{"id":63,"date":"2010-08-23T07:53:11","date_gmt":"2010-08-23T01:53:11","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2010\/08\/23\/el-vespre-del-4-de-juliol-a-la-rodalia-de-washington-dc\/"},"modified":"2010-08-23T07:53:11","modified_gmt":"2010-08-23T01:53:11","slug":"el-vespre-del-4-de-juliol-a-la-rodalia-de-washington-dc","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2010\/08\/23\/el-vespre-del-4-de-juliol-a-la-rodalia-de-washington-dc\/","title":{"rendered":"El Vespre del 4 de Juliol a la Rodalia de Washington DC"},"content":{"rendered":"

Quina joia de veure-ho! El poble, homes, nens i dones de totes les races i algunes religions, aplegats a la Gran Gespa (la Mall<\/em>) de cara al Monument de Lincoln. Una banda de m\u00fasica i moltes celebritats actuen a l’escenari esperant el vespre amb el plat fort, els focs d’artifici. Els problemes oblidats. Patriotisme i Nacionalisme s\u00f3n iguals; la difer\u00e8ncia rau nom\u00e9s en l’objecte de la passi\u00f3 popular. Al Patriotisme nom\u00e9s tenen dret els pa\u00efsos forts i lliures; amb el Nacionalisme s’han de conformar els febles i dependents, mentre no hagin quedat ofegats pels insults i l’odi dels seus dominadors.<\/p>\n

Gr\u00e0cies al 4 de Juliol, ja no hi ha Rei a Am\u00e8rica! Forasters ja no tenen el dret d’imposar impostos i quedar-se amb els diners! En aquest dia del 1776 ens v\u00e0rem inventar la Rep\u00fablica i la Llibertat i els Drets Individuals i el Govern derivat exclusivament del vot popular, sense cap altra font de legitimitat. I els pares fundadors van escriure documents perqu\u00e8 res s’espatll\u00e9s i d’en\u00e7\u00e0 d’aquell dia el poder d’Am\u00e8rica per tot el m\u00f3n nom\u00e9s ha augmentat. Ves si no celebrar\u00edem els Catalans si aix\u00f2 pass\u00e9s aqu\u00ed. Damunt la gespa hi ha gent que no tenen feina o no poden pagar les factures m\u00e8diques o estan a punt de perdre la llar, per\u00f2 aquest vespre no importa tant, perqu\u00e8 tots estan orgullosos de l’empresa com\u00fa, del poder i riquesa del seu pa\u00eds i creuen que est\u00e0 en els seves pr\u00f2pies mans resoldre els seus problemes.<\/p>\n

No hi vaig perqu\u00e8 no m’agraden les gentades i l’espectacle ja l’he vist per TV manta vegada. En cotxe preferim anar a celebrar la festa del 4 de Juliol, t\u00edpicament una barbacoa de hot dogs feta al jard\u00ed (backyard<\/em>), a la casa d’un familiar que viu a la rodalia de Washington, al Nord de l’Estat de Virg\u00ednia. Aquestes grans festes (el 4 de Juliol, el Memorial Day, Thanksgiving, Labor Day, el vespre del Superbowl) s\u00f3n una ocasi\u00f3 per grans trobades peri\u00f2diques familiars que sovint es repeteixen un any darrere l’altre i formen la base de moltes relacions socials. No ser-hi invitat podria ser un insult o un trencament.<\/p>\n

El Ve\u00efnat<\/strong><\/p>\n

La casa on anem est\u00e0 prop de la sortida de l’autopista, a les afores d’una petita ciutat de la qu\u00e8 ning\u00fa ha sentit mai parlar. De cam\u00ed intento repassar amb els meus companys les relacions familiars que sempre se m’escapen. A<\/strong> \u00e9s la segona dona de B<\/strong>, C<\/strong> \u00e9s un fill del primer marit d’A, que es va morir. D <\/strong>i <\/strong> E<\/strong> s\u00f3n mig germans fills de dos matrimonis d’F<\/strong>. G<\/strong> \u00e9s la fam\u00edlia d‘F<\/strong>. G<\/strong> est\u00e0 prom\u00e9s amb H<\/strong>, la filla del tercer matrimoni de F<\/strong>. D’I<\/strong> ja no cal parlar-ne, perqu\u00e8 ja no es tracten. A m\u00e9s hi haur\u00e0 ve\u00efns. S\u00b4hi cabr\u00e0 a la casa? No hi he estat mai, per\u00f2 diuen que \u00e9s gran. I els hot dogs els fan a l’entrada asfaltada del garatge, mentre que les begudes estan sempre a la gespa.<\/p>\n

Rebuda inesperada<\/strong><\/p>\n

Aparquem on podem. Per sort el nostre cotxe \u00e9s un compacte. Al davant de la casa hi ha un grup for\u00e7a nombr\u00f3s d’adolescents (teenagers<\/em> en Angl\u00e8s) jugant i rient entre ells. Ens ignoren per\u00f2 de sobte una noia d’uns 17 o 18 apareix corrent cap a nosaltres, donant abra\u00e7ades i fent petons. No tinc ni la m\u00e9s petita idea de qui \u00e9s ni de com es diu. Podria ser evidentment una filla del segon o tercer matrimoni d’una persona de la qu\u00e8 no vull parlar. Aquesta noia misteriosa porta un vestit de festa molt ajustat, curt i escotat que no escau a l’ocasi\u00f3. A les festes amb hot dogs la gent no es vesteix aix\u00ed. Sospito que aquesta jove post-adolescent\u00a0 havia participat recentment en un proc\u00e9s de desenvolupament i maduraci\u00f3 f\u00edsica, ara ja molt aven\u00e7at o acabat i que ara en volia exhibir els resultats, que no estan gens malament. Decideixo que mirar\u00e9 a veure si em diuen el seu nom.<\/p>\n

A la porta ens saluda l’amo de la casa. Fa temps que no ens trob\u00e0vem, senyor Coronel.<\/p>\n

Converses, gossos, escenari<\/strong><\/p>\n

El Coronel t\u00e9 bon aspecte. Va ser malferit al cap a la Guerra del Vietnam. Mira que fa anys, per\u00f2 ell en segueix patint les conseq\u00fc\u00e8ncies. I els 25.000 morts Americans segueixen ben morts. Per\u00f2 ara tenim relacions diplom\u00e0tiques, comercials i pol\u00edtiques excel\u00b7lents. Que m’expliquin perqu\u00e8 la van fer aquesta guerra. Ell no vol que es parli del Vietnam o la guerra en la seva pres\u00e8ncia. Sense la ferida probablement seria un General. Per\u00f2 ara tornen a fer altres guerres. Els pol\u00edtics no aprenen mai. O no volen aprendre. Es pense que faran aprendre al poble.<\/p>\n

La casa est\u00e0 b\u00e9, per\u00f2 hi ha massa gent, alguns fam\u00edlia, altres ve\u00efns. Totes les cadires estan concentrades a una sala, al voltant del sof\u00e0. Jo veig un espai buit i m\u00b4afanyo a seure’m-hi. Una dona molt grassa volia prendre\u00b4m el seient, ho t\u00e9 pintat a la cara. A la paret la Sra Coronela t\u00e9 penjada, dintre un marc una c\u00f2pia de la notificaci\u00f3 que una parella envia a tothom despr\u00e9s de contraure matrimoni. Em sembla que no hi havia cap necessitat de penjar-ho. Ja m\u00b4ho creia que estan casats. Fou el segon per a tots dos. Una estoneta despr\u00e9s li pregunto discretament si t\u00e9 un bany. Una mica ofesa, em respon que en t\u00e9 molts de banys. Est\u00e0 b\u00e9. Doncs ja em quedo tranquil.<\/p>\n

Segueixo saludant desconeguts. Gaireb\u00e9 tots em responen que ja ens vam trobar almenys una vegada. Amb l’accent que tinc, tothom es recorda de m\u00ed, com si fos un ocell migratori aterrat a una comunitat desconeguda. Ai, si pogu\u00e9ssiu gaudir dels avantatges del meu accent nom\u00e9s per un dia… \u00c9s una d’aquelles coses que tenim cada dia davant dels ulls sense que ens preocupi no saber ni qu\u00e8 \u00e9s ni com funciona en el tracte social.<\/p>\n

El m\u00f3n pastoral de la Vall de Shenandoah<\/strong><\/p>\n

Un petit grup de dos homes i una dona entra. Me\u00b4ls assenyalen com a camperols que tenen una granja molt maca a la Vall de Shenandoah (a Virg\u00ednia, relativament prop d’on som). M’asseguren que no s\u00f3n com X i Y, que eren uns texans molt vulgars que nom\u00e9s coneixien el seu ranxo a les planes de Texas i no sabien qu\u00e8 era l’educaci\u00f3.<\/p>\n

La senyora \u00e9s una dona espectacular. \u00c9s molt alta, rossa, amb bona figura i porta uns hot pants<\/em> (pantalons curts amb molt poca cama) dif\u00edcils d’ignorar pel g\u00e8nere mascul\u00ed. Sembla una d’aquelles persones molt m\u00e9s grans del qu\u00e8 semblen i efectivament resulta que un acompanyant (un jove d’uns 20 anys) \u00e9s el seu fill gran. Porta uns quants tat\u00fas\u00a0 en colors f\u00e0cilment visibles. Ja s’ha pensat que els tat\u00fas s\u00f3n per\u00a0 tota la vida? Quin aspecte tindran a l’edat de 90 anys? La dona seu intentant tapar-se les cames amb un coix\u00ed del sof\u00e0. Li pregunto de qu\u00e8 fa i em respon que t\u00e9 un negoci de ramaderia i tabac a la llegend\u00e0ria Vall de Shenandoah, un lloc id\u00edl\u00b7lic i que abans criava vaques per\u00f2 ara ha canviat i nom\u00e9s t\u00e9 cabres.<\/p>\n

M’agafa de sorpresa. pel camp se’n veuen poques de cabres. Quan jo era petit als estius anava amb els pagesos a fer una costellada de cabres. Arrib\u00e0vem a un lloc escaient, escalf\u00e0vem al foc un roc pla i hi f\u00e8iem les costelles d’una cabra\u00a0 acabada d’escorxar que \u00e9rem molt bones. Despr\u00e9s he vist cabres als zoos, al rac\u00f3 dels nens on deixen tocar els animals com si fossin gats o gossos (petting zoo<\/em>). Breument vaig viure a una mena de col\u00f2nia on l’empresa feia dur una cabra al lloc on jugaven els nens. Per\u00f2 els mascles tamb\u00e9 s\u00f3n un s\u00edmbol del dimoni. Li pregunto qui li compra les cabres. Molta gent. Avui en dia es ven formatge de cabra, llet de cabra. I de carn? El gust se sembla molt al xai. No se li havia acudit mai. La gent potser no voldrien menjar carn de cabra. En qualsevol cas no fa gaire diners per ara. Tamb\u00e9 cultiven tabac. Tabac de Virg\u00ednia, que t\u00e9 anomenada.<\/p>\n

Veig l’adolescent en vestit de cocktail que havia sortit fora a rebre’ns amb petonets. Seu a una butaca amb les cames doblegades al lloc de seure i s’ho escolta tot sense dir res. De moment ha deixat de repartir petonets.<\/p>\n

El Beb\u00e9<\/strong><\/p>\n

Hi ha un beb\u00e8 molt buf\u00f3 i petitet a la festa. Totes les dones prenen tanda agafant-lo. N’hi ha una amb un accent del Sud molt maco li canta una can\u00e7\u00f3. El Coronel fins i tot somriu. T\u00e9 un gosset molt gras que va d’un visitant a l’altre. Jo jugo una mica amb ell. De sobte per la porta oberta entra un altre gos. El Coronel es mostra irritat. No el vull aquest perqu\u00e8 no \u00e9s un gos estable i civilitzat. Fora d’aqu\u00ed. Un senyor s’afanya a treure’l i tanca la porta darrere seu.<\/p>\n

Inevitablement les senyores comences a parlar de beb\u00e8s i de no poder dormir per culpa d’ells. Una diu que aix\u00f2 ho va arreglar als quatre mesos. tot el que calia fer era barrejar la f\u00f2rmula amb una mena de pur\u00e9 de cereals. Aix\u00ed l’est\u00f3mac s’ompliae i el nen dorm. Va preguntar el pediatra, el qual va respondre que\u00a0 si el nen estava b\u00e9, \u00e9s que no li feia mal. Altres dones s’hi afegeixen. Que s\u00ed, que s\u00ed. Elles tamb\u00e9 ho van fer amb molt d’\u00e8xit. Es que l’endem\u00e0 cal treballar i sense dormir no es pot. Jo em recordo que la meva \u00e0via castellana sempre deia que ella donava pa amb vi als nens i que els enfortia molt. Alg\u00fa fa notar que molts nens petits moren al m\u00f3n de deshidrataci\u00f3 i infeccions per\u00f2 que no se sent que ning\u00fa es mori per utilitzar malament la f\u00f3rmula. No s\u00e9 si \u00e9s veritat aix\u00f2. Li preguntar\u00e9 a un pediatra que conec.<\/p>\n

Una nena de 14 anys amb peculiaritats inesperades
\n<\/strong><\/p>\n

Els adolescents que estaven fora poc a poc han anat entrant i alguns han aconseguit ficar-se a la sala del pow wow (<\/em>que \u00e9s el nom indi d’una trobada tribal de negociacions orals). Entre ells hi ha una nena que crida l’atenci\u00f3 per la seva seriositat i llengua c\u00e0ustica. En un moment donat, parlant amb veu alta, sembla dominar la conversaci\u00f3 i fa riure a tothom. La mam\u00e0, una senyora molt grassona, que \u00e9s una ve\u00efna, se la mira amb gran orgull.<\/p>\n

Les coses es complicaran.<\/p>\n

La nena tamb\u00e9 vol tenir el beb\u00e8 per una estona. Li diuen que s\u00ed per\u00f2 per si de cas la mare es posa al costat, molt aprop d’ella. De sobte la noia sembla desconcertada i disgustada. “Aquest beb\u00e8 fa pudor!” crida. Encara ho refor\u00e7ava m\u00e9s. Fa pudor. Ella no sabia que els beb\u00e8s poguessin fer tanta pudor. Palpa la zona escaient de la pobre criatura i determina que se sent molt tou. Ara tothom ha quedat sorpr\u00e8s i desconcertat. Li prenen el nen i dues dones desapareixen de l’habitaci\u00f3 per canviar-lo. La mare de la noia no diu res per\u00f2 baixa els ulls. Un moment despr\u00e9s la nena anuncia que no t\u00e9 m\u00e9s remei que anar a prendre una dutxa. I se’n va.<\/p>\n

Acabada de sortir, la seva mare explica que la nena pateix d’un desordre emocional compulsiu-obsessiu i que ja fa temps que est\u00e0 en tractament, cosa que molts presents ja sabien. I que li cal prendre dues dutxes di\u00e0ries perqu\u00e8 diu que si no es podria morir d’una infecci\u00f3. I que a l’habitaci\u00f3 ho t\u00e9 tot ordenat d’una forma especial i no es pot tocar res i que a vegades la nena li fa escenes quan alguna cosa no li agrada. Un senyor diu que potser seria una bona atleta, perqu\u00e8 molts esportistes s\u00f3n aix\u00ed i sovint hi ha coses que han de fer o tocar, o amulets que necessiten, o si no, no poden participar. Un altre home afegeix que ell ha conegut obsessius i que tots eren persones d’una gran intel\u00b7lig\u00e8ncia.\u00a0 A m\u00e9s eren sempre molt nets, no perden res i no trenquen mai la seva paraula. Gaireb\u00e9 estic temptat de felicitar la senyora per tenir una filla aix\u00ed.<\/p>\n

Em miro el fill gran de la senyora rossa de les cabres. Duu una mena de samarreta negra amb paraules i gr\u00e0fics de significat fosc i al bra\u00e7 s\u00b4hi ha fet tatuar una gran creu negra. Gaireb\u00e9 em faria por trobar-me’l pel carrer al vespre. Aquest segur que no \u00e9s obsessiu. Decideixo felicitar la mare de la nena.<\/p>\n

Celebracions populars<\/strong><\/p>\n

He decidit prendre l’autob\u00fas de tornada a Nova York aquest vespre perqu\u00e8 com tothom est\u00e0 a alguna festa el tr\u00e0fic estar\u00e0 b\u00e9. Tinc ra\u00f3. De cam\u00ed passo per una autopista on el tr\u00e0fic en la direcci\u00f3 contr\u00e0ria est\u00e0 tancat per\u00f2 on molts autos arriben i la policia els fa aparcar sobre la gespa. M’ho expliquen. Des d’aqu\u00ed es veuen molt b\u00e9 els jocs d’artifici. Me’n recordo que a Manhattan aquest vespre tamb\u00e9 deixen aparcar a una autopista. \u00c9s una festa molt important que t\u00e9 valor simb\u00f2lic.<\/p>\n

Am\u00e8rica viu. Tenim problemes per\u00f2 els arreglarem. L’esperan\u00e7a viu.<\/p>\n

Ja des de Nova York, un salut ben cordial<\/p>\n

Joanot<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Quina joia de veure-ho! El poble, homes, nens i dones de totes les races i algunes religions, aplegats a la Gran Gespa (la Mall) de cara al Monument de Lincoln. Una banda de m\u00fasica i moltes celebritats actuen a l’escenari esperant el vespre amb el plat fort, els focs d’artifici. Els problemes oblidats. Patriotisme i […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816],"tags":[],"class_list":["post-63","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-11","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/63","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=63"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/63\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=63"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=63"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=63"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}