{"id":57,"date":"2010-06-20T08:52:29","date_gmt":"2010-06-20T02:52:29","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2010\/06\/20\/on-son-la-west-side-de-west-side-story-i-hell%c2%b4s-kitchen\/"},"modified":"2010-06-20T08:53:37","modified_gmt":"2010-06-20T02:53:37","slug":"on-son-la-west-side-de-west-side-story-i-hell%c2%b4s-kitchen","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2010\/06\/20\/on-son-la-west-side-de-west-side-story-i-hell%c2%b4s-kitchen\/","title":{"rendered":"On s\u00f3n la WEST SIDE (de “West Side Story”) i HELL\u00b4s KITCHEN?"},"content":{"rendered":"

Mem\u00f2ries<\/strong><\/p>\n

El passat! Qui pogu\u00e9s tornar-hi! Era un temps meravell\u00f3s. Tot era diferent. La gent eren amables i dignes de confian\u00e7a. El tr\u00e0fic estava millor. La gent no robava. Els amics eren per tota la vida. Es vivia molt millor. I sobre tot\u00a0 tots \u00e9rem molt m\u00e9s joves. Els psic\u00f2legs parlen de l\u00b4”optimisme de la mem\u00f2ria”, que ens fa recordar les experi\u00e8ncies bones del passat i oblidar les dolentes. Recordar pot ser una bona manera de passar l’estona. En general, els temps passats van ser molt dolents, per\u00f2 gr\u00e0cies a l’optimisme de la mem\u00f2ria\u00a0 \u00e9s possible embellir-los. I anant per aquest cam\u00ed arribarem al punt quan fins i tot la West Side era un lloc interessant. Fa cinquanta anys jo no hi hauria anat, perqu\u00e8 hi havia massa perill.<\/p>\n

Clinton, el Midwest Business District<\/strong><\/p>\n

Quanta gent que han visitat breument la ciutat de Nova York s’han preguntat on estava la West Side! Tothom hi ha estat molt aprop, perqu\u00e8 era la part de Manhattan a l’oest de Times Square, una franja de terreny molt gran que s’estendria de Nord a Sud des del Lincoln Center fins a Soho\u00a0 i a l’Oest fins al riu Hudson. El nom oficial d’aquest barri que inclou el Centre de Convencions Javits \u00e9s Clinton, per un parc anomenat en honor d’un personatge de la Revoluci\u00f3 Americana.<\/p>\n

La West Side fou en el seu dia un barri d’immigrants pobres Irlandesos, que vivien com podien a habitatges molt dolents i carrers poc controlats per la Policia. Juntament amb els tamb\u00e9 famosos “Five Corners” era el lloc de Manhattan on la mis\u00e8ria era m\u00e9s gran i el crim m\u00e9s alt. La major part de gent associa la M\u00e0fia amb els Italians, per\u00f2 els Irlandesos tamb\u00e9 van tenir molt crim organitzat i la West Side era el seu territori. La situaci\u00f3 era particularment perillosa a dos edificis de pisos, que eren com si fos un territori estranger.<\/p>\n

El nom “Hell’s Kitchen”, que ha sortit a tantes obres liter\u00e0ries i a tants films, segueix en \u00fas a Nova York. Ning\u00fa sap exactament d’on va sortir un nom tan original. Hi ha qui l’atribueix a un policia que amb un company estava observant (sense fer res) un aldarull que tenia lloc a poca dist\u00e0ncia. El company jove va comentar “Aix\u00f2 \u00e9s com l’infern!”. El policia m\u00e9s veter\u00e0 respongu\u00e9: “No, no. A l’infern hi ha un clima agradable. Aix\u00f2 \u00e9s la cuina de l’infern!”\u00a0 Originalment limitat als edificis dolents, aviat el nom s’estengu\u00e9 a tota la West Side i no s’ha perdut mai perqu\u00e8 sembla divertit.<\/p>\n

En qualsevol cas, la ciutat insisteix que l’\u00fanic nom oficial del districte \u00e9s Clinton.<\/em><\/p>\n

Regne del terror abans de la fi del barri
\n<\/strong><\/p>\n

Amb els Irlandesos la cosa anava malament, per\u00f2 va empitjorar molt amb l’arribada al barri de grups de porto-riquenys, que aviat van formar les seves colles (“gangs” en Angl\u00e8s, “pandillas” en Porto-riqueny). Les lluites amb les colles irlandeses era inevitable i va c\u00f3rrer la sang. Hi va haver un assassinat de quatre xicots portorriquenys i moltes altres coses i crim que s’exportava a tota la ciutat. Els periodistes tenien por d’anar-hi. Evidentment la situaci\u00f3 descrita a la West Side Story<\/em> era molt real.<\/p>\n

Tot aix\u00f2 s’havia d’acabar i la ciutat va rec\u00f3rrer al seu m\u00e8tode predilecte de resoldre aquesta mena de conflictes: enderrocament i urbanitzaci\u00f3.<\/p>\n

La part pitjor de Hell’s Kitchen era el lloc on s’aixeca en els nostres dies el Lincoln Center (seu de l’\u00d2pera Metropolitana, la City Opera, el Fisher Hall, l’Alice Tully Hall, dos teatres comercials i la mundialment famosa Escola Juillard<\/em> de m\u00fasica). De fet durant la filmaci\u00f3\u00a0 les obres d’enderrocament i construcci\u00f3 del Lincoln Center ja estaven en marxa i van haver d’evitar-les.<\/p>\n

Avui en dia<\/strong><\/p>\n

Clinton \u00e9s un barri avorrit, generalment lleig i amb pocs atractius. Els transports p\u00fablics estan malament, una cosa poc com\u00fa a Nova York, per\u00f2 en connexi\u00f3 amb una urbanitzaci\u00f3 massiva, ara estan allargant la l\u00ednia 7 del metro de Queens.<\/p>\n

L’\u00fanica atracci\u00f3 que hi ha s\u00f3n els estudis de televisi\u00f3 tant el principal de la CBS com els d’enregistrament de molts programes com el de David Leterman i el de la Daily Show<\/em> de Jon Stewart, un programa de s\u00e0tira pol\u00edtica molt conegut. Tamb\u00e9 s\u00b4hi pot trobar l’estudi d’enregistrament de SONY d’on han sortit tants CDs famosos. I per la proximitat de Broadway, hi viuen molts actors famosos. Una altra ind\u00fastria pr\u00f2spera \u00e9s la venda d’autom\u00f2blis de luxe. Passant-hi es veuen sempre homes vestits amb camises blanques i corbata (cosa dif\u00edcil de trobar) asseguts a taules. Deu ser un uniform. I tamb\u00e9 hi ha l’entrada al Lincoln Tunnel.<\/p>\n

El barri est\u00e0 millorant cont\u00ednuament sobretot per la exist\u00e8ncia de tant terreny per urbanitzar. No es fa m\u00e9s maco, per\u00f2 m\u00e9s gran i m\u00e9s gran. Molt m\u00e9s gran. I m\u00e9s alt.<\/p>\n

Recordant el gran Leonard Bernstein<\/strong><\/p>\n

Evidentment la partitura de West Side Story<\/em>, magn\u00edfica com \u00e9s, no \u00e9s de bon tros la cosa millor que Bernstein va fer a la seva vida. Va n\u00e9ixer a Massachusetts el 1918 al si d’una fam\u00edlia immigrant jueva russa i despr\u00e9s d’anar a Harvard es va instal\u00b7lar a Manhattan per tota la vida.\u00a0 Fou un pianista i director d’orquestra cl\u00e0ssic extraordinari que va atansar tota la gl\u00f2ria i fama que la professi\u00f3 ofereix. De fet fou el primer m\u00fasic americ\u00e0 que va arribar a tenir fama mundial. Fou el Director dels Filharm\u00f2nics de Nova York, dels Filharm\u00f2nics de Viena, del Covent Garden. Diuen que la seva ambici\u00f3 era escriure \u00f2peres per\u00f2 no havia nascut per aix\u00f2. Va produir una opereta, el “Candide” basada en la novel\u00b7la de Voltaire que encara se sent a moltes cases d’\u00f2pera. I al final el 1958 va compondre la West Side Story que \u00e9s l’obra mestra americana del g\u00e8nere i li va fer guanyar molts diners.<\/p>\n

Vivia a un edifici fam\u00f3s, el “Dakota” que aboca Central Park. A aquest edifici hi han viscut molta gent famosa: Boris Karloff, Rudolf Nureyev i a la seva porta mor\u00ed assassinat el Beatle Jack Lennon. Bernstein fou un home militant d’esquerres, sempre disposat a ajudar les causes progressives i amb un fitxer al FBI d’un metre de gruix. Despr\u00e9s de la Guerra Mundial, quan tot el m\u00f3n odiava els alemanys i austr\u00edacs per la cat\u00e0strofe que havien causat, ell va anar a Viena a dirigir i es va presentar a la TV vestit amb la famosa xaqueta verda dels austr\u00edacs, invitant-los a refer-se i recordar el seu passat art\u00edstic glori\u00f3s. Un aspecte trist de la seva vida va ser causat per l’evid\u00e8ncia que els rumors sobre les seves inclinacions homosexuals podrien haver ofegat el comen\u00e7ament de la seva carrera. Tal com li van aconsellar va casar-se per les aparences i nom\u00e9s es va separar de la seva muller poc abans de la seva mort el 1990.<\/p>\n

Salut com sempre<\/p>\n

JOANOT<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Mem\u00f2ries El passat! Qui pogu\u00e9s tornar-hi! Era un temps meravell\u00f3s. Tot era diferent. La gent eren amables i dignes de confian\u00e7a. El tr\u00e0fic estava millor. La gent no robava. Els amics eren per tota la vida. Es vivia molt millor. I sobre tot\u00a0 tots \u00e9rem molt m\u00e9s joves. Els psic\u00f2legs parlen de l\u00b4”optimisme de la […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816],"tags":[],"class_list":["post-57","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-V","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/57","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=57"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/57\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=57"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=57"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=57"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}