A la ciutat de Nova York l’esdeveniment esportiu actual de Sud-\u00c0frica, afavorit i embellit per la bona actuaci\u00f3 de l’equip de futbol dels EUA, el Campionat Mundial, ha tingut un ress\u00f2 extraordinari i sorprenent, almenys a Nova York. La situaci\u00f3 del futbol americ\u00e0 sense ser brillant no est\u00e0 gens malament ara. No \u00e9s comparable amb cap dels tres esports nacionals, tots tres americans de naixement (football, beisbol i b\u00e0squet)\u00a0 per\u00f2 aquest esport angl\u00e8s ja t\u00e9 molts addictes: hi ha una Lliga Major de Soccer (que va seguir jugant malgrat Sud-\u00c0frica i moltes de petitetes, que sovint surten a la Tele ara que hi ha tants canals esportius, i sobre tot ha esdevingut molt popular a les escoles tant elementals com a les High Schools, sobretot com a esport per a les nenes.<\/p>\n
Dintre de la terminologia americana, fins i tot ha nascut un nou terme per definir l’experi\u00e8ncia de la vida feli\u00e7 als suburbis: la “soccer mom”. \u00c9s la d\u00f3na casada que viu a una casa molt maca amb herba al davant i al darrera i el cap de setmana duu els seus fills i filles en un gran cotxe a jugar o a veure partits de futbol escolar i es queda per animar-los i fer conversa amb altres soccer moms. Prop de casa meva hi ha la botiga majorista d’equipament m\u00e9s important de Nova York. Pengen sempre a l’exterior fotos molt grans de jugadors del Bar\u00e7a i el lema M\u00e9s que un club (sense traduir, potser perqu\u00e8 no saben com fer-ho). I un dia l’hivern passat vaig veure pel carrer una senyora que portava per la cadeneta un gos vestit amb una samarreta del Bar\u00e7a amb escut. Les del R Madrid no van b\u00e9 perqu\u00e8 semblen roba interior i no s\u00f3n vistoses.<\/p>\n
Actitud Nacional: la Dreta Republicana diu NO!<\/strong><\/em><\/p>\n M’he animat a escriure aquest apunt despr\u00e9s de llegir un breu article al New Yorker que acaba de sortir escrit per l\u00b4Hendrik Hertzberg. Aquest periodista de gran luxe, un home amb un domini fabul\u00f3s de la llengua anglesa, \u00e9s l’editor en cap del New Yorker, la revista oficial de tota la intel\u00b7lectualitat nord-americana que ven un 3 milions d’exemplars cada setmana. Parlant del tema, se\u00b4n recorda de coses que gaireb\u00e9 tothom ha oblidat. Quan els EUA s’estaven presentant per obtenir la World Cup que jo crec que era el 1998, hi va haver un pol\u00edtic conegut, anomenat Jack Kemp, que va arribar a ser candidat a la Presid\u00e8ncia, el qual va lliurar a la Cambra de Representants un discurs exigint que no es permet\u00e9s a la World Cup venir al pa\u00eds. Deia que el soccer era un representant del Socialisme Europeu, i per tant antiameric\u00e0, mentre que el Football era el capitalisme democr\u00e0tic. Sembla mentida les coses que arriben a dir els pol\u00edtics. La sospita existeix i la mateixa gent que diu que l’asseguran\u00e7a de malaltia \u00e9s la introducci\u00f3 del socio-comunisme als EUA, fan notar que l’Obama s’interessa massa pel soccer.<\/p>\n En Gordon Liddy, si alg\u00fa encara s’en recorda fou un dels conspiradors que van anar a la pres\u00f3 pel Watergate durant els anys de Nixon. Aquest senyor va esdevenir despr\u00e9s de ser alliberat, una personalitat a la r\u00e0dio conservadora. Un dia va explicar als americans l’origen del soccer. L’havien introdu\u00eft als\u00a0 EUA els hispans, els quals no s\u00f3n sin\u00f3 indis que van ser obligats a aprendre una llengua europea. I aquests indis, abans d’arribar la civilitzaci\u00f3 ja jugaven a soccer, per\u00f2 amb els caps del enemics ven\u00e7uts. La historieta \u00e9s una barreja curiosa de coses verdaderes mal interpretades, per\u00f2 s\u00b4ho va creure molta gent.<\/p>\n En qualsevol cas, molts conservadors militants segueixen expressant hostilitat contra el soccer, que veuen com una atracci\u00f3 forastera i antiamericana, importada d’Europa… com la majoria de ciutadans, fa notar el Sr Hertzberg. En qualsevol cas aquest any el canal Disney ESPN ha transm\u00e8s tots els partits des de Sud-\u00c0frica i molts bars han anunciat els partits a l’exterior per atreure clients, com fan amb els esports m\u00e9s americans.<\/p>\n Tot plegat, es una promoci\u00f3 i un signe segur de l’aven\u00e7 del socialisme als EUA.<\/p>\n Els jugadors del Bar\u00e7a fan patir<\/strong><\/p>\n He sintonitzat alguna vegada aquest canal ESPN durant les retransmissions. Durant l’any tamb\u00e9 es poden veure els partits del Bar\u00e7a, tant en angl\u00e8s com en una altra llengua per a immigrants nous. El que faig \u00e9s escolat simult\u00e0niament\u00a0 en Puyal per l’Internet (encara que no estigui mai sincronitzat). Poc a poc he arribat a recon\u00e8ixer les cares i la figura de molts jugadors i fins i tot em consta quants \u20ac guanyen i quant costen a l’afici\u00f3 m\u00e9s d’enrabiades i desenc\u00eds.<\/p>\n Em sap greu veure\u00b4ls ara vestits amb altres equipatges engrescats en exercicis nacionalistes desenfrenats de pa\u00efsos que ni s\u00f3n els meus\u00a0 ni m’interessen. Aix\u00f2 tamb\u00e9 passa amb els del Madrid. Com \u00e9s possible? Els equips s\u00f3n organitzacions privades que viuen del p\u00fablic, les federacions s\u00f3n organitzacions privades i no obstant els governs s\u00b4hi fiquen, decideixen qui pot o no pot tenir una selecci\u00f3 nacional, ignoren la voluntat popular dels qui paguen, defineixen objectius nacionalistes propis i sobretot no sols utilitzen els serveis d’aquests pr\u00ednceps de l’esport de franc i per for\u00e7a, sin\u00f3 que a m\u00e9s els exposen a lesions greus. Aix\u00f2 s\u00b4ha d’aguantar? No es podria anar a algun Tribunal Constitucional a queixar-se?<\/p>\n El Campionat dels Empassadors de Hot Dogs<\/strong><\/p>\n \u00c9s una cosa que se celebra cada any el dia de la festa nacional, el 4 de Juliol a Coney Island, a Brooklyn. Paren un taulat prop de la casa original de Nathan<\/em>\u00b4s la companyia a la qu\u00e8 s’atribueix l’\u00e8xit i difusi\u00f3 del hot dog (per\u00f2 no la seva invenci\u00f3, atribu\u00efda a a un carnisser alemany de prop de Chicago). La competici\u00f3 anual consisteix en veure qui es pot empassar m\u00e9s hot dogs en 10 minuts. \u00c9s un esport com qualsevol altre i per aix\u00f2 aquest any el canal esportiu ESPN va decidir transmetre\u00b4l en viu.<\/p>\n Els participants no s\u00f3n tan grassons com hom podria pensar-se. Fins ara hi havia un gran mestre americ\u00e0, un verdader Messi de l’especialitat, que tenia un gran r\u00e8cord de 68 i guanyava el premi de $20,000 cada any. Per\u00f2 el 2009 es va despenjar del no res un xicot japon\u00e8s desconegut i molt prim que se\u00b4n va empassar 70 com si res. T\u00e9 un bloc en japon\u00e8s i molts seguidors. Per sort aquest any no hi era (o aix\u00f2 s\u00b4ho pensava l’ESPN) per\u00f2 de sobte es va presentar cridant i fent empentes al gran campi\u00f3 americ\u00e0. Resulta que la Federaci\u00f3 que dirigeix el concurs i proveeix els \u00e0rbitres i els contractes havia exigit que tots els participants havien de firmar un contracte exclusiu que els prohibiria treballar fora dels partits oficials d’aquesta federaci\u00f3. El japon\u00e8s s’hi va negar i no el van deixar entrar. Sense motivaci\u00f3, el campi\u00f3 americ\u00e0 nom\u00e9s va poder empassar-se\u00b4n 54, una actuaci\u00f3 molt fluixa. Per\u00f2 com que va guanyar la bossa de $10,000,es va quedar tranquil. Fins l’any proper…<\/p>\n Aix\u00f2 s\u00ed, la vida a Coney Island va seguir normalment<\/p>\n Ben cordialment<\/p>\n JOANOT<\/strong><\/p>\n \u00a0<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" A la ciutat de Nova York l’esdeveniment esportiu actual de Sud-\u00c0frica, afavorit i embellit per la bona actuaci\u00f3 de l’equip de futbol dels EUA, el Campionat Mundial, ha tingut un ress\u00f2 extraordinari i sorprenent, almenys a Nova York. La situaci\u00f3 del futbol americ\u00e0 sense ser brillant no est\u00e0 gens malament ara. No \u00e9s comparable amb […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816],"tags":[],"class_list":["post-59","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-X","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/59","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=59"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/59\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=59"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=59"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=59"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}