{"id":664,"date":"2013-10-08T04:15:08","date_gmt":"2013-10-07T22:15:08","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/?p=664"},"modified":"2013-10-08T04:15:08","modified_gmt":"2013-10-07T22:15:08","slug":"ii-lera-de-martin-luther-king-algunes-histories-ben-conegudes-del-moviment-pels-drets-civils","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2013\/10\/08\/ii-lera-de-martin-luther-king-algunes-histories-ben-conegudes-del-moviment-pels-drets-civils\/","title":{"rendered":"II. L’Era de Martin Luther King. Algunes hist\u00f2ries ben conegudes del Moviment pels Drets Civils"},"content":{"rendered":"

El terror de la Resist\u00e8ncia Civil Pac\u00edfica<\/strong>
\nLa Resist\u00e8ncia o Desobedi\u00e8ncia Civil Pac\u00edfica contra injust\u00edcies i abusos de poder del Govern ja s’ha utilitzat a molts llocs per molts grups, per\u00f2 els noms de Ghandi i MLK s\u00f3n els que m\u00e9s sovint se senten i es citen donant legitimitat als moviments d’alliberaci\u00f3 que aquells grans pro-homes van dirigir amb tant d’\u00e8xit. Ara parlem d’en MLK que a difer\u00e8ncia de M. Ghandi i de tants altres va establir un lligam molt fort entre el seu moviment i els principis no-violents del Cristianisme, que la seva Esgl\u00e9sia sovint ha oblidat.<\/p>\n

Es mereixia en MLK l’anomenada que t\u00e9 o era simplement un predicador sense significat o import\u00e0ncia pol\u00edtiques? Quelcom que es pregunti aix\u00f2 de deb\u00f2 no ha ent\u00e8s mai que \u00e9s la Desobedi\u00e8ncia Civil Pac\u00edfica. I sobretot no ha ent\u00e8s mai el terror i el coratge que impliquen la confrontaci\u00f3 amb el poder del Govern, les lleis injustes i la\u00a0 policia. En MLK ho entenia perfectament i va aconseguir ensenyar-ho a una minoria de ciutadans negres als quals es negava tot excepte una vida miserable plena de patiment i humiliacions i que sentien una inclinaci\u00f3 natural a l’\u00fas de la viol\u00e8ncia com a \u00fanica soluci\u00f3 assequible.<\/p>\n

Quan es parla de desobedi\u00e8ncia pac\u00edfica, cal entendre que nom\u00e9s s\u00f3n els ciutadans agreujats els qui renuncien a l’\u00fas de la viol\u00e8ncia, no pas als governs que l’aplicaran\u00a0 amb gran determinaci\u00f3 arribant sense dubtar als atacs f\u00edsics el carrer, l’empresonament i sent\u00e8ncies de pres\u00f3 sense oblidar per res els paramilitars que sempre surten al costat del govern i podrien anar molt m\u00e9s lluny. Ja el jutge Garz\u00f3n ho va dir ben clarament una vegada: la desobedi\u00e8ncia pac\u00edfica \u00e9s il\u00b7legal. N’\u00e9s segons sembla, sempre, en tots els pa\u00efsos i en totes les circumst\u00e0ncies. En MLK es trob\u00e0 sovint a la pres\u00f3 i fou maltractat. Els seus seguidors havien d’estar preparats a rebre el mateix tracte.<\/p>\n

Les lleis anomenades de Jim Crow (1876-1956)<\/strong>
\nEra un paquet de lleis establint la segregaci\u00f3 racial de jure<\/em> (legalment) a totes els estats de l’antiga Confederaci\u00f3 ven\u00e7uda a la Guerra Civil. El seu prop\u00f2sit era substituir el Black Code que havia existit abans de l’emancipaci\u00f3 dels esclaus negres i que definia, sense tenir cap pretensi\u00f3 d’igualtat racial, el tracte que havien de rebre els negres lliures. Les lleis de Jim Crow, en canvi, establien dintre de la llei el principi “iguals per\u00f2 separats”, que era una burla de l’exig\u00e8ncia constitucional d’igualtat per a tots. Els negres van veure establerta i legalitzada una segregaci\u00f3 que els limitava a llocs profundament desiguals i a rebre serveis de mala qualitat. Cal entendre que la segregaci\u00f3 al Sud no era el resultat de mals tractes dels ciutadans blancs sin\u00f3 de la llei que la manava i que els tribunals federals no els podien trencar perqu\u00e8 era una q\u00fcesti\u00f3 interna dels estats fora de la jurisdicci\u00f3 federal.<\/p>\n

Una cosa poc coneguda era d’on venia el nom Jim Crow <\/em>pel que aquestes lleis eren universalment conegudes. Ning\u00fa n’est\u00e0 segur per\u00f2 sembla que era el nom utilitzat a l’escenari per un actor popular que sortia amb la cara pintada de negre i parlant amb l’accent dels negres. El nom va acabar essent un termini derogatori per a negres. Lleis de Jim Crow<\/em> volia dir les lleis dels negres<\/em>.<\/p>\n

\u00c9s per aix\u00f2 que en MLK va haver de rec\u00f3rrer a la Desobedi\u00e8ncia Legal Pac\u00edfica: els racistes que martiritzaven conciutadans amb la segregaci\u00f3 complien amb la llei a tots el estats del Sud. Els advocats i els jutges no hi podien fer res i la policia estava sempre contra les v\u00edctimes. Quina responsabilitat la d’un home que t\u00e9 el poder d’acceptar en nom propi i dels seus seguidors arriscar per a tothom la integritat f\u00edsica, l’empresonament i, sens dubte, fins i tot la mort d’algun participant!<\/p>\n

El Boicot dels Autobusos de Montgomery (Desembre 1955-Desembre 1956)<\/strong><\/p>\n

Les organitzacions pels drets civil havien anat sovint als tribunals i havien guanyat sempre, nom\u00e9s que els advocats i els jutges sempre trobaven forats per limitar la validesa de les sent\u00e8ncies de tal forma que res canvies. No obstant, seguien provant. Les lleis municipals de Montgomery no manaven expl\u00edcitament la segregaci\u00f3 als busos, per\u00f2 autoritzaven als conductors a posar-la en efecte com si tinguessin l’autoritat de policies, que era el mateix per\u00f2 marejava la perdiu quan hi havia queixes. Tots els passatgers pujaven al bus i pagaven per la porta d’endavant. Els blancs seien comen\u00e7ant prop del conductor. Els negres en canvi eren obligats a baixar i tornar a pujar per la porta de darrere i comen\u00e7aven a omplir els seients comen\u00e7ant pel darrere. En principi, la cosa es quedava aix\u00ed si no hi havia prou passatgers per omplir els seients blancs, per\u00f2 el conductor posava una mena de senyal de fusta separant els seients blancs dels negres. Si a una parada posterior pujaven m\u00e9s blancs que negres, el conductor s’aixecava i movia el separador de fusta cap a endarrere, manant a qualsevol negre assegut davant de la nova posici\u00f3 del separador que s’aixequ\u00e9s. \u00c9s aix\u00f2 precisament el que va passar amb la Rosa Parks, que fou detinguda per negar-se a aixecar-se i deixar el seient a un home blanc, quan el conductor havia mogut el marcador de fusta al darrere seu.<\/p>\n

La Rosa era una costurera de professi\u00f3, iniciada en l’activisme pel seu marit, un barber, que en el moment de l’incident era la secret\u00e0ria d’en ED Nixon<\/strong>, el vell lluitador i director del cap\u00edtol local del NCAAP i d’un sindicat negre, a mes de ser secret\u00e0ria del cap\u00edtol, i experta en la investigaci\u00f3 de violacions sexuals d’origen racial, i que acabava d’assistir a un curset sobre la desobedi\u00e8ncia civil pac\u00edfica. No cal afegir que el descontent sobre la segregaci\u00f3 als busos estava molt estes entre els negres i que tothom demanava acci\u00f3. En resposta, els dirigents locals de la organitzaci\u00f3 ja estaven organitzant un boicot massiu als autobusos. La NCAAP, nou mesos abans, al mes de mar\u00e7, ja havia estat a punt d’organitzar una protesta massiva de suport a una altra dona, una noia de 15 anys, que havia fet el mateix i havia acabat emmanillada i mal tractada per la policia. En Nixon ho va haver d’aturar tot en el darrer moment quan es va descobrir que la noia estava embarassada. En aquells temps, aquesta noia quedava exposada a tota mena d’insults i cal\u00famnies, o sigui que van preferir deixar-ho c\u00f3rrer. Quan ho va fer la Rosa Parks, en Nixon i tots els seus literalment van saltar d’alegria. Era la dona perfecta, mes digna de confian\u00e7a i probablement ja n’havia parlat amb la gent del cap\u00edtol.<\/p>\n

Perqu\u00e8 ho va fer la Rosa? Aquell dia havia sortit molt cansada despr\u00e9s d’un dia de feina fent vestits per\u00f2 sobretot perqu\u00e8 va recon\u00e8ixer el conductor que la volia treure del seient. Era el mateix que un temps abans l’havia fet baixar del bus despr\u00e9s de pagar per tornar a entrar pel darrere… i va engegar intencionalment l’autob\u00fas sense donar-li temps a pujar i deixant-la pel terra. I tamb\u00e9 va invocar la mem\u00f2ria de l’Emmett Till\u00a0 (veieu l’apunt fa dos mesos), el noi assassinat per fer una broma a una dona blanca casada.<\/p>\n

Fou condemnada a una multa de 10$ i a pagar pel judici 4 m\u00e9s, per\u00f2 tota la NCAAP i totes les organitzacions civils van sortir a la seva defensa. I molta gent blanca i llunyana va escoltar i va sentir explicar que era el Jim Crow<\/em> i al final, despr\u00e9s de tot un any de boicot el Suprem Federal va prohibir la segregaci\u00f3. Per cert, els taxistes negres havien rebaixat el preu a 10 c\u00e8ntims per persona durant la vaga, per\u00f2 la ciutat va intentar multar a qui fos que deman\u00e9s menys de 45 c\u00e8ntims. El capitalisme ha de tenir l\u00edmits.<\/p>\n

En Nixon, un home respectat i prestigi\u00f3s, per\u00f2 ja molt vell, va fer anomenar en Martin L King<\/strong> director del boicot i amb el temps successor seu. I va fer caure la primera llei de Jim Crow<\/em>, la primera en els temps del fant\u00e0stic i imaginari Equal but Separated<\/em>. La resta cauria durant la presid\u00e8ncia de Johnson amb la la Llei Federal de Drets Civils, despr\u00e9s de la Marxa de 200-300,000 persones, el 75% negres sobre Washington, el 28 d’Agost de 1963.<\/p>\n

El “counter”(barra) del Restaurant dels Magatzems Woolworth a Greensboro, North Carolina (Febrer 1960)<\/strong>
\nGreensboro \u00e9s una ciutat tranquil\u00b7la i agradable a North Carolina que tenia un Woolworth gran. Als EUA aquesta botiga venia articles barats i com moltes altres botigues (en part fins al dia d’avui) tenia una barra amb servei de begudes i menjar r\u00e0pid barat. Igualment la ciutat tenia una Universitat poc gloriosa, ja integrada, la North Carolina Agricultural & Technical State University. Com a moltes altres Unis, els estudiants del primer any havien de viure a una cambra del recinte en companyia d’altres. Entre aquests estudiants n’hi havia tres, tots negres, companys de dormitori, altrament desconeguts pel mon que sovint es passaven els vespres discutint la situaci\u00f3 i la q\u00fcesti\u00f3 tan dif\u00edcil dels\u00a0 Drets Civils i de la Resist\u00e8ncia Pac\u00edfica com a eina de lluita invencible. I un dia es van dir: ens passem els vespres parlant sense fer res i aix\u00f2 no est\u00e0 gens b\u00e9. I aix\u00ed \u00e9s com un dia de febrer al 1960, a la tarda es van presentar tots tres al mostrador de Can Woolworth al lloc reservat per als clients blancs i tot seient i somrient van demanar tres caf\u00e8s. Ho van resistir tot: empentes, discussions, insults, precs de les empleades negres, preguntes de la policia, per\u00f2 no van cedir. Els seguidors de la NCAAP no en sabien res i van trigar dies a afegir-se: en MLK era molt prudent amb gent desconeguda.<\/p>\n

Poc a poc s’en va comen\u00e7ar a parlar. Els 3\u00a0 xicots se n’anaven a casa quan tancaven la botiga i hi tornaven l’endem\u00e0 quan s’obrien les portes fent sempre el mateix. Seien a les cadires i esperaven el caf\u00e8. Els espectadors, al principi estudiants, s’apilaven a l’exterior, mirant per les finestres: primer un parell, despr\u00e9s 20, el segon dia 90, el tercer dia 200. I la policia no va fer res. Poc a poc l’epid\u00e8mia es va estendre. La direcci\u00f3 de Woolworth al final va invitar tots els empleats negres a venir a la secci\u00f3 blanca a prendre’s un cafet\u00f3 gratis. La guerra dels somriures s’havia acabat. Altres botigues, altres ciutats i altres estats van seguir l’exemple. S’en va parlar per tot el m\u00f3n i va acabar amb la segregaci\u00f3 per les bones a molts restaurants. Fou un exemple espontani magn\u00edfic de desobedi\u00e8ncia civil pac\u00edfica, perqu\u00e8 la segregaci\u00f3, no cal oblidar-ho, era la llei del pa\u00eds.<\/p>\n

La Vict\u00f2ria Final (o no?)<\/strong>
\nLes lleis de Jim Crow<\/em> que feien de la segregaci\u00f3 i la humiliaci\u00f3 di\u00e0ria de milions de ciutadans americans una rutina havien durat\u00a0 87 anys. I des de la guerra pac\u00edfica encetada per la Rosa Parks i els seus amics van transc\u00f3rrer 8 anys de lluita dura i sovint sagnant. I cal recordar que el problema ni havia comen\u00e7at amb la Rosa Parks ni es va acabar amb la Llei Federal de Drets Civils.<\/p>\n

Contr\u00e0riament al que molts es pensen, la Gran Marxa sobre Washington per Jobs i Llibertat <\/em>(sic) del 28 d’agost de 1963 no fou organitzada pel Martin Luther King sin\u00f3 per un grup de vells sindicalistes, sovint d’afiliaci\u00f3 comunista embolicats durant tota la marxa, degut a la manca de lidership en una s\u00e8rie de baralles gaireb\u00e9 c\u00f2miques per tot, als quals les organitzacions de drets civils, en MLK incl\u00f2s, es van afegir.
\nEl President era en Jack Kennedy que s’ho veia molt malament i va intentar dissuadir-los amb l’argument que ell tenia la tercera via, la d’escriure una nova llei de drets civils que ho resoldria tot i que la llei no es podia trencar, un argument que els participants ja havien sentit molt sovint. El President era completament indiferent als arguments racials i socials i la hist\u00f2ria que li presentaven. Va negociar amb ells, no obstant, explicant als col\u00b7laboradors que reconeixia que els negres havien aconseguit organitzar-se en una for\u00e7a pol\u00edtica considerable amb la que li calia negociar. I a m\u00e9s, aix\u00f2 s\u00ed que podria fer riure, tant ell com el FBI d’Edgar Hoover tenien por que els manifestants intentessin un assalt violent contra el govern federal. Per en Hoover, tots eren comunistes buscant una oportunitat per enderrocar el govern dels EUA. Aix\u00ed \u00e9s com va fer ocupar la ciutat per milers de policies i 3000 soldats federals amb equipaments militars pesants (tancs) al voltant de la ciutat en estat d’alerta. Els hospitals havien estat buidats per poder acollir les v\u00edctimes possibles, les operacions anul.lades i reserves de sang acumulades. I no va passar res de res de res, naturalment.
\nEn Kennedy es va mirar les presentacions, actuacions musicals i discursos per la TV amb admiraci\u00f3. No va jutjar favorablement els moviments presents, per\u00f2 va alabar molt les habilitats i m\u00e8tods d’en MLK. Poc temps despr\u00e9s va rebre a l’Oficina Oval els organitzadors i els va prometre una Llei de Dret Civils, de la que no va saber donar detalls. Per\u00f2 seria en Lyndon Johnson qui al final la va dur a terme. Sens cap dubte molt millor de com hauria fet en Kennedy.<\/p>\n

S’havien guanyat grans batalles, per\u00f2 a ning\u00fa li va semblar que la guerra estava acabada. El mateix es pot repetir avui. I dem\u00e0. Fins quan?<\/p>\n

Saluts<\/p>\n

JOANOT<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El terror de la Resist\u00e8ncia Civil Pac\u00edfica La Resist\u00e8ncia o Desobedi\u00e8ncia Civil Pac\u00edfica contra injust\u00edcies i abusos de poder del Govern ja s’ha utilitzat a molts llocs per molts grups, per\u00f2 els noms de Ghandi i MLK s\u00f3n els que m\u00e9s sovint se senten i es citen donant legitimitat als moviments d’alliberaci\u00f3 que aquells grans […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[29969,25873,29963,29961,10517,5687,5345,816,2464,25879,29970,29964],"tags":[],"class_list":["post-664","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-civil-rights","category-congres-america","category-constitucio-federal","category-estats-americans-2","category-extrema-dreta","category-fbi","category-garzon","category-general","category-jutges","category-negres-americans","category-resistencia-o-desobediencia-civil-pacifica","category-tribunal-suprem-dels-eua"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-aI","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/664","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=664"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/664\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":666,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/664\/revisions\/666"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=664"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=664"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=664"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}