{"id":629,"date":"2013-06-03T06:23:59","date_gmt":"2013-06-03T00:23:59","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/?p=629"},"modified":"2013-06-04T05:54:18","modified_gmt":"2013-06-03T23:54:18","slug":"burma-myanmar-ii-una-re-democratitzacio-dificil","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2013\/06\/03\/burma-myanmar-ii-una-re-democratitzacio-dificil\/","title":{"rendered":"Burma-Myanmar II: una re-democratitzaci\u00f3 dif\u00edcil"},"content":{"rendered":"
\n
Em va sorprendre que molts lectors s’interessessin pel tema de Myanmar (o Burma) del darrer apunt. Potser era per la simpatia i l’atracci\u00f3 evident exercida per la Sra Aung San Suu Kyi, Premi Nobel de la Pau, una figura que va passar uns quinze anys en arrest domiciliari o pres\u00f3 (1988-2010)\u00a0 com a c\u00e0stig per haver guanyat les eleccions generals en 1990 i sobreviscut un intent d’assassinat molt salvatge pels goril.les feixistes del r\u00e8gim militar. Ho va aguantar tot pacientment, malgrat les provocacions, sense cridar mai per la viol\u00e8ncia, un disbarat que hauria significat la seva perdici\u00f3 i el vessament in\u00fatil de molta sang. Em va semblar que per entendre-ho, calia llegir la hist\u00f2ria del pa\u00eds, sobretot els resultats de la de la fatal i trist\u00edssima colonitzaci\u00f3 brit\u00e0nica. No ho he trobat gens f\u00e0cil, per\u00f2 vet-aqu\u00ed el meu sumari, tret de les fonts trobades a l’Internet.<\/address>\n<\/blockquote>\n

La hist\u00f2ria coneguda comen\u00e7a al Segle II abans de Crist<\/strong>
\nPoc a poc els pale\u00f2legs s’han alliberat de l’absurditat de pensar que l’evoluci\u00f3 hist\u00f2rica va tenir lloc a Europa, cosa que projectava enrere la situaci\u00f3 pol\u00edtica existent al segle XX. Ara ja sabem que no. A l’\u00c0sia i fins i tot a Am\u00e8rica van passar moltes coses dignes de cr\u00e8dit al temps prehist\u00f2ric. Per\u00f2 deixem-ho c\u00f3rrer: la hist\u00f2ria de Burma comen\u00e7\u00e0 amb l’aparici\u00f3 d’un poble anomenat Pyu, que van entrar ocupant, com gaireb\u00e9 tots els successors la Vall d’Irrawaldly, un territori immens de clima m\u00e9s sec que est\u00e0 al centre del que \u00e9s Burma en els nostres dies. No era gens f\u00e0cil establir-hi un estat coherent degut l’exist\u00e8ncia de selves\u00a0 gaireb\u00e9 inhabitables que separen una ciutat de l’altre a dist\u00e0ncies enormes. Aix\u00ed els Pyu ja van inventar el recurs l\u00f2gic contra aquest problema geogr\u00e0fic: fundarien no un estat sin\u00f3 moltes ciutats-estats i el seu reialme seria una confederaci\u00f3 d’aquestes ciutats. A la perif\u00e8ria de la Vall s’establirien amb el temps els territoris de les minories \u00e8tniques, unes 130 en l’actualitat. Aquesta situaci\u00f3 originada fa prop de dos mil anys persisteix fins als nostres dies. Els Birmans, que s\u00f3n probablement un 60% de la poblaci\u00f3 total, han lluitat en moltes guerres contra les minories que viuen a la perif\u00e8ria.
\nEls Pyu foren seguits 3 o 400 anys despr\u00e9s pels Mon, una mica m\u00e9s al sud, que van importar una llengua, ara poc coneguda que aviat esdevindria la lingua franca de tot el sud-est asi\u00e0tic. Els Birmans, en l’actualitat el poble titular de la naci\u00f3, van arribar al voltant del segle X. Amb molts canvis i entrebancs, seguirien fins al segle XIX, quan els Anglesos van apar\u00e8ixer interessats per les possibilitats econ\u00f2miques i decidits a evitar que Fran\u00e7a arrib\u00e9s a formar un imperi colonial. En els darrers segles, la pol\u00edtica de l’estat burm\u00e9s ha consistit sempre en guerres freq\u00fcents contra les minories \u00e8tniques perif\u00e8riques permanentment en rebel\u00b7li\u00f3 contra els birmans del centre que dura fins als nostres dies. A m\u00e9s els monarques birmans van encetar guerres contra els Khmers (Camb\u00f2dia), la Xina, \u00cdndia i Siam (Tail\u00e0ndia). Eren gent guerrera els birmans per\u00f2 cal afegir que no passava gran cosa. La guerra brutal, total, de terra cremada que ara semblen seguir contra els musulmans Rohingya la van aprendre de la Gran Bretanya.<\/p>\n

Part de l’Imperi Brit\u00e0nic<\/strong>
\nLa guerra de la independ\u00e8ncia fou terrible, sense precedents. Va consistir de tres guerres separades, totes elles terminades amb un tractat dictat per Londres, per un total de 61 anys! Al final de la tercera, l’estat de Burma havia deixat d’existir. Els armaments aven\u00e7ats no s’havien vist mai a aquella part del m\u00f3n. La monarquia tamb\u00e9 va deixar d’existir. Burma fou incorporada a la col\u00f2nia gegant\u00a0 formada pels \u00cdndia, Pakistan, i Bengla Desh dels nostres dies amb un Virrei angl\u00e8s \u00fanic i remot. L’inter\u00e8s econ\u00f2mic principal era l’explotaci\u00f3 agr\u00edcola, sobretot de l’arr\u00f2s, en aquells temps molt car, per\u00f2 per finan\u00e7ar-lo industrialment resultava que calia prendre pr\u00e9stecs bancaris, cosa desconeguda al pa\u00eds, i com que els anglesos eren els \u00fanics que entenien els bancs, acabarien esdevenint amos de tot, despr\u00e9s que els bancs haguessin pres la terra dels propietaris locals. Al centre del pa\u00eds hi havia pous amb petroli, que en aquell temps no servien de gran cosa sin\u00f3 per fer llum al vespre. Aqu\u00ed cal afegir el detall final que els birmans no es mereixien: els brit\u00e0nics tenien un inter\u00e8s una mica absurd, en qualsevol cas excessiu per les difer\u00e8ncies i problemes \u00e8tnics. El problema era secular al pa\u00eds per\u00f2 les guerres, encara que sovint eren cont\u00ednues, havien estat breus i es prenien poc tr\u00e0gicament. Els amos colonials, per\u00f2, van abandonar un pa\u00eds tan dividit com no havia estat mai, amb problemes nacionals i racials escampats per tot el territori.<\/p>\n

La II Guerra Mundial, el pare de Aung San Suu Kyi i la independ\u00e8ncia: quan tot s’empitjora i els carrers se semblen a clavegueres<\/strong>
\n(Par\u00e8ntesi: una cosa que m’amo\u00efnava \u00e9s com anomenen els birmans a aquesta senyora fora dels actes oficials. No fou f\u00e0cil, per\u00f2 ara ja ho s\u00e9: Aung San segur que no, perqu\u00e8 \u00e9s el nom del seu pare, un heroi nacional que fins fa poc sortia als segells de correus. Els birmans no tenen primer nom ni cognom ni cap mena de noms de fam\u00edlia i se’n poder donar de nom un, dos, tres o m\u00e9s, si aix\u00ed ho desitgen. A m\u00e9s, un adult es pot canviar el nom. El nom \u00edntim de la senyora ha ser Suu Kyi o encara m\u00e9s simplement Suu. Ara b\u00e9: quan una d\u00f3na \u00e9s gran i es mereix ser tractada amb respecte, cal precedir el seu nom amb Daw. Literalment, Daw vol dir en catal\u00e0 Tia (jo prefereixo Tieta que em sona molt millor) que cal usar tant en privat com en p\u00fablic quan se li adre\u00e7a la paraula. Amb aix\u00f2 l’enigma queda resolt: cal anomenar-la en persona Daw Suu Kyi o simplement, com jo far\u00e9, Daw Suu. Final del par\u00e8ntesi).<\/p>\n

La guerra mundial a Burma es veia venir de lluny. Abans hi va haver l’atac japon\u00e8s contra la Xina, on ja existia una guerra civil entre els comunistes de Mao Tzedong i el Kuomitang feixista de Txang Kai Txec. La cosa va acabar en una guerra de tres, tots contra tots sense aliances ni pau. En aquell temps hi havia un jove estudiant molt ben educat anomenat Aung San, pare futur de la tan estimada Daw Suu que apart de dirigir tota mena de moviments patri\u00f2tics, havia fundat i dirigia el Partit Comunista de Burma. Considerant que la guerra entre Jap\u00f3 i la Gran Bretanya estava a punt d’esclatar, li va semblar que en qualsevol cas havia de lluitar contra el Jap\u00f3 i va intentar entrar a la Xina per comen\u00e7ar a fer aix\u00f2. He consultat diverses fonts preparant aquest apunt. Una diu que Aung San volia anar-hi per ajuntar-se amb els comunistes i una altra amb els feixistes!! Per\u00f2 no hi va arribar mai. Els japonesos el van interceptar i conv\u00e8ncer que en qualsevol cas el seu futur era lluitar amb els japonesos contra Anglaterra i no a l’inrev\u00e9s (!!!!!) El vers\u00e0til Aung San va tornar a Burma i reclutar 29 joves que el van seguir a entrenar-se amb els japonesos i visitar l’Emperador a Tokyo. Els “30” que en van resultar van esdevenir per molts anys un grup de pressi\u00f3 molt poder\u00f3s.
\nCap a mitja guerra, l’Aung San va decidir que els japonesos eren falsos i mentiders i sobretot que perdrien la guerra i va tornar a canviar de b\u00e0ndol, fundant l’ex\u00e8rcit burm\u00e9s i ajudant de forma molt efectiva als anglesos.
\nAl final de la guerra, l’Aung San, ara afectuosament anomenat el General (Bogyoke), era de fet cap d’un govern provisional no sobir\u00e0, mentre que Burma tornava a ser part del Virreinat d’\u00cdndia. El Bogyoke va anar a Anglaterra i va negociar la independ\u00e8ncia amb el Premier Atlee en 1947. Mesos abans de la proclamaci\u00f3 efectiva, dissortament un grup de pistolers va entrar armat amb metralladores a la sala de reunions d’Aung San i el va assassinar a ell i la majoria dels seus ministres. El gran caos havia comen\u00e7at. Deu ser complicat governar un pa\u00eds, per\u00f2 els militars es pensaven que sense saber res ho sabien tot. Van prohibir l’entrada a Burma de visitants estrangers. Un que es va colar va explicar que les clavegueres i els femers corrien pels carrers principals de les ciutats i que a molta gent li faltava l\u00b4aigua i l\u00b4electricitat\u00a0 i que hi havia fam per tot arreu. Amb el temps, degut en part a l’empresonament de Daw Suu, molts pa\u00efsos s\u00b4havien afegit al boicot de les Nacions Unides. Als militars els importava ben poc. Ara que als pocs anys alg\u00fa es va recordar dels pous de petroli de l’interior, ara molt atractius. Aviat \u00cdndia i Xina es van declarar amics de Burma fins a la mort i van comen\u00e7ar-ne l’explotaci\u00f3, donant al mateix temps ajut efectiu a un pa\u00eds no developat. Amb aix\u00f2, els militars van poder resoldre moltes coses i hi va haver millores fins i tot abans de negociar amb Suu Kyi. En l’actualitat fins i tot els EUA han aixecat l’embargo. Per\u00f2 el petroli i sobretot el gas natural estan perduts.<\/p>\n

Final provisional: del General Aung San a la Tieta Suu Ky<\/strong>
\nSembla que hi hagi acord entre els historiadors en la condemna de la Gran Bretanya per haver aguditzat els problemes del pa\u00eds sense haver intentat formar mai una consci\u00e8ncia nacional organitzada, sense haver preparat Burma per a la Independ\u00e8ncia; en canvi els havien ensenyat un parell de coses dolentes, com l’odi racial, el desgavell econ\u00f2mic, la superioritat militar, la crema de poblats i petites ciutats com a c\u00e0stig i l’ab\u00fas policial fins i tot amb tortura.
\nMort en Aung San ning\u00fa sabia qu\u00e8 fer. Tot va empitjorar r\u00e0pidament. Un general anomenat Ne Win, com no podia ser altrament, va prendre el poder i el va exercir de forma totalit\u00e0ria, encara que millor i m\u00e9s suaument que els qui el van seguir. Ll\u00e0stima que tingu\u00e9s supersticions. Com que nom\u00e9s es fiava del n\u00fameros 5 i 9, nom\u00e9s va deixar imprimir bitllets de 63 i 45 kyis.
\nLa seva dimissi\u00f3 el 8 del 8 del 88 (dia que segons els endevinadors seria molt favorable per Ne Win) fou un cataclisme, quan fou substitu\u00eft per\u00a0 generals absurds, totalitaris, criminals, el darrer dels quals fou Than Shwe, un general molt vell i misteri\u00f3s que no apareixia mai en p\u00fablic, ni rebia ning\u00fa. La sublevaci\u00f3 d’aquest militars \u00e9s anomenada sarc\u00e0sticament el cop del 8888.
\nVa ser en aquell temps que la Tieta es va ficar seriosament en pol\u00edtica. Els militars havien autoritzar el 1990 una elecci\u00f3 general que va guanyar el partit de Suu Kyi amb una majoria aclaparadora. Va ser aleshores quan les condicions de l’empresonament es va empitjorar. Hi va haver un intent d’assassinat esgarrifador Nov 1996. En una sortida autoritzada, la seva caravana fou atacada per uns 200 homes forts d’una organitzaci\u00f3 feixista oficial armats amb pals, ganivets i rocs (diuen que van cobrar 500 kyis per cap, una quantitat molt considerable al pa\u00eds). Suu Kyi es va escapar per\u00f2 diuen que molts seguidors (potser prop de 20 o 30) foren assassinats.
\nEl martiri de Suu Kyi va acabar el 13 de Novembre de 2010 (com passa el temps!). Un president civil semi-independent havia estat triat quan al final en Than Shwe va decidir plegar sense que ning\u00fa s\u00e0piga per qu\u00e8. El nou president va acceptar que Suu Kyi fos elegida i entr\u00e9s al Parlament com a l\u00edder de l’oposici\u00f3.
\nLa majoria de les moltes guerres \u00e8tniques perif\u00e8riques estan suspeses en l’actualitat per\u00f2 ara fa molt poc es va repetir un incident molt violent contra els musulmans Rohingya del nord-est, degut a una hostilitat que ja ve de molt temps. Parlant amb la BBC sobre el cas, a Suu Kyi se li va escapar una opini\u00f3 ingenua molt racista i cruel contra els Rohingya, una d’aquelles coses que no es poden dir (llegiu s.u.p. l’apunt anterior) Jo m’imagino que alg\u00fa ja li deu haver explicat a la senyora all\u00f2 de les coses pol\u00edticament incorrectes que diem els occidentals. Ella s’ha disculpat i dit que tot era un malent\u00e8s i que ella defensava que els Rohingya tinguessin els drets civils com tothom i que condemnava la limitaci\u00f3 dels naixements Rohingyas a dos per matrimoni en certs territoris. A m\u00ed personalment em sembla que essent com \u00e9s una birmana \u00e8tnica de naixement, sense pensar-hi gaire va repetir all\u00f2 que els birmans diuen sempre i volen escoltar dels dirigents. I com que encara no ha nascut ning\u00fa incapa\u00e7 de fer patinades, o de tenir un mal dia, o equivocar-se, o acontentar tothom, jo li accepto plenament les excuses.<\/p>\n

Ad\u00e9u-siau!<\/p>\n

JOANOT<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Em va sorprendre que molts lectors s’interessessin pel tema de Myanmar (o Burma) del darrer apunt. Potser era per la simpatia i l’atracci\u00f3 evident exercida per la Sra Aung San Suu Kyi, Premi Nobel de la Pau, una figura que va passar uns quinze anys en arrest domiciliari o pres\u00f3 (1988-2010)\u00a0 com a c\u00e0stig per […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816],"tags":[],"class_list":["post-629","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-a9","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/629","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=629"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/629\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":634,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/629\/revisions\/634"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=629"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=629"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=629"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}