{"id":656,"date":"2013-09-04T00:58:03","date_gmt":"2013-09-03T18:58:03","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/?p=656"},"modified":"2013-09-12T19:41:56","modified_gmt":"2013-09-12T13:41:56","slug":"i-lera-de-martin-luther-king-histories-poc-conegudes","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2013\/09\/04\/i-lera-de-martin-luther-king-histories-poc-conegudes\/","title":{"rendered":"I. L’Era de Martin Luther King. Hist\u00f2ries poc conegudes"},"content":{"rendered":"

Un gran serm\u00f3 escrit nom\u00e9s en part:\u00a0 Coses que poden passar<\/strong>
\nFa 50 anys\u00a0 al final de la Marxa sobre Washington Martin Luther King va pronunciar l’immortal serm\u00f3 “I have a Dream.” Va llegir la major part del discurs, escrit sens dubte per ell mateix per\u00f2 revisat moltes vegades amb l’ajut dels seus col\u00b7laboradors (tres atape\u00efts fulls de format EUA mecanografiats a un sol espai). Buscar el “I have a Dream” al manuscrit \u00e9s un exercici en futilitat: no hi \u00e9s. En aquella ocasi\u00f3 memorable, un xicot negre voluntari, que amb el temps acabaria essent una estrella de la NBA naixent, va gaireb\u00e9 aconseguir preguntar al gran home al final del discurs si es podia quedar amb els papers, que en MLK semblava estar a punt d’abandonar. Abans que el gran home pogu\u00e9s respondre, una tempesta de crits i abra\u00e7ades entusi\u00e0stiques el va envoltar i se’l va endur abans de poder donar resposta. El noi es va ficar els papers a la butxaca i despr\u00e9s a casa els va usar per marcar p\u00e0gines d’un llibre que estava llegint sense preocupar-se’n m\u00e9s. Quinze anys despr\u00e9s se’n va recordar i va re-descobrir els papers que ara exhibeix a visitants i \u00e9s l’\u00fanica versi\u00f3 original coneguda del serm\u00f3. Li han ofert milions pels tres fulls per\u00f2 l’home, ja vell i ben acomodat, diu que ni en broma. Canviem de tema per un moment.<\/p>\n

Or\u00edgens immediats<\/strong>
\nUn contingut freq\u00fcent dels meus apunts s\u00f3n hist\u00f2ries o historietes nord-americanes verdaderes per\u00f2 poc o gens conegudes a Catalunya. Han passat moltes coses bones a aquest pa\u00eds que tamb\u00e9 \u00e9s la meva terra. \u00c9s el lloc on he passat m\u00e9s anys de la meva vida. Una pel\u00b7l\u00edcula molt recent, “The Butler,” que intenta reconstruir com fou el m\u00f3n sota el pes dels anys de lluita per la igualtat racial comen\u00e7a referint-se al meu darrer tema, la tortura d’Emmett Till. El Director fins i tot ensenya per mig segon la coberta d’un diari de l’\u00e8poca amb una foto gran del ta\u00fct amb el cad\u00e0ver mutilat del noi, que marca el comen\u00e7ament verdader de la lluita.Aixo d’ensenyar coses tan breument ho fan perqu\u00e8 les veiem sense veure-les. La tensi\u00f3 racial d’aquells anys venia amb perill de mort. Poques vegades s’ha vist una disc\u00f2rdia social interior tan violenta. Caldria anar a l’Alemanya d’abans de la guerra.
\nL’esclavitud o esclavatge per descomptat ha estat sempre un crim condemnat per qualsevol hum\u00e0 amb rectitud i consciencia, per\u00f2 poques vegades ha estat tan dolent com fou al Sud dels EUA. Per definici\u00f3 un esclau \u00e9s un ser hum\u00e0 que t\u00e9 l’obligaci\u00f3 de treballar pel seu propietari en les condicions que el propietari dicti i no pot exigir res ni anar-se’n si vol. Per\u00f2 ning\u00fa diu que un esclau hagi de viure sota les condicions inhumanes imposades als negres del Sud. Llegiu literatura cl\u00e0ssica, com\u00e8dies o hist\u00f2ria romanes i gregues antigues i hi trobareu esclaus o esclaves que s\u00f3n verdaders membres i amics \u00edntims de la fam\u00edlia, sovint estimats, en control de tot a la casa de l’amo, de la cuina, de l’educaci\u00f3 dels fills, de les finances, de les compres. En temps de l’emperador Claudi, dos esclaus grecs\u00a0 van governar de fet l’imperi. A les \u00cdndies els ind\u00edgenes assignats a una encomienda<\/em> eren sens dubte esclaus per\u00f2 tenien certs drets i podien casar-se i descansar els diumenges. No podien ser venuts i separats dels fills o la d\u00f3na, violats o morts a cops com si fossin bestiar. El poble del Sud en canvi, maco i cavaller\u00f3s com sembla als films de Hollywood amb l\u00b4accent delici\u00f3s que hi posen, sotmetia els esclaus a un tracte cruel ins\u00f2lit que, com deia el Catecisme vell, clamava venjan\u00e7a a D\u00e9u. I al final de l’esclavatge, una guerra civil i tot el segle seg\u00fcent no van arreglar res. I sense un home providencial com en MLK, s’hauria vessat molta sang.<\/p>\n

Crec seriosament que la majoria de Catalans no han ent\u00e8s qui fou en Martin Luther King o, encara pitjor, es pensen que era una figura que va lluitar nom\u00e9s pel problema negre de la segregaci\u00f3 i sabia fer discursos macos (que s\u00ed que en sabia, i molt). El seu missatge, els seus an\u00e0lisis, la seva moral, la crida per la just\u00edcia social, el pacifisme, la solidaritat amb els blancs pobres, la seva fe en la democr\u00e0cia radical de base col\u00b7lectiva, l’oposici\u00f3 a la guerra de Vietnam, els principis de la seva religi\u00f3 i la fermesa extraordin\u00e0ria del seu car\u00e0cter van fer la seva lluita i els seus principis tan importants per als negres, com per als blancs, \u00e0rabs o xinesos. I no obstant sovint passen desapercebuts. Potser no \u00e9s tan important com en Ghandi, perqu\u00e8 fou el segon, no pas el primer, per\u00f2 molts van patir i morir invocant el seu nom a Tienanmen Square, als Pa\u00efsos B\u00e0ltics, als Balcans, a l’\u00c0frica. Germanor, sempre germanor (mai revenja negra), res de partits ni de contactes amb pol\u00edtics (les intencions dels quals no es coneixen per\u00f2 dels que sempre cal sospitar el pitjor), tret de quan no hi havia altre remei, i sobretot, com cal repetir cont\u00ednuament, un MAI absolut i incondicional a la viol\u00e8ncia<\/strong> com a eina en la resoluci\u00f3 de problemes. Sense excepcions. La religi\u00f3 cristiana baptista lliure era un aliat i un complement perfecte. Hi ha un episodi a la seva vida que sempre m’ha pres l’al\u00e8. Durant la vaga dels autobusos a Montgomery, que ell havia organitzat i dirigia, una bomba va explotar a la seva casa. Va anar de ben poc que la seva d\u00f3na i una filleta molt estimada de cinc anys se’n sortissin amb la vida. Al poc temps, els seus seguidors, astorats, van comen\u00e7ar a aplegar-se a l’exterior de la casa, cridant i plorant de r\u00e0bia. MLK va sortir i va parlar m\u00e9s serenament que mai: “Vull que estimeu els vostres enemics<\/em>“, digu\u00e9. I van acabar tots plegats cantant una can\u00e7\u00f3 espiritual negra. Neixen homes aix\u00ed encara? Acabava de sintetitzar el cristianisme amb la desobedi\u00e8ncia civil pac\u00edfica i la lluita per la just\u00edcia, cosa que en Ghandi no podia fer.<\/p>\n

La llegenda de Mah\u00e0lia<\/strong>
\nEn aquest bloc jo no explico hist\u00f2ries inventades. Aix\u00f2 de la Mah\u00e0lia, va passar de deb\u00f2 o no? No se sabr\u00e0 mai per\u00f2 la Wikip\u00e8dia americana ho dona per segur!<\/p>\n

Potser hauria d’introduir aqu\u00ed la Mah\u00e0lia Jackson, una contralto negra amb veu meravellosa nascuda a Nova Orleans, la millor cantant de Gospel negre de tots els temps. Quanta gent sap qu\u00e8 \u00e9s el g\u00e8nere Gospel <\/em>(literalment evangeli<\/em>)? Torneu en esperit al segle XVII a visitar els esclaus negres, patint sota la feina tan dura i separats de l’\u00c0frica solejada on van n\u00e0ixer i on havien viscut en llibertat. Molts ja estaven convertits al Cristianisme baptista, que tant els consolava, per\u00f2 la llei, expressi\u00f3 no de la set de just\u00edcia sin\u00f3 escrita per tal de servir als interessos dels propietaris, prohibia reunions de m\u00e9s de tres negres\u00a0 sense que els deixessin expressar-se, cantar o ballar com els agrada fer. Els blancs potser anaven a escoltar el serm\u00f3 per agrair a Deu els esclaus que posse\u00efen. En algun moment a algun lloc van comen\u00e7ar a tocar m\u00fasica i escoltar lectures b\u00edbliques, sobretot textos de St Pau invitant-los a obeir, estimar i treballar pels seus amos. A partir d’aqu\u00ed el g\u00e8nere va anar millorant i canviant, esdevenint uns col\u00b7lecci\u00f3 de can\u00e7ons, no sempre religioses, que parlaven del patiment i els anhels del poble sotm\u00e8s. La Mah\u00e0lia, que tenia una veu molt forta, molt alta i bon coneixement de la m\u00fasica, apart de ser una lluitadora molt entusiasta pels Drets Civils va aprendre molt de Tom Dorsey. Va esdevenir una figura amb un programa regular de TV i va fer una pel\u00b7l\u00edcula amb la Lana Turner, amb anomenada internacional. Em penso que va morir durant un concert a Europa per\u00f2 per qui s’hi interessi \u00e9s f\u00e0cil trobar enregistraments, com jo recomanaria. La Mah\u00e0lia va cantar el dia del I have a Dream<\/em> i estava prop de MLK durant el serm\u00f3. Vull dir que sabem que hi era de deb\u00f2 en persona i no pas un angelet disfressat enviat pels Cels per salvar en MLK d’un frac\u00e0s i donar-li la gl\u00f2ria (que jo s\u00e0piga)<\/p>\n

El discurs no va comen\u00e7ar b\u00e9. Estava naturalment ben escrit per\u00f2 parlava de la hist\u00f2ria d’Am\u00e8rica i de Lincoln i era un xic avorrit per gent amb poca cultura. No tothom el seguia. El p\u00fablic era impacient. Potser li havien fallat els instints al Dr King. Evidentment en MLK notava que estava en perill de fracassar. I aleshores la veu de Mah\u00e0lia va sonar clarament a les orelles de molta gent a la plataforma aix\u00ed mateix, com un comand del Totpoder\u00f3s:<\/p>\n

“Martin, parla’ls del teu somni!<\/em>”<\/p>\n

I la resta \u00e9s hist\u00f2ria. \u00c9s veritat o no? Com cadasc\u00fa vulgui! Li van preguntar una vegada a MLK com havia anat. El Dream<\/em> en diferent versions consistia en unes sent\u00e8ncies que ell havia ja utilitzat algunes vegades als seus sermons al Sud, potser sense l\u00b4\u00e8xit delirant\u00a0 d’aquell dia. Ell prou que volia\u00a0 ficar-les al discurs, per\u00f2 els seus amics i consellers que l’ajudaven amb el text de l’esdeveniment li havien dit que no, perqu\u00e8 al seu parer tot el material per aquell discurs tan important havia de ser nou. I com va gosar improvisar? \u00c9s que cal tenir molts d’all\u00f2 que no es diu. Home, ell era fill, n\u00e9t i besn\u00e9t de predicadors i ja havia improvisat for\u00e7a b\u00e9 moltes vegades…<\/p>\n

Jo personalment em quedo amb la llegenda de la Mah\u00f2lia. S\u00b4ho mereixia<\/p>\n

Un \u00e9sser hum\u00e0 no pot ser perfecte<\/strong>
\nDeu estar escrit a algun lloc que un home no pot ser perfecte, perqu\u00e8 no seria un home. En MLK va arribar a dominar l’\u00fas de la paraula com pocs, com pot testificar qualsevol que hagi sentit els seus enregistraments, per\u00f2 \u00e9s dif\u00edcil explicar com ho feia. El seu m\u00e8tode estava\u00a0 adaptat de molts predicadors, sols que ell ho feia millor. Sovint, com els altres, utilitzava cites literals de la B\u00edblia, dels Pares Fundadors d’Am\u00e8rica, d’escriptors i fins i tot feia cites erudites que sabia explicar. Tenia un Doctorat en Teologia. No ho feia d’amagat perqu\u00e8 eren f\u00e0cils d’identificar i d’\u00fas com\u00fa per\u00f2 ell les interpretava, les posava en context i al seu lloc, en treia lli\u00e7ons, a vegades les modificava com ning\u00fa m\u00e9s sabia fer. De fet, qualsevol expert identificaria\u00a0 f\u00e0cilment cites d’escriptors importants i de la B\u00edblia parlant d’un somni<\/em> on l\u00b4escriptor veia just\u00edcia i felicitat al m\u00f3n. Ning\u00fa ho va fer tan b\u00e9 i a un lloc tan escaient com en MLK.<\/p>\n

En canvi, escrivia malament. Parlar (o predicar) i escriure s\u00f3n coses diferents. Va publicar algun llibre, sempre ajudat per un dels escriptors sovint anomenats “negres” (No ho dic per ofendre ning\u00fa). Una vegada va escridassar un per haver canviat el text d’un serm\u00f3 seu: “Tu potser escrius millor que jo, per\u00f2 jo parlo molt millor que tu<\/em>“, li va dir.<\/p>\n

Anava sempre amb cura de no escriure res del que s’hauria de penedir, com han fet tants homes, per\u00f2 en una carta escrita des de la pres\u00f3 de Birmingham, Alabama, gaireb\u00e9 va perdre el tim\u00f3, queixant-se de la indifer\u00e8ncia als valors morals i al patiment injust dels negres al Sud. El que deia era una mica com alguns jueus que es queixen que Pius XII no denunci\u00e9s l\u00b4Holocaust. A ell li semblava que qualsevol cristi\u00e0 hauria de rebutjar la discriminaci\u00f3, viol\u00e8ncia i segregaci\u00f3 racial que patien els negres al Sud i que hauria de rebre ajut dels cat\u00f2lics i protestants blancs. No va ser aix\u00ed i el van deixar tot sol. En canvi, m\u00e9s d’un rab\u00ed jueu i les seves congregacions van posar-se al seu costat incondicional. L’Esgl\u00e9sia Cat\u00f2lica, tan cristiana com sempre tamb\u00e9 en aix\u00f2 es va cobrir… de gl\u00f2ria. En aquells temps els Pr\u00ednceps de l\u00b4Esgl\u00e9sia, vestits de seda, estaven ocupats denunciant el divorci i l\u00b4esterilitzaci\u00f3 volunt\u00e0ria de les d\u00f3nes amb finalitats contraceptives, dos pecats molt greus que posaven en perill la instituci\u00f3 del matrimoni. (Ara en parlen poc). Va acabar la famosa missiva de la pres\u00f3 afegint que aquells que avui el menystenien i es negaven a parlar amb ell, es veurien obligats algun dia a negociar amb gent violenta i no creient. Era veritat, per\u00f2 potser hauria estat millor guardar-s’ho per un altre dia.<\/p>\n

El seu pacifisme era profund, i aut\u00e8ntic, per\u00f2 una vegada… Tres treballadors del seu moviment havien estat assassinats a una petita ciutat del Sud anomenada Philadelphia i els cad\u00e0vers no es podien trobar. (Una hist\u00f2ria interessant seria qu\u00e8 va fer el FBI per trobar-los per\u00f2 avui no toca). En MLK hi va anar i va comen\u00e7ar a parlar a un grup de periodistes i ciutadans a les escales del jutjat: “Potser els assassins estan prop de nosaltres<\/em>“, digu\u00e9. I una veu odiosa al costat seu el va interrompre: “No saps com estan de prop<\/em>“. En MLK es va girar atacant el que havia parlat. Fou l’\u00fanic cas conegut. Ning\u00fa li va retreure, per\u00f2 no estava b\u00e9.<\/p>\n

Tots vivim dintre una casa amb les portes tancades o que es poden tancar, i hi ha coses que nom\u00e9s els m\u00e9s \u00edntims, potser la muller, coneixen. Malgrat estar casat amb quatre fills, en MLK no va poder controlar mai el seu apetit sexual desordenat. Aquesta inclinaci\u00f3 ja s’havia fet palesa en la seva joventut al College. Com\u00a0 a estudiant postgrau, incre\u00efblement, va mantenir un llarg i complicat afer amb una dona blanca, un assumpte perillos\u00edssim en aquells temps. Veieu sin\u00f3 en l’apunt previ el cas tr\u00e0gic d’Emmett Till. La dona es va negar a trencar la relaci\u00f3 per molt de temps, creant un problema considerable, que li podia haver costat un disgust. En aquell temps el FBI estava dirigit per un home sens dubte competent per\u00f2 molt malvolent anomenat Edgar J Hoover, tamb\u00e9 vist a les pantalles recentment. Tenia la mania que tothom 1) era un comunista amagat i 2) tenia secrets sexuals perversos. Potser s’ho pensava perqu\u00e8 ell era un homosexual, cosa que en aquell temps calia amagar perqu\u00e8 era considerada una perversitat, sovint il\u00b7legal, i vivia amb un home al que havia anomenat Sotsdirector del FBI i cobrava un sou molt bo del govern federal (cosa que fins i tot avui en dia li costaria un disgust). Hoover mantenia arxius secrets\u00a0 (corrupci\u00f3, passat, d\u00f3nes) amb la vida d’homes importants als EUA, cosa que feia por a molta gent poderosa. Qui sigui sense pecat, que llenci la primera pedra. En Hoover no era exactament un home sense pecat, per\u00f2 era perfectament capa\u00e7 de llen\u00e7ar el primer i tots els subseq\u00fcents rocs… i podria sortir-se’n. Diuen que tenia el seu arxiu secret\u00edssim amagat al dormitori. Diuen tamb\u00e9 que despr\u00e9s de la seva mort sobtada, el President Johnson va aconseguir fer-se amb i destruir l’arxiu, per\u00f2 no se sap de segur.<\/p>\n

L’arxiu a m\u00e9s de mostrar tots els intents que van durar anys de provar que en MLK era un comunista ateu, subversiu i perillos\u00edssim recollia tots els seus nombrosos afers extramatrimonials. En Hoover va intentar usar aquest material contra MLK. \u00c9s molt fosc com va anar i en tots els relats de l’incident hi ha elements d’especulaci\u00f3. Sembla que\u00a0 en Hoover va anar al President JF Kennedy o al seu germanet Bobby, que l’odiaven a mort per\u00f2 li tenien por. El President JFK era ell mateix un playboy amb h\u00e0bits i necessitats sexuals malaltisses. No obstant estar casat amb una d\u00f3na com Jacqueline Kennedy, empaitava de forma gaireb\u00e9 p\u00fablica i un xic repugnant a totes les actrius de Hollywood que podia enxampar, alguna vegada al cotxe oficial. La Shirley Maclaine en particular explicava que fou gaireb\u00e9 violada al cotxe davant els ulls aterrorits dels agents del Servei Secret, que havien jurat defensar la llei. Mantenia un annexe a l’oficina oval, a la qual el Servei Secret no permetia l’entrada a Jacqueline i feia dur a la Casa Blanca prostitutes (que era i segueix essent il\u00b7legal al Districte de Col\u00fambia). Alguna vegada va sortir a un passad\u00eds prop de l’oficina oval vestit nom\u00e9s amb una tovallola. Li va faltar poc per caure en un embolic molt perill\u00f3s amb una call girl argentina que li va oferir en Frank Sinatra, la qual al mateix temps era l’amant regular de Sancana, cap de la M\u00e0fia de Chicago (cosa que en Sinatra es va descuidar d’explicar, probablement). La noia en questio era una de les dues que treballaven al bar propietat de Sinatra a Las Vegas i que estaven reservades per a clients important\u00edssims. En JFK era en aquells temps un senador federal a punt d’encetar\u00a0 la campanya presidencial. A aquest senyor president amb tanta historia la idea d’exposar a Martin L King en p\u00fablic i a la premsa nom\u00e9s per alguna escapadeta de res li semblava malament. I ara! Va engegar en Hoover a fer punyetes.<\/p>\n

En Hoover, enrabiat va decidir apropar-se a ML King en persona, el qual ja sabia des de feia molt temps que el FBI l’espiava. El Sr Director del FBI va exposar una s\u00e8rie de demandes que ell tenia per afeblir i apaivagar el Moviment de Drets Civils amb els comunistes imaginaris que hi havia en aquells temps per tot arreu. Si no les complia, Hoover personalment enviaria el dossier a la Sra King (!!!)\u00a0 Xantatge del Govern Federal! Ho fan encara? Qui sap<\/p>\n

L’Edgar J Hoover, no havent obtingut res d’un home amb un defecte per\u00f2 de gran integritat, va enviar el sobre a la Sra Coretta King. No va passar res. Les mullers d’homes que s\u00f3n aix\u00ed en general ho saben perfectament, hi han pensat molt, han considerat moltes coses i ja han decidit qu\u00e8 volen fer. En Hoover, malgrat el seu poder no va gosar mai filtrar el cas a periodistes de confian\u00e7a. Punt final.<\/p>\n

La segona part tractar\u00e0 del President Kennedy i les seves opinions del Moviment pels Drets Civils. O sigui que fins aviat.<\/em><\/p>\n

Joanot<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Un gran serm\u00f3 escrit nom\u00e9s en part:\u00a0 Coses que poden passar Fa 50 anys\u00a0 al final de la Marxa sobre Washington Martin Luther King va pronunciar l’immortal serm\u00f3 “I have a Dream.” Va llegir la major part del discurs, escrit sens dubte per ell mateix per\u00f2 revisat moltes vegades amb l’ajut dels seus col\u00b7laboradors (tres […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816],"tags":[],"class_list":["post-656","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-aA","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/656","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=656"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/656\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":662,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/656\/revisions\/662"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=656"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=656"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=656"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}