\u00a8La teva fam\u00edlia havia viscut a Espanya per moltes generacions?”<\/p>\n
Aix\u00f2 m’ho va preguntar un dia un bon amic i company a la feina. Hi penso perqu\u00e8 avui \u00e9s el Rosh Hashanna<\/em>, el primer dia del set\u00e8 mes del calendari hebreu, la festa de Primer d’Any. Li he desitjat bones festes a molts amics. El dia 18 ser\u00e0 la festa del Yom Kippur<\/em>, la solemnitat m\u00e9s gran de l’any.<\/p>\n Els jueus s\u00f3n gent molt especial per a mi. De petit al Cole un capell\u00e0 em va dir que podria ser perill\u00f3s fer-se amic de persones que no s\u00f3n cristianes. Si li hagu\u00e9s fet cas, m’hauria perdut moltes coses i la meva vida hauria estat molt diferent. Es dona el cas que tots els meus mestres i superiors i despr\u00e9s els meus companys han estat jueus. El judaisme \u00e9s una religi\u00f3, una filosofia, un estil de vida. Contr\u00e0riament a tants prejudicis que corren pel m\u00f3n, hi ha jueus de tota mena. Tanco els ulls i tots els meus amics d’aquesta religi\u00f3 desfilen davant els meus ulls: un que no volia que ning\u00fa en parl\u00e9s, un altre que es va escapar d’Alemanya als 14 anys amb una germana petita abandonat a la bona voluntat d’altres i que \u00e9s un tros de pa, sempre disposat a ajudar, incapa\u00e7 de fer mal; una altra, una Gran Dama i una universit\u00e0ria d’extraordin\u00e0ria educaci\u00f3 que de nena va estar a un ghetto on no la deixaven anar a a l’escola perqu\u00e8 estava marcada per morir (i quan va poder anar-hi anys despr\u00e9s, la mestra va intentar conv\u00e8ncer-la que el seu verdader pare era Stalin i no el que tenia a casa); hi havia aquell fill d’una fam\u00edlia de quatre fills on nom\u00e9s hi havia hagut diners per un passatge i haven fet un sorteig per veure qui venia a Am\u00e8rica; un altre senyor molt m\u00e9s perill\u00f3s que la majoria de serps verinoses i finalment veig entre els memorables un que s’estimava massa els diners i un que tenia molta influ\u00e8ncia. Potser hauria d’anomenar els ve\u00efns que tenen marcada amb les escriptures l’entrada del pis a la meva escala. Rics, pobres, bona gent, mala gent, pocasoltes i homes de gran seny…Podreu trobar-hi de tot.<\/p>\n Judaisme avui<\/strong><\/p>\n Molta gent parla d’altres religions, per\u00f2 pocs les entenen, o encara pitjor, accentuen les similaritats sense entendre les difer\u00e8ncies, fent un di\u00e0leg seri\u00f3s o una conviv\u00e8ncia positiva impossible.<\/p>\n Per als jueus, la religi\u00f3 \u00e9s una part de la seva nacionalitat, que no \u00e9s veritat entre nosaltres. Un catal\u00e0 pot tenir qualsevol religi\u00f3 o cap, un jueu no. Dissortadament, a vegades sembla que parlant del m\u00f3n dels altres, els jueus es confonen en aquest punt i perceben un lligam excessiu o inexistent entre la nacionalitat dels europeus\u00a0 i la religi\u00f3 cristiana. N\u00b4hi ha per exemple que acusen els Cristians de ser culpables de l’Holocaust. Hitler era alemany, els alemanys s\u00f3n cristians, ergo els cristians s\u00f3n responsables. Igualment no distingeixen b\u00e9 ni entenen les difer\u00e8ncies entre cat\u00f2lics i les diferents esgl\u00e9sies protestants.<\/p>\n Per\u00f2 pocs catalans entenen que avui en dia el judaisme est\u00e0 dividit en tres corrents o tradicions diferents: els ortodoxos, els conservadors <\/em>i els reformats<\/em>\u00a0 i totes les sinagogues pertanyen a una d’aquestes denominacions. Al difer\u00e8ncia del cas entre els cat\u00f2lics i protestants, la teologia i la doctrina s\u00f3n essencialment les mateixes pels tres grups. All\u00f2 que els separa \u00e9s amb quina severitat cal interpretar la llei. Pels ortodoxos, cada dia m\u00e9s nombrosos per\u00f2 en minoria, la llei \u00e9s r\u00edgida i cal obeir cegament i literal totes les seves prescripcions i prohibicions; pels altres dos, la llei \u00e9s m\u00e9s aviat un indicatiu del cam\u00ed, una guia, no pas una cosa que demani l’obedi\u00e8ncia estricta i estan menys inclinats de portar disputes sobre qualsevol cosa al Consell\u00a0 local de Rabins, com fan els Ortodoxos.<\/p>\n B\u00edblia i Tanakh, Pentateuc i Torah<\/strong><\/p>\n Els jueus estan orgullosos de tenir testimonis escrits de totes les \u00e8poques, per\u00f2 hi ha forats. Un d’ells \u00e9s el dels temps de l’Imperi Rom\u00e0 i es llegeixen els Evangelis amb curiositat. El Sanedr\u00ed? Qu\u00e8 devia ser aix\u00f2? La religi\u00f3 jueva amb sacerdots hereditaris de la tribu de Lev\u00ed (la gent que es diuen Cohen, Kohn, Conn, Kahane o similar) tal com es practicava abans de la destrucci\u00f3 del segon temple i la di\u00e0spora amb sacrificis d’animals no existeix. Fou substitu\u00efda per l’anomenat Judaisme Rab\u00ednic<\/em> que tenim ara. Una sorpresa inesperada \u00e9s que els Jueus actuals s\u00f3n de fet els successors dels Fariseus<\/em> dels Evangelis. Totes les altres denominacions van desapar\u00e8ixer durant la Di\u00e0spora. Jo crec, no obstant, que els Fariseus van tenir mala premsa als Evangelis.<\/p>\n Pel que fa als Cohens, a les sinagogues ortodoxes sovint se\u00b4ls demana que beneeixin la comunitat fent el fam\u00f3s signe amb la ma que Mr Spock va immortalitzar a la serie StarTrek desitjant prosperitat i llarga vida. L\u00b4actor, Leonard Nimoy, explica que ho va veure sovint a la Sinagoga on el portaven de nen.<\/p>\n La comunitat a la Sinagoga est\u00e0 dirigida pel Rab\u00ed (sovint una dona en els nostres dies),\u00a0 que \u00e9s un mestre, no pas un sacerdot. Una altra personalitat \u00e9s el Cantor<\/em>, que fa el que fan tots els cantants a les cerim\u00f2nies i tamb\u00e9 a les festes, quan alg\u00fa els paga. Quan els nens arriben a certa edat, fan un Bar Mitzvah, una festa molt gran on el nou Jueu puja al Santuari i canta un fragment de la Torah en hebreu. Ara el mateix existeix per a les nenes per\u00f2 es diu Bat Mitzvah<\/em>.<\/p>\n En principi les B\u00edblies jueva i cristiana s\u00f3n gaireb\u00e9 id\u00e8ntiques pel que fa respecte a l’Antic Testament (una cosa que es pot considerar gaireb\u00e9 miraculosa). La doctrina jueva t\u00e9 dues fonts que despleguen l’acord o alian\u00e7a entre D\u00e9u i el Poble Israeli\u00e0. Les fonts s\u00f3n la B\u00edblia, que els jueus prefereixen anomenar Tanakh <\/strong>i el Talmud<\/strong> que des de temps immemorials recull els escrits i interpretacions de la llei fetes per escolars rab\u00ednics famosos. La part m\u00e9s sagrada del Tanakh \u00e9s el Pentateuc, anomenat Torah<\/strong>, una c\u00f2pia del qual est\u00e0 sempre al santuari durant els serveis. La Torah fou revelada per D\u00e9u i escrita per Mois\u00e8s sota inspiraci\u00f3 divina.<\/p>\n Filosofia i \u00e8tica<\/strong><\/p>\n Corren pel m\u00f3n concepcions molt diferents de qu\u00e8 \u00e9s i de qu\u00e8 mana la moral. Hi ha gent que es pensa que les conviccions personals del que \u00e9s bo i dolent haurien de ser les mateixes per a tothom i les religions sovint demanen exclusivisme. Aquestes coses acaben al bell mig de baralles i disputes entre gent diferent perqu\u00e8 a tots els participants els sembla que les seves creences s\u00f3n evidents, manades per D\u00e9u i no poden ser discutides.<\/p>\n Mirem per exemple el cas de la revenja i les repres\u00e0lies. Un jueu probablement us diria que \u00e9s una reacci\u00f3 completament natural i justa. Si alg\u00fa t’ha fet mal tens dret a donar-li una lli\u00e7\u00f3. El comand evang\u00e8lic d’oferir l’altra galta \u00e9s impossible d’entendre i sembla simplement il\u00b7l\u00f2gic.<\/p>\n Un altre exemple \u00e9s el cas de la visi\u00f3 del m\u00f3n i els seus plaers. Un jueu no pot entendre perqu\u00e8 l’esgl\u00e9sia cat\u00f2lica diu que vivim a una vall de ll\u00e0grimes, que hem nascut per patir i ajudar-nos m\u00fatuament, que vivim envoltats per perills, que el m\u00f3n \u00e9s dolent i perill\u00f3s i que tots som pecadors i que podrem ser castigats amb l’Infern. Els jueus aprenen que haver nascut al m\u00f3n \u00e9s fant\u00e0stic i que cal disfrutar i treure de la vida tant com es pugui. Si hi ha patiment alguna cosa ha anat malament. Sobre la vida despr\u00e9s de la mort, a les escriptures jueves no hi ha revelacions.<\/p>\n El judaisme avalua molt la vida humana que cal protegir a qualsevol preu. \u00c9s per aix\u00f2 que hi ha tants metges jueus? En qualsevol cas l’humanisme t\u00e9 arrels fort\u00edssimes a aquesta religi\u00f3.<\/p>\n La pol\u00edtica<\/strong><\/p>\n Un tema molt dif\u00edcil. Els grups de pressi\u00f3 jueva que, quan es tracta d’Israel tenen a les seves mans el vot dels Congressistes cont\u00ednuament afirmen que ells s\u00f3n els<\/strong> jueus. No \u00e9s veritat. Sols representen alguns jueus<\/strong>. Representen amb tots els seus diners nom\u00e9s els sectors m\u00e9s extremistes i radicals de la dreta de la societat israeliana, per no dir els m\u00e9s violents. L’afecci\u00f3 envers Israel i la seva exist\u00e8ncia s\u00ed que \u00e9s universal entre pr\u00e0cticament tos els jueus, per\u00f2 pel que fa a la situaci\u00f3 a Palestina molts jueus,tradicionalment un poble progressiu, ho veuen amb horror. La partici\u00f3 i els dos Estats no estarien malament. Han intentat trobar la seva veu m\u00e9s d’una vegada per\u00f2 la superioritat en diners i mitjans de la dreta \u00e9s aclaparadora.<\/p>\n Per acabar, els Sepharadim<\/strong><\/p>\n Una vegada vaig entrar a l’oficina d’on treballava i una nova secret\u00e0ria em va dirigir la paraula. “Qu\u00e8 \u00e9s espanyol vost\u00e8? No li hauria de dirigir la paraula, perqu\u00e8 vost\u00e8s ens van expulsar del nostre pa\u00eds” Jo? No pas els Catalans, li vaig explicar, que tenim sort d’estar vius encara.<\/p>\n \u00c9s curi\u00f3s que el nacionalisme espanyol vegi els Sefardites amb orgull i satisfacci\u00f3 (!?). Els primers jueus a Am\u00e8rica foren Jueus sefardites del Brasil. Van fundar la sinagoga m\u00e9s antiga de Nova York i a finals de S XIX van construir sinagogues, seguint la moda del temps, en estil Mud\u00e8jar, que cridava molt l’atenci\u00f3. En l’actualitat els sefardites novaiorquesos estan completament integrats amb els asquenazites que van arribar massivament durant i despr\u00e9s de la Guerra Mundial, per\u00f2 en queden molts.<\/p>\n Els espanyols semblen creure que tots els Sefardites s\u00f3n d’origen espanyol que no \u00e9s veritat. Els jueus del Marroc, dels Balcans i de Turquia s\u00ed que en s\u00f3n per\u00f2 no es coneix cap connexi\u00f3 entre la Pen\u00ednsula i els jueus \u00e0rabs, sobre tot del Jemen (els anomenats Mizrakhis o Orientals<\/em>) que practiquen la religi\u00f3 seguint en tot el ritu dels sefardites, una cosa que no s’ent\u00e9n f\u00e0cilment. En qualsevol cas,caldria parlar de jueus de ritu espanyol, no de jueus espanyols. Aquest ritu \u00e9s molt diferent del dels jueus alemanys (asquenazites) que \u00e9s majoritari al m\u00f3n.<\/p>\n La llengua que encara parlen alguns pocs sefardites es diu Ladino<\/strong>. I els catalans qu\u00e8? Amb l’expulsi\u00f3 v\u00e0rem perdre molts milers de bons catalans.\u00a0 Aquests catalans van seguir utilitzant la llengua catalanica<\/strong> (oficialment judeocatal\u00e0) per segles, per\u00f2 com tantes coses al m\u00f3n, ja fa temps que es va acabar. Els darrers documents estaven a un museu de Sarajevo, B\u00f2snia, abans de la guerra<\/p>\n En qualsevol cas, Bones Festes de Cap d’Any a tothom! Tant de bo tots els lectors estiguin inscrits al llibre de la vida per un any m\u00e9s de felicitat.<\/p>\n JOANOT <\/strong><\/font><\/p>\n \u00a8La teva fam\u00edlia havia viscut a Espanya per moltes generacions?” Aix\u00f2 m’ho va preguntar un dia un bon amic i company a la feina. Hi penso perqu\u00e8 avui \u00e9s el Rosh Hashanna, el primer dia del set\u00e8 mes del calendari hebreu, la festa de Primer d’Any. Li he desitjat bones festes a molts amics. El […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816],"tags":[],"class_list":["post-65","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-13","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/65","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=65"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/65\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=65"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=65"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=65"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
<\/h2>\n<\/blockquote>\n<\/blockquote>\n<\/blockquote>\n<\/blockquote>\n<\/blockquote>\n<\/blockquote>\n<\/blockquote>\n<\/blockquote>\n<\/blockquote>\n<\/blockquote>\n<\/blockquote>\n<\/blockquote>\n<\/blockquote>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"