{"id":565,"date":"2012-11-02T21:56:46","date_gmt":"2012-11-02T15:56:46","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/?p=565"},"modified":"2012-11-02T22:12:10","modified_gmt":"2012-11-02T16:12:10","slug":"independencia-o-una-altra-sardineta-al-coe","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2012\/11\/02\/independencia-o-una-altra-sardineta-al-coe\/","title":{"rendered":"Independ\u00e8ncia, o una altra sardineta al cove?"},"content":{"rendered":"

Escric aquest apunt perqu\u00e8 a vegades m’interesso pels llibres de text i revistes universitaris de les escoles de relacions internacionals, sobre tot en la disciplina de Govern.<\/em><\/strong> Govern \u00e9s una disciplina que cal estudiar. Per practicar Medicina no n’hi ha prou d’interessar-se per la salut. En els darrers anys el m\u00f3n ha canviat molt\u00edssim. Podr\u00edeu comen\u00e7ar amb la Transici\u00f3, per seguir amb les rep\u00fabliques sud-americanes, les noves metodologies per extreure oli, el m\u00f3n post-sovi\u00e8tic, l’esfondrament de Iugosl\u00e0via,\u00a0 l’anomenada primavera \u00e0rab, l\u00b4escalfament de la terra.\u00a0 I els ordinadors i les eines socials com Facebook i Twitter, sortides del no-res, han esdevingut instruments molt \u00fatils pels que volen lluitar per la llibertat i el canvi, tant pac\u00edfics com violents.
\nQu\u00e8 cal per fer caure una dictadura? Abans la resposta era f\u00e0cil: un l\u00edder determinat, estimat pel poble i intel\u00b7ligent.\u00a0 Per\u00f2 cada dia se’n troben menys d’aquests, potser perqu\u00e8 amb la tele el veiem massa prop.\u00a0 Qui pot creure creure en un home despr\u00e9s de veure la seva roba bruta interior o escoltar els seus errors?
\nMolts es desesperen perqu\u00e8 l’heroi no apareix enlloc Aquell que buscava un home amb una llanterna i no el trobava no s’equivocava. \u00c9s just aix\u00f2?
\nPotser no tothom pot encetar una revoluci\u00f3, per\u00f2 no se sap mai. Penseu en les primeres xiulades contra la bandera dels altres a un estadi d’esports: potser un s’hi ha afegit veient un xicot desconegut que ho fa. I qu\u00e8 dir\u00edem dels ciutadans magn\u00edfics d’Arenys de Munt i de l’Associaci\u00f3 Nacional de Catalunya, que prou es mereixerien una est\u00e0tua?\u00a0 Hi ha gent, sobretot periodistes i pol\u00edtics professionals que es burlen perqu\u00e8 tots aquests que he anomenat no tenen l\u00edder i nom\u00e9s tenen un programa molt simple. Volem ser independents. Atureu-vos i espereu!<\/p>\n

Dubtes i Malsons a la Nit<\/strong><\/em>
\nPerqu\u00e8 estic escrivint aix\u00f2 en mig de la rauxa per l’independentisme? Ja s\u00f3c gran i m’he passat la vida esperant la independ\u00e8ncia. Ara hi crec i si\u00a0 me la prenen, no s\u00e9 que far\u00e9.
\n\u00c9s del President Mas de qui no em fio tant com caldria.<\/p>\n

Recordant una Transici\u00f3<\/strong><\/em> que m\u00e9s valdria oblidar<\/strong><\/em>
\n\u00c9s evident que malgrat tot l’entusiasme i totes les falses esperances, la Transici\u00f3 va acabar com un desengany\u00a0 trist, si no tr\u00e0gic. No em posar\u00e9 ara a analitzar-la full per full en la infinitat de detalls i incidents. Nom\u00e9s em vull referir a un sol defecte cabdal que un estudiant de t\u00e8cniques de govern sense inter\u00e8s per la pol\u00edtica espanyola\u00a0 identificaria f\u00e0cilment.
\nEst\u00e0 establert molt clarament que el grup que pren el poder a la caiguda d’una dictadura s’ha de limitar a convocar eleccions constituents per anomenar un govern elegit per la majoria i al mateix temps escriure una Constituci\u00f3. Per\u00f2 (i aix\u00f2 ha de quedar molt clar) mai podria escriure lleis destinades a efectuar els canvis que el poble espera<\/strong>, com per exemple quines llibertats, organitzaci\u00f3 de la judicatura, forma dels sindicats, facultats de governs territorials. Per repetir-ho: nom\u00e9s ha d’introduir el vot universal leg\u00edtim com a \u00fanica font de poder i escriure una nova Constituci\u00f3, aguantant la pau fins que hi hagi un nou govern elegit per fer els canvis demanats pel poble. Per\u00f2 aix\u00ed \u00e9s com van anar les coses a l’Espanya de Su\u00e0rez, que encara era la de Franco. Els que van introduir el vot universal van decidir com serien les coses al nou govern en els anys venidors. Com el Dictador volia, efectivament va quedar tot atado y bien atado. No hi hauria cap transici\u00f3. Els mateixos que havien reconegut que era temps de canviar, decidirien com i quant, perqu\u00e8, i en quina direcci\u00f3 calia canviar. Els tab\u00fas de la Dictadura quedarien garantits per la nova llei, potser la mateixa llei que ens tiren pel cap als catalans quan no fem bondat. El el canvi seria nom\u00e9s de forma, no pas de fons.
\nLa segona prescripci\u00f3 que cal obeir absolutament per dissoldre una dictadura \u00e9s que en cap moment, ni provisional ni permanent, cal admetre al poder institucions de jure, mai elegides, com ara l’ex\u00e8rcit o la religi\u00f3 o la noblesa, o l’alta finan\u00e7a<\/p>\n

Cal obeir cegament la Constituci\u00f3 i les Lleis parlament\u00e0ries?<\/strong><\/em>
\nQuina pregunta! La majoria de lectors creuen en la llei, que confonen amb la just\u00edcia i s’oposen a l’anarquisme pol\u00edtic. Als que vam viure tants anys sota el franquisme, la pregunta no ens fa tanta ang\u00fania com als crescuts sota la semi-democr\u00e0cia actual. En Franco tenia lleis, tant de bones com de dolentes, aprovades per un parlament que feia obeir i jutges que les imposaven, com les havien tingut Hitler, Mussolini, Stalin. Gaireb\u00e9 tothom (per\u00f2 amb excepcions que molts recordem b\u00e9) que acabava tancat, havia violat alguna llei feixista aprovada pes Procuradors de les Cortes Nacionales del Glorioso Movimiento Nacional. Les organitzacions de drets humans internacionals han fet notar el problema molt sovint: als ciutadans de pa\u00efsos lliures ens ho pensem que un protegit ha estat empresonat arbitr\u00e0riament, per\u00f2 si hom s’ho mira amb detall, resulta que el perseguit ha violat les lleis del pa\u00eds on viu. Es dir\u00e0 que les lleis poden i sovint s\u00f3n injustes. A Nuremberg ja es va decidir que la necessitat d’obeir la llei no excusava cap crim ni cap inhumanitat. Ah! Qui ho ha de decidir aix\u00f2? Al jutge li est\u00e0 terminantment prohibit substituir el seu criteri pel dels legisladors i no pot canviar res! I la Constituci\u00f3? Ni en broma! \u00c9s com la B\u00edblia. Els militars juren deixar-se matar ans de violar-ne ni un sol article. Hi ha pa\u00efsos on la Constituci\u00f3 \u00e9s flexible i s’adapta als canvis socials, per\u00f2 aix\u00f2 nom\u00e9s ho poden decidir els jutges dels Alts Tribunals, els quals s\u00f3n elegits precisament per la seva ideologia i fidelitat als qui manen. Els Nord-americans serien un model d’evoluci\u00f3 d’una Constinuci’o promulgada al Segle XVIII i encara en plena forca.
\nMal assumpte si t’acusen d’estar contra la Constituci\u00f3. Hi ha opcions, per\u00f2 s\u00f3n sempre del govern, mai de l’acusat, a qui nom\u00e9s pot tocar rebre.
\nEn un pa\u00eds clarament democr\u00e0tic, el conflicte no passaria mai. Les regles del llibre estan escrites no sols per garantir es drets individual (cosa que la Constituci\u00f3 actual espanyola fa relativament b\u00e9) sin\u00f3 tamb\u00e9 la conviv\u00e8ncia i harmonia dels pobles i grups que formen part de l’Estat. I \u00e9s aqu\u00ed on la Constituci\u00f3, que enlloc d’aix\u00f2 estableix de forma inapel\u00b7lable la sobirania i domini de Castella, rep carbasses. Si no volem ser espanyols, caldria que no hi hagu\u00e9ssim votat a favor. Els “pares” de la Constituci\u00f3 tenien la pretensi\u00f3 inaudita que els Catalans, despr\u00e9s de llegir el text, ens sotmetr\u00edem volunt\u00e0riament a tot all\u00f2 que el Caudillo imposava amb la seva policia.
\nNo, el ser elegit \u00e9s una condici\u00f3 necess\u00e0ria per\u00f2 insuficient per atorgar a una llei o articul constitucional\u00a0 legitimitat. Cal m\u00e9s: ha de respondre a la voluntat popular i ha de servir els interessos del poble per qui esta escrita. Si no, el poble t\u00e9 el dret de resistir-se i demanar-ne el canvi, tant en els temps de Franco, com ara. Malauradament, per\u00f2, cal recordar que l’estat t\u00e9 el poder de fer-la respectar, tant si \u00e9s justa com si no.<\/p>\n

Tornant al meu Malson.<\/strong><\/em>
\nPerqu\u00e8 el President Mas no parla mai de la Independ\u00e8ncia, sin\u00f3 sols d’autodeterminaci\u00f3? Perqu\u00e8 diu que el refer\u00e8ndum es podria fer en potser quatre anys? El poble t\u00e9 mala mem\u00f2ria pol\u00edtica i ho oblida tot molt de pressa. Se’n recordar\u00e0 tothom de l’extraordin\u00e0ria Mani de l’11s? Quin any vam comen\u00e7ar a parlar del nou Estatut? Perqu\u00e8 va repetir abans de la gran mani del 11s2012 que ell hi estava a favor nom\u00e9s per les finances? Perqu\u00e8 queixant-se d’ell en Rajoy no diu mai que va demanar la Independ\u00e8ncia durant la seva entrevista? Perqu\u00e8 en Mas a vegades es posa a parlar de la col\u00f2nia de Puerto Rico o d’altres sistemes no independents? Ai las, ai as! Em feu patir, President.
\nAll\u00f2 que interromp el meu somni a aquelles nits llargues de les que parlo \u00e9s sempre el President Mas repetint el Pacte de la Moncloa per acabar anant-se amb la cua entre les cames, amb un peixet petit, potser una sardina o una gamba al cove tan vella com en Jordi Pujol. Jo tinc la mania que els homes no canvien mai. Potser ell es pensa que pot prendre la revenja i repetir amb \u00e8xit all\u00f2 que en Rodr\u00edguez Zapatero m\u00e9s expert, millor manipulador i mentider amb m\u00e9s experi\u00e8ncia li va negar. En sortiria amb un peix autodeterminat enorme, grandi\u00f3s del Palau de la Moncloa, del que nom\u00e9s hom veuria la cua de l’exterior, que sellejaria per sempre l’amistat entre dos pobles, un triat per D\u00e9u per manar, l’altre per esdevenir un model i una guia de laboriositat, lleialtat i feina. Sense necessitat de ser independent. Amb un collaret al coll<\/p>\n

JOANOT<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Escric aquest apunt perqu\u00e8 a vegades m’interesso pels llibres de text i revistes universitaris de les escoles de relacions internacionals, sobre tot en la disciplina de Govern. Govern \u00e9s una disciplina que cal estudiar. Per practicar Medicina no n’hi ha prou d’interessar-se per la salut. En els darrers anys el m\u00f3n ha canviat molt\u00edssim. Podr\u00edeu […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[185,25885,29963,1987,25881,10517,816,1148,25875,2723,29956,3251],"tags":[],"class_list":["post-565","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-barcelona","category-catalonia","category-constitucio-federal","category-crisi-economica","category-dialectes","category-extrema-dreta","category-general","category-nova-york","category-republicans","category-tribunal-suprem","category-tribunals-espanyols","category-ue"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-97","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/565","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=565"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/565\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":569,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/565\/revisions\/569"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=565"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=565"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=565"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}