{"id":582,"date":"2013-01-23T01:06:13","date_gmt":"2013-01-22T19:06:13","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/?p=582"},"modified":"2013-01-23T01:06:56","modified_gmt":"2013-01-22T19:06:56","slug":"lor-del-mon-esta-guardat-a-nova-york","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2013\/01\/23\/lor-del-mon-esta-guardat-a-nova-york\/","title":{"rendered":"L’or del m\u00f3n est\u00e0 guardat a Nova York"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Hi ha moltes coses dels Americans que s\u00f3n dif\u00edcils d’entendre pels estrangers que no coneixen a fons ni la hist\u00f2ria i la mentalitat nord-americanes, ni la desesperaci\u00f3 dels llibertaris del Tea Party per haver perdut l’est\u00e0ndard d’or del d\u00f2lar (que ja han tingut anys per anar-se acostumant per\u00f2 es veu que no poden per raons ideol\u00f2giques) Diuen, com tanta altra gent, que pagar amb bitllets de banc \u00e9s un robatori i una estafa i que caldria ficar a la pres\u00f3 o executar tots els funcionaris de la Banca Federal a Washington per fer de lladres imprimint notes de banc, que s\u00f3n paper mullat sense v\u00e0lua. Aix\u00f2 ja dura segles de lluita cont\u00ednua que no s’acaba mai, com all\u00f2 del dret de tothom a comprar armes. De fet el Congr\u00e9s va tancar el primer i el segon bancs federals negant-se a allargar la llic\u00e8ncia de 10 anys atorgada inicialment pel govern per poder obrir fent de bancs. \u00c9s dif\u00edcil que torni a passar per\u00f2 ja veurem, sobretot si l’extrema dreta torna al poder. Parlen sempre d’executar en Bernanke, Governador del Banc Federal per tra\u00efci\u00f3 al seu pa\u00eds, no se sap si seriosament o no. En qualsevol cas, vegeu el comentari al final.<\/p>\n

Un pa\u00eds independent necessita moneda. Els Americans, com els Anglesos abans, s\u00b4ho van passar malament perqu\u00e8 no s\u00b4havien trobat mines ni\u00a0 d’or ni de plata als territoris americans. En la mentalitat del temps, un home honrat ha de pagar deutes amb silver o or amb un canvi acceptable per\u00f2 mai amb paper o metalls barats. En aquests moment es van presentar els encunyadors de monedetes del M\u00e8xic, els c\u00e8lebres “conquistadores”que van descobrir que era possible enviar vaixells carregats de monedes de plata i d’or mexicanes als ports del nord, els quals tornarien carregats de productes i d’articles bons i interessants. Aquest tracte semblava bo, per\u00f2 a la llarga era molt millor pels Americans que pels Espanyols. Aix\u00f2 no tenia res a veure amb la independ\u00e8ncia i va seguir funcionant despr\u00e9s de la marxa dels Anglesos<\/p>\n

Per\u00f2 no podia durar per sempre.ll<\/span><\/strong>Evidentment va arribar el moment que calia tenir denominacions de diners altes per pagar preus elevats (diguem per comprar una casa) Els bancs privats van comen\u00e7ar a imprimir notes firmades pel director banc oferint el pagament al portador de diguem mil d\u00f2lars en al canvi oficial de 20$\/on\u00e7a, que estava impr\u00e8s. Molts ciutadans, insultats, respongueren que aix\u00f2 de l’equival\u00e8ncia en or s’ho creuria potser la seva tieta per\u00f2 ells no. I hi va haver almenys una execuci\u00f3 d’un ciutad\u00e0 que es va negar a acceptar paper. Amb el temps cada dia hi havia m\u00e9s institucions que oferien c\u00e8dules contra pr\u00e9stecs cobertes pels dep\u00f2sits en or (o no) i el govern no tenia m\u00e9s remei que oferir notes federals impreses per bancs federals. Per\u00f2 aquest sistema no funcionava, degut a l’hostilitat i desconfian\u00e7a de la ciutadania.<\/p>\n

Or, or, or i tothom canta feli\u00e7<\/strong><\/p>\n

Malgrat tota l\u00b4hostilitat contra el paper i les monedes de llauna,<\/strong> a primers del segle XX <\/strong>evidentment els pagaments en or ja no eren comuns, per\u00f2 fins als temps del President Franklin D Roosevelt (FDR) la llei permetia a qualsevol creditor exigir el pagament del deute de m\u00e9s de $100 en or. Com queda dit, el ciutad\u00e0 podia anar al seu banc i canviar els seus diners per bull\u00f3 d’or (en monedes d’or) al preu fixe d’uns $35 per on\u00e7a. En cas d’una gran depressi\u00f3, com la del 1929, evidentment tothom volia canviar el paper per or i es formaven cues davant<\/p>\n

+-de les institucions financeres. Per tant una de les primeres mesures de Roosevelt per combatre la creixent fallida banc\u00e0ria durant la Gran Recessi\u00f3 despr\u00e9s de la seva elecci\u00f3 fou eliminar el canvi lliure de l’or.<\/p>\n

L’hora del fam\u00f3s decret executiu, infame per a molta gent que encara no s\u00b4ho han empassat (una mena de”REAL DECRETO”) #6102 amb data del 5 d’abril de 1933 contra l’acumulaci\u00f3<\/em> d’or havia arribat. Aquest decret de fet prohibia el canvi de paper per or, l’\u00fas d’aquest metall per transaccions i de fet comprar o tenir a casa dep\u00f2sits d’or. Les caixes de dep\u00f2sit serien segellades pels bancs i no es van poden obrir per anys sin\u00f3 per vendre l’or al govern federal.<\/p>\n

Aquesta mesura va valer a Franklin Roosevelt l’odi inexhaurible de la dreta americana per sempre m\u00e9s.\u00a0 No fa gaire anys va circular a l’Internet la mentida que Roosevelt havia encautat el contingut de totes les caixes de dip\u00f2sit, cosa que era el robatori m\u00e9s gran de la hist\u00f2ria del pa\u00eds. No se sap b\u00e9 d’on va sortir la mentida sin\u00f3 \u00e9s de gent afiliada amb el Tea Party que ho veuen com un acte greument inconstitucional, com si fos atribu\u00efble a Catalunya. Fins ara ning\u00fa ha trobat proves. Es coneixen nom\u00e9s dues apropiacions del contingut de caixes de dip\u00f2sit contra la voluntat dels propietaris degut a ordres judicials. Altrament, Roosevelt fou classificat immediatament com cap de l’esquerra americana i sens dubte comunista o socialista o europeu, que \u00e9s tot el mateix com sabem els supervivents del franquisme i en van treure la conclusi\u00f3 tr\u00e0gica que tot el nostre govern actual de lladres comunistes arribant fins a l’Obama \u00e9s inconstitucional. Que ens tornin l’or!, criden sense esperan\u00e7a.<\/p>\n

\u00c9s que n\u00b4hi ha molt d’or a Manhattan. I d’aix\u00f2 mateix voldria parlar, de quant or hi ha, qu\u00e8 en fan i on est\u00e0.<\/p>\n

Or Americ\u00e0 i Or Estranger<\/strong><\/p>\n

\"La<\/a>\"\"<\/a>Aix\u00ed \u00e9s com es responen moltes d’aquestes preguntes. Si l’or \u00e9s de propietat estrangera, els lingots (“buill\u00f3”) d’or estan emmagatzemats a 32 Liberty Street, a la Ciutat Vella de Downtown, m\u00e9s o menys al nivell del Ground Zero per\u00f2 a l’altre costat de Broadway, com el gratacels de 80 tants pisos fet per en Gehry, ocupant un bloc sencer de la ciutat. \u00c9s un edifici relativament venerable de primers del segle XX, d’estiu itali\u00e0 renaixen\u00e7a. La part m\u00e9s important no s\u00f3n evidentment les oficines damunt del s\u00f2l sin\u00f3 les cambres cuirassades subterr\u00e0nies que mesuren de profunditat 80 peus (24 metres) sota el nivell del terra i 50 peus (15 m) sota el nivell de l’aigua, ben propera. Hi ha unes quantes portes m\u00e9s aviat petites i els garatges tenen portes d’acer.\u00a0 Potser alg\u00fa se\u00b4n recordar\u00e0 de la peli de 1995 Die Hard with a Vengeance<\/em> de Bruce Willis i Jeremy Irons que pretenia escenificar un robatori absurd. No s\u00b4ha intentat mai. Diuen que l’edifici, anomenat formalment Banc de la Reserva Federal de Nova York<\/strong> cont\u00e9 un 80% de les reserves d’or conegudes del m\u00f3n occidental, dipositades volunt\u00e0riament. Com que aquests pa\u00efsos utilitzen el d\u00f2lar com a moneda de reserva, els EUA no cobren pel dip\u00f2sit (els lingots estan identificats individualment com cotxes al garatge) per\u00f2 s\u00ed per examinacions i estudis especials (concentraci\u00f3, puresa, pes, etc)\u00a0 Cobren uns $1.75 per lingot. Tot plegat hi ha unes 7,000 tones d’or. No es pot passar la porta sense autoritzaci\u00f3 pr\u00e8via. Els camions per exemple, han d’anar a una revisi\u00f3 a un garatge a poca dist\u00e0ncia abans d’acostar-se a l’edifici, altrament les portes d’acer es tanquen. No obstant, contr\u00e0riament al que tothom esperaria, les visites s\u00f3n permeses, per\u00f2 cal organitzar-les per grups a dates concertades. A vegades fins i tot donen records i deixen veure l’or des de molt aprop. No es pot, en canvi, acostar-se i comprar una entrada. Els americans no s\u00f3n els \u00fanics que accepten prendre lingots en cust\u00f2dia. Els Francesos i els Anglesos tamb\u00e9 ho fan d’en\u00e7\u00e0 de la II Guerra Mundial per\u00f2 tenen poc. Dels Su\u00efssos no se sap res, perqu\u00e8 no en volen parlar.<\/p>\n

L’Or de Propietat Americana descansa a Fort Knox, Kentucky<\/strong><\/p>\n

\"\"<\/a>Fort Knox a l’Estat de Kentucky \u00e9s una antiga base militar transformada en una Cambra Cuirassada que, de forma molt sorprenent, cont\u00e9 tots els lingots de propietat americana a m\u00e9s d’articles molt cars que no tenen cap altre lloc segur (per exemple la corona de St Esteve dels Hongaresos, depositada all\u00ed perque no la prenguessin els sovi\u00e8tics). Al darrer cens publicat fa uns anys hi havia unes 4,600 tones \"\"<\/a>contra les 7,000 a Downtown Manhattan. Aquest or el va comen\u00e7ar a acumular en Roosevelt amb la seva confiscaci\u00f3 i el seu decret executiu (si \u00e9s que hi va a haver confiscaci\u00f3, que el govern americ\u00e0 segueix negant) per\u00f2 a m\u00e9s a m\u00e9s aviat hi va haver una gran discussi\u00f3 sobre la necessitat de comprar or addicional al mercat lliure. Aquesta decisi\u00f3, presa per FDR en persona, que va resultar en el comiat de gent al seu equip financer, estava basada en la idea que l’acumulaci\u00f3 d’or pel govern evitava la deflaci\u00f3, la caiguda de preus que es veu que calia evitar a qualsevol preu. Potser en parlarem un altre dia per\u00f2 amb aix\u00f2 en Roosevelt va augmentar molt considerablement la quantitat d’or present a la reserva nord-americana amb gran r\u00e0bia de la dreta, perqu\u00e8 evidentment calia apujar el preu o si no, ning\u00fa volia vendre. Fins el dia d’avui ning\u00fa sap si la compra d’or va tenir algun efecte o no sobre la deflaci\u00f3.<\/p>\n

Quan els Alemanys recorden el Rheingold!<\/strong><\/p>\n

Agafeu-vos, que venen voltes!, <\/em>avisen molts conductors quan el cotxe entra a una regi\u00f3 de muntanya amb moltes voltes a la carretera. Quan no es tracta de salvaguardar els passatgers d’un autom\u00f2bil, el problema podrien ser no les voltes sin\u00f3 els banquers alemanys preocupats pel seu or. L’amor que els ciutadans d’aquest pa\u00eds senten pel seu or no \u00e9s avar\u00edcia, sin\u00f3 un sentiment d’arrels molt profundes, com el d’un nen per les seves joguines m\u00e9s estimades o fins i tot per la mare. Es com el sumari de tota la seva feina, de tots els seus sacrificis, el resultat dels seus estalvis. De primer sentien una cosa similar pel Mark Alemany i probablement sense tenir l’or com a consol no haurien acceptat mai el canvi en euros. En l’actualitat tenen uns 183 mil milions de $ americans en buill\u00f3 d’or. D’on han sortit? Al final de la guerra quedava molt poc or al III Reich i el poc que quedava va desapar\u00e8ixer misteriosament i encara hi ha qui el busca al fons de llacs o coves. Particularment memorable\u00a0 \u00e9s el transport d’or nazi a la Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica via Canfranch\u00a0 i , acabant sigui en els bra\u00e7os acollidors del General\u00edssimo Franco o a Portugal a Can Oliveira Salazar. No s\u00b4ha sabut mai i \u00e9s poc probable que se s\u00e0piga. Si es troba quelcom, potser es podria usar per finan\u00e7ar el corredor interior que volen els espanyols. L’or actual germ\u00e0nic ve de la gran superproducci\u00f3 d’articles de gran qualitat per l’Alemanya de la Postguerra. El m\u00f3n occidental, fins i tot els EUA es barallava per comprar productes alemanys. I a Europa sempre hi havia el perill, una miqueta imaginari, d’una invasi\u00f3 sovi\u00e8tica. Evidentment els bancs centrals americans semblaven el lloc m\u00e9s escaient i segur.<\/p>\n

Per sort, despr\u00e9s de la guerra ja hi havia un Banc Central Americ\u00e0, la Fed o Banc de Reserva. No fou gens f\u00e0cil tenir-ne una degut a la constant oposici\u00f3 dels pol\u00edtics i el Congr\u00e9s que nom\u00e9s ho veien com un esquema per robar i malbaratar els estalvis del poble americ\u00e0.\u00a0 Els banquers en canvi entenien molt b\u00e9 que amb pol\u00edtica o sense, calia tenir un banc central i havien anant fundant bancs de reserva regionals a dotze grans regions geogr\u00e0fiques. La mes important i prominent fou sempre la Reserva de Nova York. Un cap de setmana es van reunir en privat els governadors dels 12 sistemes regionals i van fundar sobre base exclusivament privada el Banc Federal de Reserva. Evidentment cal tenir un Banc Central, tant si els pol\u00edtics ho volen com si no.<\/p>\n

El Governador (en Bernanke ara) seria nomenat pel President i confirmat pel Senat. El VicePresident seria sempre el cap de Nova York, que igualment esdevindria el bra\u00e7 executiu del Banc Central Federal. Els pol\u00edtics no van tenir m\u00e9s remei que confirmar-ho tot. Aix\u00ed segueix encara. A Washington nom\u00e9s hi ha les oficines i la gent que dirigeix la pol\u00edtica financera per\u00f2 quan volen fer alguna cosa han de telefonar a Nova York perqu\u00e8 es faci.<\/p>\n

Tornant als Alemanys, en l’actualitat els seus\u00a0 184 mil milions els tenen distribu\u00efts: el 50% a Nova York, el 13% a Londres, un 11 % a Par\u00eds i la resta a casa a Frankfurt. Un dia al Bundestag se\u00b4n va armar una de grossa amb diputats cridant que ning\u00fa s’0cupava de l’or alemany i que el Govern ni sabia si estava ben cuidat o no i potser fins i tot s\u00b4havia perdut o robat. Quin esc\u00e0ndol tan gran! Van iniciar un estudi del seu or que est\u00e0 durant anys i no s’acaba mai. En un moment van muntar una demostraci\u00f3 a Frankfurt ensenyant als diputats els instruments que tenen i com es fan els mesuraments i tothom es va tranquilitzar. Ara el NYTimes acaba de publicar un article dient que els alemanys estan a punt de retirar tot l’or de Fran\u00e7a, reduiran una mica l’or brit\u00e0nic i reduiran a la meitat l’or que tenen a Nova York.<\/p>\n

Perqu\u00e8 ho fan aix\u00f2? Ser\u00e0 possible que no es fi\u00efn dels seus amics i aliats? I l’Estat Espanyol, qu\u00e8? Quants lingots tenen? Perqu\u00e8 no en parla mai ning\u00fa? Qu\u00e8 se sap de l’or alemany despr\u00e9s de la Guerra Mundial?<\/p>\n

JOANOT<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Hi ha moltes coses dels Americans que s\u00f3n dif\u00edcils d’entendre pels estrangers que no coneixen a fons ni la hist\u00f2ria i la mentalitat nord-americanes, ni la desesperaci\u00f3 dels llibertaris del Tea Party per haver perdut l’est\u00e0ndard d’or del d\u00f2lar (que ja han tingut anys per anar-se acostumant per\u00f2 es veu que no poden per raons […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816],"tags":[],"class_list":["post-582","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-9o","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/582","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=582"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/582\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":600,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/582\/revisions\/600"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=582"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=582"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=582"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}