{"id":648,"date":"2013-08-18T21:35:29","date_gmt":"2013-08-18T15:35:29","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/?p=648"},"modified":"2013-08-18T21:35:30","modified_gmt":"2013-08-18T15:35:30","slug":"lassassinat-demmett-till-i-el-moviment-america-dels-drets-civils","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2013\/08\/18\/lassassinat-demmett-till-i-el-moviment-america-dels-drets-civils\/","title":{"rendered":"L’Assassinat d’Emmett Till i el Moviment Americ\u00e0 dels Drets Civils"},"content":{"rendered":"

L’Emmett Till era un noi de la ra\u00e7a negra nascut el 25 de juliol de 1941 a Chicago i mort assassinat als 14 anys al Delta del Mississippi el 28 d’agost de 1955. La seva mare era una d\u00f3na molt intel.ligent i educada, nascuda al Delta que vivia millor que molts altres negres a Chicago, Illinois, d’una feina d’oficina que havia trobat a la For\u00e7a A\u00e8ria dels EUA. S’havia divorciat del pare, Louis Till, el qual es va enllistar de voluntari a la II Guerra Mundial, i va acabar condemnat a mort per un Consell de Guerra a Pisa (It\u00e0lia) i executat. La mare va rebre una carta del Govern anunciant l’execuci\u00f3 per raons de car\u00e0cter, sense cap mena d’explicaci\u00f3. Per qui s\"File:Emmett<\/a>‘hi interessi, l’ex-marit havia violat tres dones italianes i a m\u00e9s assassinat una de les tres.
\nEn Till va cr\u00e9ixer feli\u00e7ment prop de la mare i d’un nou pare. No tenia res d’extraordinari per\u00f2 era un noi simp\u00e0tic i divertit amb molts amics, que l’anomenaven “Bobo” i reien amb els seus acudits . Era molt tartamut, segons deien per culpa d’una p\u00f2lio que va patir de menut. Aquell fatal estiu de 1955, la fam\u00edlia reb\u00e9 la visita de l’oncle Mose Wright de la petita ciutat de Money al Delta del Mississippi. Era un parent que servia tamb\u00e9 de pastor lliure i predicador als negres locals. L’Emmett volia saber-ho tot del lloc d’on venia la seva mare i va voler anar-hi tot seguit aprofitant les vacances d’agost, agafant el mateix tren que l’oncle. La mare era molt reluctant per\u00f2 va acabar cedint, no sense explicar-li moltes coses sobre la realitat racista de l’estat de Mississippi. Si un blanc diu que l’has of\u00e8s, agenolla’t davant d’ell i demana perd\u00f3, fou una de les seves recomanacions. L’Emmett no en sabia res, perqu\u00e8 la ciutat de Chicago estava m\u00e9s o menys integrada.<\/p>\n

Un incident fatal<\/strong>
\nHom pot avisar un xicot de 14 anys tant com es vulgui i no serveix de res. L’Emmett aviat es va reunir amb altres nois negres de Money MI, als quals va comen\u00e7ar a explicar que ell anava a una escola integrada i tenia una foto d’un grup d’estudiants biracials que ell deia que eren els seus amics. (No era veritat: l’Emmett havia anat sempre a una escola per a nens negres) Ensenyava una foto d’una noia blanca de colors impresa de les que es troben a l’interior de carteres o bosses noves, dient a tothom que era la seva n\u00f2via i que, a m\u00e9s ja havia tingut relacions sexuals amb moltes blanques. Tenia, cal recordar-ho, 14 anys acabats de complir.
\n\"\"<\/a>Hi havia al poble una petita botiga de queviures anomenada “Bryant’s Grocery and Meat Market<\/em>“. Encara existeix avui en dia la ru\u00efna d’aquest edifici, declarat un monument hist\u00f2ric nacional. Darrere el mostrador hi van trobar la Sra Carolyn Bryant, la jove muller del propietari que tenia 21 anys. Els nois negres amb l’Emmett havien entrat a comprar llaminadures i goma de mastegar. No s’ha sabut mai com va anar exactament. Uns diuen que l’Emmett va xiular a la d\u00f3na com es feia pel carrer a d\u00f3nes maques; segons altres com era tartamut quan es trobava en dificultats, a vegades xiulava i era nom\u00e9s per recuperar aire i poder acabar la sent\u00e8ncia; la d\u00f3na va dir que l’Emmett li havia agafat una m\u00e0 i intentat de passar-li un bra\u00e7 pel cinyell, demanant una cita per sortir junts. La Sra Bryant, molt espantada davant d’un cas tan ins\u00f2lit, ofesa i incapa\u00e7 de veure-ho com una broma, va sortir corrents de la botiga cap al seu cotxe aparcat, del qual va treure una pistola carregada que hi duia sempre. Els nois tamb\u00e9 van apretar a c\u00f3rrer guiats per un xicot m\u00e9s gran que tenia por que el cas acab\u00e9s en una desgr\u00e0cia. De moment la cosa no va passar d’aqu\u00ed perqu\u00e8 el marit estava fora del poble.<\/p>\n

Cerca i captura<\/strong>
\nQuan en Ron Bryant, propietari de la botiga, va tornar, es va trobar amb la dificultat de trobar un noi que ning\u00fa semblava con\u00e8ixer. Amb l’ajut del seu mig germ\u00e0 JW Milam, va comen\u00e7ar a interrogar tots els negres que coneixia. Al final del segon dia, ja tenia una resposta: el jove tan impertinent era un visitant del predicador Mose Wright, a la casa del qual vivia. S’anomenava Emmett Till. A la matinada, els dos germans (i probablement alg\u00fa m\u00e9s) van pujar a la camioneta d’en Ron Bryant i van anar a la casa dels Wright. El matrimoni Wright va quedar astorat i incapa\u00e7 de dir o fer res en veure’ls apar\u00e8ixer a aquelles hores. Els invasors blancs van exigir que sort\u00eds l’Emmerett Till. El noi dormia compartint el llit de dos cosins. El van fer vestir sense dir qu\u00e8 volien, nom\u00e9s que els havia d’acompanyar tot sol. Poc a poc els Wright (que no sabien res de l’incident a la botiga) van entendre de qu\u00e8 anava. El predicador va intentar usar totes les capacitats dial\u00e8ctiques que tenia (que eren considerables) i la seva muller va treure tots els bitllets de d\u00f2lars que havia estalviat i els va oferir als dos blancs si deixaven anar el seu estimat Emmett. No hi va haver res a fer. Els dos homes van treure l’Emmett, li van lligar les mans a l’esquena i el van fer pujar a l’espai de c\u00e0rrega de la camioneta, cobrint-lo amb una lona. El Rvd Wright era impotent. Avisar la policia en aquell moment no serviria de res i encara podria ser perill\u00f3s. Li tocava callar i aguantar.<\/p>\n

La tortura<\/strong>
\nEl martiri d’Emmett va durar unes tres o quatre hores i els detalls no s\u00f3n ni seran mai ben coneguts. El van portar a algun lloc tancat vora el riu Tallahatchie. En un moment donat, el noi va recon\u00e8ixer que l’estaven matant i, deixant de parlar amb els racistes que l’havien capturat, comen\u00e7\u00e0 a recitar preg\u00e0ries de la B\u00edblia i va poder morir dignament. L’estudi for\u00e8nsic fet amb els seus ossos anys despr\u00e9s documenta les pitjors ferides. Tenia fractures a un f\u00e8mur, als peus i mans, als h\u00famers, tantes fractures al crani que estava deformat, costelles i (tal com ensenyen les fotos del temps) un dels ulls del noi estava penjant d’un nervi davant la cara. No li van deixar un cent\u00edmetre sa. Les lesions de teixits tous, sense participaci\u00f3 d’un os, no van quedar documentades enlloc.
\nDespr\u00e9s d’aquest tracte els dos homes (el marit i el seu germ\u00e0, probablement amb alg\u00fa m\u00e9s, mai identificat) van carregar el cos a la camioneta i van tornar a la botiga, on aviat s’hi van ajuntar altres homes a m\u00e9s de la muller suposadament ultratjada. Despr\u00e9s d’una discussi\u00f3 absurda sobre si el xicot estava mort o no, li van disparar amb una escopeta de perdigons al cap, damunt de l’ull i van decidir que el millor seria llen\u00e7ar-lo al riu. Van tornar al lloc de l’atac i a una f\u00e0brica abandonada van trobar una mena de ventilador molt gran que van lligar amb filferro de punxes al coll del noi abans de llen\u00e7ar-lo a l’aigua, on romandria per tres dies. Qualsevol metge forense podria explicar que aquest tracte, una duplicaci\u00f3 constant durant hores de ferides greus completament innecess\u00e0ries constitueix sempre una prova d’odi extrem, set de revenja. Durant els temps de l’esclavatge legal, gaireb\u00e9 tots els propietaris havien cohabitat amb les esclaves negres i per aix\u00f2 la majoria de negres americans s\u00f3n mestissos. Per\u00f2 en canvi, les relacions entre blanques i homes negres seguien essent un tema tab\u00fa, i estaven protegides per una l\u00ednia de separaci\u00f3 roja. No es podia ni parlar del tema.<\/p>\n

Abans del proc\u00e9s contra els germans<\/strong>
\nEl pastor Wright va denunciar la desaparici\u00f3 del seu nebot al Sheriff el segon dia. Aquest policia, ja d’edat aven\u00e7ada, es va declarar indignat i, sense entendre qu\u00e8 havia passat de deb\u00f2 va declarar que buscaria al jove Till i als segrestradors i que el pes de la llei, etc, etc.
\nAl tercer dia uns civils van descobrir el cad\u00e0ver a l’aigua. Els lligams al ventilador que li penjava del coll eren febles i mal fets i s’havien trencat. L’aparen\u00e7a del mort era esfere\u00efdora, degut en part als mals tractes i en part als tres dies a l’aigua. Era impossible identificar-lo. Al final la d\u00f3na del pastor Wright va fer una identificaci\u00f3 basada en un anell amb les inicials LT del pare del nen difunt i en algun vestit que es podia recon\u00e8ixer. La mare a Chicago va exigir que li enviessin el cad\u00e0ver. Mentretant el Sheriff havia comen\u00e7at a sentir coses i versions i rumors i va canviar la seva opini\u00f3 amb una altra hip\u00f2tesi: l’Emmet Till no estava mort. S’havia escapat i estava amagat per venjar-se dels botiguers i probablement treure’n diners. El cad\u00e0ver no es podia identificar i l’anell no volia dir res. Els diaris van publicar difamacions contra l’Emmett, la seva mare i els seus oncles, exaltant molt en canvi la virtut de la Sra Bryant,la botiguera a l’arrel del desastre. Deien que el dia abans de la troballa del mort, un cad\u00e0ver havia estat robat d’una mortu\u00f2ria a un altre poble. I ara encara en Till, un criminal, s’amagava per sotmetre els Bryants a xantatge! Aquestes opinions es van estendre i foren acceptades per tothom, juntament amb tota mena de mentides i falsedats, fins i tot per algun negre esverat per un incident tan incomprensible com perill\u00f3s.<\/p>\n

El proc\u00e9s<\/strong>
\nEls dos mig-germans van ser processats al palau de just\u00edcia del comtat responent a les acusacions d’assassinat. Com que els jurats eren tots locals, blancs i ben triats, ning\u00fa hi veia problemes. El proc\u00e9s \u00e9s no obstant memorable. La llei, all\u00f2 que certs governants diuen que cal sempre respectar cegament o si no s’acaba l’estat de dret, prohibia als negres testificar contra blancs. Per\u00f2 com que no hi havia testimonis blancs i la v\u00edctima era un nen, van deixar parlar a l’oncle, el Reverend Moses Wright. Aqu\u00ed els racistes havien caigut v\u00edctimes de la seva propaganda. Es pensaven seriosament que els negres tenien un cervell inferior, incapa\u00e7 d’entendre coses complicades i matisos i que no podien parlar b\u00e9. El testimoni de Wright (mort ara fa tres setmanes a Chicago) fou una sensaci\u00f3. Ell va explicar clarament amb veu ferma i en bon angl\u00e8s, descrivint-ho tot perfectament, el rapte, les emocions i l’angoixa de la fam\u00edlia, l’alegria i l’amor del jove Emmett. Es va fer un silenci angoix\u00f3s a la sala. Tots els periodistes en van parlar i aquest testimoni va canviar moltes coses.
\nPer\u00f2 la sent\u00e8ncia fou innocent<\/em> de tots els c\u00e0rrecs! Per al jurat, en Till vivia i estava sens dubte amagat per poder fer xantatge. Els jurats van demanar perd\u00f3 per haver trigat 64 minuts per rendre una sent\u00e8ncia tan f\u00e0cil. \u00c9s que primer havien de prendre refrescos perqu\u00e8 feia molta calor. Diuen que a vegades es bevia cervesa a la sala i que hi havia espectadors que duien una pistola ben visiblement.
\nCom \u00e9s sabut, als EUA existeix la prohibici\u00f3 de la “double jeopardy”, el perill doble. Si alg\u00fa \u00e9s declarat innocent d’un crim per un jurat, no pot ser jutjat una altra vegada. \u00c9s per aix\u00f2 mateix que pocs mesos despr\u00e9s els germans, ja absolts del crim, van acceptat 4000 d\u00f2lars per confessar els fets a dues revistes, \u00e9s a dir el crim, descrivint com tot havia anat i perqu\u00e8 ho havien fet.
\nEls dos germans van marxar del poble, es van divorciar i van morir encara joves. La virtuosa botiguera es va tornar a casar amb el nom canviat, ha sortit a la TV p\u00fablica americana i potser encara viu.<\/p>\n

La mare Till<\/strong>
\nAquesta dona tan ferma t\u00e9 tot el m\u00e8rit per la publicitat que ella va saber donar a la p\u00e8rdua del seu fill, que esdevingu\u00e9 el centre de la seva exist\u00e8ncia i va acabar per marcar el comen\u00e7ament de la lluita de deb\u00f2 pels drets civils dels negres. Va fer dur el cad\u00e0ver a Chicago, on el va fer vetllar en un ta\u00fct obert, perqu\u00e8 tothom vei\u00e9s qu\u00e8 havien fet els racistes del Delta. Hi va haver cues per entrar a la funer\u00e0ria i tots els diaris locals en van parlar. I va fer conferencies a tot arreu i va publicar escrits i distribuir fotos del ta\u00fct obert (que encara existeix i ser\u00e0 exposat al nou museu del poble negre americ\u00e0 en construcci\u00f3 a la Mall de Washington DC). Els seus esfor\u00e7os no foren en va. Ja a tot el Sud el moviment en defensa dels drets civils s’estava organitzant i aquest cas i els seus detalls van servir d’encenall per fer entendre a molts americans de qu\u00e8 anava, si alg\u00fa es pensava que uns ciutadans protegits per la Constituci\u00f3 havien d’aguantar aquest tracte per sempre.
\nEn Martin L King, encara poc conegut en aquell temps, fou un home extraordinari, no sols per les seves dots orat\u00f2ries sin\u00f3 sobretot pel seu lideratge, la capacitat d’organitzar les comunitats presents a les seves esgl\u00e9sies negres i sobretot el seny de saber quan tocava fer-ho. Havia descobert molt jove la doctrina de la desobedi\u00e8ncia civil pac\u00edfica de Ghandi que \u00e9s invencible quan es fa per una causa justa i va aconseguir fer-ho entendre als seus seguidors, gent que sovint no tenia cap educaci\u00f3. La llei no estava mai al costat seu, per\u00f2 la just\u00edcia i els drets humans s\u00ed. Sobretot, viol\u00e8ncia mai!
\nEn els temps de l’horror d’Emmett Till, en King ja tenia perfectament organitzada la vaga d’autobusos de la ciutat de Montgomery, perqu\u00e8 la llei estatal prohibia als negres seure a l’endevant dels autobusos. Despr\u00e9s de molts dubtes, en King havia triat per donar el tret de sortida a la Rosa Parks, una d\u00f3na reconeguda com una seguidora intel.ligent i fidel, de car\u00e0cter, valentia i conviccions ferms.
\nDeia ella que quan va veure com se li acostava el x\u00f2fer del bus, sens dubte per mirar de treure-la d’on seia i enviar-la al darrere, sabent tot all\u00f2 que se li acostava, prement les dents, la Rosa Parks digu\u00e9: PER TU, EMMETT TILL!<\/em><\/p>\n

JOANOT<\/strong><\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L’Emmett Till era un noi de la ra\u00e7a negra nascut el 25 de juliol de 1941 a Chicago i mort assassinat als 14 anys al Delta del Mississippi el 28 d’agost de 1955. La seva mare era una d\u00f3na molt intel.ligent i educada, nascuda al Delta que vivia millor que molts altres negres a Chicago, […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816],"tags":[],"class_list":["post-648","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-as","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/648","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=648"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/648\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":655,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/648\/revisions\/655"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=648"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=648"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=648"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}