses de pensar! Al President, el moviment pels drets civils i en Martin Luther King no li feien cap gr\u00e0cia per\u00f2 amb el sentit com\u00fa que sens dubte tenia per la pol\u00edtica, JFK havia arribat a la conclusi\u00f3 que no hi havia m\u00e9s remei que negociar amb ells degut a la for\u00e7a, el nombre de negres, la ra\u00f3 i les raons que tenien. \u00a0Aquesta conclusi\u00f3 fou una vict\u00f2ria immensa per Martin Luther King i per la Desobedi\u00e8ncia Civil Pac\u00edfica, que havia pogut derrotar una altra vegada com abans a l’\u00cdndia lleis abusives, inhumanes i injustes sense necessitat de rec\u00f3rrer a la viol\u00e8ncia. El govern se sentia obligat contra ka seva voluntat a negociar amb ells i el seu ex\u00e8rcit pac\u00edfic victori\u00f3s. I per aix\u00f2 el President Kennedy va rebre els dirigents de la marxa prometent una Llei de Drets Civils que acabaria amb la discriminaci\u00f3 racial. Per\u00f2 no va donar detalls i no\u00a0estava gens clar que estigu\u00e9s disposat a anar a tor\u00e7ar bra\u00e7os al Congr\u00e9s per aconseguir una bona llei. \u00a0Retrospectivament, les seves interaccions amb el Congr\u00e9s no li van sortir mai gens b\u00e9 i en aquest cas a m\u00e9s la confrontaci\u00f3 havia de ser (i va ser al final) molt dura. Els congressistes no es deixaven impressionar per la propaganda del fam\u00f3s Camelot ni per la bellesa indiscutible de la primera parella.<\/span><\/p>\n

Al final, els Drets Civils van esdevenir el clam a la gl\u00f2ria, ben merescuda, del seu successor Lyndon Johnson. En Johnson va patir al poc temps d’un infart de miocardi del que es va recuperar b\u00e9. En JFK no ho hauria ni volgut ni pogut fer igual.<\/span><\/span><\/p>\n

********************************************************************************<\/p>\n

Com \u00e9s de terrible un magnicidi. Quina commoci\u00f3 produeix! Aquell dia, em diuen que totes les botigues van tancar espont\u00e0niament. I hi havia colles de gent que atacaven les \u00a0que encara estaven obertes. I altres anaven cridant pel carrer enlairant \u00a0banderes americanes. Apart i m\u00e9s enll\u00e0 de la viol\u00e8ncia i el vessament de sang, sempre indignes de la nissaga humana, hi ha l’aspecte pol\u00edtic de la violaci\u00f3 dels drets de la naci\u00f3. Qui era un jove desequilibrat per decidir tot sol sense discussions i imposar a tothom la seva voluntat de canviar el dest\u00ed d’una naci\u00f3 tan gran i poderosa? Era una figura fosca i perillosa d’intencions inescrutables que s’havia al\u00e7at tot sol contra la seva p\u00e0tria, la seva constituci\u00f3 i tots i cadascun dels seus conciutadans. Nom\u00e9s aix\u00ed es pot entendre la r\u00e0bia i la desesperaci\u00f3 d’aquell dia ara fa 50 anys.<\/p>\n

JOANOT<\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

En aquells dies, fa cinquanta anys, Dallas era una ciutat poc popular, sudista i encara sense reformar, racista, plena de prejudicis. Qu\u00e8 en treia el President Kennedy de voler anar-hi? Avui en dia \u00e9s molt diferent. Dallas, juntament amb les dues ciutats sat\u00e8l.lits de Fort Worth (on jo visc) i Denton, totes dues lligads a […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816],"tags":[],"class_list":["post-674","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-aS","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/674","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=674"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/674\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":678,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/674\/revisions\/678"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=674"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=674"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=674"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}