Aquest mat\u00ed com sempre he obert la porta del pis per recollir el NY Times. A la cap\u00e7alera s\u00b4hi veia la data ben clarament: “Sunday, July 18,2010” Ser\u00e0 possible? Una altra vegada? Per\u00f2 cap diari i cap web catal\u00e0 en parlen. Se\u00b4n recordar\u00e0 la gent o no? Jo s\u00ed. Durant els anys de la meva vida que haurien hagut de ser els millors, era la “Fiesta Nacional”, l’aniversari de l'”Alzamiento Nacional”. Ja em perdonareu pel castell\u00e0: hi ha coses tan alienes a Catalunya i el seu espirit que no es poden traduir. Sembla que els joves ni en saben res ni en volen parlar, cosa que\u00a0 deixa una mica frustrats als que ho vam haver d’aguantar amb impot\u00e8ncia per tants anys. Es parla de la mem\u00f2ria hist\u00f2rica quan ja \u00e9s massa tard per recordar ni tan sols de qu\u00e8 va la mem\u00f2ria hist\u00f2rica. Una vegada a un mercadet de monedes pel carrer vaig preguntar a un xicot venedor que si tenia monedes de la Rep\u00fablica Espanyola. Em va respondre que quina rep\u00fablica, que no hi havia hagut mai cap rep\u00fablica a Espanya. Aix\u00ed va tot.<\/p>\n
Recordar coses \u00e9s leg\u00edtim? Hi ha opinions diverses. L’escriptora llibert\u00e0ria Ayn Rand deia que parlar de coses velles \u00e9s sempre una condescend\u00e8ncia absurda i in\u00fatil, un signe de feblesa i impot\u00e8ncia. Per\u00f2 tota la gent gran en som de febles i impotents.<\/p>\n
Aquest dia no \u00e9s fam\u00f3s sols per l’aniversari del fam\u00f3s Alzamiento Nacional: tamb\u00e9 \u00e9s el dia quan en Bahamontes esdevingu\u00e9 el primer espanyol a guanyar el Tour de Fran\u00e7a. Al Diario Hablado de Radio Nacional que tranmetien obligat\u00f2riament totes les emissores de radio de l’Estat van aclarir, abans d’engegar el serm\u00f3 politic de sempre de les festes del r\u00e8gim (de com el Caudillo Providencial i el Glorioso Movimiento Nacional ens van salvar, i de les cal\u00famnies i difamacions escampades pels masons i la Internacional Socialista, les cremades d’esgl\u00e8sies durant la rep\u00fablica i el covard assassinat del protom\u00e0rtir Jos\u00e9 Calvo Sotelo). Al final afegien que “este 18 de Julio, el de Bahamontes, no habr\u00eda sido posible sin aquel otro 18 de Julio” Jo crec que hauria guanyat el Tour abans, perqu\u00e8 era molt bo.<\/p>\n
Coses que passen pel cap Jo no podria escriure mai un llibre de mem\u00f2ries perqu\u00e8 no sabria posar-les en forma consistent i progressiva i aniria saltant d’un lloc a l’altre.<\/p>\n Encara em veig anant a un petit poble de Castilla la Vieja al comen\u00e7ament dels anys 60′ a enterrar un oncle que s’acabava de morir als vuitanta-tants. S\u00b4hi havia retirat despr\u00e9s de jubilar-se. Em constava que havia estat militant de la UGT, el sindicat socialista i votant del PSOE republic\u00e0 (molt diferent del d’ara). I que al poble era fam\u00f3s per haver dut la seva mare en una cadira a votar pel Front Popular el 1936, per\u00f2 ja feia molts anys d’aix\u00f2. El mort amb el ta\u00fct estaven exposats damunt una taula a una sala darrere la porta principal. Els homes del poble s\u00b4hi apleguen quan arriba l’hora, alguns a dintre, alters a fora. Un home desconegut ja gran del poble se m’acosta i m’espeta sense cap meva d’introducci\u00f3: “Tu tio era un hombre muy peligroso y tendr\u00edamos que haberlo fusilado” Aix\u00f2, trenta anys despr\u00e9s de la Guerra. Miro qui hi ha m\u00e9s. Veig una mena de cos\u00ed remot que \u00e9s l’Alcalde i Jefe Local del Movimiento. Potser podria parlar amb ell i queixar-me del ximple? No, m\u00e9s valia deixar-ho c\u00f3rrer. Al poc temps una altra cosina assenyala un camp: all\u00ed \u00e9s on jeuen les restes dels assassinats aquell 18 de Julio tan fam\u00f3s: el mestre, el metge, un cap de sindicat\u2026 L’alcalde d’un poble ve\u00ed va dur per molts anys orgullosament un anell pres a un dels executats. Tothom diu que al lloc de l’enterrament el blat creix m\u00e9s alt. Per\u00f2 ning\u00fa vol desenterrar els morts. Fins ara. No volen parlar-ne.<\/p>\n Visita a la comissaria Rebo una ordre per presentar-me a la comissaria de policia. Perqu\u00e8? M’han elegit membre de la junta d’una associaci\u00f3 d’alumnes del meu Cole. Aix\u00f2 ha de ser aprovat per les autoritats pol\u00edtiques. Em rep un home jove assegut davant una m\u00e0quina d’escriure molt vella. De quin partit era el meu pare durant la Rep\u00fablica? Home, no m’ho va dir mai per\u00f2 era un senyor que no es ficava en res. Que si tinc un perm\u00eds d’armes de foc? Ai, no senyor, no m’espanti ara. I jo quines opinions pol\u00edtiques tinc? No tinc cap intenci\u00f3 d’explicar-li. La resposta estandard \u00e9s que no em fico en pol\u00edtica. Tot va tan b\u00e9 al pa\u00eds amb el R\u00e8gim que no hi ha cap necessitat. Que si tinc un certificat d’adhesi\u00f3 al Glorioso Movimiento Nacional? Es clar que s\u00ed. Vaig anar a la delegaci\u00f3 local i me’n van donar un que em feia falta per treure el t\u00edtol de batxillerat i despr\u00e9s un altre cop per matricular-me a la Facultat. En aquells temps, tots ten\u00edem el certificat d’adhesi\u00f3 al Movimiento. Que havia estat a la pres\u00f3? No. Encara l’home era ben educat i no em va parlar de tu.<\/p>\n La pintura a l’oli del Caudillo A la Facultat els estudiants no ten\u00edem res de res. Treball\u00e0vem com si estigu\u00e9ssim al tercer m\u00f3n. Per\u00f2 aix\u00f2 s\u00ed: al Paranimf hi havia una gran pintura del Caudillo, feta pel seu pintor oficial que se n’aprofitava per cobrar molt. A vegades organitz\u00e0vem sessions teatrals o liter\u00e0ries a alguna aula. Un dia en fem una amb tres poetes distingits. Un d’ells en Juan Goytisolo, un altre en Pere Quart. De sobte hi ha excitaci\u00f3 a la sala. Se senten passes i veus a l’exterior. S’acaba de descobrir que el fam\u00f3s retrat ha desaparegut. El Deg\u00e0 est\u00e0 cridant tan excitat que la policia l’ha de calmar. A la porta de l’aula apareix un amic, en Joan S (que era un militant molt d’esquerres) que s’ho va mirar tot per un moment somrient i despr\u00e9s va desapar\u00e8ixer per reapar\u00e8ixer a Par\u00eds, en seguretat. La foto del quadre va sortir a moltes revistes obreres prohibides.<\/p>\n El deg\u00e0 era un catedr\u00e0tic amb el que jo havia estudiat. Fa uns anys durant una vaga estudiantil es va encarar amb la classe i els va dir amb cara d’energumen “Vosotros sois los hijos de los vencidos” Si noi, sort ten\u00edem que ell volgu\u00e9s perdre el temps ensenyant-nos coses. I ell era un aprofitat molt gran. Gaireb\u00e9 tots els professors del temps eren castellans i afiliats amb el Movimiento o a vegades amb l’Opus.<\/p>\n I em veig parlant amb un dels meus millors amics, que era el delegat (elegit) de la Facultat quan el van deixar sortir de la Comissaria a la Via Laietana despr\u00e9s d’una redada. Quina alegria. La meva mare va obrir una ampolla de cava.<\/p>\n Cursos i confer\u00e8ncies Es van donar molts cursos sobre la hist\u00f2ria de Catalunya i el darrer estatut. Era perill\u00f3s donar-los i era perill\u00f3s assistir-hi. Sempre hi havia algun d’ells prenent notes. Jo estava amb un grup teatral que va organitzar un curset sobre Bertolt Brecht I em van demanar que jo present\u00e9s la Mutter Courage. Vaig arribar al lloc i se\u00b4m va presentar un senyor ensenyant-me la placa de policia que em va preguntar pel meu nom i adre\u00e7a, que es va apuntar a un bloc. Va seure al primer rengle, fent notes de tot all\u00f2 que jo anava dient. No el vaig tornar a veure mai m\u00e9s. Hi ha gent que no entenen qu\u00e8 vol dir estar enfrontats amb l’Estat i tot el seu poder i el terror que produeix.<\/p>\n Un curset al que vaig aprendre molt fou el donat pel Sr. Coll i Alentorn a un Col\u00b7legi de Jesu\u00eftes. Un di vaig arribar-hi i gent a l’exterior em van explicar que no es podia entrar i el curset s’havia acabat I en Coll estava detingut degut a la situaci\u00f3<\/em> (que ning\u00fa no em volia explicar) Quina situaci\u00f3 seria? Era l’episodi del Cant de la Senyera al Palau de la M\u00fasica, del qual, com que no se\u00b4n parlava als diaris, jo no en sabia res. Pocs dies o setmanes despr\u00e9s es va sentit dir que en Pujol havia estat torturat gaireb\u00e9 fins morir-se (que gr\u00e0cies a D\u00e9u era una exageraci\u00f3) i que li havien dut l’Extrema Unci\u00f3 a la Comissaria on el tenien. Em vaig aplegar amb un grup molt gran davant l’Arquebisbat, perqu\u00e8 anessin a protegir-lo.<\/p>\n Jo em guanyava alguns diners treballant al temps lliure a una cl\u00ednica privada. Hi havia oportunitat de trobar-se amb molta gent fina, per exemple amb el Cap de Policia que era un bar\u00f3 de deb\u00f2 i hi tenia una filla. Era un senyor simp\u00e0tic. Als pocs dies hi va haver una manifestaci\u00f3 d’estudiants. Vam sortir de la Universitat caminant cap a la Via Laietana. La gent pel carrer ens mirava amb por i miraven d’allunyar-se, la policia es mantenia a dist\u00e0ncia perqu\u00e8 de moment \u00e9rem masses per carregar. Veig un policia d’uniform que es fica a les files de manifestants donant empentes i dirigint-se a crits als manifestants, a vegades donant bufetades. Es el Sr Bar\u00f3, el Cap de la Policia de la Ciutat. Ens trobem cara a cara. Se\u00b4m mira. M’ha reconegut. Tira endavant sense dir-me res. Quan el torno a veure a la cl\u00ednica dies despr\u00e9s em saluda molt amablement com de costum. I la manifestaci\u00f3? Fou dissolta amb aigua tenyida de roig. Jo em vaig escapar. Despr\u00e9s em trobo un altre policia del poble castell\u00e0 que ha vingut a casa a saludar-nos. Diu que els estudiants s\u00f3n tots uns covards que en lloc de lluitar com homes quan topen amb la policia, fugen corrents enlloc de plantar-se i lluitar. Deu estar de broma. I ve a casa a dir-m\u00b4ho aix\u00f2?<\/p>\n Trobo a la b\u00fastia de casa volants convocant a un aplec de protesta. Per distribuir, naturalment (cosa que vaig fer) No diu qui me\u00b4ls ha portat. He sospitat sempre un nom per\u00f2 no li vaig voler preguntar si era ell o no.<\/p>\n Alt nivell Un bon amic de l’escola \u00e9s capell\u00e0 I dirigeix un gran cole fora de Barcelona. Em diu que un dia va oferir aixopluc a membres del Parlament de Catalunya, que vivia I treballava en l’ombra. Quan ja estaven reunits, es va veure que cotxes de la policia s’estaven arreplegant a l’exterior. L’escola estava ben triada perqu\u00e8 tenia moltes sortides i quan els policies van arribar a la sala d’actes, tothom s’havia fet foned\u00eds. Els policies estaven molt enrabiats. Un d’ells va venir a veure el meu amic l’endem\u00e0. “Ya no tenemos miedo de los curas. Hemos interrogado y metido en la c\u00e1rcel a muchos” El meu amic va respondre que les provisions del Concordat entre el r\u00e8gim i la Santa Seu el protegien. Va telefonar desseguida el Cardenal que li va respondre que s\u00ed que el protegien, nom\u00e9s que els del r\u00e8gim no en feien cas. Que si serviria de consol molt gran quan estigu\u00e9s tancat a la pres\u00f3, i que de fet ja n\u00b4hi havia molts de capellans.<\/p>\n Pel m\u00f3n Trec un estipendi per passar l’estiu a una escola de traductors de Munic. Vull aprofitar per anar a Viena, que esdevindr\u00e0 aviat la meva ciutat preferida. Vaig a la Uni\u00f3 d’Estudiants a la Universitat a veure si em donen una habitaci\u00f3 a una llar d’estudiants barata a Viena. Em demanen els papers. Nom\u00e9s tinc una targeta del SEU (Sindicato Espa\u00f1ol Universitario). Diuen que no, que aix\u00f2 \u00e9s una organitzaci\u00f3 feixista no representativa. Tenen molta ra\u00f3 per\u00f2 jo qu\u00e8 volen que hi faci? M’expliquen que no em poden recon\u00e8ixer per\u00f2 que hi ha una altra cosa que podria fer. No els entenc. Acabo a un hotel de mala mort a Viena.<\/p>\n Surto a passejar. No em puc entendre amb ning\u00fa. Al final, asseguts a una taula a la terrassa d’un caf\u00e8 molt elegant veig dos senyors que parlen castell\u00e0 entre ells. M’aturo I els dic que \u00e9s dif\u00edcil sentir lleng\u00fces ib\u00e8riques a Viena. Un dels senyors respon amb veu clara i serena: “‘Es que soy el embajador”<\/p>\n Saluts<\/p>\n Joanot<\/strong>, el 18 de juliol<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Aquest mat\u00ed com sempre he obert la porta del pis per recollir el NY Times. A la cap\u00e7alera s\u00b4hi veia la data ben clarament: “Sunday, July 18,2010” Ser\u00e0 possible? Una altra vegada? Per\u00f2 cap diari i cap web catal\u00e0 en parlen. Se\u00b4n recordar\u00e0 la gent o no? Jo s\u00ed. Durant els anys de la meva […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816],"tags":[],"class_list":["post-61","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-Z","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/61","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=61"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/61\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=61"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=61"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=61"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\n<\/strong><\/p>\n
\n<\/strong><\/p>\n
\n<\/strong><\/p>\n
\n<\/strong><\/p>\n
\n<\/strong><\/p>\n
\n<\/strong><\/p>\n