{"id":62,"date":"2010-08-09T07:09:43","date_gmt":"2010-08-09T01:09:43","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2010\/08\/09\/visita-a-washington-dc-la-gran-capital-un-4-de-juliol-prop-de-mount-vernon\/"},"modified":"2010-08-09T07:09:43","modified_gmt":"2010-08-09T01:09:43","slug":"visita-a-washington-dc-la-gran-capital-un-4-de-juliol-prop-de-mount-vernon","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2010\/08\/09\/visita-a-washington-dc-la-gran-capital-un-4-de-juliol-prop-de-mount-vernon\/","title":{"rendered":"VISITA a Washington DC, la Gran Capital: Un 4 de Juliol prop de Mount Vernon"},"content":{"rendered":"<p>La capital est\u00e0 b\u00e9. Per cotxe des de Nova York s\u00b4hi arriba en 4 hores. El tren \u00e9s m\u00e9s r\u00e0pid per\u00f2 costa massa d\u00f2lars i est\u00e0 gaireb\u00e9 sempre molt ple. Potser a WDC fa massa calor els estius. No \u00e9s endebades una ciutat del Sud. Permeteu-me que parli de les coses que personalment m&#8217;interessen<\/p>\n<p><strong>Hist\u00f2ria. Perqu\u00e8 Washington?<\/strong><\/p>\n<p>Despr\u00e9s de la Revoluci\u00f3, la capital natural hauria estat sempre Nova York, que havia estat sota dominaci\u00f3 brit\u00e0nica tota la contesa. Era una ciutat gran, rica, plena de comerciants, amb un port molt gran&#8230; Aquestes coses no han canviat gens. La nova Constituci\u00f3 de la Rep\u00fablica no havia triat capital. Naturalment, les noves autoritats es van establir a la Big Apple i \u00e9s all\u00ed, davant la el que \u00e9s la Borsa de Wall Street (en els nostres dies) on George Washington va jurar el c\u00e0rrec i el Govern i el Congr\u00e9s es van establir. Per\u00f2 els Sudistes no volien aguantar cap capital al Nord i el debat es va obrir. No volien una ciutat gran per por que es repet\u00eds un incident que havia passat a Filad\u00e8lfia: un mot\u00ed de soldats va amena\u00e7ar el govern, que va haver de fugir. Al final van decidir tornar-se provisionalment a Filad\u00e8lfia i triar un lloc nou per bastir una capital nova permanent a la frontera entre els estats de Virg\u00ednia i Maryland que s&#8217;anomenaria <em>Districte de Col\u00fambia<\/em> i tindria una superf\u00edcie de 17 quil\u00f2metres cuadrats<em>. <\/em>El lloc prec\u00eds, lleig i pantan\u00f3s, fou triat pel President Washington en persona (que havia nascut a prop) i aviat la gent va comen\u00e7ar a parlar de <em>Washington City<\/em>. Al final va quedar <em>Washington DC<\/em>. En els nostres dies, els edificis federals tamb\u00e9 s&#8217;estenen per \u00e0rees de Virg\u00ednia i de Maryland<\/p>\n<p><strong>Comparar? Amb qu\u00e8?<\/strong><\/p>\n<p>\u00c9s una temptaci\u00f3 molt gran comparar aquesta ciutat amb Madrid. El Districte \u00e9s molt m\u00e9s maco i espectacular amb el seu disseny i els edificis neocl\u00e0ssics d&#8217;estil grec. Per\u00f2 la cosa m\u00e9s valuosa de Washington DC s\u00f3n els museus meravellosos, fins ara tots d&#8217;entrada gratu\u00efta (encara que ai las, ja n\u00b4hi ha dos que han comen\u00e7at a cobrar). La National Gallery \u00e9s un Museu d&#8217;Art de classe mundial; els incre\u00efbles Smithsonians us familiaritzaran amb ci\u00e9ncia, hist\u00f2ria i tecnologia, el Museu d\u00b4Hist\u00f2ria Natural \u00e9s incomparable, el de l&#8217;Indi Americ\u00e0\u00a0 i el d&#8217;Aeron\u00e0utica no tenen igual. I el Govern central se segueix gastant fortunes en la infraestructura. Deixant de banda el metro, ara hi ha tantes autopistes que jo dic que aviat cobriran el 95% del territori (si no s&#8217;aturen a temps) I no s\u00b4hi ent\u00e9n ning\u00fa. Si no fos pel GPS, jo no seria capa\u00e7 de conduir al lloc.<\/p>\n<p><strong>La capital \u00e9s una col\u00f2nia<\/strong><\/p>\n<p>En una cosa s\u00ed que Madrid els guanya: Washington DC no \u00e9s lliure sin\u00f3 que est\u00e0 sotmesa a la jurisdicci\u00f3 i autoritat del Congr\u00e9s en gaireb\u00e9 tot. Els ciutadans de WDC no tenen representants amb vot cap de les dues cambres federals, encara que des de fa uns anys se\u00b4ls permet enviar representants amb vot al Col\u00b7legi\u00a0 Electoral que tria el President. Ara fa uns anys se\u00b4ls va concedir a m\u00e9s generosament el dret de triar per vot universal l&#8217;alcalde i els regidors (!) que fins aquell moment eren anomenats pel Senat. Que perqu\u00e8 passa una cosa que no passa a cap altra capital del m\u00f3n? \u00c9s dif\u00edcil escoltar una bona explicaci\u00f3. Fa mig segle potser haurien confessat que t\u00e9 alguna cosa a veure amb la ra\u00e7a negra de la majoria de ciutadans. Ara no s&#8217;atreveixen a dir una cosa aix\u00ed per\u00f2 en la posici\u00f3 del Partit Republic\u00e0, no els agradaria tenir un estat que triaria representants sempre dem\u00f2crates.<\/p>\n<p><strong>Visites. La meva tria<\/strong><\/p>\n<p>El final de juny i primers de Juliol \u00e9s mala \u00e8poca per anar-hi. Moltes escoles de nen celebren la fi de curs amb una visita al Districte i no s\u00b4hi cap enlloc. La\u00a0 <em>Mall<\/em> \u00e9s la gespa famosa amb un estany d&#8217;aigua entre el Capitoli i el Monument a Lincoln. Era un lloc preci\u00f3s, per\u00f2 el cap de setmana est\u00e0 tan ple que no s\u00b4hi pot caminar. I tamb\u00e9 s\u00b4hi fan moltes manifestacions: 50,000 pels avortaments, 55,000 en contra, 46,000 contra la guerra&#8230; La Mall era un espai obert impressionant per\u00f2 en mala hora van comen\u00e7ar a al\u00e7ar-hi monuments als soldats morts. El del Vietnam \u00e9s molt bo i va ser un gran \u00e8xit i est\u00e0 mig amagat. Per\u00f2 el de la Guerra Mundial&#8230; quin bunyol tan lleig i cursi! On posaran el de l&#8217;Orient Mig? Potser no han matat prou gent per pensar-hi encara.<\/p>\n<p>Aquest any no he volgut entrar al centre tur\u00edstic, excepte per tres llocs que havia\u00a0 volgut sempre veure: l&#8217;Arxiu Nacional amb els documents sacrosants, sobre tot la Declaraci\u00f3 de la Independ\u00e8ncia original firmada per tots els pares fundadors (ara en perill; s\u00b4hi ha fet una c\u00f2pia exacta perqu\u00e8 l&#8217;original ja \u00e9s dif\u00edcil de llegir) i la Constituci\u00f3. Nom\u00e9s n\u00b4hi ha hagut una de Constituci\u00f3 en m\u00e9s de dos cents anys. \u00c9s possible? Quan es va aprovar, tothom deia que la rep\u00fablica no duraria gaire.<\/p>\n<p>Segon, vaig visitar el Tribunal Suprem. Ara ja no deixen entrar per l&#8217;escalinata original sota les columnes gregues, per\u00f2 a l&#8217;interior et deixen veure per una porta la sala d&#8217;audi\u00e8ncies amb els seients i la taula tan alta dels nou Suprems.<\/p>\n<p>I al final, vaig aconseguir finalment entrar a la Llibreria del Congr\u00e9s, enfront del Suprem,  que ara ja \u00e9s la m\u00e9s important del m\u00f3n. No es que es vegi gran cosa per\u00f2  saps on has estat i te&#8217;n recordar\u00e0s sempre. Al costat hi ha la Folger\u00b4s Library, probablement la millor lliberia Shakesperiana fora d&#8217;Anglaterra.<\/p>\n<p>El Capitoli, un edifici magn\u00edfic que tothom ha vist en foto i en film moltes vegades, ja no es pot visitar lliurement. Cal tenir una carta d&#8217;invitaci\u00f3 del\u00a0 congressista. Pel p\u00fablic general ara han bastit un centre de Visitants subterrani a una de les dues portes. Fa anys, s&#8217;hi podia entrar i visitar lliurement. Tot ha empitjorat.<\/p>\n<p>I la Casa Blanca? La primera vegada que vaig visitar Washington, ja fa anys, era f\u00e0cil ficar-s\u00b4hi. A la tarda calia posar-se a una cua i ja estava. En els anys de Nixon, com que a aquest senyor la oficina oval, seu oficial del poder, no li agradava i treballava a un altre lloc, la Oficina Oval podia ser visitada i jo hi he estat dintre. Cosa que potser pot dir tamb\u00e9 el Rei per\u00f2 no en Rodr\u00edguez Zapatero, perqu\u00e8 pocs visitants hi entren en els nostres dies.<\/p>\n<p>Decideixo tornar tamb\u00e9 a Mount Vernon<\/p>\n<p><strong>Mount Vernon, la plantaci\u00f3 de George Washington<\/strong><\/p>\n<p>\u00c9s sens dubte el meu lloc predilecte a la capital. Est\u00e0 a l&#8217;Estat de Virg\u00ednia, unes deu milles als Sud del Districte. En cotxe (no hi ha res m\u00e9s per anar-hi) cal nom\u00e9s recordar quin pont cal creuar i si hom tria malament cal patir molt.<\/p>\n<p>Independentment de l v\u00e0lua hist\u00f2rica del lloc pel seu lligam amb el Primer President, \u00e9s un lloc preci\u00f3s per passejar-s\u00b4hi.\u00a0 Una altra vegada voldria repetir que estava molt millor abans quan no hi havia tants edificis, centres interpretatius i restaurants com ara. Cont\u00e9 la casa original amb el dormitori on el gran home va morir d&#8217;una infecci\u00f3 a la gola. Est\u00e0 arrenglada paral\u00b7lela al riu Potomac, del que hi ha una vista fant\u00e0stica, i tamb\u00e9 deixen visitar\u00a0 les cases i tallers dels esclaus. EXst\u00e0 perm\u00e8s passejar pel bosc i naturalment visitar la Tomba de l&#8217;heroi nacional i la seva muller.<\/p>\n<p><strong>Enxufat<\/strong><\/p>\n<p>Hi vaig amb tota la fam\u00edlia local. Resulta\u00a0 que una senyora de la fam\u00edlia hi treballa unes hores a la setmana de guia. No ho sabia. Ens rep amb grans senyals d&#8217;alegria. Podem comprar els bitllets amb el 10% que tamb\u00e9 treiem a la botiga de records. Molt b\u00e9, molt b\u00e9. Ens posem a la cua llargu\u00edssima per entrar a visitar la mansi\u00f3, que sembla un cuc gran esmorte\u00eft. El sol que cau \u00e9s de just\u00edcia. La senyora ens fa que no, que no, que potser no caldria esperar a la cua. Ens podrem colar? Em pensava que aix\u00f2 nom\u00e9s passava a l&#8217;estat espanyol. Ens condueix a la part de darrera de la casa, on la cua comen\u00e7a. Negocia amb una altra senyorade la mateixa edat, la qual ens mira a tots i fa que s\u00ed, que naturalment. Gaireb\u00e9 sembla indignada que h\u00e0gim de preguntar. Nom\u00e9s faltaria. Per primera vegada durant la meva estada al pa\u00eds, resulta que estic <em>&#8220;enxufat<\/em>&#8220;. La co-conspiradora deixa entrar un grupet que s&#8217;atura a la primera sala a escoltar una presentaci\u00f3 avorrida sobre l&#8217;arquitectura i les decoracions. La desconeguda ens assenyala entrar amb els darrers, quedar-nos enrera i barrejar-nos quan el moviment comenci dintre la casa. Aix\u00ed ho fem. \u00c9s una casa aut\u00e8ntica m\u00e9s o menys del segle XVIII per\u00f2 de camp, sense luxes o peces d&#8217;art notables. Resulta que en Washington hi destil\u00b7lava bourbon. el whisky americ\u00e0. No va estar mai a la plantaci\u00f3 durant els seus 8 anys al poder a Nova York, per\u00f2 quan s\u00b4hi va retirar, gent de tot el m\u00f3n, tant americans com europeus van venir a visitar-lo.<\/p>\n<p>En Washington era un <em>white knight<\/em>, el cavaller impecable i sense falta, defensor de v\u00eddues i protector dels nens. No s&#8217;hauria embolicat f\u00e0cilment a l&#8217;Iraq. Hist\u00f2ricament en Washington fou un representant molt t\u00edpic i iniciador de la successi\u00f3 d&#8217;arist\u00f2crates terratinents que van compartir el poder al comen\u00e7ament de la Rep\u00fablica, la van crear i salvar. Van passar molts anys abans que el darrer arist\u00f2crata fos derrotat i un home del poble, Andrew Jackson, fundador del Partit dem\u00f2crata entr\u00e9s a la Casa Blanca.<\/p>\n<p>Ben cordialment i suant molt<\/p>\n<p><strong>Joanot<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>La capital est\u00e0 b\u00e9. Per cotxe des de Nova York s\u00b4hi arriba en 4 hores. El tren \u00e9s m\u00e9s r\u00e0pid per\u00f2 costa massa d\u00f2lars i est\u00e0 gaireb\u00e9 sempre molt ple. Potser a WDC fa massa calor els estius. No \u00e9s endebades una ciutat del Sud. Permeteu-me que parli de les coses que personalment m&#8217;interessen Hist\u00f2ria. [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816],"tags":[],"class_list":["post-62","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-10","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/62","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=62"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/62\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=62"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=62"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=62"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}