Molts Europeus menystenen la v\u00e0lua i originalitat dels principis de la Revoluci\u00f3 Republicana de la que van n\u00e0ixer la naci\u00f3 Americana i la seva Constituci\u00f3, la m\u00e9s antiga del m\u00f3n. Una de les coses que la seva Constituci\u00f3 va introduir fou la independ\u00e8ncia de la judicatura i que els tribunals poguessin resoldre conflictes entre ciutadans i l’Estat. Els primers que en van sentir parlar nom\u00e9s van riure: un jutge podr\u00e0 donar ordres a l’Estat? Que vagin en compte, doncs, o acabaran a la pres\u00f3! O pitjor! Avui, en canvi, totes les entitats pol\u00edtiques tenen alguna mena de Tribunal Suprem i la seva autoritat \u00e9s respectada. Als EUA hi ha un Tribunal Suprem Federal a Washington i un altre Tribunal Suprem a la capital de cadascun dels 50 Estats. Per\u00f2 els jutges ni s\u00f3n infal\u00b7libles, ni, ai las, viuen fora de l’esfera del conflicte pol\u00edtic. Qu\u00e8 fem, doncs, quan els jutges fallen i fan una barrabassada o es fiquen on no els importa? Ha passat molt, per\u00f2 el cas m\u00e9s notable\u00a0 i amb m\u00e9s conseq\u00fc\u00e8ncies que jo conec fou el de Dred Scott, que fou sentenciat pel\u00a0 Tribunal Suprem Federal el 6 de Mar\u00e7 de 1856.<\/p>\n
Hi ha pa\u00efsos que amaguen les seves vergonyes, per\u00f2 no pas els Americans: tots els nens d’escola aprenen qui fou Dred Scott i qu\u00e8 va passar en aquell memorable cas que pr\u00e0cticament va desfermar la Guerra Civil.<\/p>\n
L’esclau Dred Scott<\/strong><\/p>\n L’infortunat Dred era un negre nascut en l’esclavatge dom\u00e8stic el 1795. Era un bon home, molt h\u00e0bil, que sabia fer moltes coses. El seu amo el va vendre per $500 (m\u00e9s o menys 10.000 E d’avui) a un metge cirurgi\u00e0 de l’ex\u00e8rcit que estava a obligat a canviar sovint de resid\u00e8ncia quan\u00a0 li manaven. En general els esclaus no podien casar-se perqu\u00e8 no tenien la capacitat d’acceptar obligacions civils ni firmar contractes, per\u00f2 quan en Dred va trobar una esclava maca i simp\u00e0tica, el propietari d’aquesta els va deixar casar i va regalar la noia al propietari de Dred perqu\u00e8 estiguessin junts. Tots dos van tenir fills i filles (De fet queden descendents avui en dia). Els despla\u00e7aments del militar van incloure una estada a Montana, que en aquell moment ja tenia prohibida l’esclavitud. L’amo se\u00b4n va anar de Montana tot sol per\u00f2 en casar-se a Louisiana va escriure a Dred exigint-li que vingu\u00e9s amb la dona, cosa que la parella esclava fa fer. Anys despr\u00e9s l’amo es va morir deixant els seus esclaus en propietat a la seva v\u00eddua. Aquesta senyora de moment tenia pocs diners, i va llogar en Dred a un negociant (o sigui que en Dred treballava i la seva mestressa cobrava el sou). En Dred, disgustat va intentar comprar la seva llibertat per $300 amb ajut dels fills del seu primer propietari, a la qual cosa la propiet\u00e0ria es va negar.<\/p>\n Als Tribunals, als Tribunals!<\/strong><\/p>\n El conflicte quedava definit: amb l’ajut d’advocats abolicionistes, Dred Scott es querellaria contra la seva propiet\u00e0ria demanant la llibertat. El cas es va fer fam\u00f3s immediatament i\u00a0 va durar molts anys. De primer van anar als tribunals de l’Estat de Missouri, on vivien, afirmant simplement que durant la seva estada a un territori lliure d’esclavatge, en Dred havia quedat autom\u00e0ticament emancipat. Van acabar al Tribunal Suprem de Missouri que va fallar contra Dred.\u00a0 Els seus advocats van decidir provar fortuna amb els Tribunals Federals amb una afirmaci\u00f3 m\u00e9s complicada: en Dred Scott havia quedat alliberat durant la seva estada a un territori lliure i per tant havia esdevingut ciutad\u00e0 dels EUA. Un ciutad\u00e0 no podia ser redu\u00eft a l’esclavitud.<\/p>\n Interfer\u00e8ncies: el cas cada dia es complica m\u00e9s<\/strong><\/p>\n La que s’havia armat ja era molt grossa. En aquells moments el pa\u00eds estava ja molt dividit entre abolicionistes (representats pel Partit Dem\u00f2crata) i esclavistes (Partit Republic\u00e0, que havia estat fundat pel prop\u00f2sit d’acabar amb l’esclavitud). L’apel\u00b7laci\u00f3\u00a0 a aquest Tribunal fou temer\u00e0ria, gaireb\u00e9 su\u00efcida . L’Alt Tribunal estava dominat per ultraconservadors (com ara), dos o tres dels quals eren propietaris d’esclaus. El Just\u00edcia en Cap, Roger Taney era un partidari ben conegut de l’esclavitud i dels estats del Sud. Tot havia d’acabar malament (per\u00f2 no necess\u00e0riament tan malament com va acabar).<\/p>\n Tots els diaris parlaven del cas per\u00f2 un que s’hi interessava molt (massa) era el President Buchanan, acabat d’elegir. L’home tenia el seu principi: no barallar-se mai amb ning\u00fa, ni dir qu\u00e8 pensava en p\u00fablic i mirar que els altres resolguessin els seus problemes tots sols. L’assumpte de l’esclavitud ell ni el tocaria (a difer\u00e8ncia dels ciutadans, que no parlaven de res m\u00e9s). O sigui que es va posar a discutir el cas de Dred amb el seu amic\u00a0 Taney i va acabar enviant cartes a un altre just\u00edcia perqu\u00e8 canvi\u00e9s d’opini\u00f3. Tot aix\u00f2 \u00e9s tan horror\u00f3s, il\u00b7legal i intolerable que nom\u00e9s de pensar-hi fa tremolar a qualsevol advocat. L’arma secreta del Sr President seria que l’Alt Tribunal dict\u00e9s una sent\u00e8ncia tan ben feta que resoldria tot el problema de l’esclavitud per sempre amb l’autoritat i el prestigi del Tribunal Suprem Federal. De fet el dia que Buchanan va prendre possessi\u00f3, el Just\u00edcia Taney que administrava el jurament li va dir a l’orella que no es preocup\u00e9s m\u00e9s, que el cas de Dred Scott anava pel bon cam\u00ed i que hi hauria una sent\u00e8ncia molt \u00e0mplia. Les sent\u00e8ncies del Suprem cal acatar-les i tothom ho faria. Aix\u00ed de senzill ho veia el President Buchanan.<\/p>\n La sent\u00e8ncia<\/strong><\/p>\n El Tribunal va dictar la sent\u00e8ncia amb una majoria de 6 a 2 amb una sola abstenci\u00f3 i en Taney va insistir que cada jutge havia d’escriure una opini\u00f3. Qui vulgui, trobar\u00e0 totes les actes i sent\u00e8ncia del cas a l’Internet per\u00f2 les diverses opinions se les haurien hagut d’estalviar com veur\u00e0 qui segueixi llegint. El text \u00e9s molt fort: lectors aprensius haurien de deixar-ho c\u00f3rrer.<\/p>\n Ni en Dred, ni cap Negre, ni cap Esclau, ni cap Afric\u00e0 s\u00f3n ni poden ser ciutadans<\/strong><\/p>\n Amb aix\u00f2 haurien pogut plegar. Com que al seu parer en Dred no era ciutad\u00e0 dels EUA, evidentment no tenia dret a presentar una petici\u00f3 i no hi havia res a discutir. Per\u00f2 no van acabar aqu\u00ed: la Constituci\u00f3, van afegir pel seu compte, veia “els negres com a \u00e9ssers d’un ordre inferior, incapa\u00e7 i indignes d’associar-se amb la ra\u00e7a blanca ni socialment ni pol\u00edticament, i tan inferiors que no posseeixen cap dret que els blancs tinguin l’obligaci\u00f3 de respectar” Que la Constituci\u00f3, els negava la ciutadania, no tenien dret a dir-ho perqu\u00e8 molts estats van permetre als negres votar durant la ratificaci\u00f3 de la Constituci\u00f3 quan els Pares Fundadors encara vivien. Donen exemples de perqu\u00e8 els negres no poden tenir drets: “aix\u00f2 donaria a les persones de la ra\u00e7a negra el dret d’entrar qualsevol estat quan volguessin… tindrien la llibertat de parlar en p\u00fablic o en privat\u00a0 de les mateixes coses que els ciutadans,\u00a0 podrien organitzar m\u00edtings en p\u00fablic i posseir armes”\u00a0 Intolerable, verdaderament. Quin acudit. Un dels just\u00edcies va afegir que la recerca cient\u00edfica moderna havia demostrat que els blancs i els negres s\u00f3n dues esp\u00e8cies diferents i que per aix\u00f2 D\u00e9u mateix havia posat els blancs i els negres a continents diferents (Europa i \u00c0frica).<\/p>\n Apart d’anular un pacte aprovat pel Congr\u00e9s (en el qu\u00e8 s’emparava en part la petici\u00f3 de Dred Scott) cosa que ning\u00fa havia demanat als Suprems de fer, van invocar una de les provisions m\u00e9s sagrades de la Constituci\u00f3, la protecci\u00f3 i respecte de la propietat privada, per justificar l’esclavatge. Van dir que els esclaus s\u00f3n propietat privada i cap Estat t\u00e9 dret a separar un ciutad\u00e0 de la seva propietat ni impedir-li disposar-ne com volgu\u00e9s. Com pot ser que una cosa et pertanyi a un estat i si creues una frontera ja no et pertanyi i si tornes al primer estat et torna a pert\u00e0nyer? La degradaci\u00f3 dels negres era total. Quedaven redu\u00efts a articles de propietat personal.<\/p>\n I la gran final: qualsevol intent d’emancipar els esclaus seria un atentat contra la propietat privada i per tant inconstitucional. Quedava prohibit per tant que qualsevol estat o el Govern federal fessin res per eliminar l’esclavitud, identificada com un dret ciutad\u00e0. Hi hauria esclavitud per sempre! I acabava molt prop d’estendre-la per primera vegada per decisi\u00f3 judicial a TOTS els Estats i fer-la obligat\u00f2ria, tant si volien com si no. Es van aturar a molt poca dist\u00e0ncia de fer-ho. Potser s\u00b4ho guardaven per la pr\u00f2xima vegada<\/p>\n Reacci\u00f3<\/strong><\/p>\n \u00c9s dif\u00edcil imaginar que els Jutges es pensaven seriosament que amb aquesta sent\u00e8ncia liquidarien per sempre el moviment abolicionista i que l’esclavitud duraria fins als nostres dies. De fet va enrabiar molta gent i es van sentir coses que a m\u00e9s d’un li semblaran familiars: el temps que havien trigat, que eren incompetents, una conspiraci\u00f3 pol\u00edtica contra els Republicans abolicionistes, una denigraci\u00f3 per a un tribunal que havia estat prestigi\u00f3s, una ofensa a la voluntat popular, prepareu-vos a la lluita, estan posant a prova la vostra virilitat, deien els abolicionistes en editorials incendiaris. Per acabar-ho de complicar tot, la sent\u00e8ncia va desfermar una crisi econ\u00f2mica molt greu que va afectar molt els Estats del Nord per\u00f2 no els del Sud, convencent a molta gent que el Sud no necessitava el Nord per a res.<\/p>\n Per\u00f2 Lincoln ja estava a punt de comen\u00e7ar la seva campanya. L’esclavitud s’havia d’acabar i si els estats del Sud no ho volien, aniria a la guerra. I el bon Abe Lincoln esdevindria el President m\u00e9s astut i h\u00e0bil de la hist\u00f2ria de la Rep\u00fablica.<\/p>\n Final: Dred Scott <\/strong><\/p>\n Com tantes coses a aquest pa\u00eds, el seu cas, tan seri\u00f3s com havia estat, va acabar amb un n\u00famero de pallassos. En Dred i la seva fam\u00edlia van tornar a ser propietat de la v\u00eddua del metge militar. Aquesta senyora va decidir al final tornar a casar-se amb un pol\u00edtic local, que era un abolicionista conven\u00e7ut i militant. Sembla que la senyora s’havia descuidat d’explicar-li que ella era la propiet\u00e0ria de l’esclau m\u00e9s fam\u00f3s de tota Am\u00e8rica. Un adversari pol\u00edtic se\u00b4n va adonar i va posar el nou marit en un comprom\u00eds. En un fit de r\u00e0bia, va manar a la seva dona que torn\u00e9s Dred Scott al propietari original de franc, cosa que ella va fer. Els fills del propietari original el van emancipar immediatament. En Dred es va quedar a Saint Louis de Missouri treballant a un Hotel de maleter. Esdevingu\u00e9 una gran atracci\u00f3 local per\u00f2 es va morir de tuberculosi set mesos despr\u00e9s de la sent\u00e8ncia.<\/p>\n \u00c9s dif\u00edcil saber quins m\u00e8rits tenia aquest home o si entenia del tot de qu\u00e8 anava per\u00f2 avui en dia els ciutadans d’origen Afric\u00e0 i els lluitadors pels drets civils veneren el seu nom, que a m\u00e9s tots els nens d’escola coneixen. Jeu a una tomba molt maca a Saint Louis.<\/p>\n L’esclavitud s’acaba<\/strong><\/p>\n Tothom sap que Lincoln va liquidar l’esclavitud amb una Proclamaci\u00f3. Cal afegir que potser recordant el problema creat pels jutges, va publicar la Proclamaci\u00f3 no com a President dels EUA sin\u00f3 invocant els seus poders com a Comandant en Cap d’una naci\u00f3 en Estat de Guerra.\u00a0 Potser tamb\u00e9 no mereix tot el cr\u00e8dit que rep perqu\u00e8 de fet no va abolir mai l’esclavitud a tota la naci\u00f3, sin\u00f3, com un c\u00e0stig,\u00a0 selectivament nom\u00e9s als Estats que s’havien separat de l’Uni\u00f3 i anaven essent reconquerits.<\/p>\n La soluci\u00f3 final la va introduir el Congr\u00e9s dels Estats Units despr\u00e9s de la mort de Lincoln aprovant l’Esmena XIII de la Constituci\u00f3 “…slavery shall not exist within the United States” I encara millor amb l’Esmena XIV: “All persons born or naturalized in the USA are citizens of the US and of the State wherein they reside”<\/p>\n Dred Scott al final va guanyar plenament.<\/p>\n JOANOT<\/strong><\/font><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Molts Europeus menystenen la v\u00e0lua i originalitat dels principis de la Revoluci\u00f3 Republicana de la que van n\u00e0ixer la naci\u00f3 Americana i la seva Constituci\u00f3, la m\u00e9s antiga del m\u00f3n. Una de les coses que la seva Constituci\u00f3 va introduir fou la independ\u00e8ncia de la judicatura i que els tribunals poguessin resoldre conflictes entre ciutadans […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816],"tags":[],"class_list":["post-58","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-W","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/58","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=58"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/58\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1804,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/58\/revisions\/1804"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=58"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=58"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=58"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}